Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia

El dia 11 de març de 2021 es va celebrar el webinar Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia, en què es van dur a terme reflexions ètiques sobre l’afrontament dels infants i les famílies durant la pandèmia.

L’objectiu de la sessió va ser donar a conèixer, des de la reflexió ètica, les vivències de les persones ateses i les seves famílies, que han patit a l’entorn hospitalari la situació de pandèmia.

Escanegeu aquest codi per obtenir més informació sobre el webinar i per veure’l

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia

Ponents

Francisco José Cambra Lasaosa

Metge intensivista. Cap del Servei de Cures Intensives Pediàtriques de Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat i professor de l’Institut Borja de Bioètica.

Omar Rodríguez Forner

Infermer en cap de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.

Moderadora

Maria Padró Hernández

Infermera. Titulada en ètica aplicada a la bioètica per la UAB i l’Institut Borja de Bioètica.

Resum del webinar

Els infants, víctimes invisibles de la pandèmia

1. Introducció

El dia 11 de març de 2021, la Comissió Deontològica del COIB va celebrar un webinar en què es van abordar qüestions ètiques relacionades amb l’abordatge de la pandèmia en els infants i les seves famílies. Es tractava d’un tema que s’havia tractat molt poc fins aquell moment. La irrupció de la crisi sanitària, al mes de març de 2020, va centrar la seva atenció en les persones més grans i més fràgils, que van ser les que van resultar més afectades per la pandèmia. Tot i així, l’impacte que ha tingut aquesta situació en els infants, especialment durant el confinament que va patir la població en les primeres setmanes del brot, ha estat considerable, i ha comportat dilemes ètics que ens obliguen a qüestionar algunes de les actuacions que es van prendre en aquell moment.

Un any després de l’esclat de la crisi al nostre país i de la declaració de l’estat d’alarma que va decretar el confinament, amb la perspectiva que dona el pas del temps, ha estat més fàcil poder copsar els encerts i els desencerts d’algunes de les mesures que es van prendre a l’inici de la pandèmia en la salut dels més menuts. En aquest webinar van participar un metge i un infermer que treballen en l’àmbit pediàtric, que van explicar les seves vivències durant els primers moments de la pandèmia. Aquestes van ser algunes de les qüestions més rellevants que s’hi van tractar, que tenen una implicació ètica:

• L’adaptació dels recursos pediàtrics durant els primers moments de la pandèmia, per poder atendre adults.

• L’afectació de la malaltia en les persones adultes, especialment les més grans, i el seu impacte en els infants.

• El confinament i el seu impacte en el seguiment escolar i en el desenvolupament social dels infants.

• La restricció de visites a persones ingressades als centres hospitalaris, sociosanitaris i residencials.

• L’afrontament de la mort durant la pandèmia.

2. Desenvolupament del webinar

La moderadora del seminari, Maria Padró Hernández, va indicar que la irrupció de la pandèmia de covid-19 ens ha canviat la vida a tots. Es tractava d’una malaltia totalment desconeguda, que requeria molts llits d’UCI, més dels que disposaven els nostres hospitals, i que provocava moltes defuncions, sobretot entre les persones més grans. No se sabia quin impacte podria tenir la infecció en la salut dels infants.

Padró va explicar que, poc després de l’aparició del brot, va començar a córrer la notícia que en alguns hospitals es donaven ordres de no ingressar a l’UCI persones de

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia més de vuitanta anys i, poc després, fins i tot es parlava dels més grans de setanta. Tot i així, va destacar la moderadora, ningú parlava dels nens, encara que en patien les conseqüències: d’un dia per l’altre van deixar d’anar a l’escola, van deixar de veure els seus amics, no es podien acostar als avis i, en molts casos, no els podrien tornar a veure més. En relació amb els nounats, va recordar que al principi de la pandèmia es va suscitar el debat de si els infants amb mares positives s’havien de separar o si s’havia d’interrompre la lactància materna.

La infermera experta en bioètica va reconèixer que “cal reflexionar sobre el fet que els nens han patit i segueixen patint”, i això fa necessari dur a terme “reflexions ètiques sobre l’impacte de la pandèmia en el context pediàtric.”

2.1. Testimoni de Francisco José Cambra

Francisco José Cambra Lasaosa va iniciar la seva intervenció fent un balanç dels primers moments de la pandèmia. S’enfrontaven a una malaltia totalment desconeguda, que es contagiava principalment per via aèria i afectava els pulmons. En les persones adultes, es manifestava amb febre, tos i alteracions en la respiració, juntament amb fatiga, esputs i cefalea, entre d’altres. En un nombre important de casos també s’observava una greu afectació de la immunitat, cosa que feia que alguns pacients desenvolupessin una resposta hiperimmune que conduïa a la mort a les poques hores. El metge intensivista pediàtric de l’Hospital Sant Joan de Déu va explicar que, per sort, la malaltia semblava tenir una escassa afectació entre els infants.

Cambra va destacar que es van anar familiaritzant amb la malaltia sobre la marxa, i que se sentien angoixats quan veien l’augment exponencial de casos i temien que tota l’estructura sanitària s’acabaria desbordant: l’atenció primària, els hospitals, les unitats de cures intensives...

Una altra qüestió que els preocupava eren els casos asimptomàtics, cosa que “afegia gravetat, perquè aquests malalts podien transmetre la malaltia i era impossible detectar-los si no es feien screenings, als quals no teníem accés en aquells moments.” Les persones afectades també tenien graus d’afectació molt diversos. “Els malalts simptomàtics podien tenir des d’una afectació molt lleu a una moderada que necessités ingrés, i un percentatge important adquiria una infecció greu, dels quals, entre un 10 % i un 15 % ingressaven en una unitat de cures intensives i alguns d’ells moririen.”

El ponent va recordar la manca de mesures de protecció que es va viure al començament de la crisi, quan no hi havia mascaretes, ni ulleres, ni pantalles de protecció, cosa que “potser va ser el primer problema ètic important.” Cambra va afirmar que, “des del principi de beneficència, tots els sanitaris estem obligats, i està al nostre ADN, intentar curar i protegir les persones a qui atenem però no hi havia la capacitat per fabricar mascaretes. Van ser mesos angoixants i prova d’aquesta manca de mesures de protecció per al personal sanitari va ser que molts companys, metges, infermeres, i personal de manteniment, de neteja... s’hi van contagiar.”

El metge que va intervenir al webinar va explicar que un altre problema important va ser la manca de professionals qualificats. “Faltaven infermeres i metges a cures intensives,

La infermera, l’ètica i la pandèmia Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia fonamentalment.” Cambra va recordar que en aquell moment van aparèixer crítiques d’excés de cura dels professionals de la salut. “Res més lluny de la realitat; allò era una qüestió d’operativitat, si a la primera onada s’haguessin contagiat molts professionals després no n’hi hauria hagut per fer front les següents.”

Cambra va comentar que, davant la manca d’especialistes de l’àmbit de les cures intensives i de les malalties respiratòries, es va optar per incorporar-hi metges i infermeres d’altres especialitats i ubicacions. Va afegir que també hi va haver problemes de recursos materials: faltaven llits, mitjans tècnics i ventiladors, la qual cosa va provocar una gran competència entre els països per poder-ne comprar, cosa que va superar les perspectives de fabricació.

També hi va haver problemes amb molts fàrmacs, cosa que va fer que se n’haguessin de racionalitzar alguns. El ponent va destacar que aquella situació “va comportar un problema ètic transcendental, en què es va haver de valorar acuradament com distribuir els recursos escassos per afavorir la major part de població.” Per a Cambra, es va adoptar llavors “una filosofia d’actuació utilitarista, per intentar afavorir el màxim de persones en aquesta crisi. Habitualment, per als metges i les infermeres, la disponibilitat de recursos no determina massa la presa de decisions, però amb la pandèmia calia tenir en compte que tot el que nosaltres fèiem comportava una despesa que podia afectar els malalts en el futur.” La situació, va dir el metge durant la seva intervenció, ha generat angoixa entre els professionals, que han hagut de suportar una càrrega emocional considerable.

“Què calia fer?”, es va preguntar Cambra. “Intuïtivament, el que tots vam plantejar a l’inici era privilegiar les persones amb una esperança de vida més gran, però aplicar criteris etaris purs podia ser molt dur i molt injust. L’edat no pot ser mai el criteri exclusiu, s’han d’utilitzar criteris com la gravetat dels símptomes, les comorbiditats i la possible reversibilitat de la situació. La presa de decisions en aquest àmbit va ser molt complexa i inicialment vam plantejar uns criteris que es van anar canviant sobre la marxa, per protegir el màxim nombre de persones.”

El metge va recordar que, a l’inici de la pandèmia, per tal de reduir la probabilitat de contacte dels professionals amb els aerosols, no es va recomanar la ventilació mecànica no invasiva ni l’oxigenació d’alt flux. En comptes d’aquestes tècniques, es va propugnar llavors la intubació precoç. Quan es van tenir els EPIs adequats, aquella recomanació va quedar obsoleta i moltes persones ingressades es van beneficiar de la ventilació no invasiva.

Cambra va posar sobre la taula una altra qüestió amb implicacions ètiques: la utilització de fàrmacs amb poca evidència científica per tractar la infecció. En aquesta qüestió, va afirmar, els protocols canviaven d’un dia per l’altre. L’intensivista de Sant Joan de Déu va esmentar la cloroquina, que després ja no es va utilitzar més, així com el Kaletra, el remdesivir i la dexametasona, que tenen una certa utilitat. “En molts casos, actuàvem sense prou evidència científica, però cal tenir en compte que s’estava treballant en circumstàncies angoixants i, lògicament, l’objectiu era salvar el major nombre possible de vides.”

El ponent va parlar també sobre la restricció de les visites, cosa que va suposar la incomunicació amb els familiars i “l’aparició de situacions terribles, com que molts malalts van morir separats dels seus éssers estimats, una qüestió que, evidentment, constitueix

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia un problema ètic fonamental, l’equilibri entre l’autonomia i el suposat bé comú”, que semblava prevaldre en aquells moments.

Cambra va explicar que, durant el primer mes de la pandèmia, els hospitals pediàtrics estaven força tranquils, cosa que contrastava amb els centres d’adults. La situació de les unitats de pediatria dels hospitals generals i la dels centres maternoinfantils va ser diferent. En el primer cas, es van ocupar totalment o parcial els llits pediàtrics, mentre que, en el segon, es van reservar per atendre infants que, en molts casos, procedien d’hospitals generals que havien reconvertit els recursos pediàtrics per atendre adults amb covid.

Aquesta situació, va explicar el ponent, va suposar molèsties per a les famílies i per als infants, així com per als professionals que van ser traslladats a un altre ubicació, fins i tot a centres que es trobaven en altres poblacions. Així, per exemple, els intensivistes pediàtrics ens vam incorporar als equips de medicina d’adults. “Pocs nens emmalaltien i, la major part dels qui ho feien, no necessitaven ingressar a cures intensives i, per això, van plantejar la possibilitat de fer servir les cures intensives pediàtriques per atendre adults afectats per covid o altres patologies seleccionades.”

“Era èticament correcte que un malalt adult fos portat a un centre pediàtric?”, es va preguntar Cambra. “Realment, això trencava un esquema claríssim d’actuació.”

L’afectació de la covid en els infants era, en general, totalment diferent a la dels adults. El ponent va explicar que veien molt pocs nens amb problemes respiratoris, la majoria dels quals lleus i fàcils de manejar. Va relatar alguns casos d’infants que, després de passar la infecció amb símptomes lleus o fins i tot sense símptomes van desenvolupar un quadre inflamatori greu, cosa que els va sorprendre.

De les 51 persones que van atendre a la seva unitat, 35 van ser adults, dels quals trenta presentaven distrès respiratori agut i cinc, pneumònia. Els 16 pacients restants van ser infants, quatre dels quals amb pneumònia, que van evolucionar bé. “El nen que anava malament tenia una patologia de base molt important, la infecció per covid va tenir un paper molt poc important.”, va afirmar Cambra, que va afegir que dotze infants van presentar inestabilitat hemodinàmica greu, però van tenir una bona resposta. “En 48 hores, els nens estaven bé i els vam poder donar d’alta amb rapidesa.”

Durant la seva xerrada, el metge intensivista va destacar que, en aquell context, es plantejava el repte de poder evitar que l’atenció pediàtrica es veiés ressentida. “Tots [els centres] disminuïen els processos electius i també van disminuir les urgències. Els serveis d’urgències dels hospitals pediàtrics tenien una situació molt poc compromesa, perquè vam tenir pocs casos de bronquiolitis, a diferència d’altres anys, potser per un desplaçament del mateix coronavirus, per les mesures d’aïllament o per l’ús de la mascareta. Però tot i que no ingressaven molts nens en aquells moments, teníem situacions compromeses: s’havien ressentit els programes de trasplantament infantil, de rehabilitació de malalties de pacients reumàtics i traumatològics, l’assistència psiquiàtrica...”

Cambra també va afirmar que encara era aviat per poder conèixer l’impacte de la pandèmia en la salut dels infants, tot i que va afirmar que tenia constància que s’havien

La infermera, l’ètica i la pandèmia Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia diagnosticat de manera tardana quadres neoplàsics i s’havien retardat intervencions quirúrgiques. “Hi ha hagut un menyscabament de la qualitat de vida dels nostres petits malalts que cal tenir molt en compte.”

El metge intensivista va reconèixer que la restricció del contacte físic era una mesura raonable per evitar la propagació de la infecció, però va suposar “conseqüències emocionals a mitjà i llarg termini.” Cambra va afirmar que “no s’han complert les necessitats dels nens, en relació amb el que preconitza l’OMS.” La limitació de la mobilitat dels infants “ha propiciat [l’aparició d’]alteracions psicològiques importants, i ja s’està veient una sobrecàrrega de patologia psiquiàtrica, sobretot en adolescents, en aquests moments.” Cambra va afegir que la pandèmia i les mesures que s’han aplicat per combatre-la “pot haver donat una atenció subòptima, en relació amb el nen sa, que pot comportar problemes per les mancances importants durant tot aquest temps.”

Un altre aspecte que va tractar l’intensivista de Sant Joan de Déu van ser els efectes de l’escolaritat discontínua i de l’aïllament social, que “suposa gravíssims problemes: l’exposició a la violència familiar, l’increment de la possibilitat de patir maltractaments, l’ús desmesurat de les pantalles...” També calia tenir en compte “l’estrès familiar i la precarietat econòmica que generen les mesures de confinament, que ha comportat més víctimes i un desequilibri important i un debat moral conseqüent.”

Cambra va acabar la seva intervenció fent una advertència. Malgrat que aquesta pandèmia ha afectat molt poc els infants, això no vol dir que no pugui passar el mateix en el futur. Ara, la malaltia “és més lleu entre els nens, no sabem ben bé perquè; hi ha una diferent expressió dels receptors on es pot enganxar el virus. La microbiota infantil pot ser més rica, poden haver reaccions beneficioses amb algunes vacunes que rep el nen, el contacte amb altres coronavirus més benignes que aquest. La resposta innata, no immunomediada, la que tenim tots nosaltres, pot ser més bona en nens, no està intervinguda pel contacte amb cap antigen.” Tot i així, “les properes pandèmies podrien afectar nens i adults, i caldrà estar preparats, plantejar vacunes per quan apareguin, tenir capacitat per disposar d’estructures per millorar l’assistència primària, els llits d’hospitalització i els d’intensius, tenir personal capacitat i brindar el suport emocional necessari. Necessitarem dispositius de vigilància epidemiològica, transparents en la transmissió de la informació, i la utilització de big data per combinar dades més enllà de les fronteres, sobretot en l’àmbit pediàtric, que permetin prendre decisions referendades científicament, ben fonamentades.”

L’infermer Omar Rodríguez Forner va començar la seva intervenció recordant que l’any 2020 es va celebrar el bicentenari del naixement de Florence Nightingale, la mare de la infermeria moderna, que va ser pionera en l’adopció de mesures d’higiene en l’àmbit sanitari. Per aquest motiu, l’OMS va declarar el 2020 any internacional de les infermeres i llevadores, “tot i que no es va poder celebrar com ens hauria agradat.”

Rodríguez va explicar que “l’ètica de la cura és l’ànima de la professió infermera” i va afegir que la cura no és un protocol, sinó que es tracta de “crear una relació terapèutica que té com a base el concepte que [les persones som] éssers relacionals, que necessitem

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia el contacte i la relació amb els altres, identificant les nostres necessitats, diferenciant la cura i la preocupació, i l’atenció cap a les persones amb qui no tenim vincles d’unió.” Tot plegat implica prioritzar “el [fet de] sentir sobre [el fet de] raonar, i donar la rellevància justa als sentiments i a l’afecte.”

L’infermer pediàtric de l’Hospital Sant Joan de Déu va destacar que “la dimensió ètica i la humanització de la cura infermera i de la salut té cada dia més importància.” Segons va manifestar Rodríguez durant el webinar, les infermeres, com a agents morals, responsables de la cura, “tenim una responsabilitat ètica i legal de les nostres accions en l’exercici de rols professionals que ens competeixen. Per a Leinenger, la cura és l’essència i el fenomen central de la infermeria, que ha de ser valoritzat a totes les àrees del seu àmbit professional, i Watson emfatitza que la cura percep els sentiments de l’altre i reconeix la seva condició de persona única.”

A continuació, Rodríguez va donar la definició legal de la infermera especialista en pediatria, que és “el professional capacitat per proporcionar cures d’infermeria especialitzades de forma autònoma, durant la infància i adolescència, a tots els nivells d’atenció, incloent-hi la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’assistència al nounat, al nen o l’adolescent sa o malalt i la seva rehabilitació, dins un equip multiprofessional, en col·laboració amb infermeres especialistes d’altres àmbits.”

Tot seguit, el ponent va fer un repàs a la història per concloure que “els hospitals d’avui dia s’han fet més humans, més propers i més fàcils per al nen ingressat i la seva família.” Rodríguez va esmentar diversos autors que han estudiat els efectes de l’ingrés hospitalari en els infants i de l’impacte que comporta en la seva salut mental la separació dels pares. L’infermer de l’UCI pediàtrica de Sant Joan de Déu va fer referència a l’aprovació, l’any 1986, de la Carta europea dels drets dels infants hospitalitzats, que recull el dret dels nens i les nenes a rebre la millor assistència possible, a evitar ingressos no necessaris, a tenir l’acompanyament dels pares o de les persones que els substitueixen, a rebre informació segons la seva edat, a ser tractats amb tacte, educació i comprensió, a preservar la seva intimitat, a rebre cures per part de personal qualificat, a poder tenir joguines adequades per a la seva edat i a poder seguir amb l’escolarització.

Rodríguez va explicar que durant els primers moments de la pandèmia l’acompanyament als infants hospitalitzats es va limitar a una persona i es van redistribuir les sales d’espera dels hospitals. El ponent va afegir que la irrupció del brot de covid-19 també va suposar la priorització de la patologia crònica i va ocasionar retards diagnòstics, tot i que es va intentar mantenir el seguiment de l’infant tractat a l’hospital mitjançant la utilització de plataformes virtuals.

La pandèmia, va dir Rodríguez durant el webinar, va implicar la posada en marxa de protocols de telemedicina i la disminució de l’activitat quirúrgica no urgent. També va suposar la restricció de les visites dels germans, avis o amics i la reducció o l’anul·lació de les activitats per als infants hospitalitzats, com ara les visites de pallassos, les sessions de musicoteràpia i artteràpia, les actuacions, els tallers, les celebracions, etc.

Una altra conseqüència de la pandèmia que va esmentar l’infermer de Sant Joan de Déu va ser l’anul·lació de les trobades a les sales d’espera dels familiars d’infants hospi-

La infermera, l’ètica i la pandèmia Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia talitzats, especialment els que patien malalties cròniques o que portaven molt de temps ingressats. A neonatologia hi va haver restriccions d’accés i, “per exemple, el mètode pell amb pell, que bàsic per al nounat prematur, que permet que el pare i la mare puguin estar dins el box amb el bebè, es va restringir a un sol progenitor.” També es va restringir l’accés de la família al bloc quirúrgic amb l’infant, abans de les intervencions quirúrgiques.

Rodríguez va comentar que a l’Hospital Sant Joan de Déu es van sectoritzar els espais, separant les àrees per atendre malalts amb covid de la resta. Els professionals d’aquestes dues àrees tampoc es van barrejar. També es va propiciar el teletreball, sempre que es podia, i es van canviar horaris de feina per tal d’evitar contagis entre determinats professionals. La formació, va seguir explicant l’infermer, es registrava de manera escrupolosa i s’informava diàriament tots els professionals sobre com estava evolucionant la pandèmia i els nous protocols i directrius que anaven sortint.

L’impacte d’aquella crisi en els professionals va ser considerable. “Els professionals tenien ganes de col·laborar i, alhora, molta por per no saber què passava i per no tenir directrius clares.” Rodriguez va recordar que “moltes organitzacions van oferir [a l’hospital] ajuda logística, pàrquing per als treballadors, dietes per facilitar les hores de treball, allotjament per als qui no podrien tornar a casa perquè tenien familiars de risc...”

El ponent va relatar que, des de ben aviat, els professionals del centre van rebre suport psicològic, i va destacar la implicació de tots els serveis de suport de l’Hospital. “Els laboratoris, la farmàcia, els serveis de manteniment, d’informàtica, de comunicació, de compres i fungibles, els equips de neteja, i d’altres han estat involucrades en tot moment tant amb malalts amb covid com amb la resta dels nens hospitalitzats. També els fisioterapeutes, els treballadors socials, els psicòlegs, els voluntaris...”

Rodríguez va explicar que gairebé diàriament s’actualitzaven els protocols, que es resumien amb algoritmes, pòsters, vídeos i infografies, en què s’explicaven les mesures de protecció i les novetats clíniques i de tractament farmacològic. “Vam fer simulacions de trasllat a un hospital lliure de covid i, si venia un malalt positiu, [vam establir els circuits] per on havia de passar, com manipular i transportar les mostres...”

A l’Hospital Sant Joan de Déu “es va garantir que des de l’ingrés el nen i l’adolescent estiguessin acompanyats, que es poguessin comunicar amb l’exterior a través de mòbils i de tauletes. Disposaven en tot moment de distracció a través de televisió, llibres i objectes personals.” Rodríguez també va destacar que van poder fer seguiment telemàticament dels infants amb malalties cròniques. “Quan passin aquests mesos caldrà veure fins a quin grau es va poder donar resposta a tot aquest tipus de malalties.” També s’hi va potenciar l’atenció a domicili.

Rodríguez va manifestar que les primeres onades de la pandèmia han tingut un fort impacte en la salut mental dels infants i els adolescents. “Ens trobem amb un augment dels trastorns de la conducta alimentària, intents autolítics, alteracions del comportament... Els nens i els adolescents estan vivint una cosa que ningú no s’esperava i ara tenim a l’Hospital un gran nombre d’ingressos d’infants amb trastorns de la conducta.”

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Reflexions ètiques a l’edat pediàtrica en pandèmia

Bibliografia

1. Alcalá Minagorre PJ, Villalobos Pinto E, Ramos Fernández JM, Rodríguez-Fernández R, Vázquez Ronco M, Escosa-García L, Montiano Jorge JI, García García JJ. Cambios a partir de la COVID-19. Una perspectiva desde la pediatría interna hospitalaria. Anales de Pediatría. 2020; 93 (5): 343.e1-343.e8.

2. Comité de Bioética Clínica HNRGa. Reflexiones sobre dilemas éticos en pediatría generados durante la pandemia de COVID-19. Rev. Hosp. Niños (B. Aires). 2020; 62 (278):133-135.

3. Cooper DM, Afghani B, Byington CL. SARS-CoV-2 vaccine testing and trials in the pediatric population: biologic, ethical, research, and implementation challenges. Pediatr Res. 2021. Disponible a: https://doi.org/10.1038/s41390-02101402-z

4. Garcia Raga M, Rodríguez Suárez CM, Rodríguez Garcia MJ, Rojas Zamora YM. Bioethical look at pediatric patient care in the face of covid-19. Multimed. 2021; 25 (4): e2447. Disponible a: http://scielo.sld.cu/pdf/mmed/v25n4/1028-4818mmed-25-04-e2447.pdf

5. Laventhal N, Basak R, Dell ML, Diekema D, Elster N, Geis G, Mercurio M, Opel D, Shalowitz D, Statter M, Macauley R. The Ethics of Creating a Resource Allocation Strategy During the COVID-19 Pandemic. Pediatrics. 2020; 146 (1): e20201243.

6. Massó Guijarro E. Infancia y pandemia: crónica de una ausencia anunciada. Salud Colectiva. 2021; 17: e3303.

7. McGuire AM, Aulisio MF, Davis FD, Erwin C, Harter TD, Jagsi R, Klitzman R, Macauley R, Racine E, Wolf SM, Wynia M, Root Wolpe P & The COVID-19 Task Force of the Association of Bioethics Program Directors (ABPD). Ethical Challenges Arising in the COVID-19 Pandemic: An Overview from the Association of Bioethics Program Directors (ABPD) Task Force. The American Journal of Bioethics. 2020; 20 (7): 15-27.

8. Rodríguez Herrera R, Rivera Diaz M, Huante Anaya A. Aspectos diagnósticos y terapéuticos en la infección por SARS-CoV-2 (COVID-19) en pacientes pediátricos. Acta Pediátrica de México. 2020; 41 (6): 271-285. Disponible a: https:// www.medigraphic.com/cgi-bin/new/resumen.cgi?IDARTICULO=96933

9. Vázquez Martínez L, García RA. Adaptación de una UCI pediátrica en unidad de adultos críticos durante la pandemia covid-19. Anales de Pediatría. 2020; 93 (3): 216-217.

10. Vega Toro S, Novoa Sotta F. Aspectos éticos de la pandemia por COVID-19 en pediatría. Rev. chil. pediatr. 2020; 91(4): 495-499. Disponible a: https://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0370-41062020005001307&script=sci_arttext

11. Vega Toro S, Novoa Sotta F. Ethical aspects of the COVID-19 pandemic in pediatrics. Rev. Chil. pediatr. 2020; 91(4): 495-499.

12. Wolfe ID, Patel A, Kociolek LK, Fazal A, Jhaveri R, Lantos JD. Exploration and Ethical Analysis of Open-label Pediatric Vaccine Trials in a Pandemic. Clinical Therapeutics. 2021; 43(6): e163-e172.

13. Zanin A, Furlan E, Migdal M. Ethical responsibilities of European children’s teams facing the resurgent COVID-19 pandemic. Eur J Pediatr. 2021. Disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34241684/

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Acompanyament a la gent gran