12 minute read
Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics
El dia 13 de maig de 2021 es va celebrar un webinar que va abordar la difusió i l’impacte de la informació referent a la pandèmia durant la crisi sanitària. Els objectius de la sessió van ser comprendre l’impacte de les informacions sobre la conscienciació de la ciutadania en relació amb la gravetat de la covid-19 i verificar com ha estat la comunicació durant la pandèmia, especialment durant el període de confinament.
Durant aquella primera etapa de la pandèmia, es va difondre entre la ciutadania el missatge “queda’t a casa”, per tal que la població no sortís al carrer, excepte el personal essencial. Quina informació es va difondre durant aquells primers dies de la crisi sanitària? Com es va transmetre la realitat del que estava passant als centres sanitaris, sociosanitaris i residencials?
Escanegeu aquest codi per obtenir més informació sobre el webinar i per veure’l
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics
Ponents
María Jiménez Herrera
Infermera. Professora d’Ètica i degana de la Facultat d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Jordi Morató Bullido
Periodista. Cap de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i professor associat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Moderadora
Rosa María Escolà Pellicer
Infermera, llicenciada en Antropologia Social i Cultural (UB) i doctora en Bioètica.
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics
Resum del webinar
La informació en temps de pandèmia
La pandèmia ha afectat la manera com ens hem relacionat les persones entre nosaltres i també ha condicionat la forma com s’ha difós, consumit i compartit la informació pública. Durant la crisi sanitària, especialment en la primera onada, s’han difós moltes informacions sobre la malaltia i el virus que la provoca. Sovint, aquestes informacions han estat contradictòries, a causa del desconeixement d’un fenomen que s’ha anat explicant en temps real, cosa que ha fet que, a mesura que la comunitat científica i sanitària ha anat tenint més coneixement sobre la infecció, s’hagin modificat sobre la marxa algunes de les recomanacions que s’han fet arribar a la ciutadania. En altres casos, han circulat informacions tendencioses o clarament falses amb l’objectiu d’influir sobre l’opinió pública. Aquestes situacions han arribat a provocar confusió i escepticisme entre una part de la població, que, paradoxalment, s’ha sentit desinformada en un moment en què ha circulat més informació que mai.
La incertesa és un tret característic de qualsevol crisi. La pandèmia ha estat la crisi global més gran que hem patit en la nostra història recent i la incertesa que ha comportat aquest episodi en tots els àmbits ha estat especialment elevada. En aquesta situació, ha estat imprescindible que els professionals de la comunicació i la resta de persones encarregades d’informar la ciutadania hagin estat molt curosos amb la transmissió de la informació que ens afecta a tots, per evitar saturació i malentesos.
D’altra banda, quan es transmet una informació, és necessari tenir en compte la individualitat de les persones, pensar en la dignitat de l’individu i també en l’interès públic, contemplant els dilemes ètics que planteja una situació com la pandèmia.
Totes aquestes qüestions es van abordar en el webinar, en què una infermera i un periodista van parlar sobre l’impacte de les informacions que s’han difós a la ciutadania durant les primeres onades de la pandèmia de covid-19 des dels mitjans de comunicació i també des de les xarxes socials, així com els condicionants ètics que hi ha comportat.
La moderadora de la sessió, la infermera Rosa Maria Escolà, va plantejar als ponents diverses qüestions. A continuació es recullen les més rellevants, resumint les aportacions dels ponents.
Preguntes més rellevants del webinar
És important la transparència en la difusió de les dades? De quina manera podem detectar notícies falses?
El més important és comprovar la procedència de la informació, tant el mitjà que la publica com les fonts que s’hi citen. També ens hem de fixar en la manera com està redactada, quines són les fonts primàries, com està escrita i si fa servir un lèxic neutre (pocs adjectius i adverbis i utilització de verbs i substantius que donin aparença d’objectivitat). Convé comprovar que la noticia s’ha publicat en altres mitjans, especialment si la informació resulta sorprenent o difícil de creure.
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics
Els ponents afegeixen que és necessari fer educació en l’ús de la informació. Seria important que, ja des de l’escola, es formi en educació mediàtica.
És ètic barrejar opinió amb informació en les notícies que es presenten a la ciutadania?
Els codis deontològics periodístics adverteixen de la necessitat de deixar molt clara la separació entre informació i opinió. Sovint, però, els mitjans disfressen d’informació continguts que són clarament opinatius. L’opinió del periodista i del mitjà pot aparèixer reflectida en l’elecció de les fonts que utilitza per elaborar la notícia, en el fet de convertir una determinada informació en notícia o fins i tot en el fet de posar juntes determinades informacions que no tenen res a veure perquè el receptor les relacioni entre si.
Una ciutadania ben informada té capacitat de prendre decisions lliures. Cal educar la ciutadania perquè sigui capaç de descobrir els interessos que poden haver amagats darreres de determinades informacions.
Cal tenir en compte la famosa màxima de Charles P. Scott, “l’opinió és lliure, però els fets són sagrats.”
El llenguatge de la ciència i el llenguatge del periodisme no es guien exactament pels mateixos criteris. Com podem compaginar el rigor científic amb l’eficàcia comunicativa que busquen els mitjans quan informen sobre la realitat?
El llenguatge de la ciència és un llenguatge especialitzat que fa servir conceptes específics i es caracteritza per la probabilitat. Gustavo Aucar afirma que, “des de la seva formulació més bàsica, el mètode científic ha aconseguit oferir-nos un coneixement cada cop més profund del que és real i, alhora, sembla distanciar-se, cada cop més, del que ens és donat com a evident a priori pel sentit comú.”
La ciència i el periodisme tenen mecanismes d’expressió diferents. Davant del llenguatge especialitzat de la ciència, el periodisme opta per la utilització d’un llenguatge planer. A més, la ciència se centra en allò que és particular, que és l’objecte d’estudi, i en la probabilitat. En canvi, el periodisme generalitza, converteix en general qüestions que són particulars, que només s’apliquen a la realitat que s’ha investigat, i converteix en certes i indiscutibles qüestions que per a la ciència només tenen una probabilitat més elevada d’ocórrer.
El llenguatge periodístic es caracteritza per la claredat, la brevetat, la precisió, la utilització de paraules que transmetin aparença d’objectivitat, l’ús de verbs en temps actiu, i la preferència dels enunciats en positiu davant dels enunciats negatius.
Durant aquesta crisi estem veient que els mitjans de comunicació tendeixen a convertir en espectacle la pandèmia, cosa que moltes vegades crea una gran confusió entre la ciutadania. Quines lliçons en podem aprendre?
La realitat és que els mitjans de comunicació han fet molt de soroll i sovint han generat molta confusió. És necessari ser categòric i saber discernir les notícies reals d’aquelles que no ho són.
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics
Carlos de Paredes Cencillo es fa ressò d’un editorial de “The New England Journal of Medicine, una de les més prestigioses revistes mèdiques, que destaca que comunicar notícies mèdiques és una de les grans dificultats del periodisme, igual que inculcar actituds sobre la cura i la promoció de la salut. Els mitjans de comunicació juguen un paper clau en la divulgació dels temes de salut, no en va és una eina molt eficaç per arribar al gran públic de forma senzilla però rigorosa.”
Quines són les conseqüències d’aquesta sobreinformació, en relació amb l’ètica de la cura?
Les cuidadores i els cuidadors han de saber què necessita la persona, segons la seva situació. La sobreinformació provoca ansietat. Així, si una persona es passa sis hores al dia exposada a una gran quantitat d’informació, arriba un moment que li és difícil poder-la processar. Això pot acabar provocant ansietat. En el context d’una crisi com la pandèmia de la covid-19, també poden aparèixer situacions de por i de dolor. En relació amb el dolor, la ponent María Jiménez va fer referència a un article seu, on diu que “hauria d’ésser reconegut per la bioètica com un desafiament, ja que s’ha vist que no són tan importants les grans reflexions teòriques com ho són el disseny de noves estratègies en el seu abordatge, sobretot si el que volem és preservar un principi ètic per excel·lència: la protecció de la dignitat humana.” En aquest sentit, l’ètica de la cura té molt a veure amb la dignitat humana.
Com ha afectat la pandèmia de la covid-19 a la preservació dels drets de les persones?
Amb la pandèmia s’han radicalitzant posicions i ha circulat molta informació no contrastada. També cal tenir en compte que ens trobàvem davant d’un fet desconegut que s’ha transmès en directe. Això ha provocat la difusió d’informacions que després l’evidència científica ha demostrat que eren poc acurades o clarament falses. Novament, davant d’aquesta circumstància, cal apel·lar a l’educació mediàtica de la ciutadania i a fomentar el seu esperit crític.
Durant les primeres etapes de la pandèmia s’han produït dilemes ètics entre les infermeres i, en general, entre tots els professionals de la salut. En aquest sentit, convé recordar alguns articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya. Al capítol sobre el valor de la responsabilitat, dins l’apartat de competència professional, dins l’apartat de Competència professional, al seu punt 1, es diu que “la infermera respecta, protegeix i promou la dignitat de la persona atesa i els drets humans que se’n deriven. Davant la vulneració d’algun dret, emprèn mesures perquè aquest dret es respecti i, si no aconsegueix que sigui respectat, ho comunica formalment a la instància o autoritat responsable.” Al punt 14 s’afirma que “la infermera, en l’exercici de la seva professió, adopta normes de conducta personals que fomenten el respecte i la confiança en les persones ateses i el seu entorn, així com en tos els membres de l’equip assistencial.”
El punt 28 de l’apartat corresponent al final de vida determina que “la infermera acompanya la persona atesa en tot el procés de final de vida i proporciona el màxim confort i benestar possible i procura facilitar el suport adequat a la família o persones significatives.” El punt 30 diu que “la infermera vetlla, en el marc de la legislació vigent, perquè es respecti la planificació anticipada de decisions sanitàries o les voluntats anticipades, en el cas que la persona atesa així ho hagi expressat o disposat.”
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Aspectes ètics en situació de pandèmia al llarg de la història
Dins el capítol corresponent al “Valor justícia social”, es diu que “la infermera no pot discriminar a ningú per raó d’edat, sexe, gènere, orientació sexual, ètnia, lloc d’origen, llengua, cultura, opinió, ideologia política, creences religioses i/o espirituals, situació social, econòmica o estat de salut.” (Punt 57). Més endavant, s’afirma que “la infermera procura que totes les persones tinguin accés a cures infermeres, tractaments i recursos sanitaris i socials en funció de la seva situació de salut, especialment quan es tracta de persones vulnerables.” (Punt 60).
L’apartat de Comunicació social, que es troba dins el “Valor compromís professional”, al seu punt 77, estableix que “la infermera no fa declaracions falses, fraudulentes o que indueixin a engany, ni fa un mal ús dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials.” Al punt següent, es determina que “la infermera es compromet a comunicar de manera honesta els procediments, resultats, implicacions, limitacions i conclusions dels estudis de recerca i dels nous coneixements professionals.”
És evident que la pandèmia ha fet difícil poder complir molts d’aquests preceptes.
La crisi del coronavirus ha permès implantar en l’àmbit de la salut tecnologies digitals que en unes altres circumstàncies haurien trigat molt més a aplicar-se. Aquestes tecnologies estan caracteritzades per l’atenció no presencial i, en alguns casos, per l’asincronia. Quin impacte ètic ha tingut l’aplicació d’aquestes tecnologies en l’àmbit assistencial?
Es constata que el model digital que s’ha aplicat durant la pandèmia ha arribat per quedar-se. Les visites a distància poden conduir a la deshumanització de l’atenció per la manca de contacte personal. Es fa necessari ser conscients de les limitacions i dels riscos que comporta l’aplicació d’un model de visites no presencials, especialment entre les persones de més edat i més vulnerables, així com entre persones amb pocs recursos.
Hi ha hagut mitjans, sobretot a l’inici de la pandèmia, que han fet servir un vocabulari bel·licista, que fins i tot ha aparegut en el llenguatge oficial.
La pandèmia no ha tingut res a veure amb una guerra. L’enemic no són les persones ni els estats. Tot i així, és evident que aquest virus ha provocat una tragèdia humana, amb un gran nombre de morts i de malalts, que ha tensionat els recursos sanitaris de manera similar a com ho fa un conflicte bèl·lic.
Sigui com sigui, els ponents no van considerar positiu identificar la pandèmia amb una guerra, perquè comportava el risc de distorsionar la realitat.
Convindria demanar als mitjans de comunicació que no donessin veu a les persones que no tenen formació sobre els temes de salut i que llancen missatges negacionistes o poc rigorosos?
El fet de posar en el mateix nivell el testimoni d’un científic i el d’un negacionista és fer mal periodisme. Cal contrastar sempre la informació i oferir les diverses posicions sobre una determinada realitat sempre que serveixi per oferir una visió veraç de la realitat i es posi en context.
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Aspectes ètics en situació de pandèmia al llarg de la història
Quin paper tenen les xarxes socials i els sistemes de missatgeria over the top, com Whatsapp, en la manera com s’informa la població sobre la pandèmia?
Aquests sistemes de missatgeria permeten viralitzar de manera molt efectiva informació d’interès públic i poden ser molt positius en situacions de crisi com les que hem viscut. Tot i així, moltes notícies falses circulen a través de grups de Whatsapp, que sovint compartim de manera acrítica. Abans de reenviar aquests missatges, convé comprovar que siguin certs, tenint en compte la fiabilitat de la font i de les evidències que hi ha al darrere de la informació.
La comunicació dels mitjans periodístics i audiovisuals ha pal·liat el trencament de les relacions socials, sobretot de les persones vulnerables i que viuen soles?
Els ponents coincideixen que hi ha un nombre elevat d’analfabetisme digital, especialment entre persones d’edat avançada. A més, hi ha una part important de la població que no pot accedir als suports tecnològics necessaris per poder relacionar-se amb altres persones de manera telemàtica. Això ha fet que moltes persones hagin quedat aïllades socialment durant les primeres fases de la pandèmia.
Conclusions
A partir de les intervencions dels ponents durant el webinar, podem extreure les conclusions següents:
• Cal promoure l’educació mediàtica perquè la ciutadania pugui detectar les notícies falses.
• Les opinions són lliures, però els fets són sagrats.
• La professió periodística es guia per l’interès públic. La seva funció es basa en interpretar la realitat social per tal que la ciutadania pugui prendre decisions lliures en l’àmbit públic a partir de l’elaboració i la difusió d’informació referent a la realitat social.
• Les fonts d’informació són essencials per al discurs periodístic.
• Cal tenir en compte les característiques de la informació científica i sanitària en particular. Cal que els periodistes que tracten aquests temes tinguin la formació adequada i que els professionals que actuen com a fonts d’informació també tinguin coneixements sobre les funcions del periodisme i el funcionament dels mitjans.
• L’ètica de la cura té a veure amb la dignitat humana i la sobreinformació pot provocar ansietat i fins i tot pors i dolor en les persones.
• El futur és digital. La pandèmia provocada per la covid-19 ha fet possible l’acceleració de l’aplicació de la tecnologia telemàtica en molts processos de l’atenció sanitària.
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Aspectes ètics en situació de pandèmia al llarg de la història
• Cal evitar el risc de deshumanització de l’atenció a les persones que comporta la salut digital.
• La pandèmia provocada per la covid-19 és una tragèdia que passarà a la història de la humanitat.
• Cal contrastar la informació i oferir les diverses posicions sobre una determinada realitat sempre que serveixi per oferir una visió veraç de la realitat i es contextualitzi. No sempre és ètic oferir totes les postures que existeixen sobre una determinada realitat.
Bibliografia
1. Alicar G. (2017). Seminario del Grupo Ciencias, Razón y fe, Navarra, Universidad de Navarra.
2. Alsius, Salvador (ed.) (2010). The Ethical Values of Journalists. Field Research among Media Professionals in Catalonia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
3. Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya (2013). Valor Responsabilitat, Justícia social, Compromís profesional, Barcelona, Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
4. Facebook Journalism Project (2020). Tips to spot false news. Recuperat de https:// www.facebook.com/journalismproject/programs/third-party-fact-checking/tips-tospot-false-news
5. Jiménez Herrera, M. (2012). “Ètica i dolor: reflexions des de la cura”, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, Annals de Medicina, Vol. 95 no 1:13-14.
6. McNair, Brian (2018). Fake News: Falsehood, Fabrication and Fantasy in Journalism. London: Routledge.
7. Morató Bullido, J. (2011). Comunicació i estratègia. L’empresa vista a través de les ulleres de la comunicació, Barcelona, UOC.
8. Paredes Sencillo, C. (2021). Edición Foro Innovación para el Desarrollo, Levante, El Mercantil Valenciano.
9. Vílchez Manterola, L. (1988). Algo más que buena vecindad entre semiótica y comunicación de masas. Diálogos de la comunicación, Barcelona, UAB,
La infermera, l’ètica i la pandèmia
Aspectes ètics en situació de pandèmia al llarg de la història
