La llúdriga, la Mengual dels nostres rius

Fa un parell de setmanes en una passejada prop d’un riu vaig tenir una gran sorpresa: dues llúdrigues em van regalar un espectacle acrobàtic espectacular. Com dues nadadores de sincronitzada van executar amb nota màxima una coreografia que ja voldrien na Ona Carbonell i Gemma Mengual.

De la família dels mustèlids com les musteles, teixons i faines , les llúdrigues es caracteritzen per la seva adaptació al medi aquàtic, amb un cos allargat, hidrodinàmic i cobert d’un pelatge impermeable. Les seves potes són palmades, és a dir, amb una membrana interdigital per poder desplaçar-se amb facilitat sota l’aigua, com si les potes fossin dos rems poderosos. Aquesta adaptació aquàtica no acaba amb el pelatge i les potes, sinó que tenen la capacitat de tancar les seves fosses nasals i poder romandre submergides fins a sis minuts! Poden arribar a una velocitat a sota l’aigua de 12 km/hora i quan neden a aquesta velocitat ho fan només amb el moviment de les potes del darrera i de la cua que es mou de dalt a baix. Però quan es desplacen més a poc a poc utilitzen també les potes del davant.

Amb una llargada d’uns 80 a 120 cm i un pes entre 4 i 10 Kg, són el terror dels peixos, la seva dieta principal. Veure-les caçar i regirar-se per l’aigua és com un joc que t’ajuda a desenvolupar una certa agudesa visual per descobrir per on tornarà a sortir. A part dels peixos, amfibis com les granotes i els gripaus, insectes diversos i altres petits mamífers i aus completen el seu menú diari. El seus caus, les llodrigueres, queden amagades entre les roques i la vegetació dels marges dels rius, i solen tenir una entrada subaquàtica. Uns caus on estan ben protegides les petites llúdrigues de possibles depredadors, ja que si bé pot entrar en zel en qualsevol època de l’any, si hi ha aliment disponible, la seva reproducció és lenta i irregular, i s’observa una major quantitat de parts durant la primavera. En cada part neixen entre dues i tres cries que són cegues i no tenen dents. Popen durant dos mesos i al cap de l’any abandonen el territori matern per buscar i establir-se en un nou territori que serà la seva nova llar. La llúdriga va patir durant els anys 60 del segle passat una forta regressió, degut a l’ús de substàncies tòxiques en l’agricultura i ramaderia, que contaminaven els rius, així com la destrucció del seu hàbitat per pressions urbanístiques i l’apropiació de quasi tota l’aigua dels rius per abastir els embasaments sense respectar el cabal ecològic. Totes aquestes circumstàncies van fer que la llúdriga arribés a ser catalogada com a espècie en perill d’extinció. Finalment es va poder actuar a temps i després de diversos programes de reintroducció a les conques de la Muga i el Fluvià, l’any 1993, i la posada en marxa al 1995 de la primera fase del Centre de Reproducció i Recuperació de Llúdrigues del Pont de Suert. La conscienciació de totes per recuperar la presència de llúdrigues als nostres rius ha estat clau, amb campanyes de divulgació i sensibilització esperonades pel centre de llúdrigues del Pont.

Us animem a visitar aquest centre i ha complementar-ho amb una passejada per la ruta de la Llúdriga, que ens porta a peu fins l’estany de Llebreta i Aigüestortes. Qui sap si mentre feu camí us trobareu amb un autèntic espectacle de natació sincronitzada.