El present invisible del Parc i del món

aqüífers; que són veritables rius i estanys subterranis. Sens dubte, les masses d’aigua més desconegudes del Parc. Per a fer aquest seguiment hem desplegat una xarxa de punts de mesura a la ribera de Sant Nicolau, que van des de simples punts de mostratge on s’agafa aigua per analitzar, a estacions equipades amb diversos sensors que recullen dades de manera contínua. Les mesures que duem a terme inclouen tant paràmetres físics com químics relacionats amb l’aigua.

Dins dels paràmetres físics, la meteorologia és un punt important, i tenim dues estacions meteorològiques automàtiques: una als voltants de l’estany de Llebreta, a 1.600 m d’altitud, i una altra a la vora de l’estany de Contraix, mil metres més amunt. Les dades que recullen es poden consultar a http://loopweb.org/loopweb2018/index.php/lterresearch/meteorological-data. Aquestes estacions mesuren, entre altres coses, la quantitat d’aigua que entra a la conca en forma de precipitació. Per saber com circula aquesta aigua tenim diversos punts d’aforament amb sensors que mesuren el nivell d’aigua en rius, estanys i pous que ens permeten estimar cabals i volums d’aigua emmagatzemada, tant en superfície com sota terra. La temperatura de l’aigua també és important, i per això tenim enregistradors que la mesuren en els rius i pous, i també cadenes d’aquests sensors en alguns estanys per mesurar la seva temperatura des de la superfície fins al fons.

Pel que fa a la química, mesurem paràmetres bàsics que ens donen idea general de la qualitat de l’aigua, com el pH i la conductivitat elèctrica. I altres paràmetres com la concentració de calci, sodi, silici o sulfats que ens serveixen per a estimar la interacció entre l’aigua i la roca, en un procés de dissolució de la roca en el qual es consumeix CO2 i que ajuda a controlar la concentració atmosfèrica d’aquest gas d’efecte hivernacle. Hi ha altres components químics que tenen molta relació amb els organismes que viuen a l’aigua, en especial els microorganismes, que són compostos de carboni, nitrogen i fòsfor que formen part, com a nutrients o com a substàncies excretades pels organismes.

Hi ha també compostos que són contaminants. Alguns, com els sulfats, nitrats o fòsfor, que ja hem esmentat abans, es troben a la natura però l’acció humana ha fet augmentar molt la seva concentració en l’atmosfera, tot accelerant els seus cicles i convertint-los en veritables contaminants amb efectes indesitjables. Altres són elements aliens o molt escassos al medi natural: és el cas de metalls com el plom o el cadmi. Aquests metalls tenen una gran afinitat per les partícules orgàniques que sedimenten al fons dels estanys, on els trobem en concentracions molt altes pròpies d’un lloc amb molta activitat industrial contaminant!

Les conques de muntanya actuen com a embuts gegantins que recullen tota la precipitació (que a la muntanya és molta) i les substàncies naturals i contaminants que porta. Al final quasi tot acaba al fons de la conca, on sovint hi ha un estany que actua d’embornal.

Més enllà de l’estructura d’una molècula, podem mesurar els diferents isòtops dels elements que la componen. Aquesta signatura isotòpica dona idea d’on ve la molècula en qüestió i quins processos l’han afectat, i és una eina que també utilitzem en els nostres seguiments.

Tradicionalment mesurar la química de l’aigua volia dir agafar una mostra per portar-la al laboratori, a diferència de les mesures físiques que es poden fer de manera automàtica i molt més freqüent. Però això està canviant i la popularització de sensors i sistemes microinformàtics i robòtics de baix cost està permetent a la ciència ecològica mirar el món amb uns nous ulls, estendre les escales d’observació temporals i espacials, i estimar amb més precisió allò que no pot ser observat. El desenvolupament més recent de la nostra xarxa segueix aquesta filosofia. Tenim ja un parell d’estacions que mesuren el CO2 en l’aigua del sòl, a alta freqüència i de manera autònoma. També hi ha plans de desplegar-ne més en altres indrets, i també en els rius i surgències, i comunicar-les via Internet per tal de seguir en temps quasireal, com respira l’ecosistema i estimar quin efecte poden tenir els ecosistemes de muntanya en el balanç de CO2 de l’atmosfera.

Però mentre això arriba, el seguiment que hem portat a terme des d’aquesta talaia d’observació del Planeta que és l’alta muntanya, ens ha permès detectar algunes tendències i efectes del canvi global. Hem parlat del CO2 i el concepte

Cercant les aigües invisibles: treballs de geofísica al Cap de la Ribereta de Contraix (dreta) per fer un mapa dels aqüífers (a sota) i determinar els punts de perforació per