1 minute read

Núria Garcia Quera, estimar el territori L’Entrevista

Next Article
Publicacions

Publicacions

Sílvia Coll

La Núria Garcia Quera és sobretot coneguda com a escriptora. Ha publicat en diverses editorials com Garsineu, La Galera, Columna, Casals, o Publicacions de l’Abadia de Montserrat, fins que va apostar per crear la seva pròpia col·lecció, Sensus. Però a més d’escriptora, té tot un món d’experiències que esperem descobrir en aquesta entrevista.

Advertisement

Quedem amb la Núria a Tornafort, el poble on viu des de fa molts anys. Mentre l’espero, observo el silenci d’aquest poble tranquil. Quan arriba, de seguida em fa agafar un caminet allà mateix per ensenyar-me una vista de Tornafort ben privilegiada. N’està molt orgullosa, del seu poble. Tot seguit, baixem uns metres, i sense perdre mai la perspectiva del poble, ens asseiem davant d’una petita taula de pedra. Allà, entre el so de les esquelles de les vaques i de l’aigua, engego la gravadora, on també quedaran gravades les persones del poble que passen per allà i s’aturen a parlar amb la Núria.

Quin paper va jugar en la teua infància la llibreria Quera i el fet de viure en un entorn de llibres?

Em vaig criar en una llibreria al carrer Petritxol de Barcelona, que va fundar el meu repadrí l’any 1916, i que avui encara és llibreria. Llavors estava especialitzada en teatre. Era una editorial on publicaven petites obres de teatre, perquè es representessin als centres socials dels pobles.

Al meu padrí, el Joan Quera, ja li agradava molt anar a la natura i a la muntanya, i en un raconet de la llibreria ja va començar a posar-hi llibres de muntanya, però sobretot d’escoltisme, perquè ell era escolta.

I a partir d’aquí es va anar reduint la part de teatre i es va anar ampliant la de muntanya i natura. I en temps de la meva mare, la Roser Quera, ja van treure tot el que eren llibrets de teatre i va quedar la muntanya, l’excursionisme, la natura, mapes i ja sempre més ha estat així.

Ara la porta el meu germà, el Raimon, i també hi treballa una neboda, la Carme. El tema llibres ja no funcionava, però és clar, és un lloc molt entranyable. Llavors va aparèixer un empresari amb una visió molt molt sàvia, va veure que és

This article is from: