12 minute read
El Canal de la Infanta, patrimoni de sostenibilitat
Esther Hachuel Fernández Historiadora i arqueòloga Directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Xavier Llobet i Ribeiro Dr. Arquitecte Professor de projectes arquitectònics. ETSAB, UPC
Advertisement
Resum
El Canal de la Infanta ha estat cabdal per al desenvolupament del marge esquerra del delta del Llobregat i de Barcelona. Avui dia roman gairebé oblidat, però encara pot jugar un paper molt important com a patrimoni de sostenibilitat en funció de tres aspectes: la seva funció d’infraestructura de rec encara viva, els seus vincles amb un entorn densament poblat i urbanitzat i el seu procés de patrimonialització. La seva transformació en una via blava o via verda és una oportunitat immillorable per recuperar una part de la nostra identitat i dotar-nos d’una visió geogràfica i metropolitana de la ciutat. Paraules clau: Canal Infanta, Rec Vell, Comunitat Regants, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc
Resumen
El Canal de la Infanta ha sido primordial para el desarrollo del margen izquierdo del delta del Llobregat y de Barcelona. Hoy en día permanece casi olvidado, pero todavía puede jugar un papel muy importante como patrimonio de sostenibilidad en función de tres aspectos: su función de infraestructura de riego aún viva, sus vínculos con un entorno densamente poblado y urbanizado y su proceso de patrimonialización. Su transformación en una vía azul o vía verde es una oportunidad inmejorable para recuperar una parte de nuestra identidad y dotarnos de una visión geográfica y metropolitana de la ciudad. Palabras clave: Canal Infanta, Rec Vell, Comunidad Regantes, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc
Abstract
The Infanta Canal has been paramount for the development of the left bank of the Llobregat delta and Barcelona. Today it remains almost forgotten, but it can still play a very important role in sustainable heritage based on three aspects: its role as a still-living irrigation infrastructure, its links to a densely populated and urbanized environment and its process of becoming part of our heritage. Its transformation into a “blue” way or “green” way is an unbeatable opportunity to recover a part of our identity and provide us with a geographical and metropolitan view of the city. Keywords: The Infanta Canal, Rec Vell, community of irrigators, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc
Barcelona ha estat equipada amb una sèrie d’infraestructures hidràuliques que han definit la seva morfologia urbana i metropolitana (Figura 1). Entre aquestes infraestructures destaquen: 1. El Rec Comtal, construït al segle X pel comte Mir per cultivar i per fer treballar els molins de la ciutat; 2. El Rec Vell construït a partir del 1188 pel rei Alfons el Cast per fer treballar els molins reials; 3. El Canal de la Infanta, inaugurat el 1819 com una extensió del Rec Vell per introduir el regadiu i l’agricultura a gran escala. Totes tres infraestructures han estan molt malmeses per l’urbanisme expansiu i ara cal recuperar-les fent un treball d’arqueologia urbana. Però en totes tres descobrim un gran potencial per recuperar el patrimoni i la memòria històrica de les ciutats, així com una oportunitat per generar espai públic, tant a escala local com a escala metropolitana.
En aquest article parlarem de la recuperació del Rec Vell i el Canal de la Infanta –a la banda del Llobregat–, que formen part
d’una mateixa infraestructura, tot i que es poden arribar a pensar com una unitat cultural i paisatgística amb la recuperació del Rec Comtal –a la banda del Besòs–. Tots dos extrems delimiten l’àrea metropolitana de Barcelona.
ANTECEDENTS A LA INICIATIVA URBANÍSTICA
Després de diversos estudis realitzats pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat, a finals del 2011 el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta una Proposta de Resolució per tal que el Parlament de Catalunya insti el Govern a declarar el Canal de la Infanta en la seva totalitat com a bé integrant del patrimoni cultural català.1 Immediatament, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat pregunta al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com s’ha de fer la sol·licitud de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric (MH). Deu dies després, la plataforma cívica Protegim el Canal de la Infanta, sol·licita que el Canal de la Infanta sigui declarat BCIN-MH.
A principis del 2012, el Servei de Patrimoni Arquitectònic realitza una visita d’inspecció per tal d’avaluar la conveniència d’establir una protecció patrimonial adient, d’acord amb els seus valors històrics i arquitectònics. Dos mesos després emet un informe, del qual se’n desprèn que el Canal de la Infanta no reuneix els requisits suficients per ésser declarat BCIN, degut a l’agressiva transformació del territori que l’envolta i la modificació del traçat del Canal.2
Tanmateix, però, en les conclusions d’aquest Informe es proposen algunes alternatives, com la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’alguns dels seus elements, com ara la Casa de les Comportes; així com la museïtzació dels trams originals i dempeus del Canal. En aquestes conclusions s’informa: “Tenint
1. Anna Simó, Proposta de Resolució d’ERC (Barcelona: Parlament de Catalunya, 01-12-2011). 2. Miguel Àngel Barba i Xavier Garcia, Informe sobre la declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric a favor del Canal de la Infanta a les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès (Barcelona: Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, 12-042012). en compte el seu valor històric, el Canal de la Infanta mereix la protecció adient d’aquelles parts i construccions del Canal que són visibles per tal que aquest valor testimonial es mantingui i la seva memòria històrica pugui ser transmesa a les generacions futures en les millors condicions possibles.” Per això es recomana “que a nivell supramunicipal es realitzi un estudi conjunt entre tots els municipis per on passa el Canal, encaminat a la seva museïtzació i difusió històrica a través de panells informatius i senyalitzacions, situats estratègicament al llarg del seu traçat i en aquelles construccions vinculades al Canal. Alguns municipis, com Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà ja han iniciat aquesta tasca. Paral·lelament, i també des d’un nivell supramunicipal es suggereix complementar aquesta difusió històrica amb la redacció d’un Pla Especial de protecció encaminat a la recuperació i estudi d’aquells trams del Canal que per la seva situació i estat de conservació hi hagi la possibilitat de recuperar-los, tenint en compte també la compatibilitat amb la trama urbana.” L’any 2016 el Centre d’Estudis Comarcals, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, encarrega un estudi sobre alternatives per a la preservació del Canal de la Infanta. Hi participen arquitectes i historiadors com Miquel Roa, Francesc X. Villaescusa, Marta Carrasco o Gemma Tribó. Van sortir propostes interessants, com la creació d’un camí que resseguís la traça del Canal i que fos transitable a peu o en bicicleta a l’aprofitament del canal per “reagriculturitzar” el territori.
Figura 1
Figura 2
El 2018, el Servei d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona encarrega a l’equip d’arquitectes format per Eva Jiménez, Xavi Llobet i Ferran Sagarra un Estudi Previ per a la Recuperació del Rec Vell i el Canal de la Infanta, el qual pretén ser un catalitzador que estimuli la redacció d’un Pla Director, el qual hauria de ser actuat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona o per la Generalitat de Catalunya.3
3. Eva Jiménez, Xavi Llobet i Ferran Sagarra, Estudi Previ per a la Recuperació del Canal de la Infanta i el Rec Vell (Barcelona: Servei d‘Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, 2019). En aquest estudi es posa de manifest que el valor del Canal sobrepassa el seu valor arqueològic i adquireix un potencial per estructurar el territori, tant pel seu caràcter fundacional com per les marques que ha deixat històricament al llarg del seu traçat. Unes marques que ens van deixant unes pistes sobre com hem actuar per generar una successió d’espais públics que donin continuïtat a una nova Via blava – Via verda a escala metropolitana (Figura 2).
CAP A UNA VIA BLAVA - VIA VERDA
La recuperació del canal com a Via blava - Via verda (Figures 3 i 4), dotada de significació històrica i geogràfica a escala metropolitana, ens ha de permetre reconstruir una part molt im-
portant de l’espai públic i la memòria històrica de la comunitat que habita el marge esquerra del delta del Llobregat. També ens ha de permetre restablir connexions entre els municipis i garantir una millor lectura i funcionament del conjunt com unitat metropolitana.
Amb aquest Estudi Previ s’inicia un procés per reconèixer l’estat físic d’aquesta infraestructura hidràulica que ens ha de permetre avaluar la preservació i recuperació de trams, així com detectar les oportunitats per iniciar el procés de reconstrucció.
El Canal avança en paral·lel al camí ral i al ferrocarril, la qual cosa fa de la seva recuperació un instrument per resoldre les barreres arquitectòniques d’aquestes infraestructures, així com erigir-se en instrument de recuperació del patrimoni i la memòria històrica.
NATURALITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC
El Canal de la Infanta es va construir per regar una gran extensió de superfície agrícola al marge esquerre del Llobregat, les característiques de la qual s’han de tenir en compte en la recuperació del Canal. Aquesta gran superfície va disminuir molt amb la pressió urbanística, però la part que encara funciona del Canal està protegida com una part fonamental del Parc Agrari del Delta del Llobregat.
Tanmateix, la infraestructura existent i les traces que ha deixat al seu pas pel territori han de permetre la construcció d’una successió d’espais públics per al gaudi social, des de l’origen del Canal a la riera de Rubí fins a la seva desembocadura al peu de Montjuïc. Aquesta successió d’espais s’ha d’adaptar a les situacions urbanes per generar diferents tipus d’espai, sempre que es pugui naturalitzats, ja que en bona mesura serien regats pel propi Canal. D’aquesta manera s’introduiria la vegetació, la fauna i la flora a dins de la ciutat.
Al llarg del seu recorregut, el canal el creuen les antigues rieres que baixen de Collserola i de Montjuïc, així com per les noves infraestructures viàries que surten de Barcelona, les quals defineixen una sèrie de corredors biològics. La recuperació del canal també ha de permetre la millora paisatgística d’aquests corredors biològics en els seus encreuaments.
MUSEÏTZACIÓ DEL CANAL I IDENTITAT SOCIAL
La pròpia infraestructura i tots els ginys que la fan funcionar ajuden a explicar la història i a recuperar el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat. A més a més, al llarg del canal es van construir una sèrie d’habitatges modernistes i edificis industrials de gran qualitat que feien servir l’aigua del canal per produir energia o com a matèria primera, sempre que no contaminessin l’aigua que anava destinada principalment a l’agricultura. Algunes d’aquestes fàbriques ja han estat restaurades i convertides en equipaments públics, però d’altres encara romanen en desús i es poden rehabilitar.
La majoria eren fàbriques tèxtils, bòbiles ceràmiques i de cartró. Les primeres fàbriques tèxtils es van construir aprofitant els salts d’aigua dels antics molins fariners i drapers. Les bòbiles ceràmiques van subministrar el material d’obra necessari per a la construcció de l’Eixample, fins al punt que el municipi de L’Hospitalet es va arribar a nomenar la bòbila de Catalunya i també van subministrar el trencadís a en Gaudí i en Jujol. La fàbrica de cartró de Sant Feliu és l’única de Catalunya que encara es pot fer funcionar per fer demostracions.
ÀREES DE NOVA CENTRALITAT
El canal ressegueix els nuclis històrics dels pobles riberencs que es van situar sobre el traçat de l’antic Camí Ral i que a partir de la construcció del ferrocarril es van consolidar com a nuclis municipals. Un ferrocarril amb una freqüència de pas de 5’ que funciona com un metro. De fet, avui dia ja s’hi pot viatjar amb la T-10 des de Barcelona fins a Sant Feliu, una mesura que es podria estendre fins a El Papiol. Un cop recuperat el Canal es pot convertir en un element lineal molt ben comunicat a distàncies raonables on es podran fer passejades metropolitanes a pau i en bicicleta.
En matèria d’infraestructures, la recuperació del Canal també permetrà eliminar algunes barreres arquitectòniques provocades per les infraestructures del tren i les carreteres que surten de Barcelona. Si la recuperació del Canal es planifica en sinèrgia amb la millora de les estacions de Rodalies, aquestes es podran convertir en Àrees de Nova Centralitat.
Figura 3 Figura 4
Algunes de les estacions, com Sant Joan Despí, Cornellà i L’Hospitalet, coincideixen amb les noves parades de metro i tramvia que s’estan construint, la qual cosa les converteix en centres intermodals on s’hi podrien construir nous aparcaments dissuasoris i hotels per a joves, els quals estarien molt ben connectats amb el centre de Barcelona. D’aquesta manera es podria potenciar el transport públic i sumar la indústria del turisme, que podria ajudar a finançar la recuperació del canal.
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT I OPORTUNITATS
La preservació, conservació i museïtzació del Canal es pot convertir en una oportunitat per a la millora de l’espai públic, de gran impacte social si s’estudia des del punt de vista urbanístic i arquitectònic. La seva transformació en una Via blava– Via verda de 17 quilòmetres que interconnecti els municipis i districtes del marge esquerre del Llobregat convertirà el Canal en una infraestructura metropolitana de primer ordre per al gaudi i el lleure de tothom.
L’inici d’aquest projecte ha de tenir el seu punt de partida en l’escala supramunicipal, tal com indica la proposta de resolució del Parlament de Catalunya, però immediatament s’ha de parar l’atenció en l’escala local i municipal, sent conscients que la seva execució s’ha de fer per parts, pas a pas i parant l’atenció en els detalls.
Bibliografia
Simó, Anna. Proposta de Resolució d’ERC. Barcelona: Parlament de Catalunya, 01-12-2011. Barba, Miguel Àngel i Garcia, Xavier. Informe sobre la declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric a favor del Canal de la Infanta a les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès. Barcelona: Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, 12-042012 Jiménez, Eva, Llobet, Xavi i Sagarra, Ferran. Estudi Previ per a la Recuperació del Canal de la Infanta i el Rec Vell. Barcelona: Servei d‘Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, 2019. Tribó, Gemma, et al. El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni. Cornellà de Llobregat. L’Avenç de Cornellà, 2015.
