La congelació dels estanys

la capa de gel quan encara és prima i descongelar-lo totalment, i per un altre, el vent es podria emportar la neu que també contribueix a la formació del gel blanc, i per tant, afectar al gruix i a la duració de la coberta. També, és important l’impacte de la connectivitat hidrològica, ja que a temps de residència de l’aigua més curts, els impulsos mecànics poden dificultar la congelació, com seria el cas per exemple de l’entrada d’un riu important a un estany. D’altra banda, a mode de curiositat, descriurem com va ser la congelació d’alguns dels estanys monitoritzats amb càmeres per aquesta primera temporada, 2021/22. El primer estany en congelar-se va ser el de Contraix, en el qual la congelació es va iniciar el 16 de novembre, i el dia 21 del mateix mes ja estava completament congelat. A l’estany Llong, d’altitud substancialment més baixa, també va començar a congelar-se el 16 de novembre, però va tardar 13 dies fins que va estar congelat del tot, el 29 de novembre. Les intermitències i el gel negre van protagonitzar aquesta primera fase. L’estany de Travessani per la seva banda va experimentar una congelació bastant contínua, i en 5 dies es va congelar completament en el període que va del 19 al 24 de novembre. I, el Lac Redon és el que es va congelar més tard, donat que és el més gran, el 10 de desembre, i curiosament ho va fer en un sol dia.

Finalment, dir que amb aquest article s’ha volgut donar una visió general d’aquest món tan excepcional i tan nostre dels estanys gelats, així com uns primers resultats envers la congelació, però esperem que en els propers anys es puguin aportar els resultats d’una avaluació completa de l’estat de la qüestió i de la seva evolució recent, que millorin la nostra comprensió d’aquest fenomen i del canvi climàtic, al mateix temps que es posa la important zona lacustre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en les bases de dades mundials del gel dels estanys per contribuir a augmentar el coneixement del que passa a nivell global.