PINZELLADA

LAURA DURAN PRIETO / Brand Manager

lauraduran.es

Design District

SON BUGADELLES

Un districte del disseny al polígon de Calvià per dotar de més autoritat un sector de luxe amb la idea de dinamitzar una zona.

El moviment de recuperació de zones mortes que altres ciutats ja han iniciat i consolidat sembla que ara arriba a Son Bugadelles, sota el nom de MADD (Mallorca Design District).

El MADD neix el novembre de 2021 amb la intenció de situar Son Bugadelles al mapa com un punt de referència en disseny i líving. És una associació d’empreses de primer nivell que exerceixen la seva activitat en els àmbits de la immobiliària, la construcció i el disseny d’interiors. Totes dirigeixen la seva activitat des del polígon de Son Bugadelles, requisit imprescindible per fer-ne part. L’activitat econòmica, compartir codi postal i clientela, és el que ha provocat mirar altres ciutats referents, com Miami o Barcelona. Es vol crear una marca internacional.

La idea és reconstruir l’espai i dotar-lo d’una nova identitat, per tal d’aconseguir unes noves relacions amb els seus habitants i una nova forma de generar llocs de feina. Tot amb l’objectiu de produir coneixement i experiències per generar un nou model de turisme més cultural.

Integrar el Polígon de Son Bugadelles en la vida urbana de la població per assolir aquest model de districte innovador sembla, a priori, insalvable, si no és amb una gran remodelació i una quantitat ingent d’inversió publicoprivada. «El consum és, per si mateix, una espècie d’autocreació d’identitats, d’espais, de formes culturals amb les seves pròpies formes de potenciació cultural de les capacitats dels individus i els grups» (Paul Willis, Cultura viva).

ECONOMIA, ENTORN I DISSENY

Moviments, canvis i un nou paradigma, pot ser el resultat de la pandèmia. El que possiblement és inqüestionable és que els models econòmics s’han de revisar. I no únicament per responsabilitat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), sinó per la nostra comunitat.

El sistema econòmic actual és més complex. Per una banda, la globalització i per l’altra l’augment de les connexions i les TIC, fan que pensem en

aquests nous models de desenvolupament social i econòmic.

Diversos autors parlen del fet que estam en una revolució del coneixement i aquesta pot ser una oportunitat per a la reindustrialització a Calvià. Per oferir més opcions al municipi i a les persones que en formen part.

DEL TURISME A LA REVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT

Hem passat per diferents revolucions: la industrial, amb les màquines de vapor, després l’electricitat i ara la de la computació, que es caracteritza per integrar tecnologies que abasten i afecten esferes biològiques, físiques, socials i personals.

Un canvi tecnològic que ha accelerat la globalització i en què aquesta nova economia del coneixement transforma els sistemes productius en cadenes de valors globals que permeten l’entrada a nous agents de negocis i imposen la necessitat de desenvolupar models de negoci oberts amb nous socis i aliats (Barceló Roca, 2022: 234)

A Calvià es poden oferir altres opcions a part del turisme. Fins i tot es poden valorar altres atributs més enllà del paisatge, gastronomia i qualitat de vida. Un nivell de vida –amb transcendència global, mitjançant les tecnologies de la informació i els canals socials– que, per la globalització, les connexions aèries i la facilitat migratòria, ha comportat que enguany ens faltin mans per oferir una bona qualitat de serveis als visitants i als residents. Per ventura, perquè l’espai que habitam a les nostres ciutats ja no s’adapta a les necessitats reals, o pot ser que el teixit empresarial i industrial actual s’estigui esgotant i la balança ja no estigui equilibrada.

LA CREATIVITAT I L’OPORTUNITAT DE LES INDÚSTRIES CULTURALS I CREATIVES EN DISTRICTES INNOVADORS

Hem d’entendre la indústria cultural i creativa com els sectors d’activitat que tenen per objecte principal la producció o preproducció, la promoció, la difusió i la comercialització de bens, serveis i activitats de contingut cultural, artístic o patrimonial amb base a la creativitat.

Un sector prou heterogeni que produeix bens tangibles i proporciona serveis intangibles, tots amb un gran contingut creatiu i amb un valor econòmic i finalitat de mercat completament definits. La gran densitat empresarial i la complexitat d’aquest sector són els aspectes econòmics, però també els socials i culturals, ja que interactuen amb la tecnologia, incideixen en el sistema de drets i propietat intel·lectual i formen part dels nous comportaments de consum de gran part de la població. Aquestes indústries creatives també inclouen altres subsectors vinculats a l’economia com són ara les aplicacions, la videocreació o l’I+R+D (innovació, recerca i desenvolupament).

El Discricte 22 de Barcelona neix amb la intenció d’intervenir i recuperar el sòl industrial de Poblenou, conservant el caràcter productiu de l’àrea, que fou l’epicentre de la revolució industrial a Catalunya

 Font: The rise of innovation districts (B. Katz & J. Wagner).

Per tant, incidir en el desenvolupament d’aquesta indústria garanteix afegir valor a la comunitat i la creació de llocs de feina de forma directa i indirecta. Facilita la introducció d’altres tipus de productes als mercats externs, permet revalorar les marques i productes, genera recursos sostenibles a llarg termini, contribueix al desenvolupament de la confiança i cohesió social i augmenta l’empoderament de les persones. Finalment, atreu el turisme i transforma i regenera espais urbans, espais en desús, amb poc ús o gentrificats, que trobam a les principals ciutats de tot el món. Per tornar a equilibrar la balança sota aquestes premisses de la indústria cultural podem considerar alguns exemples.

EL CAS DE BARCELONA: 22@, EL DISTRICTE INNOVADOR

Districte 22 neix amb la intenció d’intervenir i recuperar el sòl industrial de Poblenou, conservant el caràcter productiu de l’àrea, que fou l’epicentre de la revolució industrial a Catalunya. Així s’ha convertit en un espai urbà de més de 200 hectàrees, atractiu per al talent internacional, la inversió immobiliària i la ubicació d’empreses amb un alt contingut en coneixement.

L’urbanisme n’és el vehicle integrador. El conegut sistema de parc empresarial, com a Silicon Valley o –més discretament a casa nostra– el Parc Bit, queda desfasat en aquest concepte o s’eviten les grans superfícies lluny de la vida diària de les ciutats. El més important en aquests districtes innovadors és la trobada i intercanvi entre les persones, amb un espai energèticament sostenible on es pugui viure i fer feina.

Aquesta arquitectura determina la fisonomia del nostre espai i l’impacte en les transformacions tecnològiques, els nous imaginaris socials i l’eficiència d’empreses o institucions socioeducatives. Així, el disseny és un concepte aglutinador, ja que és el resultat final d’un procés on l’objectiu és trobar la millor solució possible a un problema en particular, sense deixar de banda el que és pràctic i estètic. El principal avantatge competitiu d’aquest ecosistema innovador passa per ser el lloc on passen coses.

 Museu del disseny i Torre Agbar al Districte @22 de Barcelona. Exemple d’arquitectura futurista i d'integració de diverses activitats.

 TEl Fly's Eye Dome, el qual s’ha convertit en una icona, es troba al centre neuràlgic del Miami Design District.

La dimensió social n’és inqüestionable, però s’ha d’assegurar una dinàmica de lideratge sectorial i una capacitat inexcusable per establir espais de relació amb el món de l’economia productiva.

Actualment, el Districte 22 de Barcelona, que aquest passat mes de juny ha celebrat els seus vint-i-dos anys, està format per 219 empreses: grans empreses, institucions, universitats i centres tecnològics, pimes i empreses emergents que exerceixen la seva activitat a la zona. El focus i la motivació comuns és crear i desenvolupar aquest espai dinàmic, transformador i tecnològicament avançat dins un mateix districte. Va molt més enllà de l’aglutinació de clústers urbans.

EL CAS DE MIAMI, LA CREACIÓ D’UNA MARCA INTERNACIONAL

Un punt de partida semblant va ser el que és conegut com a Miami District Design. Una zona de magatzems i botigues abandonades que és avui dia un dels centres neuràlgics de la ciutat i com a tal una destinació de botigues i restaurants de luxe durant cada dia de la setmana durant les 24 hores.

Aquest és segurament l’exemple de la transformació més gran d’una zona per l’arquitectura, el disseny i l’art de finals del segle XX. El seu darrer promotor, Graig Robins, va tenir clar el potencial de vendre «disseny» com una marca. Així va oferir establiments a galeristes, arquitectes i dissenyadors d’interiors, envoltats amb botigues de mobles majoristes, il·luminació i accessoris de dissenyadors per a la llar. La creació de restaurants importants va ser la següent passa per al desenvolupament d’una vida nocturna en una barriada on no hi havia res més que desolació.

El concepte de disseny pensat per al districte inclou la creació d’un centre comercial amb un ambient projectat per poder caminar, com els que hi ha a Milà o París, on els visitants poden interactuar amb més de cent primeres marques, una variada oferta gastronòmica, museus d’art i instal·lacions artístiques públiques.

Així, el Miami District Design s’ha convertit en un gran centre comercial que atreu milions de turistes durant tot l’any per la seva exclusiva oferta cultural, comercial i d’oci. Un projecte desenvolupat des dels anys vuitanta del segle passat i consolidat en la darrera dècada.

SON BUGADELLES I LA VOCACIÓ DE SER EL NOU DISTRICTE DEL DISSENY A EUROPA

Amb tota aquesta perspectiva, el darrer trimestre de 2021 va néixer a Son Bugadelles MADD (Mallorca Design District), sota el lema «el lloc on el disseny i el líving són els protagonistes».

Hem d’entendre el concepte «líving» com una tendència en l’ús del nostre es-

 The Circle a Son Bugadelles, espai privat de coworking immobiliari de luxe.

pai residencial, en què els habitants de la llar comparteixen una vida en comú i l’habitatge es veu com una experiència per gaudir amb altres persones.

Aquests nous estils de vida i els canvis socials, culturals i demogràfics que ja hem vist anteriorment exigeixen una oferta més dinàmica, adaptativa i flexible.

Hi ha gran varietat de productes de lí-

 El Fly's Eye Dome, el qual s’ha convertit en una icona, es troba al centre neuràlgic del Miami Design District.ving amb capacitat de donar resposta a

les tendències que s’anticipen a noves necessitats i estils de vida

Durant el primer trimestre de 2022 a Espanya s’han registrat transaccions immobiliàries per un valor de 1.135 milions d’euros. Aquesta xifra és un augment del 50 % de la inversió respecte al mateix període de 2021 i un 48 % més que la mitjana dels darrers tres anys, segons dades de CBRE. De forma natural, com indiquen des de MADD, al polígon de Son Bugadelles moltes grans empreses dedicades a construcció, immobiliària, disseny d’interiors, botigues de mobles o empreses relacionades amb la nàutica, s’han localitzat al codi postal 07180, han decidit unir-se i formar aquesta associació. Encara que a priori pugui semblar un clúster immobiliari, defensa el desenvolupament d’una nova indústria desestacionalitzada i amb gran poder de creixement i consolidació de llocs de feina. Hi ha previsió de fer activitats culturals i artístiques per tal d’obrir l’espai a totes les persones i que puguin gaudir d’aquest nou estil de vida i nova forma de fer negoci entre les empreses locals, fomentant el creixement i la consciència. Segons dades d’ASIMA, el 2020 hi havia 393 empreses al polígon amb una facturació total de 324,4 milions d’euros i 2.283 treballadors. Una qüestió important és quina ciutat serà la més referent en el desenvolupament de Son Bugadelles, Miami o Barcelona? El model americà és un gran centre de compres, espectacles i restauració de primer nivell. La gent es pot passar hores recorrent els diferents espais i tota la seva arquitectura. Un espai integrat amb les barriades veïnes. En canvi, el model català és més un centre de coneixement en què diferents indústries coincideixen per intercanviar sinergies. en què han donat un nou ús a un espai urbà que estava en desús quan la tradicional indústria dels teixits ja havia desaparegut. Son Bugadelles és un polígon industrial aïllat del nucli urbà, en el qual es troben diferents empreses de diversos sectors, més enllà del líving, en què la vida és la que és. Una vida de polígon, un espai on les persones van a treballar, un lloc on vas quan has d’anar-hi. Calvià i el MADD tenen una gran oportunitat per construir i desenvolupar un districte innovador, encara que haurem d’esperar uns anys per veure quin camí s’ha triat i si serà alguna cosa més que un clúster.

 Un dels carrers principals del polígon de Son Bugadelles amb diferents naus industrials: empreses de motor, nàutica i serveis diversos. Pocs indrets per a l'esbarjo.