Publicacions

Jordi Vicente

TÍTOL: La Investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: XII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

EDICIÓ: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 2022

FORMAT: 264 p.

Aquesta nova edició de les Jornades sobre recerca es van celebrar a Espot els dies 13, 14 i 15 d’octubre de 2021. Per primer cop es van fer més restringides al públic, però per contra es van emetre per internet via el canal de Youtube del Parc Nacional. Aquest nou volum recull els articles finals que es van presentar en aquells dies, així com les presentacions que es van fer a les mateixes zones de mostreig. Podem veure articles relacionats amb les parts finals del projecte LimnoPirineus, així com moltes línies relacionades amb el medi aquàtic que tant caracteritza al Parc. També trobem articles que continuen presentacions fetes en l’edició anterior com els relacionats amb els rat-penats o l’os bru. Finalment s’inclouen tres ponències dedicades a la recerca arqueològica que continua donant resultats sorprenents després de quasi 20 anys d’investigacions. Si teniu curiositat per veure les presentacions in situ, aquest és l’enllaç a totes les ponències que es van fer: https://www.youtube.com/playlist?list=PLsx3Momk7NF4RGxw6MlXuxcGdMBu3XCA

TÍTOL: El guardià de l’estany Negre: Miquel Sánchez, 40 anys al refugi Ventosa i Calvell

EDICIÓ: Cossetània, 2022

FORMAT: 144 p.

Miquel Sánchez és un dels guardes de refugi més veterans dels Pirineus, si no el que més. Quaranta anys després de la seva arribada al Ventosa i Calvell, la talaia de l’estany Negre, manté la il·lusió intacta per seguir guardant aquest refugi del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en la ruta de la popular travessa Carros de Foc. Aquest alpinista, que va formar part de les primeres expedicions catalanes a l’Everest, és testimoni de la constant transformació de la muntanya. Ara, amb la companyia de Belén Ortiz, la coguarda des de fa més de dues dècades, rep cada setmana de la temporada alta centenars d’excursionistes, i sent nostàlgia dels començaments, quan viure aïllat amb vistes al massís del Besiberri era una estimulant aventura. A la dècada dels vuitanta amb prou feines hi pujava ningú, i això donava via lliure al Miquel per sortir cada dia a obrir vies d’escalada en parets verges i, a l’hivern, esquiar per racons desconeguts per a la majoria dels mortals. Un viatge per la seua vida de la mà de la prestigiosa periodista Rosa Maria Bosch.

TÍTOL: “Trincar eth pòrt.” Carretera de la Bonaigua en 4 actes. Història gràfica d’un centenari 1922-2022. Fulls de Ponent n. 14

EDICIÓ: Garsineu, 2022

FORMAT: 120 p.

La història del port de la Bonaigua, escrita per l’incombustible Feliu Izard i Gavarró, és el resultat de la voluntat d’un poble que no vol ser francès i al qual calien unes comunicacions com Déu mana cap al sud. Va haver-hi un munt de projectes: que si túnels pel ferrocarril a la Ribagorça o per sota Beret, o pels cotxes al Pallars per sota la Bonaigua. Finalment els poders públics es van decantar per la solució més barata i fàcil. Aquesta és la història gràfica d’aquesta carretera. Història que cal complementar amb la seva obertura primaveral, ja que la neu barrava el pas fins ben entrada la primavera, amb els primers vehicles que van passar i amb el vesper dels cotxes de línia.