TEXT
CanturriDe petita, mentre els avis eren a missa, l’Anna venia marededeus i rosaris a la botiga de Queralt. Quan es va fer gran va formar-se en màrqueting i després de posar el nas en diversos sectors, ha acabat especialitzant-se en turisme i creant la seva pròpia consultoria. L’Aquí Berguedà l’ha convocat a Queralt per analitzar l’estat del santuari i els seus entorns, el moment de la Patum (va ser al patronat) i d’altres al·licients de Berga i la comarca que criden l’atenció als forasters.
BERGA 10
El carrer Harmonia agafa aire i torna a veure el sol
En menys d’un mes ja s’han enderrocat tots els edificis i ara comença la fase d’urbanització. La zona ja és irreconeixible
BAIX BERGUEDÀ 20
Caminar per les vies: del carrilet a la via verda
Gironella treu a concurs la primera fase de la via verda del carrilet, del tram entre Cal Bassacs i
Viladomiu Vell
ALT BERGUEDÀ 24
El govern de Bagà trontolla i atura
l’obra a la Porxada
Jaume Amills deixa el govern; l’oposició, ara amb majoria, força un ple extraordinari, on aprova aturar les obres
Febrer del 2022
Número 135 Any 12
Edita Bífidus Produccions SL
T. 600 47 92 99
Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol
Disseny comercial Ricard Codina
Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
ENTRE RIVALS 26
Puig-reig i Berga juguen a somiar a Segona Catalana
Després d’un inici per emmarcar, tots dos equips lluitaran per una plaça a la promoció d’ascens a Primera
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
SORTIM 28
El dia gran de l’arròs al Berguedà
La Festa de l’Arròs de Bagà recupera el pols d’abans de la pandèmia i deixa enrere totes les restriccions
Control de difusió:
Publicació membre de: Amb el suport de:
L’ENQUESTA
Utilitzes més el bus des que l’abonament és a meitat de preu?
EL NOM
ÀNGEL MORTA
Bisbe nascut a l’Ametlla
Sí
68% No 32%
VOTA A LA PRÒXIMA
Tens clar el teu vot a les eleccions municipals?
www.aquibergueda.cat
L’Ametlla de Merola ha homenatjat aquest gener el bisbe Àngel Morta i Fíguls. Va néixer el 1914 a la plaça del Mercat i, després de tota una vida dedicada a l’església, va ser nomenat bisbe titular de Gubaliana i auxiliar de Madrid, l’any 65. Va morir el 1972, de malaltia.
Entre Berga i la Cerdanya no hi havia un sol punt de recàrrega de cotxes elèctrics. I Guardiola de Berguedà hi ha posat remei. N’ha instal·lat un, amb dos carregadors, al carrer Comerç.
En només quinze dies, ja hi van passar més d’una cinquantena de conductors. “Això ens demostra que era
1
Mor Melitón Massana, cap de colla dels gegants de la Patum durant 25 anys
2
un servei necessari i ho celebrem, perquè entenem que el comerç de Guardiola se’n beneficiarà. La gent es desvia de la C-16 per recarregar, però també aprofita per fer vida al poble”, apunta l’alcalde, Josep Lara. De moment, recarregar serà gratuït, però l’Ajuntament té la idea d’aplicar una taxa per tal que, en el futur, es pugui instaurar una tarifa.
3
Els envasos, el paper i la resta es baixaran en un cubell a Berga, amb el nou contracte de recollida
El carrer Harmonia respira, per fi: comencen uns enderrocs que es van planificar fa 20 anys
Una proposta arribada dels decrèpits vuitanta acaba d’obrir a l’entrada principal de Berga. On hi hagué una efímera discoteca, Zatza, entre un comerç de matriu xinesa i una franquícia de sabates barates, de les 21.00 i fins a les 4,00 els divendres i dissabtes, obre les portes per cantar línies.
Llevat dels ludòpates vetats, també es pot jugar a les escurabutxaques de l’entrada. I ben aviat menjar-hi pizza mentre es van fent creus als números de la pantalla. En experiències d’altres llocs, d’ambient tronat i tètric, l’ancianitat endiumenjada (o no) era majoritària. Al nostre hi acudeixen andorrans (sabut per les
plaques dels cotxes) i altres d’origen desconegut. Encara és una incògnita l’acolliment domèstic. Estic segur que el govern de la ciutat no està entusiasmat. Cal, però, preguntarse sobre els motius pels quals una xurreria de passeig té mil dificultats per ser legal i al bingo el bombo gira des de fa dies. És el joc de les diferències:
un advocat agosarat i eficaç combinat amb fer lobby on manen de debò. A la revista de CEJBINGO, la seva patronal, afirmen amb to ranci que és “un atractivo de ocio más para los habitantes de dicha población, además de generar empleo y riqueza al municipio”. Escriuen com abans. Com aquell antes de finals dels 70.
ALT BERGUEDÀ
“Crec en l’oci nocturn com a complement per a tota la restauració”
LA FRASE JORDI BADIA President d’Hostaleria i Turisme del Berguedà
Festassa de traca i mocador al pavelló de Sant Jordi de la Pegatina. Era el primer concert que portarà la banda arreu del món i l’entrada no va decebre en absolut. A més, ara els fans més incondicionals hauran d’esperar gairebé tot un any per tornar a anar a un concert del grup a Catalunya: no en faran més fins al novembre, que actuen al Palau Sant Jordi. Al Berguedà, però, la banda va contagiar de bon rotllo i alegria tots els assistents a les festes del Roseret i, a més, va aprofitar per celebrar l’anviersari de la seva veu, Adrià Salas. LA PEGATINA
FÍGULSPÈDIA
FÍGULS @humorjaumefiguls
VISITA GUIADA
FACTURAR UN VOL Cobrar una tassa Jaume
Anar al metge acompanyat
L’HABITACIÓ
Enlairar-se sense cap punt de suport ni ajuda material
LÍNIA REGULAR Ratlla torta
JA ESTÀ VISAT Ja ho sap
Si alguna cosa em xifla quan tomba l’any nou, és que s’acosti el carnestoltes. Carnaval, carnaval, carnavaltequiero... Hi ha qui detesta disfressar-se, no hi pot fer més i és respectable però, a mi, què hi voleu fer, aquesta festa universal m’encanta molt i l’espero sempre amb candeletes!
Tot i que celebro els indis, els vikings o els pirates, a mi m’entusiasma l’exercici de rumiar una disfressa que encara no hagi sigut vista, alguna cosa de què no hagi anat mai ningú, i poder sorprendre la concurrència. M’agrada veure com la gent fa comparsa, colla o generació, com es rasca el cap per superarse, per fer carrossa o per
pensar coreografies. La creativitat s’apodera de nosaltres com una plaga i, per unes setmanes, el món batega una alegria entusiasta i aflora una il·lusió somiada...
I, com deia la reina de la salsa, la vida és una hermosura i, a vegades, també un Carnaval, així que, a gaudir, a participar, a riure i a ballar, que les penes
se’n van cantant, participant i sent-hi! Omplim-nos els dies d’un carnestoltes perenne, no tinguem complexos ni recances, siguem sempre qui vulguem ser, i deixem que la llum i el color, la purpurina i el confeti ens acompanyin en un febrer etern. Per carnaval, tot s’hi val, i jo ja tinc la meva disfressa. I tu? De què vas?
BERGUEDÀ ONLINE B
erga està d’enhorabona. L’Associació Catalana d’Escape Room (ACER) l’ha nominat, després que les obres d’asfaltat hagin convertit tota la ciutat en un escape room.
La nominació ha vingut per sorpresa, de la mà del director de l’entitat, Carles Escapa, que va venir a Berga a fer uns tràmits
a Hisenda i va trigar sis hores a arribar a la plaça Tarascon: “Tremendo! Espectacular! Feia temps que no gaudia d’un repte amb una dificultat tan extrema. Primer vaig voler pujar pel passeig de la Pau i em van desviar cap a la biblioteca. Després vaig voler entrar pel carrer Pere III i tururut! Cap a la biblioteca altre cop! Vaig pensar, ca-
Les bosses de plàstic i de resta del porta a porta tenen els mesos comptats a Berga. Amb el nou contracte de recollida, el Consell Comarcal ha decidit implantar-hi els cubells multi-fracció que ja funcionen des del 2018 a la resta de municipis de la comarca on hi ha porta a porta. Durant la implantació del sistema, fa més de quatre anys, es va optar per les bosses a Berga per no
lla, que aniràs a voltar pel Comte Oliba i entraràs per Gran Via! Doncs, no! També estava tallat! Sis hores! Sis hores donant voltes abans no vaig descobrir l’únic accés per arribar a aquell tram en cotxe! Quant a dificultat, l’hòstia en patinet. Ara, també es veritat que el game master podria haver donat alguna pista més...”.
L’alcalde, Ivan Sánchez, s’ha mostrat satisfet: “Ha estat una alegria, la veritat. Amb el cristo que ha liat l’empresa que fa les obres, comptàvem que ens baixarien hòsties per totes bandes. Si guanyem, invertirem el premi a asfaltar més carrers i a comprar un parell de senyals perquè el pròxim cop no sigui tan complicat”.
atapeir de cubells les entrades dels blocs de pisos, en especial els dies que hi ha doble recollida: per exemple, els dijous, quan es recull a la vegada l’orgànica i el plàstic. Ara, però, el govern comarcal ho veu factible i estudia la possibilitat de posar arbres metàl·lics on penjar els cubells i evitar, així, el desgavell de bujols al carrer. Però abans caldrà desencallar el nou contracte.
No s’ha aprovat ni a l’Ajuntament de Berga ni al Consell Comarcal. Les dues principals administracions de la zona van tard a aprovar les últimes previsions del mandat. I això que a tot arreu el govern té majoria per tirar-les endavant.
Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!
Seràs el primer en saber què passa al Berguedà Rep les notícies de l’ a través de Telegram
A L’ANTIC CONSELL COMARCAL LA XIFRA
Els serveis socials del Berguedà ocuparan l’antiga seu del Consell Comarcal, un local que fins ara havia acollit l’arxiu de l’ens en una planta entresol del carrer de Pere III amb passeig de la Pau. Els operaris treballen per remodelar l’espai, que abandonarà la seu central del
Consell, al carrer Barcelona.
L’increment dels serveis que presta el Consell han provocat que l’actual seu hagi quedat petita. I s’ha optat per traslladar l’àrea de Serveis Socials a l’antiga seu, sobretot pensant en oferir més privacitat al ciutadà.
120.000
Bosses de plàstic ha comprat l’empresa Tractaments Ecològics, que fa la recollida de residus a Berga. S’hi han gastat uns 55.000 euros i servirà per mantenir-les de franc un trimestre més.
“No té sentit pensar en revifar Queralt, si no hi ha aigua”TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
De petita, l’Anna pujava cada diumenge a Queralt. El seu avi, Ramon Santandreu, va ser durant molts anys membre de la junta de Queralt. I pujar a la missa dels diumenges al santuari era una cita familiar d’obligat compliment. Recorda que la missa li semblava una cosa avorridíssima i, per això, demanava sempre als avis que la deixessin anar a la botiga. I allà sí que s’ho passava bé, venent marededeus i rosaris. Ara, amb 39 anys i havent creat la seva pròpia consultoria turística, l’Aquí Berguedà l’ha convocat a Queralt per radiografiar les negrors i les oportunitats turístiques de Berga i el Berguedà. T’atures al mirador, bades mirant el paisatge, respires i creus que ets al millor lloc del món, però et gires i veus una font que no raja, uns lavabos tancats, un santuari sense capellà, un restaurant que no obre i un edifici buit.
Queralt és un problema. I és un clar exemple que el turisme és com el futbol: tothom hi entén. Un hi vol fer un alberg, l’altre un hotel de quatre estrelles, l’altre un restaurant... Però és que ara mateix no es donen ni uns mínims. No hi ha aigua! És tot molt lamentable. La gran sort és que està molt identificat i està demostrat que, si ofereixes uns mínims, la gent et respon. Als anys 70 i 80 això anava com un tir. En què s’ha fallat?
No se saben rendibilitzar les activitats que es fan. Podem tenir la part del bisbat súper neta i endreçada, però la gent que vingui en què es gastarà els diners? A Queralt hi ha molta gent, i? Encara que vulguin no poden comprar res. Tenim un lloc molt maco, molt xulo i estupendo, però la gent, o hi passa corrent, o fan la volta al santuari i se’n van. I alerta, que no només és cosa de l’Ajuntament.
Ah no?
No. El bisbat també podria fer coses i no les fa. N’hem parlat moltes vegades. Es fa missa un cop al mes. Hi ha una sacristia molt desaprofitada: vestits de la Mare de Déu, la història, la llegenda... Per què no una experiència, un espai visitable? No ho sé, alguna cosa que doni un valor afegit a l’església. També és cert que els problemes de la part municipal són força més bàsics...
Sí. Però, ep, que la part del bisbat és més fàcil. El que passa és que a vegades sembla que faltin una mica de ganes. Sembla evident que cal un tomb. Per on començaries?
Home, aigua n’hi ha d’haver. Tota la resta no té sentit pensarho, si no hi ha una cosa tan bàsica com l’aigua. Aquí i a la prehistòria.
Més ossos: la Patum.
Estic una mica desanimada amb la Patum. És un tema que cansa molt. Ens l’estimem molt, però crec que a vegades la sobrevalorem. Nosaltres pensem que quan aquí fem Patum, el món es para, que tothom la coneix, que tothom vol venir i que tothom sap quan es fa, i no. I crec que necessitem un exercici de realisme patumaire per veure què tenim realment.
Perquè tenim una cosa especial que crec que ens estem carregant. Perquè ara mateix tenim una festa molt encarada
a un públic molt jove, amb un perfil molt determinat, i hi ha molta part de la població que no s’hi pot ni acostar. Una persona de 70 anys ha de poder sortir per Patum i tenir activitats que li cridin l’atenció. L’altre problema és que no hi ha una estratègia a llarg termini. Volem el Vall tal com el tenim? Volem els concerts divendres i dissabte, i ja està? Volem que la gent faci una altra mena de despesa que no sigui en beure i menjar? Necessitem un full de ruta.
I personal tècnic a jornada completa.
Sí, és un peix que es mossega la cua. Si tu vols fer un tomb a la Patum, hauries de tenir un tècnic dedicat exclusivament a això. Fins que no ho aconsegueixis, seguiràs funcionant per inèrcia, sense poder aplicar grans canvis i sense tenir massa temps per pensar.
El gener del 2018 l’Aquí Berguedà va dedicar la portada del número 76 a la teva mare, Dolors Santandreu. Deia que calia buscar la manera de treure profit de la Patum, tant per Corpus com durant la resta de l’any. Han passat cinc anys i sembla que encara no s’ha acabat de trobar la fórmula.
La meva mare era molt crítica amb la Patum, molt. S’estan intentant fer coses, però amb aquesta infradotació tècnica és difícil. És una qüestió de gestió, de comunicació i de recerca de finançament. S’ha de tecnificar tot. Si s’ha d’anar a buscar finançament, el patronat no anirà a buscar-lo. Si s’han de dinamitzar les xarxes socials, el patronat no ho farà. Necessitem operativa. Està molt bé tenir idees, però cal gent que les apliqui. És útil el patronat?
No ho tinc clar. Hi ha d’haver un espai on es tractin els temes purament de plaça. Això és vital i aquí sí que hi han de ser tots els caps de colla. Però també hi ha d’haver un espai on es parli del finançament, de com comuniquem i de què comuniquem. I el patronat no fa aquest paper. Tal com està ara, no serveix. Caldria repensar-lo, doncs?
Jo crec que sí. Per mi, l’ideal seria això: un patronat amb les comparses que servís per decidir i afinar els temes de plaça i un órgan més tècnic que es dediqués a tot el tema estratègic. Si d’una cosa pot presumir la comarca, és de la bona salut del turisme rural.
Sí, el Berguedà està molt ben posicionat perquè s’ha fet molt bona feina des de fa anys. Es va llegir molt bé que la gent venia aquí a buscar natura i desconnexió. I també s’ha de dir que tenim unes cases de chapeau. En gastronomia també ens hem posat molt les piles i, tot i que per Barcelona encara és complicat diferenciar entre el menjar del Berguedà i el de qualsevol altra comarca interior, s’està fent un esforç per associar la marca de la comarca a la sostenibilitat. I funciona. Tenim un conseller de Turisme i un altre de Turisme Actiu. No s’entén. Tècnicament no té sentit. No sembla lògic que es transfereixin les competències de turisme a un ens, que és l’Agència de Desenvolupament, però hi hagi una part de que al final no. És com dir tot això sí, però allò no. Segmentar tant no té sentit i fa un flac favor a la promoció turística del Berguedà.
Té 39 anys, és una apassionada del màrqueting i ha trobat en el turisme el paraigües on poder crear la seva pròpia consultoria. I és de Berga, molt de Berga.
VELOCITAT DE CREUER dels treballs al carrer Harmonia. Les obres van començar el 9 de gener i en poc més de tres setmanes es va acabar la primera fase: els enderrocs. És el tram de l’actuació amb més impacte al carrer i permet començar a fer-se una idea dels nivells de llum que la zona guanyarà a partir d’ara.
Comencen a construir Tots els edificis que l’Ajuntament fa anys que va expropiar per tirar a terra han estat enderrocats i ara, amb el carrer airejat, l’empresa a qui es van adjudicar els treballs, la berguedana Serviobres Queralt, farà els primers passos per reurbanitzar la zona. “Ara es començaran a construir murs per organitzar el nou aspecte del carrer i per projectar la nova amplada, la nova distribució del vial, la nova placeta i la zona enjardinada”, ha avançat el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra.
Les obres tenen un termini d’execució de nou mesos, de manera que haurien d’acabar cap a finals d’estiu. Per tant, ara l’empresa té vuit mesos per enllestir la nova fesomia de la zona.
El mateix Serra s’ha mostrat encantat amb el ritme de
l’empresa a l’hora d’executar els treballs: “S’ha avançat més ràpid del que estava previst. No han sortit grans impediments. I els veïns semblen contents”.
Al carrer, aquesta il·lusió també es respira. La presidenta de l’associació de veïns del Capdamunt de la Vila, Roser Farràs, ha afirmat a l’Aquí Berguedà que, en general, el veïnat està molt satisfet del desenvolupament de les obres. Els veïns han fet d’observadors dels treballs perquè existia una preocupació pel que els obrers podien trobar en el moment dels enderrocs. Al final, no hi ha hagut sorpreses, i això fa que més d’un respiri tranquil. Sobre la nova estructura del carrer, Farràs ha aplaudit que el trànsit passi per baix i que, per tant, els cotxes s’estalviïn el revolt pronunciat de la font. Això sí, no tot són flors i violes: ara el principal reclam dels veïns és que l’Ajuntament vagi un pas més enllà i aprofiti que s’està actuant a la zona per habilitar-hi també uns vuit aparcaments: “No volem que siguin places per a la gent que va a comprar al Vall, sinó pels veïns de la zona. Creiem que hi ha un espai, al final del carrer Harmonia, on hi cabrien, i pensem que amb vuit
Els cinc edificis i el garatge ja han anat a terra i ara comença la urbanització de la zona
Els veïns demanen que es vagi una mica més enllà i que també s’hi facin aparcaments
Les noves vistes des del carrer Harmonia, sense els edificis que històricament havien tapat la llum.
M. CANTURRI
La cooperativa que es va constituir fa uns mesos per aterrar a Cal Blanxart ja ha signat la compravenda de l’edifici amb l’antiga propietat. Fonts de la cooperativa han explicat a l’Aquí Berguedà que el calendari s’està complint escrupolosament i que tot està encaminat perquè l’estiu del 2024 puguin començar les obres de rehabilitació de l’espai.
De fet, més enllà de l’adquisició formal de l’edifici, la cooperativa ha rebut una altra gran notícia en
les últimes setmanes. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya els ha concedit un ajut de 400.000 euros per poder fer la rehabilitació. Els impulsors del projecte calculaven poder aconseguir uns 600.000 euros en subvencions i que en pocs mesos ja n’hagin aconseguit un de 400.000 els ha caigut com un regal diví.
La cooperativa ja té més d’una vintena de socis i continua buscant persones interessades per completar les últimes places que falten per esdevenir socis habitants, és a dir,
aquells que viuran a Cal Blanxart. Al carrer Buxadé i al carrer Harmonia, sembla que tot són bones notícies. Menys moviment hi ha a la cruïlla del carrer major amb la plaça del Forn. L’edifici de Finques Ciutat continua dret, i això que el govern fa més d’un any que es va comprometre a enderrocar-lo per donar aire a la zona, a petició de Junts i de la UBIC. L’últim que se’n sap és que s’està esperant l’actualització del projecte per incloure-ho al pressupost, que, per cert, encara no s’ha aprovat.
n’hi hauria prou i farien molt de servei a la zona”. També preocupa especialment la casa del número 26 del carrer Buxadé. És la que ve a continuació de les que han enderrocat i també es troba en molt mal estat. El problema és que aquesta casa, a diferència de les que han tirat a terra, no és de propietat municipal. És a mans d’un banc de Luxemburg. L’associació de veïns és conscient que és molt més complicat, però alerta que l’edifici presenta deficiències importants i que podria cedir. En una situació també delicada es troba l’edifici del número 52, al capdamunt del carrer. El risc d’esfondrament també és alt.
Un reportatge de MARC CANTURRI
En poc més de tres setmanes els edificis que l’Ajuntament va expropiar fa anys han desaparegut i la llum ha tornat a la zona
COP D’EFECTE en el cas Inberga Tur. Una sèrie de moviments en l’estratègia judicial de l’Ajuntament de Berga sembla que han sorgit efecte. El consistori ha tibat d’experts en la matèria per intentar desencallar la qüestió i el jutge li ha acabat donant la raó. Diu que cal liquidar els 143.000 euros que a finals del 2021 l’Ajuntament ja proposava pagar a l’administrador concursal per liquidar la concessió, però dicta que, un cop s’hagi fet aquesta liquidació, l’hostatgeria de Queralt i l’Hotel Berga Park han de tornar a mans de l’Ajuntament.
La principal diferència respecte al que tots els grups municipals van explicar, en bloc, a finals del 2021, és que ara l’administrador concursal no es quedaria res. L’acord que fa més d’un any es posava sobre la taula fixava que l’Ajuntament recuperaria
immediatament l’hotel, però que l’adjudicació del servei d’hostatgeria de Queralt seria competència de l’administrador concursal fins al final de la concessió.
Al descobert en un ple
L’alcalde, Ivan Sánchez, s’ha mostrat “moderadament optimista” amb el fet que el jutge els doni la raó, tot i que ha volgut mantenir la prudència: “No vull tirar-me gaire a la piscina perquè ja sabem què passa en temes judicials”.
De fet, la notícia es va deixar entreveure al primer ple de l’any i en un debat carregat de misteri.
L’oposició sabia de l’existència de la sentència que donava la raó a l’Ajuntament, però el govern no n’havia informat públicament i això els generava dubtes. Per això, van llançar una sèrie d’indirectes dirigides a l’equip de govern al llarg de la
sessió per veure si els en deien alguna cosa.
Finalment, l’alcalde va sortir al pas per defensar que, si no els n’havien dit res, és perquè encara tenia pendent reunir-se amb l’advocat per interpretar la sentència i veure quins podien ser els pròxims moviments. Ja aleshores l’alcalde va advertir que hi podien haver recursos, i així ha estat. L’altra part del conflicte ha recorregut i ara el jutge s’ha de pronunciar al respecte, tot i que els assessors de l’administració diuen que ho hauria de fer amb relativa brevetat.
La concessió signada amb Inberga Tur caduca el 2031. Si la decisió del jutge acaba sent la definitiva, l’Ajuntament s’haurà d’encarregar d’adjudicar el servei a qui cregui i amb la fórmula que consideri fins a esgotar els anys firmats amb l’antiga adjudicatària.
143.000
Una sentència -que ja ha estat recorreguda per l’altra part- diu que tant l’hostatgeria de Queralt com el Berga Park han de tornar a l’Ajuntament
L’Ajuntament haurà de pagar
euros, però recuperarà tant el Berga Park com
l’hostatgeria de Queralt
DONCS SÍ, anaven de debò. La sala de bingo que l’empresa Valisa volia obrir a Berga ja és una realitat. Ocupa l’espai de l’antiga discoteca Zatza, just al pis de sobre del Merkal Calçats. A la tardor, l’empresa ja va penjar un cartell a la porta de l’edifici on explicava que buscaven personal. Després hi va haver unes setmanes de silenci, tot i que hi havia moviment a la zona. I aquest gener, en pocs dies, l’empresa va penjar el rètol gegant que llueix a la façana amb el nom del bingo i va obrir portes. Han estrenat sense fer massa soroll, però convençuts que l’expectació i la ubicació de la sala farien la resta. La nova sala disposa de dos espais diferenciats: la zona de bingo i la recreativa, amb un reguitzell de màquines electròniques amb diferents jocs on cal llançar monedes.
L’empresa Valisa fa anys que va iniciar la tramitació per aterrar a Berga, però darrerament el procés havia quedat aturat fins al punt que l’administració pensava que se n’havien desdit. No ha estat fins als darrers mesos que s’ha reprès, tal com va confirmar a mitja tardor a l’Aquí Berguedà el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra. Ell mateix, això sí, va aclarir en el seu moment que l’Ajuntament només té competències per atorgar permisos d’obres i que l’empresa ha de tramitar amb el Govern de la Generalitat els permisos per obrir com a sala de jocs. L’empresa ho ha fet i els ho han concedit.
Des d’un primer moment, el regidor Serra va mantenir que “no és cosa de l’Ajuntament pronunciar-se sobre la conveniència d’aquesta mena de negocis”. Això sí, el regidor va reconèixer que “hi ha altres
negocis que fan molta més il·lusió de tramitar”.
Un crim aixeca la llebre
El 19 de setembre l’encarregada d’una sala de jocs de Tortosa va morir assassinada d’un tret al cap durant un atracament. Al cap d’uns dies, La Vanguardia va destapar que la treballadora, de 50 anys, era al bingo de Tortosa temporalment i que “el seu trasllat a una sala de bingo de Berga era imminent”. Era una de les persones escollides per obrir la sala a l’entrada sud de la ciutat i estava il·lusionada amb el canvi. Al cap d’unes setmanes, l’empresa va confirmar el projecte.
fa anys, però se’n va desdir. Fa mesos s’hi va tornar a posar i aquest gener, sense fer gaire soroll, ha obert portesUn rètol de grans dimensions fa més que visible que, des de fa setmanes, en una porta de Berga, hi ha un bingo. M.C.
L’Ajuntament preferiria altres negocis, però apunta que els permisos els dona la Generalitat
LA QUARTA Trobada de Gestors del Patrimoni Cultural Immaterial de tota Espanya se celebrarà a Berga a mitjans de desembre d’aquest 2023. Fa un mes i mig una delegació de l’Ajuntament encapçalada per l’alcalde, Ivan Sánchez, va ser a la tercera edició de la trobada, a Talavera de la Reina (Toledo), i en van tornar amb un compromís gairebé tancat del ministeri perquè la capital del Berguedà fos la seu del següent aplec. I el compromís s’ha confirmat.
La trobada serà a mitjans de desembre, després del pont de la Puríssima, i portarà almenys una seixantena de persones vingudes d’arreu de l’Estat com a representants de diferents festes o tradicions patrimonials. Serà entre setmana i els representants s’allotjaran a la zona almenys durant dues nits.
“Una oportunitat”
“És una oportunitat per a La Patum i per a Berga”, ha afirmat, en declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde, Ivan Sánchez. D’entrada —ha defensat l’alcalde— és una oportunitat per donar a conèixer la festa, tant als representants del ministeri com a la gent del sector del patrimoni cultural.
“És una trobada per generar vincles i sinergies amb altres patrimonis. Tots compartim problemes de finançament i de lleis. Ho hem vist en les dues edicions on hem participat, a Elx i a Talavera”, ha explicat Sánchez.
La declaració de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, l’atorga la Unesco des del 2001, i en l’actualitat, la tenen 19 manifestacions culturals.
Berga
1
Segona declaració a l’Estat
La Patum va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2005, la segona d’Espanya, després del Misteri d’Elx.
El 25 de novembre farà 18 anys de la declaració i l’Ajuntament ho vol celebrar amb una sèrie de commemoracions. Aquest cop, però, el govern vol allargar els actes fins als congressos que tindran lloc en el marc de la
2
Trobada de gestors
La vintena de representacions protegides per la Unesco ja han fet quatre trobades anuals.
Trobada de Gestors del Patrimoni Cultural i Immaterial d’Espanya. El dia de l’aniversari hi ha previst fer l’acte de commemoració, però també s’aprofitarà la trobada impulsada pel ministeri per allargar la festa.
3
Relleu de Talavera de la Reina Berga agafa el testimoni de Talavera de la Reina (Toledo), que va organitzar l’última reunió.
rebrà una seixantena de persones representants de festes o tradicions protegides
HA MORT ALS 78 ANYS Melitón
Massana Tarrés. Va ser cap de colla dels gegants de la Patum durant 25 anys, des del 1980 fins al 2005, i una figura clau per entendre l’evolució de la festa des de les seves entranyes. Massana va convertir-se en geganter l’any 1961, just després d’una remodelació de la colla que va permetre l’ampliació del nombre de camises. Qui va coincidir amb ell el recorda com una persona discreta, sempre volgudament apartat del focus mediàtic, amb caràcter i amb un criteri més que respectat tant dins la comparsa dels gegants com a la resta de colles.
25 anys seguits
L’anterior arxiver de Berga, Xavier Pedrals, ha consultat el Llibre de Registres dels Administradors i caps de colla de La Patum per comprovar que Melitón Massana va signar durant 25 anys seguits com a cap dels gegants. Ho va fer entre el 1980 i el 2005, després d’una dècada força canviant pel que fa a caps de la comparsa. El seu predecessor va ser Ramon Fornell, que va ser cap de colla durant cinc anys, del 1974 al 1979. I abans ho havia estat Josep Maria Serra, però només durant tres anys, del 70 al 73. En canvi,
quan Massana va assumir el paper va marcar una època. I va ser cap fins que va passar el relleu al seu fill, Dani Massana, que encara ara ho és.
L’inici de l’evolució del ball Com a cap de colla, Melitón Massana va viure l’inici del perfeccionament del ball dels gegants, gràcies al fet que es va fer cada vegada més freqüent el procés en molts geganters de començar ballant-los a la Patum infantil i acabar fent el salt a la Patum dels grans. Es va crear escola de geganters i, a la plaça, els balls ho han fet palès, en una evolució que ha continuat el seu fill, Daniel Massana.
El món patumaire es va omplir de mostres de condol per la mort de Melitón Massana, el passat 16 de gener. L’Ajuntament de Berga, a través del seu perfil de Twitter, va dir que “el consistori reconeix la tasca i estimació per la festa i vol transmetre el condol i escalf a la família i amistats”. L’alcalde, Ivan Sànchez, va escriure: “Avui Berga i la Patum han perdut a un referent, a una persona que va treballar incansablement per la festa i per la ciutat. El primer ballet de gegants
anirà per tu!”. I el compte oficial dels gegants de la Patum deia: “Tenim una mala notícia. Ens ha deixat el Melitón, cap de colla geganter. Mestre, fuster, artista, patumaire, berguedà, amic i pare.” També s’hi van afegir personalitats del món de la cultura com l’editor d’Edicions de L’Albí, Jaume Huch, que escrivia: “Berga plora la mort de Melitón Massana, cap de colla dels Gegants de la Patum. El gran geganter del Gegant Nou, el de la meva infantesa”.
Va signar durant un quart de segle com a responsable de la colla
EVOLUCIÓ
Va viure el canvi del ball, millorat pel planter de la Patum infantil
Ignasi Ballús ha estat president dels Castellers de Berga en una etapa farcida de garrotades que han obligat l’entitat a refer-se d’un sotrac, pràcticament, cada any. El 2018 els van denegar el permís per fer barra per Patum el mateix dimecres de Corpus al migdia. El 2020 la colla va plorar la mort sobtada de Xavi Batriu. Va ser pocs mesos abans d’un nou sotrac, la pandèmia, que va obligar l’entitat a aturar màquines del tot. I després ve la represa, els problemes per tornar a tibar gent i els dubtes reals de si l’entitat pot seguir endavant o no.
Aquests cinc anys han estat una autèntica muntanya russa. Tens la sensació que ja ho heu deixat enrere?
Crec que sí. Els problemes et fan mal, però també et fan més fort. Crec que el moment actual de la colla és molt bo... I fa un any i mig estàvem reunits tota la junta per si plegàvem o no. I què va passar?
Va passar que algú va tenir la idea de fer la Diada Xavi Batriu.
Va ser la primera diada després de la represa. I allò suposa un canvi. Aquella idea només va fer que sumar gent i la gent es va anar engrescant. Llavors va entrar molt jovent a la junta tècnica i la roda va començar a girar, que és una cosa que feia anys que esperàvem.
Els veterans estàveu cremats? Hi ha un desgast, és evident. Però és que, abans de la pandèmia, s’havia aprimat molt el nucli. Érem molt pocs per moltes tasques. I ara la tendència s’ha invertit. Volíem bifurcar fronts i ho estem aconseguint. Hi ha moltes persones capaces de fer moltes feines. I això vol dir menys feina per cadascuna d’elles.
I tu, deixes de ser president, però continues a la junta.
Sí. Dono un cop de mà amb els grans esdeveniments per temes com el contacte amb els grups o la sonorització, també ajudo en temes de comunicació i, evidentment, continuo ficat de ple en el tema del cine. On passem, en això últim?
El cine és una llosa molt difícil. És el miracle que té aquesta colla. Caldria una modificació del POUM i que ens donin la llicència que correspon. Mentrestant, ens aferrem al fet que és la nostra seu social i que podem fer-hi la nostra activitat i tot el que se’n derivi. Ara la clau és que siguem capaços de bifurcar i que la junta no s’hagi d’ocupar del merder del cine i pugui dedicar-se a treballar per la colla.
D’on ha vingut aquesta febrada de castellers joves?
De les universitats. És tot un fenomen. A les colles universitàries hi ha joves de totes les colles i gestionen monstres. Tenen un bagatge que no ho sembla, perquè els veus joves, però s’han plantat davant castells impossibles moltes vegades. És un capital que ara tenim dins i que han tornat. Hem aconseguit que se sentissin la colla seva i que, a més, vulguin pivotar-la. I, és clar, fa 10 anys que fem castells, i hi ha canalla que s’ha fet gran.
“Fa un any i mig estàvem reunits per si plegàvem, però va venir la Diada Xavi Batriu”
El pagament de les nòmines s’ha endarrerit aquest febrer per segon cop en mig any i el cap de Recursos Humans ha presentat la renúncia voluntària
EL CAP DE L’ÀREA de Recursos
Humans de l’Ajuntament de Berga ha presentat la renúncia voluntària al lloc de treball després de dos endarreriments en poc més de mig any en el pagament de les nòmines als més de 170 treballadors de la casa.
El primer endarreriment va ser el mes d’agost i aleshores se li va enviar un primer avís en què se li recordava que el pagament de les nòmines era la principal prioritat de les seves funcions i també s’advertia que, si hi havia un segon endarreriment, se li obriria un expedient disciplinari. Aquest mes hi ha tornat a haver un endarreriment.
llocs de treball
L’ Ajuntament ha modificat la Relació de Llocs de Treball, el document que regeix les funcions dels treballadors municipals, i ha fet canvis en la denominació d’alguns llocs, ha afegit requisits de titulació en alguns altres i ha aclarit les funcions dels treballadors de l’Escola Municipal de Música i del Conservatori dels Pirineus. També ha reestructurat els serveis centrals per incloure-hi una taula de suport jurídic per a totes les àrees municipals.
Ho ha explicat el regidor de l’àrea de Recursos Humans, Ramon Camps, que va rebre la renúncia voluntària per part del responsable de l’àrea a principis de mes.
Obertura d’un expedient
Camps ha assenyalat que va rebre la renúncia poques hores abans d’una reunió amb el treballador on ja tenia previst exposar-li la voluntat d’obrir-li l’expedient. El regidor considera que la falta era molt greu i, per tant, si l’expedient prosperava, podia acabar amb l’acomiadament del treballador. Les explicacions del regidor Camps han arribat poques
hores després d’una reunió del comitè amb tot el personal de l’Ajuntament. Se’ls va convocar a la Sala de Plens del consistori amb l’objectiu d’exposar-los la situació.
Plaça a concurs
Camps també ha detallat que ja hi havia previst convocar una plaça fixa per cobrir aquest lloc de treball. Ara, amb la renúncia voluntària del cap de Recursos Humans, l’Ajuntament té un mes de marge per cobrir el lloc abans que quedi vacant. “Era un tema que ja teníem clar que havíem de fer, amb renúncia o sense, però ara ens haurem d’espavilar més”, ha conclòs Camps.
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ATENCIÓ!
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA
Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum. Cobert per rehabilitar.
PREU: 580.000€
D15993
(2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó.PREU: 148.000€
C15158
Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari encastat) i bany complet. Calefacció de gas, balcó, traster i pàrquing. PREU: 110.000€
Pis totalment reformat de 80 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, 3 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, cambra de rentar, galeria i pàrquing. PREU: 125.000€
Pis 112 m2 compost per ampli menjador amb llar de foc, cuina office molt gran, 4 habs. (2 dobles i 2 individuals), bany complet amb banyera, bany complet amb plat de dutxa, 2 balcons i pàrquing.
PREU: 135.000€
D14284 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.
PREU: 58.000€
D14875 GIRONELLA
Pis de 90 m2, amb tres habitacions (2 dobles i 1 individual), menjador, cuina, bany, rebost, galeria i traster.
PREU: 55.000€
Pis de 78 m2 aprox. al centre de Guardiola, molt solejat, compost per menjador, cuina, tres habitacions dobles, bany complet i balcó per davant i darrere.
PREU: 49.000€
D15102
Dúplex 140 m2 nou. PB:menjador, cuina, 2 habs (1 doble i 1 ind.), bany complet, balcó i habitació de rentar. P1: una sala gran, dues habs dobles, bany complet i solàrium. Opció a garatges per 1-2 cotxes. PREU: 160.000€
PUIG-REIG
Pis semi nou, molt solejat de 80 m2, tres habitacions de les quals 2 dobles i 1 individual, menjador, cuina, bany complet, balcó i terrassa comunitària. Possibilitat de pàrquing.
PREU: 115.000 €
Xalet de 273 m2. PB: menjador, habitació doble, cuina, bany i despatx. P1: dues habs. dobles i dos banys complets. Semi soterrani: celler, traster, garatge, caldera de dipòsit de gasoil i sortida al jardí amb barbacoa. PREU: 395.000€
L15326
Local de 95 m2 en total amb sortida de fums, a tocar de l’Av. Catalunya i la Pl.Pi i Maragall, amb PB de 47,5 m2 com a garatge, magatzem… Altell de 47,5 m2 com oficina, taller... amb vàries possibilitats. PREU: 49.000€
BORREDÀ
Pis de 90 m2 amb molta vista, compost per menjador amb llar de foc, cuina amb rebost, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complet i balcó. Totalment exterior.
Dues places de pàrquing amb bon accés. No es venen per separat.
PREU: 7.000€ cada una
Àmplia plaça de pàrquing de 5,40 x 3,70 mt. amb bon accés. Opció a lloguer. PREU: 7.000€
Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra aprox. 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i PREU: a consultar.
Casa de 120 m2 amb pati de 25 m2 totalment reformada. PB: Garatge per 2 cotxes, caldera de gasoil. P1: Menjador/cuina, balcó i accés al pati. P2: 1 habitació suite, bany complet i vestidor. P3: 2 habs. i balcó. PREU: 168.000€
Plaça d’aparcament per cotxe amb bon accés.
PREU: 8.500 €
Àmplia plaça de pàrquing per cotxe, caravanes, remolc, autocaravanes etc. amb màxim de 5 mt. de llarg.
PREU: 35€ / mes
L’AJUNTAMENT DE GIRONELLA
preveu treure a concurs el primer tram de la via verda del carrilet aquest mateix febrer. L’Ajuntament ja té l’avantprojecte de l’itinerari des de l’entrada sud del municipi fins a Viladomiu Nou, l’execució es farà en quatre fases, però la idea és que s’hi impliquin Casserres, Puig-reig i Olvan per acabar allargant l’itinerari fins als 15 quilòmetres.
Del tram del qual es disposa ja d’avantprojecte, la primera fase que veurà la llum serà l’itinerari entre les colònies de Cal Bassacs i Viladomiu Vell.
D’aquest tram, que es licitarà aquest febrer, ja se’n té el projecte executiu, amb un
El Konvent ha col·laborat en l’assessorament paisatgístic de l’obra, ja que es tracta d’un projecte de recuperació d’espais vinculats al patrimoni i a la història de les colònies industrials. En aquest sentit, han proposat que es respecti la vegetació ja existent i s’incorporin plantes de ribera de baix consum hídric.
pressupost de prop de 250.000 euros, dels quals 200.000 es finançaran amb una subvenció dels pressupostos de l’Estat, pactada pel PDeCAT —el partit de l’alcalde de Gironella, David Font— a canvi del sí al pressupost proposat pel govern de Pedro Sánchez.
La idea és que aquest primer tram sigui una realitat l’any que ve, el 2024.
El carrilet era una línia de ferrocarril que unia Manresa amb Berga i Guardiola de Berguedà. Un trajecte de prop de 70 quilòmetres que passava per les moltes colònies industrials que hi ha a la vora del Llobregat.
En desús des de fa anys, en alguns llocs ha quedat totalment tapat per les infraestructures que s’han anat construint, però en d’altres, com a Gironella, encara es pot apreciar per on passava el tren.
Precisament per això, Gironella fa temps que treballa per convertir l’itinerari del tren en una via verda.
Per a l’alcalde de Gironella, David Font, amb la idea “es recupera un patrimoni del passat amb una mirada cap al futur”. I afegeix que la iniciativa permetrà “reconnectar les quatre colònies industrials del terme, redescobrir i donar a conèixer aquest llegat industrial”.
1
Amb finançament extern
L’Ajuntament aprofitarà el PUOSC de la Generalitat i una aportació de l’INCASÒL per fer les obres.
2
Prioritat per a vianants
L’objectiu és millorar la qualitat arquitectònica de l’espai públic i prioritzar les persones i la seguretat.
3
Més arbustos al centre
Se n’afegiran al voltant de la plaça de Sant Sebastià i al final del carrer del Forn.
EN MARXA una sacsejada urbanística al centre d’Olvan. L’INCASÒL ha iniciat aquest gener les obres d’urbanització a les places de Sant Sebastià, de l’Església i Major, així com al carrer del Forn. L’actuació té un cost de més de 290.000 euros, s’allargarà uns cinc mesos, i servirà per fer millores de pavimentació, clavegueram, enllumenat, enjardinament i senyalització del centre històric. Les obres han estat promogudes i finançades per l’Ajuntament d’Olvan a través d’ajuts del PUOSC i del Programa General d’Inversions de la Diputació de
Durant aquest temps, es faran millores en senyals, enllumenat, clavegueram o paviment
Barcelona. Amb aquests diners s’ha pagat més del 81% del cost de les obres i el gairebé 19% restant l’hi ha posat l’INCASÒL.
Millorar arquitectònicament
L’àmbit total a urbanitzar ocupa una superfície de 1.292 m2 i forma part del que havia estat l’antiga sagrera del municipi.
L’objectiu és millorar la qualitat arquitectònica de l’espai públic, prioritzant els vianants i la seguretat viària. Per aconseguir aquest propòsit, s’eixamplaran les voreres i s’eliminaran les barreres arquitectòniques donant continuïtat a l’itinerari
de vianants.
Més zones de jardins
La urbanització també contempla la incorporació de noves zones enjardinades. Entre elles destaquen els arbustos que s’afegiran al voltant de la plaça de Sant Sebastià i al final del carrer del Forn, així com el trasplantament de cinc alzines que ja es troben al municipi. D’aquests cinc arbres, quatre se situaran a la plaça de Sant Sebastià, i la cinquena alzina, la més frondosa de totes, es plantarà a la plaça de darrere de l’església.
Durant pràcticament mig any s’actuarà en una superfície de gairebé 1.300 metres quadrats amb la idea d’eixamplar voreres i eliminar obstacles
compartit del Berguedà. És a Puig-reig i l’ha adquirit l’Ajuntament i l‘Associació de Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. Els dos ens l’utilitzaran per als seus treballadors cada matí, entre setmana, i el vehicle estarà a disposició de qualsevol ciutadà a les tardes, a partir de les 3, i fins a les 7 del matí. Els veïns també el podran fer servir en caps de setmana, tant de matí com de tarda.
Per utilitzar el cotxe elèctric, cal ser major de 22 anys i, en cas de tenir menys de 25 anys, tenir un mínim de 2 anys d’antiguitat del carnet de conduir. Si es compleixen aquests requisits, el primer que cal fer és fer-se soci de la cooperativa Som Mobilitat, que és el paraigües que ha permès portar el cotxe elèctric a Puig-reig. Fer-se soci
val 10 euros. Un cop registrat, cal entrar les dades a l’aplicació de la cooperativa i també registrar el carnet de conduir. A partir d’aquí, ja es pot fer servir aquest vehicle fent les reserves prèvies i adquirint els paquets d’hores. El preu de les hores d’ús oscil·la entre 4 i 5,5 euros l’hora, segons les tarifes i la quantitat d’hores que s’adquireixin. Cal tenir en compte que són acumulables i no es perden si no s’utilitzen en un únic trajecte.
El cotxe té 250 quilòmetres d’autonomia, és a dir, pot fer aquesta distància sense necessitat de ser carregat. No hi ha límit d’hores de reserva, sempre que el vehicle torni al seu punt de descans i hi sigui a les 7 del matí del següent dia laborable per tal que estigui a disposició dels treballadors de
l’Ajuntament i l’ADR. Durant el viatge, el cotxe es pot carregar en punts de la xarxa de recàrrega del país.
L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, espera que el servei tingui interès entre la ciutadania i que en un futur el nombre de vehicles pugui créixer. Per la seva banda, Jesús Calderer, president de l’ADR Cat Central ha explicat que és una aposta per la sostenibilitat en l’àmbit del transport i també de l’estalvi econòmic per part de les administracions, ja que el cotxe es podrà fer servir pels treballadors de les dues institucions.
Els treballadors municipals han fet una sessió informativa per donar-los les instruccions de com utilitzar l’aplicació, fer les reserves i conèixer les característiques del vehicle elèctric.
Al matí, el fa servir l’Ajuntament i, a la tarda, queda a disposició de la ciutadania
RECTA FINAL de les obres de la pista poliesportiva d’Avià. Durant aquest mes, s’acabaran d’enllestir els tancaments dels laterals i els lluernaris de la coberta.
Els treballs han consistit a fer el tancament parcial del perímetre de la pista per protegir l’espai interior. També s’han tancat en part les quatre façanes, per la part de dalt, a tocar de la coberta. Així es protegeix el recinte de la pluja, però s’hi manté la ventilació natural. A la coberta, s’hi ha fet un tancament calat que permet el pas de la llum i el vent, però que dificulta el pas de l’aigua. S’hi han col·locat uns panells de lames d’acer galvanitzat que ocupen tota la dimensió de les obertures que hi ha ara.
“Ens convenia molt”
L’alcaldessa, Patrocini Canal, ha expressat la seva satisfacció perquè s’hagi pogut dur a terme la sisena fase d’obres d’aquest equipament. “Ens convenia molt tancar-lo pels laterals perquè quan plovia no el podíem fer servir. Ara hem solucionat aquesta part”. També ha explicat que aquest equipament cada cop es fa servir més, no només per a la pràctica esportiva, sinó per altres activitats com les de l’escola Santa Maria d’Avià,
activitats extraescolars o pels concerts de la festa major del municipi.
Un cop s’acabi aquesta fase, l’Ajuntament no preveu fer-hi noves actuacions a curt termini. L’alcaldessa ha dit que “perquè fos considerat un pavelló caldria fer el 100% dels tancaments, de manera que s’hauria de climatitzar per la calor i el fred. Això tindria un cost que l’Ajuntament no pot assumir”.
L’obra ha costat 204.466 euros. D’aquests, 60.000 euros s’han pagat amb ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat i la resta amb subvencions de la Diputació de Barcelona.
La pista poliesportiva d’Avià es va projectar en temps del boom immobiliari i, en realitat, havia de ser un pavelló esportiu.
Però, amb l’arribada de la crisi del totxo, les obres es van aturar i el pavelló es va quedar a mitges. Per això, l’alcaldessa adverteix ara que la pista serà una pista, i no pas un pavelló: no hi ha diners per acabar l’obra tal com estava prevista, i posar-hi un sistema de climatització.
L’embranzida va arribar el 2019, quan la ciutadania d’Avià
va decidir dedicar 43.000 euros dels pressupostos participatius a les obres inacabades de la pista poliesportiva. Això va agafar per sorpresa l’Ajuntament. L’alcaldessa va admetre aleshores que no es pensava que la pista fos una prioritat tan clara de la ciutadania. I, per això, l’equip de govern va decidir sol·licitar una ajuda de la Generalitat i una altra subvenció de la Diputació de Barcelona, i destinar-les a les obres que ara són a punt d’acabar, coincidint amb el mandat de Patrocini Canal.
L’alcaldessa adverteix que no serà un pavelló, perquè no hi ha diners
La pista queda protegida de la pluja, però no tancada del tot
NOU GIR DE GUIÓ a la vida política de Bagà. I ja en van uns quants, aquest mandat. El govern ha quedat definitivament en minoria. El regidor Jaume Amills -que fa uns mesos es va desvincular del grup d’ERC, però va decidir mantenir les carteres de govern com a regidor no adscrit- ha optat ara per passar a l’oposició i abandonar del tot l’executiu. El moviment deixa el govern en una situació molt delicada, lligat de mans i peus en les votacions plenàries. Aquest canvi d’escenari s’ha fet més que evident aquest gener en un ple extraordinari que la mateixa oposició ha forçat, després que el govern no el convoqués pel dia 27, tal com s’havia anunciat amb anterioritat. La sessió extraordinaria tenia una ordre del dia llarga, però molt senzilla d’entendre: una bateria de mocions que els regidors de l’oposició presentaven en bloc amb la idea de forçar un acord plenari que empenyés el govern a donar-hi compliment. I en el tema estrella de la sessió, se’n van sortir: les obres a la plaça Porxada han quedat paralitzades.
120.000 euros perduts
un finançament que ara mateix l’Ajuntament té a disposició. La moció va aprovar paralitzar les obres, modificar el projecte actual i crear una comissió de seguiment de l’actuació (amb representants dels grups municipals, un veí de la plaça i un activista cultural o expert en conservació de patrimoni arquitectònic). També es va aprovar contractar tècnics per redactar el nou projecte i obrir un procés participatiu liderat per la comissió de seguiment.
Ja hi ha dos regidors no
adscrits: Mariona Pons (ex PSC) i Jaume Amills (ex ERC)
Hores després del ple, el govern va respondre amb un comunicat on advertia que la paralització forçada pels opositors suposarà la pèrdua d’un ajut de 120.000 euros. De fet, el govern també alerta que es podrien perdre 250.000 euros més d’un altre ajut que els havia estat concedit, si no es recondueix amb celeritat la situació. L’executiu insisteix que, a diferència del que defensa l’oposició, “el projecte de la plaça Porxada no posa en risc la seguretat dels habitatges, defineix amb garanties l’evacuació d’aigües pluvials i preveu l’obra civil per al soterrament dels serveis”. I conclouen que “és un projecte necessari per la vila” i que l’oposició està posant en risc
El segon punt de l’ordre del dia, una nova moció, pressionava per fer el canvi d’ubicació de la illeta de residus que, encara ara, és al costat de l’aparcament de la Circumval·lació. I en aquest punt és on es van fer més evidents les desavinences entre el govern i el regidor no adscritJaume Amills, amb qui fa poques setmanes encara compartien bàndol. L’alcalde va assegurar durant el debat del punt que, si Amills hagués fet la seva feina, el trasllat ja s’hauria fet, i el regidor no adscrit ho va negar taxativament i va acusar el govern de “tenir un problema, que és la mentida constant”. En la seva defensa, Amills -que era regidor de la Brigada- va dir que ell sempre ha insistit en la necessitat de fer l’obra, però ha estat el govern qui sempre hi ha posat pals a les rodes.
El govern també va reiterar que la recollida d’escombraries és competència del Consell Comarcal i que estan esperant les indicacions tècniques de com ha de ser la futura solera de formigó que ha de fer de terra de la illeta. Quan la tinguin, faran la solera i el Consell podrà fer el trasllat. Des de l’oposició, Pep Llamas -que també és conseller comarcal al govern- es va comprometre a fer-los arribar la documentació tècnica per desencallar el trasllat. Llamas, per cert, també va garantir que quan hi hagi la solera feta, el
L’oposició, ara en majoria, vota a favor d’aturar les obres en un ple que evidencia que l’executiu ha quedat desarmat en les votacions
Dos dies després del tens ple, el govern va tornar a sortir al pas per defensar que no tot el que es va aprovar a la sessió es podrà complir, ni de bon tros. Ho va aclarir en un comunicat on fins i tot va empènyer l’oposició a fer-los fora del poder: “Si aquesta és la manera d’actuar dels actuals membres de l’oposició, els convidem que facin una moció de censura o expliquin en tot cas perquè no ho fan”.
El govern reconeix que les problemàtiques exposades
per l’oposició al ple extraordinari necessiten solucionar-se, però defensa que hi està treballant “de manera contínua” i que algunes -com les actuacions al Pont de la Vila, la illeta de residus o la caldera de biomassa– “són complexes i comporten tràmits que s’han de fer amb sentit comú i segons l’imperatiu legal”. Per això el govern es nega a seguir els tempos que vol marcar l’oposició: “Hem d’entendre que són dictades des d’un ple municipal no competent, és a dir que són nul·les
per incompatibilitat”.
A més, apunten que “la finalitat de la sessió extraordinària era confondre els vilatans fent semblar el Ple un òrgan superior a la junta de govern i l’alcaldia”. Recalquen que hi ha decisions que han de recaure en l’alcalde, a menys que se’l faci fora del poder, i que amb les mocions s’està empenyent el govern a impulsar moviments il·legals. No ho faran i deixen clar que, si a l’oposició no li està bé, pot presentar moció de censura.
Consell farà el trasllat en menys de quatre dies.
Un ple monòton
A partir d’aquí, el ple va entrar en una fase extremadament monòtona. Es van debatre fins a nou mocions diferents. I totes es van aprovar amb el mateix sentit de vot: l’oposició va pronunciarse a favor, en bloc; i els regidors i regidores de govern, en contra. En pràcticament totes les mocions, a més, la defensa de l’equip de govern va ser la mateixa: que ja hi estaven treballant i el motiu del no era que entenien que el procediment plantejat per l’oposició “no s’ajustava a la legalitat vigent”.
L’oposició, en canvi, va defensar que els terminis fixats en les mocions eren “assumibles” i que s’havien assessorat jurídicament abans de presentar-los precisament per fer-los realistes.
Un reportatge de MARC CANTURRI
convidem a fer moció de censura”
El govern no té prou força per aprovar cap punt en un ple
L’oposició ha aprovat nou mocions per forçar canvis
INICI DE TEMPORADA per emmarcar tant del CE Berga com del CE Puig-reig a Segona Catalana. Tots dos equips s’han sabut mantenir a la part alta de la classificació des de les primeres jornades i això fa que, ara que queden poques setmanes per completar la primera fase de la temporada, mantinguin vives les seves opcions d’entrar a la fase de promoció d’ascens. Accedir-hi és molt complicat. Només hi ha tres places, per als tres primers classificats. Castellar i Joanenc han agafat un marge important a la primera i a la segona posició de la taula i Berga i Puig-reig semblen destinats a lluitar fins a l’última jornada per veure qui dels dos aconsegueix la tercera plaça que certificaria la permanència a la categoria i, a més, l’opció de lluitar per l’ascens a Primera. Una posició ho canvia tot La diferència entre quedar tercer i quedar quart és abismal. El tercer juga la promoció d’ascens, tot i que, a priori, té poques opcions de sortir-ne vencedor perquè tots els equips
Més fosc és el moment de l’Atlètic Gironella, l’altre representant del Berguedà a Segona Catalana. Els gironellencs no han estat capaços d’assolir un punt de regularitat durant aquest inici de temporada i han viscut aquests mesos a la part mitja-baixa de la classificació. Tot plegat els condemna a afrontar inevitablement la promoció per la permanència, tot i que els resultats d’aquest final de primera fase marcaran si ho fa en millors o pitjors condicions.
Mentrestant, a Tercera Catalana, l’Avià manté intactes les seves opcions d’ascens a Segona. És segon, trepitjant els talons a la Penya Barcelonista Anguera.
comencen la fase amb els punts de la primera i és qui n’acumla menys.
Ara bé, qui acaba quart queda relegat a la fase de permanència, de manera que s’ha de jugar les garrofes amb els equips de la part baixa per no perdre la categoria. En aquest cas, a priori, el quart classificat també té cert avantatge respecte als que han quedat més avall perquè també comença la fase amb més punts al caseller. Això sí, automàticament l’únic objectiu de la temporada passa a ser la salvació i s’esvaeix qualsevol opció d’ascens a Primera Catalana. Dues posicions, dos escenaris molt diferents.
L’últim lloc de
d’ascens
Gironella haurà de suar
Tots dos protagonitzen una lluita trepidant per una plaça de promoció d’ascens a 1a
TONI BAÑOS
Atleta, campió bergueda de cros
Va fer bons els pronòstics i es va endur el campionat berguedà de cros, que enguany s’ha disputat a Graugés.
EL PODI
OT FERRER
Subcampió d’Espanya d’esquí de muntanya
Ja no és una promesa, és una realitat. L’esportista berguedà ha clavat definitivament el seu nom entre els millors de la disciplina a l’Estat: ha aconseguit un doble subcampionat a l’Aragó, en modalitat esprint i en la cursa individual. En totes dues proves, el guanyador va ser Oriol Cardona.
Ha guanyat la primera de les tres proves que Klassmark organitza a la Costa Brava. Ha estat a Rocacorba i Torrella s’ha mostrat intractable, traient gairebé quatre minuts al seu perseguidor més immediat. La pròxima cita de la competició serà a Palamós, al març, i l’última, a Roses, al maig. KLASSMARK
En poques setmanes, s’han vist dos exemples molt clars de fórmules per fer escola esportiva a la comarca. A principis d’any, l’exjugador Álvaro Ferrer va organitzar un campus tècnic d’handbol entre Berga, Gironella i Puig-reig per intentar enganxar els joves a la disciplina. I al cap d’unes setmanes Graugés va acollir la quarta edició del cam-
pionat berguedà de cros, que busca fer comunitat entre els atletes berguedans i a la vegada incentivar-los a millorar plegats. En el fons, fer escola és això. És generar un ecosistema que faci que un esport vingui de gust practicar. Està clar que el boca-orella també funciona molt bé entre els més petits i que, si l’amic del pupitre del costat fa handbol i me’n parla cada
dia, és més fàcil que jo també m’interessi per l’esport. Però em dona la sensació que hi ha una sèrie d’esports que darrerament estan fent molt bé la feina de promoció cap als més joves. No és una tasca que permeti veure resultats imminents, però sí que diu molt de les expectatives dels clubs que ara han agafat la bandera. Llarga vida als ambiciosos.
“Amb més curses com aquesta, poden sortir més atletes d’aquí”
Una fira de productes artesans a la plaça Catalunya, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava al Local Social de darrere del pavelló, una cercavila de gegants, els ballets a la plaça Porxada i l’esperat repartiment dels plats d’arròs. La Festa de l’Arròs torna a Bagà i ho fa recuperant l’ambient d’abans de la pandèmia. L’any passat les restriccions i la meteorologia van aixafar la guitarra als organitzadors, però aquest any la posada en escena ha d’assemblar-se, per fi, a la d’abans de l’esclat del virus. L’organització confia que es podran repartir més de 2.500 racions d’arròs. Ah, i la Fundació Pro Disminuïts Psíqucs -que celebra els 50 anys de l’escola- participarà en la majoria d’actes.
La Festa de l’Arròs BAGÀ
Diumenge 12 de febrer Més info: aquibergueda.cat/agenda
Ramon i Céline es troben al Bataclan de París la nit del 13 de novembre de 2015. Tots dos aconsegueixen refugiar-se al camerino dels músics durant l’assalt terrorista, però en sortir no són els mateixos ni saben si ho podran tornar a ser. És la pel·lícula del mes del Cicle Gaudí.
“Un año, una noche”
Cine Patronat | BERGA
Dijous 16 de febrer | 20.30 h
Més info: aquibergueda.cat/agenda
Son d’Avià, però volten pels escenaris de tot el país. Aquest febrer, però, per carnaval, els veïns podran gaudir-ne durant tres hores a la Sala Gran de l’Ateneu d’Avià. Música de ball, amb varietat de ritmes i estils... I KM0! Ball de Carnestoltes, amb Orgue de Gats
Ateneu | AVIÀ
Entrada: 6 €
Diumenge 19 de febrer | De 18.30 a 21.30 h
És la gran novetat cultural del 2023 a Gironella: l’últim dissabte de cada mes hi haurà tarda de monòlegs a l’Espai Cultural de Viladomiu Nou. L’Ajuntament ha recollit la idea de David Cols per fer-la realitat. De fet, l’humorista berguedà és l’encarregat de presentar cada tarda. El cicle es va estrenar el gener, amb Àngel Miralles i Eloi Güell, i aquest febrer espera consolidar-se com una cita marcada en el calendari cultural del Baix Berguedà. Els encarregats d’esgarrapar rialles a Viladomiu aquesta vegada seran Guillem Estadella i la companyia Impro con Limón. Alguns reconeixeran la veu d’Estadella perquè des de fa unes temporades la senten a RAC1. Però el cert és que la seva trajectòria com a monologuista va més enllà: als 18 anys va fer el seu primer monòleg i va anar engrassant la màquina fins a guanyar un concurs a Almeria. Des de llavors, no ha parat. Imrpo con Limon fa vuit anys que s’atreveixen a inventar-se acudits sobre la marxa dalt de l’escenari.
Tarda de monòlegs, amb Guillem Estadella i Impro con Limón Espai Cultural Viladomiu Nou | GIRONELLA
Diumenge 26 de febrer | 18.00
Presentat per l’humorista berguedà David Cols
Entrada: 6 €. Reserves: culturitzat.cat/entrades
Més info: aquibergueda.cat/agenda
LLIBRES El febrer del 39, divuit berguedans van ser afusellats i enterrats a Capolat. Ara el documental “Desencaixats” fa memòria i els ret homenatge. Es projectarà a Cercs en una tarda on també es presentarà el llibre “Sota les botes de Hitler”, que recorda els berguedans torturats en camps de concentració.
Tarda de memòria històrica
Biblioteca | SANT JORDI DE CERCS
Dissabte 25 de febrer | 17 h
L’any passat es va “obrir camí” de cara als anys que vindrien, i aquest cop Borredà farà la posada en escena definitiva després del virus. Un esmorzar com Déu mana, exposicions de tota mena d’eines relacionades amb la matança i una exhibició de cotxes clàssics. Un senyor diumenge.
Festa de la matança del porc
Plaça Major | BORREDÀ
Diumenge 19 de febrer | 10 h
!"#$%&'($)*+,%-&. &%-)/%&'($)0#1&,)/"% %##.##)/%*.0,(21/34"$ %4*"0"#,/%$"5(4.(!"061.# $)*10",%,#(4.(+/)+".,%/"#
!"#$%&'($)*+,%-&. &%-)/%&'($)0#1&,)/"% %##.##)/%*.0,(21/34"$ %4*"0"#,/%$"5(4.(!"061.# $)*10",%,#(4.(+/)+".,%/"#
!"#$#%&'()!#*%+,%-%,./,,%0&(1#%20#(3&")4#5 6&"78)4%9:%.;;%+;%<:%-%8#=%9:%.;;%;/%9:%-%>?@AB@CBD>E@C>FGC>H%
!"#$#%&'()!#*%+,%-%,./,,%0&(1#%20#(3&")4#5 6&"78)4%9:%.;;%+;%<:%-%8#=%9:%.;;%;/%9:%-%>?@AB@CBD>E@C>FGC>H%
!"#$#%&'()!#*%+,%-%,./,,%0&(1#%20#(3&")4#5 6&"78)4%9:%.;;%+;%<:%-%8#=%9:%.;;%;/%9:%-%>?@AB@CBD>E@C>FGC>H%
Treballs de paleta Treballs de jardins
677 367 008 93 822 26 29
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo 20 ANYS D’EXPERIÈNCIA
OLGA MASSANA SÁNCHEZ
Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.
699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials
Olga Massana
“Callos”
Morro i orella
Fruita del temps
Fruits secs Làctics
Gelats
Pollastres a l’ast
Dissabtes i diumenges
Cada dia, arrebossats varis
Croquetes
!""#""$%&!'($)!
!"#$%&'($)*+,%-&. &%-)/%&'($)0#1&,)/"% %##.##)/%*.0,(21/34"$
44 Quin mal!
45 Ballen l’“Ella s’ho pensa”, dues paraules
VERTICALS
1 Municipi on es troba el monestir de Sant Llorenç
2 Y volver
3 El Bastareny n’és un
4 Moviment de les ones
5 Competència de l’Aquí Berguedà
6 Mig presentador de Televisió del Berguedà
7 Enemics dels carlins
8 Si s’inflama, tens mal de coll
9 Artefacte pirotècnic de la Patum
10 Passeig ple de xalets
13 Closca, clara i rovell
16 Associació Rural d’Atenció a les Demències d’Alzheimer
Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda. cat/mots
HORITZONTALS
1 Segon municipi del Berguedà, que molt sovint sembla el primer 9 Diuen que els berguedans només en tenen en la verge de Queralt 11 Sota les escales, al mig del Vall 12
25 Dona fantàstica
26 No arriba a vell
27 Organització Internacional del Treball
29 La Llar d’Infants de Gironella en té una multisensorial 30 I cel, a Cal Rosal 31 Fruits de L’Albí 33 Boig 34 Transpirar sense principi
39 La Bauma dels Encantats en treia de nit a la plaça del Forn 41 Perdre el fil des del començament
18 T’ho dic quan ens creuem al carrer Major
22 Ho fan els que tenen segones residències
25 Tastet sec amb el cul rosegat
26 Capaç de mantenir-se enlaire, inconstant, que s’evapora fàcilment
28 He perdut l’inici del fil
29 Els castellans, ho diuen als burros
30 Àrea que porta el regidor Marià Miró a l’Ajuntament de Berga
32 Peça d’una cadena
35 Ball vienès, al revés
38 Hi ha la de l’Esport i, des de l’any passat, la del Turisme
40 N’hi ha mil en un gram
43 Versus
