L’almesquera, un tresor pirinenc

que es caracteritza per les seves adaptacions aquàtiques des de finals del Miocè, fa 15 milions d’anys. Actualment només en queden dues espècies, la ibèrica i la russa (Desmana moschata). Tres altres espècies del gènere Galemys només es coneixen com a fòssils. El seu nom en català és d’invenció moderna i fa referència al fet que té unes glàndules amb mesc. Aquestes glàndules estan molt més desenvolupades a l’espècie russa, més grossa, i eren un dels motius –juntament amb la seva pell– per la qual havia estat molt caçada. El nom en altres idiomes europeus deriva del nom vulgar en rus i científic de l’espècie russa: desmán ibérico en espanyol, desman des Pyrénées en francès o Pyrenean desman en anglès.

És un mamífer molt desconegut, a causa dels seus hàbits discrets i bàsicament nocturns, que fan d’aquesta espècie un fantasma de molt improbable observació. De fet, a la major part de llocs on viu no té un veritable nom popular i se li solen aplicar noms genèrics que serveixen per a diverses espècies semiaquàtiques, com ara rat buf, en català o rata de agua, en castellà. La forma de l’almesquera resulta una mica quimèrica, en el sentit que sembla fet de trossos d’altres animals, com el talp, la musaranya i la rata. La semblança i parentiu evolutiu amb el talp són recollits en el nom portuguès de toupeira- de-água, que és un dels pocs noms realment populars. És un animal que fa entre 11 i 16 cm de longitud de cos, amb una cua d’entre 12 i 16 cm. Té un pes de 40-80 g. El seu aspecte és rabassut, compacte, perquè no hi ha una separació clara entre el cap i el cos, i aquest es va eixamplant cap a la part posterior. No té orelles visibles, mentre que els ulls són dos punts molt petits i només li permeten distingir llums i ombres.

Els mamífers tenen dos tipus de pèls: la borra, pèl llanós que forma l’aïllant tèrmic, i la jarra, pèl més llarg i rígid, visible des de l’exterior, que protegeix externament la borra evitant que es mulli. Les almesqueres tenen la particularitat de tenir dos tipus de jarra, una d’elles fàcilment identificable perquè li manca la medul·la en la seva meitat distal i a continuació presenta un aplanament apical en forma de punta de llança, el que constitueix un caràcter diferencial. El pelatge, bru amb diferents tonalitats, és molt dens i resulta important que es mantingui en bon estat, perquè té una funció d’aïllant tèrmic dins les aigües fredes.

Donada la seva improbable observació ja esmentada, en la detecció d’aquesta espècie juga un paper primordial la localització dels seus excrements. Aquests acostumen a contenir els seus pèls característics que són accidentalment ingerits quan s’autonetegen repassant-se amb la llengua el pelatge, operació coneguda popularment amb el nom de grooming

El caràcter morfològic més singular i característic de l’almesquera és la seva trompa mòbil. Les almesqueres són els únics mamífers europeus amb trompa. Té una longitud d’uns 2 cm i constitueix un òrgan sensorial de primer ordre. Posseeix una línia de pèls sota els quals hi ha uns òrgans interns sensitius. Aquest mecanisme dona als pèls una forta sensibilitat als canvis de pressió de l’aigua, cosa que li permet detectar canvis a un metre de distància i orientar-se així com evitar obstacles. Tanmateix és el sistema amb què localitza les preses. L’oïda i la vista són sentits marginals per aquesta espècie, que reconeix l’entorn bàsicament pel tacte i l’olfacte.

La cua és llarga, escamosa, musculosa i aplanada lateralment, de manera que facilita que l’almesquera nedi, es capbussi i pugui maniobrar amb agilitat. També els peus posteriors, grossos i aplanats, que recorden la forma d’un rem, són una adaptació a la vida aquàtica. En canvi, els peus davanters són petits, amb ungles llargues amb les quals remena el fons dels rius i grimpa per les roques. L’almesquera neda i grimpa molt bé, però camina amb dificultats.