31 minute read
DOSSIER
LEIRE GIRAL AGUIRRE
/ Periodista
Advertisement
L’ENERGIA A CALVIÀ: el poder de la llum
Deia Einstein que la voluntat és una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat o l’energia atòmica. El món d’avui necessita tota la voluntat per afrontar el repte cap a la transició energètica davant l’emergència climàtica i la dependència energètica. Una transició que obliga a abandonar els combustibles fòssils i implantar un model energètic basat en les energies renovables que pugui sostenir el nostre nivell de vida.
La transició energètica ja ha començat i té un considerable impacte en la generació elèctrica a l’Estat espanyol: el 2021 el 48 % de l‘energia consumida ha estat d’origen renovable. En el cas de les Illes Balears, però, l’escenari canvia molt: només cobrim el 8 % de la demanda energètica amb les energies renovables que produïm al nostre territori. Som una de les comunitats amb major dependència energètica de l’exterior: importem pràcticament el 92 % de l’energia que consumim per viure i mantenir el nostre sistema de vida. Una dependència que es tradueix en una factura elèctrica que s’enfila fins als 1.000 milions d’euros, quasi el 4 % de tota la riquesa produïda en un any a la nostra comunitat.
Ningú no dubta de la necessitat d’implantar models energètics sostenibles que fomentin la sobirania energètica, és a dir, la capacitat d’un territori d’autoabastir-se energèticament. En el cas de les Illes Balears, la tecnologia amb més possibilitat d’implantació és la solar fotovoltaica, seguida de l’eòlica. Els beneficis són evidents: suposen cuidar l’entorn i descarbonitzar el medi ambient; són una font inesgotable de recursos que no genera residus; i promouen la sobirania en entorns aïllats energèticament, com el nostre arxipèlag.
La implantació d’energies renovables topa amb dos grans reptes: la falta d’infraestructures adequades a les noves fonts energètiques i la falta de gestionabilitat per garantir el subministrament de forma ininterrompuda, ja que la dependència del clima és un factor determinant en la implantació
ESTRUCTURA DE LA GENERACIÓ ENERGÈTICA A LES ILLES BALEARS 2021
Sistema elèctric balear. Red Electrica Española.
Font: Red Eléctrica Española.
Vistes del parc elèctric de l'estació receptora de Calvià, 1975. Foto: Fons històric d'Endesa.
Vista de l'edifici de l'estació de Calvià, 1977. Foto: Fons històric d'Endesa. El sistema elèctric consta de quatre baules en la cadena: generació, transport, distribució i comercialització de l’energia
renovable. Una possible solució a la manca d’infraestructures elèctriques passa per la integració del sistema elèctric balear amb el peninsular a través de noves interconnexions. El problema de la gestionabilitat de les energies renovables podria resoldre’s amb sistemes per emmagatzemar l’energia, com bateries o bombeig hidràulic.
El sector energètic de les Balears s’enfronta als reptes per garantir el subministrament energètic de forma sostenible i eficient. Molts dels esforços se centren en el transport i en els serveis i residencial, ja que ambdós sectors aglutinen el 90 % de tot el consum energètic de l’arxipèlag. L’electrificació de la xarxa de transport o el foment de l’autoconsum a través d’energies renovables són dues de les mesures estrella per fer més eficient i sostenible el consum energètic a la nostra comunitat.
DARRERA DE L’INTERRUPTOR: COM FUNCIONA EL SISTEMA ELÈCTRIC?
El viatge de l’electricitat no comença quan pitgem l’interruptor de casa sinó a quilòmetres de distància: a les centrals de generació. D’allà és transporta a través de línies d’alta tensió que distribueixen l’electricitat als diferents punts de subministrament.
El sistema elèctric consta de quatre baules en la cadena: generació, transport, distribució i comercialització de l’energia. La generació i la comercialització
LA POLÈMICA DE TOCAR EL RELLOTGE: CANVIAR L’HORA ESTALVIA ENERGIA?
La polèmica sobre el canvi d’hora ens acompanya des de fa dècades. Endarrerir una hora els rellotges quan arriba l’hivern és una fórmula per estalviar energia. El cert és que en economies industrialitzades el canvi horari té un impacte considerable en l’estalvi energètic, però en economies com la balear, basades en el sector serveis, l’impacte de la mesura és anecdòtic.
El canvi d’hora afecta especialment les Illes Balears, en ser el territori més oriental de l’Estat: és el primer lloc on surt el sol i també el primer on s’amaga. Adaptar el nostre cicle vital a les hores de sol implica fer un ús eficient d’aquest recurs natural. Més hores de sol al dia impliquen un estalvi energètic en el consum d’electricitat. El sector turístic mira amb bons ulls la proposta: mantenir l’horari d’estiu durant tot l’any allargaria la temporada.
Les Balears estan en una franja horària equivocada si tenim en compte les hores de sol. Fa anys que el debat sobre el canvi d’hora esquitxa l’actualitat illenca. La plataforma Illes amb Claror neix el 2016 per reivindicar que les Illes Balears adoptin l’horari d’estiu durant tot l’any. Sostenen que un horari adaptat a les necessitats vitals suposaria, també, un estalvi del consum energètic en disposar de més hores de sol al dia. La iniciativa va dur el debat sobre el canvi d’hora a la taula del Parlament, que aprovà una declaració institucional per mantenir l’horari d’estiu durant tot l’any i evitar que els rellotges corrin cap enrere a les Balears a finals d’octubre.
El desfasament horari a l’Estat espanyol es remunta a 1942, quan el país adaptà el seu horari a l’Hora Central Europea, seguint l’Alemanya nazi. Un horari que mai no es va recuperar ni compassar amb l’hora solar. Tornar a l’Hora Europea Occidental implicaria gaudir d’una hora més de sol al dia, el que afavoriria la conciliació laboral i familiar i l’estalvi energètic.
són activitats alliberades, però el transport i la distribució estan regulades. Cinc empreses dominen el mercat elèctric a l’Estat espanyol: Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol controlen el 90 % de la producció energètica. Un mercat que, des de fa mesos, protagonitza una vertiginosa escalada de preus.
El preu de l’energia es fixa en el «pool» elèctric, el mercat de l’energia a Espanya. Al «pool», productors i comercialitzadors negocien la compravenda d’electricitat per establir el preu diari de la llum per hores. Els productors oferten l’energia i els comercialitzadors fan la demanda. L’oferta dels productors i la demanda dels comercialitzadors es creuen en un preu final que es fixa en funció del preu de l’últim productor que ha entrat al mercat. És el que es coneix com un sistema marginalista: les energies que entren a vendre cobren al preu de la més cara.
Les empreses productores tracten de vendre al preu que tenen els costos de producció. Com detalla l’enginyer industrial i professor de la Universitat de les Illes Balears, Vicenç Canals, les energies barates de produir –com la nuclear o les renovables– són les primeres a entrar al mercat elèctric i ho fan a zero euros. Després entren les energies més cares, com el carbó o el gas. «El que passa és que el preu que es fixa és el del darrer que entra al mercat, que a Espanya són els cicles combinats amb gas», explica.
L’energia que consumim no es pot generar només amb energies renovables. El gran repte del sistema elèctric és emmagatzemar l’energia elèctrica a gran escala, quelcom que encara no és viable. Com l’electricitat no es pot acumular a gran escala de forma viable, per cobrir la demanda es necessita produir sobrecapacitat: generar molta més electricitat que el consum màxim previst. És per això que l’energia elèctrica s’ha de generar en
Subestació de Valldurgent.
tot moment: el que consumim en aquest moment s’està produint en aquest moment. I aquesta és la gran feina de Red Eléctrica Española (REE), l’operador del sistema i únic distribuïdor: quadrar l’oferta (producció de l’energia) i demanda (consum energètic).
REE preveu la demanda energètica hora a hora i reparteix les quotes de producció. Modular la demanda permet reduir la contaminació, millorar l’eficiència al consum i abaratir el preu de la factura. La fórmula és traslladar el consum d’hores punta a hores vall, per la nit i de matinada.
SISTEMA ELÈCTRIC BALEAR: EL COST DE LA INSULARITAT
Una de les singularitats del sistema elèctric balear és que està constituït per dos subsistemes petits i elèctricament aïllats entre si: Mallorca-Menorca (unides per un cable submarí de 132 kV) i Eivissa-Formentera (connectades per dos enllaços submarins de 20 kV). El 2012 entra en funcionament el cable elèctric amb la Península i, quatre anys més tard, s’uneixen els dos subsistemes a través del doble enllaç Mallorca-Eivissa.
A les Balears hi ha cinc centrals tèrmiques que produeixen energia. Totes són propietat d’Endesa, el principal productor i distribuïdor elèctric de la nostra comunitat. A Mallorca trobem la central tèrmica de Cas Tresorer (Palma) i la central de Son Reus, ambdues de cicle combinat que cremen gas natural com a combustible principal, tot i que també poden cremar gasoil. També continua en actiu la central tèrmica des Murterar, a Alcúdia. El 2019 es varen tancar els grups 1 i 2 de carbó i està previst tancar la resta abans de 2026, quan entri en funcionament el segon enllaç elèctric amb
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PLACES TURÍSTIQUES A CALVIÀ PER TIPUS (2004-2020)
Font: Ibestat
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE TURISTES A CALVIÀ PER LLOC DE RESIDÈNCIA (2008-2021)
la Península. Pot funcionar 500 hores anuals des d’agost de 2021. Les centrals tèrmiques de Maó i la d’Eivissa completen el mapa.
El gas arriba a l’arxipèlag a través del gasoducte entre Dénia, Sant Antoni de Portmany i Palma, inaugurat l’any 2009 per la companyia Enagàs. Es tracta d’una construcció de 330 quilòmetres de longitud, 228 dels quals transcorren per sota la mar amb una profunditat màxima de 1.000 metres. És la primera interconnexió energètica entre les Balears i la Península i condueix el gas cap a les centrals de cicle combinat de Cas Tresorer i de Son Reus i a la central d’Eivissa.
Generar energia a les Illes Balears és més car que a la Península. El sistema energètic balear és deficitari per les seves petites dimensions i per l’aïllament: produir un MWh a la Península val 51 euros, però fer-ho a les Balears en costa 141, gairebé el triple. Els consumidors de les Balears paguen l’electricitat al mateix preu que a la Península, la qual cosa genera un dèficit que assumeix l’Estat i que es xifra en uns 500 milions d’euros anuals. Sense recursos propis de combustibles fòssils i amb la clara oposició social a les prospeccions petrolíferes, el present i el futur energètic balear s’escriu amb energies renovables. La major part de l’energia renovable produïda a les Balears és solar fotovoltaica, que s’ha incrementat en un 58 % respecte l’any anterior. No obstant això, costa molt desplegar aquest tipus d’energia per la falta de territori existent en una illa. Davant aquest escenari, les institucions prioritzen actuacions que no necessitin ocupar territori, com l’autoconsum.
CALVIÀ: TURISME I DEMANDA ENERGÈTICA
La densitat de població a la nostra comunitat s’ha duplicat des de l’any 2000. La dependència del turisme i l’augment poblacional provoquen un alt consum de recursos i d’ús d’infraestructures, que impliquen un augment també del consum energètic.
A Calvià també es nota l’impacte del turisme i de la població flotant en la demanda energètica, especialment durant els mesos d’estiu. Al municipi hi ha més places turístiques (61.136) que persones empadronades (51.567). No obstant això, la xifra que determina el consum energètic és el nombre de turistes que visiten el municipi durant la temporada turística.
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PLACES TURÍSTIQUES A CALVIÀ PER TIPUS (2004-2020)
L’evolució dels turistes a Calvià ha augmentat progressivament des del 2008, quan més d’un milió i mig de turistes varen visitar Calvià. L’esclat de la crisi financera global implicà una tímida davallada dels turistes entre el 2009 i el 2016. A partir del 2017 se superen les xifres precrisi, i s’assoleix el rècord l’any 2019 amb més de 1.700.000 turistes. L’impacte de la pandèmia és patent a partir de l’any 2020 i, a partir de 2021, es nota el compàs de la recuperació econòmica amb xifres que freguen els 700.000 visitants.
Al compàs de la recuperació econòmica postpandèmia ressona també l’augment del consum energètic per mantenir viva l’estructura que fa possible el nostre model econòmic.
La Industrial Eléctrica, coneguda popularment com «sa
Central», va ser una empresa pionera que va dur llum i modernitat a Calvià. Els fundadors varen ser Joan Alemany Ensenyat i el seu germà Macià, que va morir el 1917 per mor de l'epidèmia de grip. A l'esquerra. de la imatge s'hi veu una fusteria-serradora, on hi feien feina una quinzena de persones, que feien taulons per fer capses per al transport de taronges valencianes. Allà també s'hi molia guix de les pedreres de Benàtiga. Anys quaranta. Foto:
Antònia Alemany Cañellas a Calvià, imágenes del Pasado, de Xavier Terrasa García. Ed. Amberley, 2008.
LA FÀBRICA D’ELECTRICITAT: QUAN LA LLUM VA ARRIBAR A CALVIÀ
A principis del segle passat una central il·luminava Calvià. La llum arribà al municipi el 1917 de la mà de la família Alemany, propietària de la Fàbrica d’Electricitat. La història d’aquest indret, que s’ubicava al centre de la vila, es remunta més de cent anys enrera, quan Joan Alemany Enseñat va emprendre l’aventura de portar la llum al poble.
El 6 de maig de 1917 s’inaugurava la Central Elèctrica de Calvià i, amb aquesta, una nova etapa al municipi marcada per l’arribada de l’electricitat. La central funcionava gràcies a un motor Estroport a gas pobre i una alternadora de 25 kV. La fàbrica de llum operava des del capvespre fins les onze de la nit i de matinada fins la sortida del sol. Les cròniques de l’època narren que la central «donava llum i força motriu quan ho exigeixen les circumstàncies» (Informació Estadística Ilustrada de Balears, 1935).
L’historiador Manuel Suárez apunta que el propietari de la Fàbrica d’Electricitat, Joan Alemany Enseñat, va ser, alhora, el cap de la Falange a Calvià i un dels protagonistes de la repressió franquista al poble. Afegeix que, durant la II República, diferents veïns del poble varen queixar-se del funcionament de la central per mor del cablejat elèctric, ja que, en estar per sobre de les reixes, la gent el tocava i s’enrampava.
El cert és que l’arribada de la llum al poble va ser motiu d’alegria. Així ho constaten els articles publicats al diari L’Almudaina durant el 1917, on es relaten les festes populars que celebraven l’arribada de la llum a Calvià. El programa de festes, editat per Sebastià Pizà, inclou vetllades poètiques i musicals, un recorregut de la banda pels carrers del poble,
carreres amb premis i concerts de música durant dos dies. Conveni amb GESA per al subministrament elèctric a Calvià.
LA HISTÒRIA DE GESA
L’expansió de Gesa va condicionar l’arribada de la llum a tots els pobles de Mallorca. El 1903 es funda a Palma La Palma de Mallorca, Compañía Mallorquina de Electricidad, que s’encarregà de fer arribar gradualment el servei elèctric a les ciutats i pobles de les Illes Balears. S’arriben a crear fins a 59 societats productores i comercialitzadores d’electricitat, algunes de les quals amb una cartera mínima de clients.
A partir dels anys trenta s’esdevé un procés de fusions i d’absorcions per part de companyies amb una major vocació territorial. És el cas de Gesa, que va néixer el 1927 com a resultat de la fusió de la Sociedad de Alumbrado por Gas i l’esmentada La Palma de Mallorca. En vint-i-cinc anys, Gesa ja s’havia fet amb la major part de les empreses productores i comercialitzadores de Mallorca i, en la dècada dels anys seixanta, va fer-se amb les companyies que servien electricitat a la resta d’illes de l’arxipèlag.
Altres testimonis de Calvià recorden com la gent es reunia a les cases per escoltar les radionovel·les. La ràdio era un mitjà que es consumia en grup perquè no tothom en tenia un aparell a casa. Però en veure el pipelleig de les bombetes que indicava el tall de subministrament, tothom tornava a casa sense sentir el final de la radionovel·la.
En els seus articles a La Santa Ponça que jo vaig conèixer, Rafel Joan Fortesa narra una curiosa anècdota als anys quaranta, quan anà a Calvià a peu per escoltar un partit de futbol entre Espanya i Portugal a Sa Societat. «Tots els que volguérem escoltar el partit vàrem haver de donar una pesseta a l’amo de la serradora, que era el propietari del motor que feia corrent elèctrica al poble, perquè el posàs en funcionament i poguéssim escoltar la ràdio”, relata.
El racionament de queviures durant els temps de la fam, als anys quaranta i cinquanta, complicava molt el transport de mercaderies i aliments. Fortesa recorda com els cotxes anaven amb gasogen –una caldera adossada al vehicle que cremava llenya o clovelles d’ametlla per fer gas i encendre el motor. La situació era un calvari per als transportistes i taxistes, que havien d’aixecar-se a les cinc i mitja del matí per encendre la caldera i esperar que hi hagués gas suficient per posar el motor en marxa. El mateix Fortesa recorda haver vist per primera vegada una bombona de butà a Calvià l’any 1957.
Mestre Pedro envoltat de comediants, personatge que va fer feina a la central elèctrica que va funcionar a Calvià abans d'arribar llum procedent de Ciutat. Era una persona polifacètica i amant de les belles arts (1934). Foto: Cent anys a Calvià, Ajuntament de Calvià, 1990.
Els festejos culminaren amb la benedicció de la Central Elèctrica, a la qual assistiren les autoritats calvianeres. Aquell dia a l’església parroquial s’entonà el Te Deum, de Mossèn Miquel Tortell i Simó –qui, per cert, fou organista de la Catedral de Mallorca.
Els hereus de Joan Alemany mantenen viva en la memòria la història de l’antiga central elèctrica. «Avui dia no ens podem fer una idea de com era aquell Calvià, la central donava llum al poble, a Palmanova i as Capdellà», diu Caterina Estades, neta d’Alemany, que just tenia tres anys quan el seu padrí morí. «Tot el que sé sobre la central ho sé per la meva família, jo directament no la vaig conèixer», assegura.
La Central Elèctrica de Calvià s’ubicava al centre de la vila, concretament al que avui coneixem com a carrer Jaume III. Avui hi ha el bar Sa Central, en honor a l’antiga central elèctrica. Estades recorda l’existència d’una serradora de fusta devora la central amb la qual es varen fer funcionar els motors de la fàbrica durant una temporada.
Les cròniques de Joan Rafel Fortesa recollides a La Santa Ponça que jo vaig conèixer també relaten com, durant la postguerra, mancava combustible al poble. Es va canviar el motor de gasoil de la central elèctrica per un de gas pobre, de marca Crosley i fet a Manchester, que funcionava amb llenya i clovelles d’ametlla.
Durant la nit, la central elèctrica no funcionava. Els empleats utilitzaven un sistema de senyals lumínics per avisar la població dels talls de llum a partir de les onze del vespre, quan s’apagava la maquinària de la fàbrica. «Sempre he sentit a dir que hi havia com un toc de queda, hi feien com un senyal. La gent tenia una o dues bombetes enceses a casa i, quan començaven a fer llums intermitents, era perquè al cap d’una estona s’aturaria, perquè de nit deixaven de cremar fusta», comenta Estades.
El 31 de desembre de 1957 la companyia Gas y Electricidad, S.A. (Gesa) va comprar per 75.000 pessetes Industrial Eléctrica, l’empresa propietat de Joan Alemany que explotava la central elèctrica de Calvià. D’acord amb el que estipula el contracte, entre les propietats comprades hi constaven, entre d’altres, 12 pals elèctrics de fusta, 392 aïlladors de porcellana, 300 curtcircuits, 800 quilos de coure, dos comptadors per a enllumenat i les concessions i autoritzacions administratives per oferir el servei elèctric al municipi.
Gesa va fer-se càrrec dels abonats de Calvià una vegada va entrar en funcionament la central tèrmica d’Alcanada, al port d’Alcúdia, l’any 1957. Es tracta de la central que va abastir d’electricitat bona part de l’illa de Mallorca fins als anys vuitanta i que funcionava amb fueloil i amb lignits (carbó de mina). Gesa va construir la central dins l’estratègia d’expansió elèctrica de la companyia. La ubicació a la costa nord mallorquina s’explica per l’existència d’un moll d’atracament per a bucs de tonatge mitjà i per la seva proximitat a les zones mineres de l’Illa, d’on s’extreia el lignit per a produir electricitat. La infraestructura es va donar de baixa entre 1982 i 1984, en ser substituïda per la central des Murterar, més potent i adequada per cobrir la demanda elèctrica.
Però tornem al Calvià de 1957. Quan Gesa va comprar la central elèctrica i la titularitat del negoci per distribuir l’electricitat al municipi, la companyia va arribar a un acord tàcit amb Joan Alemany: la condició per vendre el negoci era que dues de les seves quatre filles, Francisca i Antònia Alemany, s’incorporassin a l’estructura de l’empresa elèctrica per fer-hi feina. Caterina Estades recorda la seva sorpresa en descobrir aquesta història familiar per boca de sa mare. «Quan ma mare m’ho contà no vaig entendre per què just dues de les quatre germanes eren les que passarien a fer feina a Gesa. Ma mare deia que per a elles dues era una bona opció perquè eren fadrines i, en canvi, les altres ja tenien home», relata amb sorpresa, conscient de com canvien els temps.
Caterina Estades encara conserva alguns dels contractes d’aquell temps, uns documents recuperats a la casa familiar que tenen un gran valor sentimental.
Les seves ties, Francisca i Antònia Alemany, anaven a peu per tot el municipi de Calvià, es Capdellà i algunes cases disperses a la zona de sa Porrassa a fer la lectura dels comptadors quan la titularitat de la central ja era de Gesa. També eren les encarregades de cobrar l’import de les factures de forma manual. «Les meves dues ties i el meu padrí estaven al capdavant del negoci», recorda Estades. Quan el municipi va créixer, les dues germanes varen quedar-se a la zona des Capdellà i de Calvià poble.
EL MOTOR ELÈCTRIC DES CAPDELLÀ Testimonis com el d’Antònia Colomar recorden l’existència d’una central elèctrica també as Capdellà, a la qual s’hi referien com Sa Central, propietat d’un veí d’Andratx. Avui la seva pista es ressegueix per via oral, gràcies l’extraordinària memòria de dones com Catalina Carbonell, nascuda ara fa 79 anys.
Fou entorn de la dècada dels anys quaranta quan s’instal·là un motor elèctric que abastia de llum es Capdellà. L’aparell funcionava amb gasoil i es va ubicar a l’entrada del poble, precisament al lloc on avui dia hi ha un transformador. Abans de la posada en marxa del motor, la llum arribava a aquest indret des d’Andratx.
«De dia no teníem llum. Quan començava a fer fosca posaven en marxa el motor des Capdellà i donaven electricitat al poble. Devers les onze de la nit l’amo
Jaume Oliver Ferrer dona de beure aigua fresca de cisterna a la seva cunyada.
aturava el motor i ens tornava a connectar amb Andratx», relata Carbonell. «Sé que abans no hi havia llum durant la nit i que just hi havia electricitat unes hores al dia. Ma mare era brodadora i em contava com a vegades feien feina amb llum d’oli perquè gairebé no hi veien amb les bombetes», afegeix.
Aquesta veïna capdellanera recorda com en Tomeu «Castellet» era l’encarregat del motor elèctric des Capdellà. «El posava en marxa i estava tot el temps allà, no n’era el propietari però era qui l’encenia i l’aturava. En «Castellet» tenia un molí fariner que funcionava amb motor i per això ell ja en sabia, de motors», recorda Carbonell.
En la seva memòria continua viu aquell renou. «Feia un renouer! Sabíem d’on venia la llum pel renou: quan el sentíem sabíem que la llum venia des Capdellà i quan el deixàvem de sentir sabíem que l’electricitat ens arribava d’Andratx», expressa. El motor era de gasoil. «Només he vist funcionar amb clovelles d’ametla l’autobús, i era de molt petita. Record que duia un bidó aferrat a fora i, abans de partir cap a Palma, el xòfer omplia el dipòsit de clovelles. Jo era molt nina i això ho vaig veure durant poc temps», reconeix Carbonell.
«A ca nostra si volies aigua fresca l’agafaves de la cisterna. Era la fredor que
hi havia llavors. Les geleres elèctriques varen arribar quan jo tenia deu o dotze anys», recorda. Eren els anys cinquanta. A partir de l’any 1957 l’electricitat es democratitza i arriba, progressivament, arreu de Mallorca.
SANTA PONÇA - SAGUNT: LA LÍNIA SUBMARINA QUE IL·LUMINA LES BALEARS
El cable elèctric entre Santa Ponça i Morvedre, a Sagunt (València), és la primera connexió elèctrica de les Balears amb la Península i una obra d’enginyeria submarina sense precedents a l’Estat espanyol. Un projecte de Red Eléctrica Espanyola (REE) que va cuinar-se a foc lent durant set anys, el temps que va trigar a fer-se realitat. Al darrera, una inversió de més de 420 milions d’euros, la major inversió de REE en un únic projecte fins a la data.
La interconnexió entre Mallorca i la Península assegura el subministrament elèctric a tot l’arxipèlag i la seva integració al mercat elèctric peninsular. El cable va posar-se en servei a finals de 2011 i, després del període de proves, va entrar en funcionament l’agost de 2012.
Les xifres darrera l’enllaç submarí parlen per si soles: la connexió cobreix els 244 quilòmetres de distància que separen Santa Ponça de Morvedre, 237 dels quals en un tram submarí que arriba als 1.485 quilòmetres de profunditat. La connexió només és superada per l’enllaç elèctric de Sardenya amb la península d’Itàlia, de 1.600 metres.
«Projecte Rómulo» és el nom sota el qual es va forjar l’enllaç elèctric entre les Balears i la Península, una connexió que ha triplicat la seva activitat en els deu anys que porta en funcionament.
La seva història comença el maig de 2007, quan REE va adjudicar els contractes de la construcció de l’enllaç elèctric submarí per valor de 375 milions d’euros a l’empresa Siemens (com a responsable de l‘estació de conversió a Sagunt i Santa Ponça) i al consorci format per l’empresa italiana Prysmian i la noruega Nexans, encarregades del disseny, fabricació i estesa dels cables submarins.
La instal·lació va requerir de la presència dels dos únics vaixells al món especialitzats en aquesta tasca: l’Skagerrak de Noruega i el Giulio Verne d’Itàlia. Els vaixells varen transportar les 6.700 tones de pes que té cada cable submarí. A prop de la costa, l’estesa dels cables es va fer mitjançant flotadors, vaixells auxiliars i submarinistes. En canvi, a les zones més profundes es varen emprar vehicles submarins especials per al soterrament
Estesa de cable submarí entre Santa Ponça i Sagunt. Foto: REE.
Vaixell Giulio Verne durant l'estesa del cable elèctric a Santa Ponça. Foto: Red Eléctrica Española.
dels cables a través de l’ús de l’aigua a pressió, per evitar possibles danys derivats de la pesca per arrossegament o dels ancoratges.
La seva posada en marxa ha estat una gran passa en la descarbonització de l’arxipèlag, en suposar una alternativa a la construcció de noves centrals a les Balears. Amb l’energia que arriba des del cable elèctric es cobreix el 25 % de la demanda energètica de les Balears i s’estalvia una mitjana de 500.000 tones anuals en emissions de CO2 a l’arxipèlag, d’acord amb els càlculs de REE.
De la mateixa manera, el cable incrementa la presència d’energies renovables generades a la Península en la cobertura de la demanda elèctrica de les Balears. Per posar un exemple: amb les energies renovables produïdes a les Illes Balears, l’any 2021 només s’hauria pogut cobrir un 7 % de la demanda energètica. No obstant això, el percentatge s’enfila fins al 15 % gràcies a l’aportació energètica de l’enllaç amb la Península.
A més d’un estalvi pel sistema energètic d’entre 50 i 80 milions d’euros anuals, la connexió entre Santa Ponça i Sagunt implica major estabilitat, fiabilitat i sostenibilitat en el subministrament elèctric balear. Es tracta d’una interconnexió de dos cables de potència i un tercer de retorn, que garanteix l’arribada d’electricitat a totes les Illes Balears.
La seva posada en marxa va dur aparellada la construcció de l’estació convertidora de Santa Ponça i de dues subestacions, una de 220 kV, que connecta amb la xarxa de transport de Mallorca, i una de 132 kV, que enllaça amb el cable submarí amb Eivissa que va entrar en funcionament l’any 2016. Val a dir que les tres instal·lacions –l’estació convertidora i les dues subestacions– s’ubiquen al polígon de Son Bugadelles.
L’estació convertidora de Santa Ponça suposa un bot qualitatiu i una garantia del servei elèctric a tot l’arxipèlag de les Illes Balears. És una de les poques existents a Europa que permet transformar la corrent continua que transporta l’en-
Cable submarí. Foto: Red Eléctrica Española.
llaç elèctric en corrent alterna, que és la que circula en el sistema elèctric insular i peninsular, i viceversa. Es tracta de la primera estació d’aquest tipus construïda a Espanya, juntament amb la de Sagunt –situada a l’altre extrem del cable. La fabricació i el muntatge de la estació de Santa Ponça varen córrer a càrrec del despatx d’arquitectura Pastor SA, un projecte realitzat en naus de pilars, deltes i tancaments en panells prefabricats de deu metres d’alçada.
Per la seva banda, la subestació de Santa Ponça de 220 kV entronca amb la xarxa de transport de 220 kV de Mallorca, la columna vertebral del sistema elèctric balear que connecta amb les línies de transport que creuen l’illa fins arribar a Alcúdia. La xarxa està integrada per nou subestacions: la de Valldurgent (també a Calvià), Son Moix, Son Reus, i Cas Tresorer (Palma), es Bessons, Son Orlandis (Manacor), Llubí, es Murterar i Sant Martí (Alcúdia).
També a Calvià trobem les subestacions de Son Bugadelles i de Palmanova 66/15 kV. Les dues tenen una doble funció: per una banda transporten energia i, per altra, la transformen a 15 kV com a suport a la xarxa de distribució. El 2018 Red Eléctrica va invertir dos milions d’euros en millores de la subestació de Palmanova per garantir el subministrament elèctric a zones urbanes de Son Caliu, Palmanova, Magaluf, Cala Vinyes, Sol de Mallorca, Portals Vells, Son Ferrer i el Toro, les quals suporten una elevada demanda elèctrica en època estival.
EL SEGON CABLE SUBMARÍ AMB LA PENÍNSULA, UNA REVOLUCIÓ ELÈCTRICA
Red Eléctrica Española preveu posar en marxa un segon enllaç elèctric submarí amb la Península a partir de l’any 2026 que entraria per Alcúdia. El projecte està inclòs en la Planificació 2021-2026 i, d’acord amb els càlculs de l’operador del sistema, duplicaria els beneficis de l’enllaç entre Santa Ponça i Sagunt.
El pla preveu una inversió estimada d’entre 1.000 o 1.200 milions d’euros per revolucionar el sistema elèctric balear, en aprofitar les infraestructures de la central tèrmica des Murterar, a Alcúdia, amb una gran capacitat de transport. L’arxipèlag tindria així dos punts diferenciats d’entrada (Alcúdia i Santa Ponça) que, allunyats entre si, podrien garantir el subministrament elèctric davant l’eventualitat que un dels dos fallés.
El segon cable amb la Península permetria acabar amb la generació elèctrica amb carbó, una fita que entronca
Estesa del cable elèctric a Santa Ponça. Foto: Red Eléctrica Española.
amb els objectius fixats a la Llei de canvi climàtic i transició energètica aprovada el 2019 al Parlament de les Illes Balears. La norma estableix les bases per al nou model energètic eficient, segur i sense combustibles fòssils que ha de guiar el model energètic del futur a la nostra comunitat. Com a fites, aquest text legal es fixa abastir el 35 % de la demanda amb energies renovables i reduir un 40 % les emissions de gasos per a l’any 2030. De cara a 2050, la llei planteja abastir tota la demanda energètica amb fonts renovables i reduir un 90 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Entre els objectius de la norma es troba l’impuls d’instal·lacions d’autoconsum compartit que abastiran la població, l’administració i les empreses. La llei va fer de les Balears la primera comunitat amb una empresa pública de producció d’energia, l’Institut Balear de l’Energia, amb l’objectiu de vendre-la a preu de cost. Es tracta d’instal·lacions fotovoltaiques ubicades a les cobertes d’edificis públics, escoles o instituts. Una aposta per l’energia neta que cerca diversificar l’economia de l’arxipèlag, generar llocs de treball i adoptar mesures contra el canvi climàtic.
LA URBANITZACIÓ GALATZÓ, PRIMERA COMUNITAT ENERGÈTICA AMB RENOVABLES PER A PARTICULARS
La Urbanització Galatzó serà la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament 400 habitatges. L’Institut Balear de l’Energia (IBE) planteja instal·lar panells fotovoltaics a diferents indrets de la urbanització que permetran abaratir la factura de la llum entre un 30 i un 40 %. La iniciativa cerca abastir el 80 % del consum energètic de la urbanització amb energies renovables.
El projecte preveu instal·lar panells fotovoltaics a l’institut, l’escola, el poliesportiu i diverses cobertes residencials i aparcaments. En total s’hi instal·laran més de 900 kW de potència que permetran abaratir la factura de la llum d’un 30 a un 40 %, segons els càlculs de l’IBE. Els veïns pagaran a preu de cost l’energia en hores de producció sense haver de fer cap inversió.
Es calcula que l’energia abastirà prop del 80 % del consum de la urbanització. L’IBE serà l’entitat encarregada de gestionar la comunitat energètica, integrada per 400 habitatges. Durant les hores de producció, l’energia es podria vendre al voltant de 0,075 euros/kwh.
Urbanització Galatzó.
La iniciativa s’inspira en les polítiques dirigides a la transició energètica i cerca fomentar l’autoconsum, amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic més descentralitzat i participatiu. El projecte serà possible gràcies a l’arribada dels fons europeus Next Generation, un vector de canvi per al model energètic. La idea del Govern és extrapolar el model de comunitat energètica a altres indrets de l’arxipèlag.
El cert és que el projecte de Galatzó conviu amb dues altres experiències de comunitats energètiques a les Balears: la de Sant Lluís i la de Marratxí. Es tracta de dues comunitats energètiques ubicades a polígons industrials. La de Sant Lluís és la primera de Menorca i compta amb tretze empreses participants i una inversió de 150.000 euros per part de l’Institut Balear de l’Energia, que permetrà instal·lar panells fotovoltaics en prop de 8.000 metres quadrats de superfície.
ECO WAVE POWER: L’ENERGIA DE LES ONES A PORT ADRIANO
L’empresa israeliana Eco Wave Power anunciava el gener la construcció d’una nova central elèctrica a Port Adriano. Es tractaria d’una planta d’energia d’ones marines de fins a dos megawatts. El consistori calvianer assignarà una ubicació a l’empresa durant un període de vint anys, mentre que la companyia haurà d’obtenir les llicències d’activitat, posar en marxa les plantes d’energia i vendre l’electricitat generada d’acord a un sistema de quotes predeterminat.
Segons l’empresa, la iniciativa cerca acomplir l’objectiu de cobrir el 75 % de la demanda elèctrica amb energies renovables d’aquí a l’any 2030.
