L’arquitectura de sa pluja a Menorca i la restauració de s’Aljub de Mercadal

Jesús Cardona Pons Arquitecte, membre del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) Ferran Vizoso Rodríguez Arquitecte, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME)

Resum

A la Menorca preindustrial, la major part de l’aigua destinada al consum de les persones i els animals provenia de la captació de les aigües pluvials. Aquests sistemes, heretats de la cultura andalusí, permetien obtenir aigua de pluja en qualsevol punt del territori. El seu dimensionat i construcció proporcionaven una eficient solució a les necessitats hídriques de l’estació seca del clima mediterrani. Un dels exemples més importants i singulars és s’Aljub de Mercadal, un gran aljub públic de 246 m3 i 796 m2 de superfície de captació. Es va construir l’any 1735, per iniciativa del governador Richard Kane, i el van executar totes les universitats illenques (antics ajuntaments). El present escrit exposa els aljubs menorquins en general i el de Mercadal amb més detall, aportant informació històrica i constructiva que s’ha conegut gràcies al projecte de restauració integral que han redactat els autors. Paraules clau: Menorca, aigua, pluja, aljub, rossec, escorrentia, vernacular, arquitectura, hidràulic, tradicional, cultura, sostenibilitat, resiliència

Resumen

En la Menorca preindustrial, la mayor parte del agua destinada al consumo de las personas y los animales provenía de la captación de las aguas pluviales. Estos sistemas, heredados de la cultura andalusí, permitían obtener agua de lluvia en cualquier punto del territorio. Su dimensionado y construcción proporcionaban una eficiente solución a las necesidades hídricas de la estación seca del clima mediterráneo. Uno de los ejemplos más importantes y singulares es s’Aljub de Mercadal, un gran aljibe público de 246 m3 i 796 m2 de superficie de captación. Se construyó en 1735, por iniciativa del gobernador Richard Kane, y lo ejecutaron todas las universidades isleñas (antiguos ayuntamientos). El presente escrito expone los aljibes menorquines en general y el de Mercadal con más detalle, aportando información histórica y constructiva que se ha conocido gracias al proyecto de restauración integral que han redactado los autores. Palabras clave: Menorca, agua, lluvia, aljibe, acarreo, escorrentía, vernáculo, arquitectura, hidráulico, tradicional, cultura, sostenibilidad, resiliencia

Abstract

In pre-industrial Menorca, most of the water intended for consumption by people and animals came from rainwater capture. These systems, inherited from Andalusian culture, allowed rainwater to be available anywhere in the territory. Its size and construction provided an efficient solution to the water needs for the dry season in the Mediterranean climate. One of the most important and unique examples is the Aljub de Mercadal, a large (246 m3) public cistern and a 796 m2 catchment area. It was built in 1735, following the initiative of Governor Richard Kane, and was carried out by all island universities (former town halls). This brief describes the Menorcan cisterns in general and that of Mercadal in more detail, providing historical and construction information that has come to light thanks to the comprehensive restoration project that the authors have drafted. Keywords: Menorca, water, rain, cistern, transportation, runoff, vernacular, architecture, hydraulic, traditional, culture, sustainability, resilience

ALJUBS

La col·lecció

L’inici de la investigació sobre els sistemes vernaculars d’aprofitament de l’aigua de pluja és el treball “Arquitectura de sa pluja a Menorca”, una recerca realitzada pels autors de l’article gràcies a una beca d’investigació d’arquitectura del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (any 2005) i una altra beca de l’Institut Menorquí d’Estudis (any 2007).

L’objecte d’estudi són els diferents sistemes hidràulics de l’arl’adaptació concreta a l’entorn, dels recursos disponibles i de la lustrar la màxima varietat de solucions que forma la constel·lació

quitectura vernacular menorquina construïts per la captació, conducció, emmagatzematge i utilització de l’aigua de pluja. Es van estudiar únicament els casos en que s’aprofita directament l’aigua d’escorrentia (rossec). Aquest treball és precursor en la recerca i documentació d’aquests béns etnològics a Menorca1 . Al no haver precedents, l’aproximació a l’arquitectura de sa pluja de Menorca va consistir principalment en posar de relleu la varietat de solucions adoptades. Es van estudiar uns 500 sistemes hidràulics en diverses fonts documentals,2 dels quals es van visitar in situ uns 200 casos i un centenar van ser documentats. Finalment es van seleccionar els 52 exemplars contemplats a l’estudi (Figura 1), que es presenta en forma de col·lecció amb tots els elements dibuixats, fotografiats i caracteritzats mitjançant fitxes individualitzades. La majoria d’elements estudiats no s’han pogut datar amb certesa (no era tampoc l’objectiu del treball), però l’espai temporal abastat va de l’època talaiòtica fins meitat del segle XX.

La recerca ha posat de relleu la gran varietat de solucions adoptades per l’arquitectura vernacular menorquina per l’abastiment ma invariant: captació – conducció – emmagatzematge – apro-

1. Sobre sistemes hidràulics tradicionals es coneixia la publicació de la Dra. Maria Antònia Carbonero Gamundí “L’espai de l’aigua: petita hidràulica tradicional a Mallorca” (Consell Insular de Mallorca, 1992) que tracta a l’illa veïna una temàtica anàloga a la del nostre estudi. A Menorca no hi ha precedents equivalents, ja que aquest tema només s’havia tractat de manera tangencial en alguns estudis i catàlegs de patrimoni històric. 2. Principalment catàlegs de patrimoni històric que incorporen béns etnològics. fitament, es desplega una gran riquesa de solucions, fruit de qualitat i quantitat d’aigua que es requeria. El treball ha volgut il-

d’aigua dolça provinent de la pluja. Sobre la base d’un esqued’aljubs, cisternes, sitjots, basses i safarejos presents al medi rural de Menorca. Les principals característiques diferenciadores són el tipus de superfície de captació de pluja, el sistema d’emmagatzematge i l’ús final de l’aigua (Figures 1 i 2), però també s’han tingut en compte altres factors com la mida, el valor arquitectònic i l’eloqüència dels diversos exemples (Figura 2).

Perquè?

El clima de Menorca és mediterrani, de caràcter semi-àrid (Csa en la classificació climàtica de Köppen) amb una estació seca d’uns tres mesos (juny, juliol i agost) sense quasi bé precipitacions. Menorca no té cursos d’aigua permanents ni masses rellevants d’aigua dolça superficial. L’únic magatzem natural d’aigua dolça és l’aqüífer, que només es troba en el subsòl d’aproximadament la meitat de l’illa. La cultura preindustrial de Menorca, donada la dificultat d’obtenir aigua de l’aqüífer o degut a la seva absència, va desenvolupar sofisticats sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja amb solucions molt refinades, perfectament adaptades al lloc.

A part de proveir aigua apta pel consum, la recollida directa de l’aigua de pluja té altres avantatges importants, ja que, com la gravetat s’encarrega del transport i la distribució de l’aigua, la despesa energètica és menor respecte de les extraccions del subsòl.

S’ALJUB DE MERCADAL

L’aigua de boca des Mercadal abans del 17353

L’any 1727 el governador britànic Richard Kane va proposar la construcció d’una gran cisterna de pluvials a Es Mercadal, es-

3. La informació i part del redactat d’aquest punt l’ha elaborat l’autor Ferran Vizoso, en el seu estudi “Els aljubs de Mercadal. La cultura de l’aigua a la Menorca tradicional, un model de gestió hídrica sostenible” (2017, inèdit), realitzat amb el suport del Premi d’Investigació Es Mercadal i Fornells 2013.

Figura 1. Llista de la varietat de casos en funció de les etapes de gestió de l’aigua. A la dreta, dibuix esquemàtic dels 52 elements documentats, tots dibuixats a la mateixa escala

mentant un fet que era conegut per tots a l’illa, “la poca salut del poble des Mercadal era deguda a la mala qualitat de les seves aigües”. 4 Una deficient qualitat que era conseqüència de la seva ubicació geogràfica, ja que el poble està situat en una zona inundable, amb una topografia que dificulta el drenatge

4. La informació històrica sobre l’aljub de Mercadal està extreta de l’article de l’historiador Joan Pons Alzina “Construcció de la cisterna comunal des Mercadal”, Diari Menorca, 12 de desembre de 2018, així com d’apunts de la recerca de l’autor sobre la història de la construcció de s’Aljub. de les seves escorrenties, i sobre un terreny argilós sense aqüífer. A més, la naturalesa del terreny no permetia construir cisternes excavades solvents amb tècniques i materials tradicionals, ja que un nivell freàtic molt alt filtrava aigua cap a l’interior dels dipòsits malmetent la impermeabilització. No ens equivocaríem gaire si diem que abans d’inaugurar el gran aljub el 1735 l’única aigua de boca de qualitat que hi havia a la població era la d’una cisterna que havia construït el rector i que també cita en Kane. “si no fos per la bondat del rector, qui va fer pel seu propi ús una petita cisterna, ni els viatjants ni els malalts trobarien

gota d’aigua bona” al municipi.5 Per tant, el panorama previ a la construcció del gran aljub comunitari era bastant precari i posa en evidència l’important salt qualitatiu que va suposar la seva construcció pels habitants de Mercadal i el conjunt de Menorca.

Origen de s’Aljub6

El 29 de novembre de 1927 Richard Kane va proposar per carta a totes les universitats menorquines (antics ajuntaments) la construcció de la cisterna. En l’escrit fa una oferta de col·laboració a tots els municipis illencs i va exposar els motius per la seva construcció. Kane argumenta la necessitat de la construcció del gran aljub entenent-lo com una obra de conveniència per a tota l’illa i, per tant, apuntant ja a la seva escala insular.

La pobresa del poble des Mercadal en aquells temps no li permetia afrontar aquestes obres en solitari, de manera que Kane va apel·lar a la solidaritat de tots els municipis per suportar les despeses econòmiques. Els primers treballs d’adequació del terreny es van fer l’octubre del 1733 i la construcció del dipòsit pròpiament dit es va iniciar el 29 de març de 1734. L’obra, després de moltes dificultats tècniques i econòmiques es va acabar l’estiu del 1735.7

5. Ibíd. 6. Op. cit. (3). 7. Referències extretes d’op. cit. (4).

Figura 2. Esquerra: exemple de dibuix en planta i fotografia del safareig de Santa Ponsa (Alaior). Columna dreta: a dalt, sitjots de Torre d’en Galmés; enmig aljub de sa Marina (Ciutadella); a baix, aljub d’es Palmer Vell (Maó)

Ubicació i característiques

S’Aljub des Mercadal s’ubica en el marge oest del teixit urbà, prop de la riera que creua el poble de sud a nord (Figura 3). La construcció s’assenta sobre un promontori que els documents històrics anomenen “la muntanya del vell molí de vent”.8 Un perímetre, aproximadament rectangular, de murs atalussats de pedra i morter conté un replè de terres que forma una superfície regular de recollida. La planta té unes dimensions aproximades de 20 x 40 metres, amb la dimensió més llarga alineada en sentit SO-NE. Els murs s’eleven sobre el terreny natural a unes alçades que oscil·len entre els 2,2 i els 8,2 metres. Aprofitant el desnivell de la topografia, a la part baixa (extrem NE) s’insereix el dipòsit, que té una estructura pròpia de murs i està cobert amb una volta de canó de marès (Figura 5). El dipòsit té una planta interior de 15,4 x 3,8 metres, amb una alçada màxima interior de 5,1 metres i un volum d’aigua útil de 240 m3. Entre el mur del dipòsit i el mur perimetral hi ha una galeria de pas de 60 centímetres d’ample.

La superfície de recollida, que ocupa 796 m2, està formada per una solera de formigó de calç emblanquinada amb calç. Aquesta superfície te una lleugera pendent cap a dues arquetes de decantació prèvies a les entrades de l’aigua al dipòsit. Des d’aquestes arquetes es regula l’admissió de l’aigua al dipòsit o es seu rebuig, a través de dues gàrgoles situades al mur perimetral.

El projecte de restauració integral

El dia 20 de març del 2018 una part del mur exterior nord de s’Aljub es va esfondrar durant un episodi de pluges intenses (Figura 4). En qualitat de titular, l’ajuntament des Mercadal va contractar un equip multidisciplinari format per una restauradora, un historiador, un arqueòleg, un topògraf i un aparellador especialista en materials tradicionals i morters de calç, tot coordinat pels arquitectes autors del present escrit.

La diagnosi realitzada pel projecte destaca que la construcció, a finals de 2018, es troba en un estat de deteriorament ge-

8. Op. cit. (4). neralitzat. Apart de l’esfondrament parcial esmentat, els murs perimetrals pateixen bombaments importants, esquerdes i molta vegetació. La superfície de recollida està molt deteriorada, plena de fissures per on es filtra l’aigua pluvial i importants assentaments. La galeria perimetral del dipòsit presenta moviments estructurals importants, arrels i moltes peces trencades. A més, tota la construcció presenta reparacions i revestiments realitzats amb materials moderns, pintures plàstiques i morters portland o epoxídics, incompatibles amb els materials tradicionals.

Davant d’aquesta situació, el projecte proposa la restauració integral de s’Aljub des Mercadal amb l’objectiu principal de recuperar la construcció original i tornar-la a posar al servei de la societat menorquina. Per assolir aquests objectius el projecte proposa les següents actuacions:

1. Reconstruir les zones col·lapsades i aquelles que amenacen runa de manera més clara.

2. Consolidar les zones més deteriorades del bé, dels murs perimetrals, l’escala d’accés i de la galeria perimetral del dipòsit.

3. Restaurar completament la superfície de recollida de l’aigua pluvial, reconstruint les seves zones esfondrades i recuperant el revestiment original de calç.

4. Recuperar l’estat original del dipòsit, eliminant els revestiments moderns existents, poc saludables i incompatibles amb els materials tradicionals.

5. Restituir l’entorn del bé, eliminant construccions adossades i vegetació existent.

El projecte, a dia d’avui (febrer de 2019) en tramitació, incorpora una anàlisi en laboratori especialitat de mostres dels materials de construcció. Això permet prescriure l’ús de materials de restauració el més semblants i compatibles amb els originals, especialment els diferents tipus de morters.

L’objectiu final del projecte no és només la restauració de s’Aljub, sinó també la recuperació del seu funcionament. Durant molts anys, fins l’esfondrament, s’obria periòdicament l’accés

Figura 3. A dalt: localització de s’Aljub; a baix: vista de s’Alub des del campanar del poble

a la gent per poder omplir recipients amb aigua de pluja a les Figura 4. Vista a ull d’ocell de s’Aljub amb els efectes de l’esfondrament visibles a la cara nord Aquesta imponent construcció ha estat oferint ininterrompudament aigua potable des del primer terç del s. XVIII. Això ho ha fet requerint un mínim manteniment i amb una despesa energètica nul·la en la seva operació, ja que el sistema funciona per gravetat. D’aquesta manera extremadament eficient, l’aljub ha donat de veure a persones i bèsties durant més de 282 anys. Actualment l’aqüífer de Menorca és pràcticament l’única font d’aigua potable a l’illa. Tots els sistemes agrícoles i urbans delació d’aigua de mar, una tècnica amb un gran cost energètic i

aixetes que hi ha al lateral del dipòsit. Amb tot el que s’ha exposat, proposem contemplar els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja com una opció pel futur si Menorca. Aquests sistemes es poden realitzar amb tecnologia i

ALJUBS: UNA FINESTRA PEL FUTUR

La superfície captadora de s’Aljub pot recollir 413 m3 anuals d’aigua de pluja (mitjana considerant una pluviometria anual de 650 mm/any i descomptant un 20% de pèrdues). Aquesta quantitat d’aigua pot donar de beure a 565 persones durant tot l’any (comptant 2 litres per persona i dia). Segons aquests càlculs, durant els quasi 3 segles de funcionament des de la seva cons-

penen de l’extracció d’aigua del subsòl, però l’aqüífer es troba actualment amenaçat per la sobreexplotació i la contaminació per clorurs i nitrats.9 L’alternativa que es proposa és la dessamediambiental.

volem adoptar una cultura sostenibilista en la gestió de l’aigua a trucció fins l’actualitat l’aljub ha recollit uns 117.000 m3 d’aigua.

coneixements locals i presenten una alta resiliència. L’aigua de consum s’obté sense perjudicar el cicle de l’aigua de l’illa i, per tant, amb garanties per poder-se sostenir en el temps. Proposem que la cultura de l’arquitectura de la pluja s’adopti com una

9. Veure indicadors i estudis de l’Observatori Socioambiental de Menorca al respecte www.obsam.cat

manera de preservar l’aqüífer, que no deixa de ser el gran aljub que alimenta la vida a Menorca. Aquest posicionament comença a desplegar-se en una sèrie d’iniciatives a l’illa que treballen per recuperar aquesta cultura. Aquest llegat etnològic no és només el testimoni d’una cultura del passat, sinó una manera d’entendre la gestió de l’aigua que és plenament vigent i necessària.

Bibliografia

Carbonero, Maria Antònia. L’espai de l’aigua: petita hidràulica tradicional a Mallorca. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1992. Pons, Joan. “Construcció de la cisterna comunal des Mercadal”. Diari Menorca, 12 de desembre de 2018.

Figura 5. Esquerra: vista interior del dipòsit. Dreta: secció constructiva del projecte mostrant un tall transversal del dipòsit, galeria perimetral i murs de contenció