Flora Coneguem el Parc L’orquídia fantasma

L’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) pertany a la família de les Orchidaceae. Li diuen fantasma perquè passa la major part de la seva vida sota terra i només apareixen algunes tiges durant la floració. Cada espècimen pot estar diversos anys sense florir abans de tornar a aparèixer. Sota terra, el rizoma (òrgan subterrani de reserva) obté tots els nutrients necessaris a partir de xarxes micorríziques compartides amb fongs basidiomicets que, al seu torn, s’associen amb les arrels de diverses espècies d’arbres. Així va creixent aquest rizoma fins que, en alguns estius humits, poden sortir les tiges floríferes. Aquestes tiges (quan apareixen), són groguenques, gairebé translúcides (a l’estar desproveïda de clorofil·la). Poden aparèixer de forma col·lectiva, fins a una dotzena de tiges, de menys d’un pam d’alçada, que porten de 3 a 4 flors cadascuna.

El gènere Epipogium només té una espècie. L’epítet aphyllum fa referència a l’absència de fulles que, com que no fa la fotosíntesi, no li fan falta.

En el món de les orquídies, el label (el pètal principal de la flor) apareix a la part inferior de la flor). Excepcionalment, a

Flor d’O. mascula amb el label inferior i flor girada del revés d’E. aphyllum Hectonichus l’orquídia fantasma, el label es col·loca en la part superior de la flor. El nom genèric en grec, Epipogium, precisament fa referència a aquest gir de l’eix florífer.

Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en boscos humits, principalment fagedes i avetoses, en llocs ombrívols i amb humitat permanent del sòl. Normalment es troben en àrees que solen experimentar hiverns freds.

La seva àrea de distribució és extremadament àmplia. L’espècie està estesa per gran part d’Europa i el nord d’Àsia, fins a Kamchatka, i al sud de l’Himàlaia.

Als Països Catalans, segons la base de dades de biodiversitat de Catalunya, només havia estat citada a la Mata de València (Pallars Sobirà), al Cadí-Moixeró i al Montseny. Per això va estar catalogada com espècie en perill d’extinció per la Generalitat.

Més recentment, se n’ha trobat també al Parc Natural de l’Alt Pirineu i al Parc Nacional també ha estat localitzada a la ribera de Caldes i a la vall de l’Escrita.

(Text extret i modificat de la pàgina de wikipèdia en català)