El present invisible del Parc i del món

LTER, va anomenar el “present invisible”: són canvis molt subtils, que tenen lloc a un ritme molt lent, i els seus efectes només es manifesten molt temps després, sovint diverses dècades, de les causes que l’originen, i són, per tant, invisibles a l’ull a l’escala humana.

Les sigles LTER en anglès volen dir “Recerca Ecològica a Llarg Termini”. Efectivament, cal un estudi continuat durant dècades per fer visibles i, encara més important, entendre els processos que governen els canvis que passen en el present invisible. Una eina important en LTER és el seguiment (o monitoratge, en l’argot científic) ecològic, que consisteix en la mesura contínua i perllongada de certes variables de l’ecosistema. Tot i que poden assemblar-se i estar relacionats, cal distingir el seguiment “vigilància” del seguiment “científic”. El seguiment vigilància cerca respondre “què” passa (per exemple, està una espècie en declivi?), mentre que el seguiment científic busca a més, i sobretot, respondre “perquè” passa. Però per respondre el “perquè” cal saber el “com”, i per això el monitoratge científic requereix l’observació més freqüent (finestres de temps més petites) i més extensiva (més variables a mesurar, incloent també les referides a l’ambient), que la mera vigilància. Amb aquesta base teòrica, un grup de recerca de membres de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Estudis

Avançats de Blanes del CSIC vam engegar el 2004 un programa de monitoratge de la biogeoquímica de l’aigua al sector d’Aigüestortes del Parc Nacional. Aquesta iniciativa va ser la llavor del node de recerca LTER-Aigüestortes, que es va crear el 2008 sota els auspicis del mateix Parc i en la fundació del qual també hi participaren grups de recerca de la UAB, el CREAF, i l’IC3. Durant els últims 18 anys hem establert diverses metodologies i una infraestructura de monitoratge a la ribera de Sant Nicolau gràcies a l’encadenament de nombrosos projectes (la recerca pot ser a llarg termini, però el finançament quasi mai ho és!), molt sovint amb vaivens condicionats per la situació econòmica general. La columna vertebral van ser els projectes del programa d’investigació de l’OAPN, complementats amb d’altres de finançats pel Ministeri de Ciència, la Comunitat de Treball dels Pirineus i per la Unió Europea.

En aquest programa seguim l’aigua en tots els ambients on la podem trobar: la precipitació atmosfèrica, sigui pluja o neu; les petites surgències a gran altitud i els rierols als quals donen lloc, des d’allà on neixen fins al fons de la vall; i naturalment, els estanys, que són un element icònic del paisatge del Parc. I també fem seguiment d’altres aigües invisibles, les que hi ha sota terra: l’aigua que circula més superficialment a través del sòl i la que trobem a més fondària

Registre que dos episodis d’aquest tipus varen deixar al mantell de neu a la Ribera de Sant Nicolau la primavera de 2021 Lluís Camarero

Intrusió de pols sahariana sobre el sud d’Europa vista des d’un satèl·lit https://scitechdaily.com/an-atmospheric-riverof-saharan-dust-blankets-western-europe/