L’almesquera, un tresor pirinenc

Biologia i ecologia

Viu en riuets d’aigües fresques i netes, des de la terra baixa en zones de clima atlàntic fins a l’alta muntanya d’influència mediterrània. Concretament, té registres entre els 0 metres (Galícia, Astúries, País Basc francès i nord de Portugal) i les 2.700 m (Pirineu francès).

Els factors més importants per la seva presència són aigües de gran qualitat i puresa, amb un cabal d’aigua significatiu durant tot l’any i una fauna abundant en insectes aquàtics. En relació amb el cabal, en algunes regions atlàntiques, com el nord de Portugal, pot viure en rius que s’assequen parcialment l’estiu, però que la resta de l’any tenen cabals importants.

En general, els cursos d’aigua que ocupa són de llera pedregosa, alternen gorgs i trams de poca fondària, i tenen un pendent entre moderat i fort, condicions que permeten una fauna diversa d’invertebrats aquàtics i que generen turbulències que faciliten els moviments de l’almesquera dins l’aigua. La seva alimentació es basa en larves aquàtiques d’insectes de diversos grups (tricòpters, efemeròpters, plecòpters i dípters) i necessita menjar-ne una gran quantitat perquè té un metabolisme molt accelerat: cada dia pot arribar a menjar una massa d’insectes que supera la meitat del seu pes. Aquestes quantitats d’insectes només les sol trobar en rius ben conservats, motiu pel qual aquesta espècie és un indicador molt bo de la qualitat fluvial.

Els cursos d’aigua que ocupa són perennes, en general, de fons pedregosos, voreres i marges que ofereixen refugis, és a dir, on la vegetació natural arriba i arrela a l’aigua lliurement. Hi alternen pous i trams de poca profunditat amb un pendent entre moderat i pronunciat, condicions que permeten una fauna diversa d’invertebrats aquàtics amb una generació de turbulències que faciliten els moviments de l’almesquera dins de l’aigua.

L’estudi de l’hàbitat indica que l’almesquera sembla evitar els cursos d’aigua molt estrets (menys d’1 m i amb molt poca aigua < 25 cm de profunditat mitjana), probablement per ser cursos primaris de cabal estival massa escàs que no li aporten les suficients garanties ni aliment. Prefereix rius una mica més grans, però també evita profunditats superiors als 70 cm i amb ribes que es mantinguin en condicions naturals, como s’ha esmentat anteriorment, evitant en el possible les voreres artificials. De la mateixa forma, evita les aigües contaminades, tot i poder suportar nivells baixos de contaminació. Dominen els materials grossos sobre els fins en l’hàbitat, especialment les pedres i blocs, en tant que es rar que visiti zones dominades per llims.

Realment és una espècie molt sensible a la qualitat i quantitat de les aigües, cosa que ha fet que desaparegui d’espais fluvials aparentment idonis. Paràmetres descriptors d’hàbitat són l’amplada, la profunditat, la granulometria, artificialització dels marges, pH, el pendent i la contaminació aparent.

Té una activitat, com diem, sobretot nocturna i cada nit fa recorreguts dins l’aigua que poden sumar entre 1 i 2 km. També surt una mica de dia, sobretot els mesos d’estiu en què la nit és curta. Quan no està caçant al riu descansa en forats naturals de les ribes, generalment cavitats entre roques que tenen entrades des de sota l’aigua. Aquests refugis són compartits pels diversos individus d’almesquera que en aquella època es troben en un determinat tram de riu i són permanents, en el sentit que diverses generacions d’almesquera poden utilitzar-los. No tenen territoris en el sentit estricte, sinó que es van movent pel riu al llarg de l’any, tot i que temporalment, durant dies o setmanes, sí que s’estabilitzen en trams concrets.

Es coneixen pocs detalls sobre la seva reproducció, però se sap que pot tenir entre una i cinc cries per any, que és molt poc per als mamífers d’aquesta mida. La reproducció feble és compensada per una vida relativament llarga, d’uns quatre anys, i fins a cinc o sis en algun cas, que és molt si es compara amb la longevitat mitjana de ratolins, talpons o musaranyes, que no sol arribar a un any.