5 minute read
Publicacions
Jordi Vicente
TÍTOL: High Mountain Conservation in a Changing World
Advertisement
EDICIÓ: Springer, 2017 FORMAT: 413 p. Els dies 4, 5 i 6 novembre de 2015, dins dels actes del 60 aniversari del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es va celebrar a la Casa del Parc d’Espot el taller teòric The High Mountain in a Changing World: Challenges for conservation, amb divuit especialistes en diverses disciplines científiques aplicades a l’alta muntanya per analitzar les condicions canviants d’aquest tipus de medi natural i debatre els reptes i futures decisions que aquests canvis podrien implicar. Com a conclusió d’aquest taller s’ha editat la monografia High Mountain Conservation in a Changing World, amb l’objectiu d’avaluar l’oportunitat present d’estudiar, valorar i preveure la conservació de les zones d’alta muntanya com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parque Nacional de Sierra Nevada o els Alps. Dins del material del llibre esdevenen molt importants les llargues sèries temporals de dades que permeten veure que també l’activitat humana en aquestes àrees és més antiga i més important del que a priori se li suposa i com aquestes comprometen el suposat concepte de zones verges i naturals. La fortalesa de les zones d’alta muntanya està en l’estudi i seguiment de les respostes naturals a impactes antics i el canvi global mentre es manté la intervenció humana al nivell més baix possible. Estructurat en tres parts, la primera presenta l’abast conceptual del llibre així com un repàs dels temes antics i presents relatius a la conservació. D’aquesta manera, la segona part es concentra en la perspectiva històrica dels sistemes d’alta muntanya i, en concret, en els factors més importants que al llarg dels mil·lennis hi han influït, principalment l’acció humana. Finalment, el tercer bloc parla d’aquesta “herència” humana i els desafiaments que, juntament amb el canvi climàtic, suposen per al medi i la importància dels seguiments a llarg termini de cara a establir escenaris futurs que puguin garantir la seva conservació. Aquesta monografia està disponible en accés obert (en format PDF i ePub) a la web d’Springer i ha comptat, per a la seva edició, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i la Fundació Institut d’Estudis Ilerdencs.
TÍTOL: La Vall de Boí y su románico. El refugio de la rebeldía
EDICIÓ: Babilonia’s travel, 2017 FORMAT: 100 p. Escrita a partir de converses amb els habitants i acompanyada de més de 45 il·lustracions i infografies, l’obra ens apropa el paisatge, l’art, els habitants i, per sobre de tot, l’ànima de la vall de Boí. Els autors van visitar la vall esperant trobar un lloc tancat i tradicional degut al seu aïllament, però van conèixer un refugi de rebels. Amb cada paraula i il·lustració, han dibuixat les històries de vida de la gent que dona sentit avui en dia al territori: mossens convertits en agnòstics, gent que va abandonar la rutina per una vida sense estrès, pastors feliços amb la seva soledat... Gràcies a ells, el llibre ens permet conèixer el batec real de la regió, allunyat de la mercantilització del romànic i dels serveis associats a la muntanya.
publicacions
TÍTOL: I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya
EDICIÓ: Fundació del Món Rural, 2017 FORMAT: 100 p. Els dies 7, 21 i 28 d’octubre de 2016 es va celebrar a Lleida, Santa Margarida dels Monjos i Tremp respectivament, el I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. La transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni historicocultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions per on, a més a més dels animals, s’hi han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà. Aquest llibre recull les ponències presentades en aquest congrés estructurades en tres eixos principals: Els camins ramaders, els usos complementaris i Activitat i usos transhumants. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va presentar, dins del tercer eix, Activitat i usos transhumants, un treball relacionat amb l’ús de la tecnologia GPS per al seguiment de ramaderia extensiva. Des de fa més de deu anys s’utilitzen dispositius GPS per al seguiment i l’anàlisi de l’efecte del pasturatge al seu territori. D’aquesta manera es poden delimitar de forma precisa els territoris utilitzats i estudiar patrons d’alimentació o la interrelació amb altres exemplars de la mateixa espècie o de diferents espècies. Les dades poden ajudar a la redacció i l’ajustament dels plans d’ordenació, en què el pasturatge es mantingui i gestioni com un ús tradicional que es preservi al Parc Nacional. Aquesta monografia ajuda a donar major visibilitat a la transhumància i als camins ramaders que, malgrat la tendència descendent, continuen sent vitals en zones de muntanya que es resisteixen a desaparèixer.
TÍTOL: Viure com a bons veïns. Identitats i solidaritats als Pirineus (segles XVI-XIX)
EDICIÓ: Afers, 2017 FORMAT: 296 p. Foren els Pirineus una barrera entre realitats diferents o un lloc de contactes, trobades i intercanvis entre poblacions que compartien moltes similituds? Aquest assaig reflexiona sobre les nocions d’identitat i solidaritat als Pirineus en una època en què els lligams entre les poblacions frontereres eren forts. El punt de partida n’és la llengua, tot posant èmfasi en les relacions occitanocatalanes. Certament, ser fronterer significava exposar-se als perills de la guerra. Les poblacions, però, cercaven la convivència. La pau era la condició necessària per a viure i practicar les activitats econòmiques pirinenques, com ara la ramaderia o el comerç. Així s’han d’entendre els tractats de lligues i patzeries que unien valls de sobirans diferents i que en feien terres gairebé neutrals. Així doncs, a més de la conflictivitat local, de les violències entre valls i d’una forta identitat «interna», existia una vertadera solidaritat entre fronterers. Tanmateix, entre poblacions culturalment i lingüísticament molt properes, fenòmens exteriors van fer néixer identitats diferents en benefici dels dos grans Estats en construcció que les inclogué. Com a conseqüència, la frontera esdevingué cada vegada més present no sols com a realitat física sinó també mental i simbòlica.
