La congelació dels estanys

res, els casquets, la banquisa o la capa de neu, implica una retroalimentació positiva en el sistema que afavoreix l’escalfament global, però normalment també, genera molts altres impactes a escala local, no només a nivell dels ecosistemes naturals, sinó també en les activitats humanes. Un dels impactes que afecte de manera general seria la modificació en la disponibilitat d’aigua, atès que si hi ha presència de neu i gel a les capçaleres, l’aigua arriba de manera més gradual a les valls o els aqüífers que si aquest tipus de coberta no existeix.

Com és ben sabut, al Parc Nacional i en el conjunt del Pirineu català ja no queden glaceres, però sí que hi ha altres elements criosfèrics que no són tan coneguts, a part de la neu evidentment, que poden actuar com a sentinelles del clima canviant. No a debades, el seu estudi pot contribuir a millorar la comprensió del fenomen, i al mateix temps ajudar a establir estratègies d’adaptació efectives. Un d’aquests elements són les glaceres rocalloses actives, i al seu torn el permagel. Exemples força estudiats serien la glacera rocallosa Besiberri Nord-Oest a la vall de Besiberri, o la de Besiberri Nord a l’Aubaga de Lac de Mar, però podria haver-n’hi d’actives a d’altres raconades del Parc

Nacional encara per identificar, que val a dir, un nou projecte de recerca pretén analitzar.

Un altre d’aquests elements característics d’aquestes contrades és el gel dels estanys, que, paradoxalment, tot i la seva àmplia presència i distribució en l’àmbit del Parc, ha restat poc estudiat, mancant així una avaluació de conjunt que ens doni idea de la seva evolució recent, en contraposició a d’altres zones lacustres de l’hemisferi nord on aquest fenomen és molt conegut. Algunes de les preguntes sense respondre fan referència a la duració de la coberta de gel, així com a les possibles modificacions sofertes en el cicle anual, tant pel que fa a les dates de congelació, com en les de ruptura (descongelació).

Es calcula que hi ha uns 117 milions d’estanys a tot el món, d’aquests s’ha estimat que uns 50 milions es congelen durant l’hivern, i que amb l’augment de les temperatures s’està observant una disminució en la durada de la coberta de gel estacional dels estanys, principalment a causa d’unes dates de congelació més tardanes, així com unes dates de ruptura més primerenques. Aquest cicle de congelació i descongelació és el que es coneix com la fenologia del gel dels estanys. Així mateix, i com ja s’ha dit,