Camins d’aigua Restauració i ús del patrimoni hidràulic. Agricultura, sistemes urbans i usos lúdics
El Canal de la Infanta, patrimoni de sostenibilitat Esther Hachuel Fernández
Xavier Llobet i Ribeiro
Historiadora i arqueòloga
Dr. Arquitecte
Directora del Centre d’Estudis Comarcals
Professor de projectes arquitectònics.
del Baix Llobregat
ETSAB, UPC
Resum El Canal de la Infanta ha estat cabdal per al desenvolupament del marge esquerra del delta del Llobregat i de Barcelona. Avui dia roman gairebé oblidat, però encara pot jugar un paper molt important com a patrimoni de sostenibilitat en funció de tres aspectes: la seva funció d’infraestructura de rec encara viva, els seus vincles amb un entorn densament poblat i urbanitzat i el seu procés de patrimonialització. La seva transformació en una via blava o via verda és una oportunitat immillorable per recuperar una part de la nostra identitat i dotar-nos d’una visió geogràfica i metropolitana de la ciutat. Paraules clau: Canal Infanta, Rec Vell, Comunitat Regants, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc Resumen El Canal de la Infanta ha sido primordial para el desarrollo del margen izquierdo del delta del Llobregat y de Barcelona. Hoy en día permanece casi olvidado, pero todavía puede jugar un papel muy importante como patrimonio de sostenibilidad en función de tres aspectos: su función de infraestructura de riego aún viva, sus vínculos con un entorno densamente poblado y urbanizado y su proceso de patrimonialización. Su transformación en una vía azul o vía verde es una oportunidad inmejorable para recuperar una parte de nuestra identidad y dotarnos de una visión geográfica y metropolitana de la ciudad. Palabras clave: Canal Infanta, Rec Vell, Comunidad Regantes, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc Abstract The Infanta Canal has been paramount for the development of the left bank of the Llobregat delta and Barcelona. Today it remains almost forgotten, but it can still play a very important role in sustainable heritage based on three aspects: its role as a still-living irrigation infrastructure, its links to a densely populated and urbanized environment and its process of becoming part of our heritage. Its transformation into a “blue” way or “green” way is an unbeatable opportunity to recover a part of our identity and provide us with a geographical and metropolitan view of the city. Keywords: The Infanta Canal, Rec Vell, community of irrigators, Baix Llobregat, Sants-Montjuïc
Barcelona ha estat equipada amb una sèrie d’infraestructures
Totes tres infraestructures han estan molt malmeses per l’urba-
hidràuliques que han definit la seva morfologia urbana i metro-
nisme expansiu i ara cal recuperar-les fent un treball d’arqueolo-
politana (Figura 1). Entre aquestes infraestructures destaquen:
gia urbana. Però en totes tres descobrim un gran potencial per
1. El Rec Comtal, construït al segle X pel comte Mir per cultivar
recuperar el patrimoni i la memòria històrica de les ciutats, així
i per fer treballar els molins de la ciutat; 2. El Rec Vell construït
com una oportunitat per generar espai públic, tant a escala local
a partir del 1188 pel rei Alfons el Cast per fer treballar els molins
com a escala metropolitana.
reials; 3. El Canal de la Infanta, inaugurat el 1819 com una extensió del Rec Vell per introduir el regadiu i l’agricultura a gran
En aquest article parlarem de la recuperació del Rec Vell i el Ca-
escala.
nal de la Infanta –a la banda del Llobregat–, que formen part
131
