El Portarró 38

Page 34

34 · el portarró · revista del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici

l’essència de les paraules

Sant Maurici hexacromàtic

Alba López

Euclides i els noms de lloc Josepmaria Rispa Geògraf

Vivim en un món tridimensional, de moment. La passió dels humans per les formes, però, ve de lluny. El gran matemàtic grec Euclides d’Alexandria, nascut al segle quart abans de la nostra era, és considerat el pare de la geometria, una de les singularitats presents a l’evolució. Sí, sí, la geometria! En el cas hipotètic d’arribar a un planeta desconegut, ella ens podria desvetllar l’existència de vida intel·ligent. La realitat geomètrica del món, donques, pot haver determinat, també, des de fa mil·lennis, el procés de batejar i conèixer els llocs geogràfics de qualsevol territori. Els llocs geomètrics han esdevingut noms geogràfics. La toponímia és, sense cap mena de dubte, una aplicació de la lògica matemàtica. No us ho creieu? La geometria plana Quants cop hem llegit en un mapa topogràfic noms de lloc que comencen amb la forma genèrica pla, plana o planell. Els dos primers vindrien a diferenciar-se per la seua extensió: pla, més xic; plana, més gran. Però, en el cas d’alguns topònims que trobem a la vall de Boí, ens apareix una forma de plana diferent; topònims com Planamorrons, Planamolin o Planaciega tenen una extensió reduïda i farien referència a zones muntanyoses on trobaríem llengües de terreny més suaus. Per tant, de la plana de Vic a Plana Rubinal, la geografia canvia radicalment de mida. Respecte dels planells queda clar que quasi sempre estan situats, també, en zones de muntanya, com el d’Aigüestortes. Dues formes més arcaiques, però, s’estan extingint: Plan i el Plano. Exemples il·lustratius del primer són el poble i la vall de Plan, a la Ribagorça aragonesa, i del segon, el nucli del Pla de l’Ermita, dit abans de la construcció de l’estació d’esquí de la Vall de Boí, el Plano. Per últim, hi ha altres formes figurades de parlar d’un lloc sense desnivell que no tenen res a veure amb la família de paraules que hem esmentat fins ara. Serien topònims com els prats d’Aiguadassi, el pletiu d’Erdo, la pleta

de Riumalo, o la Feixana Llarga, que deixen endevinar indrets aptes per a les pràctiques ramaderes. Solament si et perds per una Pletamala haurem de desconfiar de l’existència d’una superfície prou llisa que, en canvi, trobaràs amb tota seguretat als llocs que s’anomenin amb la forma arcaica el Campo, cosina germana de l’esmentat Plano. Els angles i les orientacions El quart postulat d’Euclides diu que tots els angles rectes són iguals entre si. Evidentment, a la natura abunden més els que no són rectes degut, entre altres motius, al caos dominant. Però és curiós saber que la paraula angle, prové del llatí angulus, que significa racó. Algun topònim? El desconegut racó de Contraix, situat per damunt de la ribera de Sant Nicolau i on s’amaga un estany del mateix nom. Per extensió, podríem afegir-hi els estanys Escondits, que podríem traduir com els “situats al racó dels racons.” Altres topònims, com el propi Contraix, Travessani o Tort també farien referència a les orientacions que prenen. Si ens fixem amb els estanys que duen aquests noms, Contraix estaria situat a la vall contrària d’una de més important, Travessani


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.