La infermera, l’ètica i la pandèmia

L’ètica infermera en temps de pandèmia hora col·lectiva. Sembla una cosa senzilla, ja que tracta de satisfer necessitats bàsiques, però en la seva provisió hi influeix la cultura, les creences i els contextos.

En aquest mateix sentit, Joan Tronto [1] va definir la cura com un bé públic d’interès social que modifica les formes i les maneres de fer, en les conductes personals i també en les responsabilitats dels estats respecte de la ciutadania i, juntament amb Fisher, l’any 1990, va proposar des de la teoria feminista de la cura que el cuidatge és “mantenir, perpetuar, reparar el nostre món de manera que puguem viure-hi el millor possible.

Aquest món comprèn el nostre cos, nosaltres mateixos, el nostre entorn i els elements que busquem enllaçar en una xarxa complexa de suport a la vida.” D’aquesta definició és interessant destacar les expressions “interessar-se per”, “assumir la responsabilitat”, la “competència”, “tenir capacitat de resposta” i “tenir cura amb”.

Per donar resposta a la complexitat del significat del nostre centre d’interès, les infermeres despleguem els nostres patrons de coneixement, que constitueixen el saber de la nostra professió. Aquest patrons de coneixement són elements indispensables de fonamentació per al desenvolupament i la pràctica, s’expressen de manera integrada, permetent l’expressió del cuidatge i de les intervencions infermeres de forma holística. El fet de referir-se als patrons de coneixement (als sabers disciplinaris) és fer referència a Barbara Carper [2], que l’any 1978 va plantejar quatre patrons de coneixement fonamentals, que es distingeixen segons el seu tipus de significat lògic:

• L’empíric, que fa referència a la ciència infermera (teories infermeres).

• L’estètic, que correspon a l’art de la infermeria (a les accions, les actituds i les interaccions).

• El personal, que permet el coneixement d’un mateix.

• L’ètic, que permet el desenvolupament moral de la infermeria.

L’any 1995, White [3] proposà un nou patró de coneixement anomenat sociopolític, que integra la necessitat de conèixer el context sociopolític del pacient i de la infermera, en considerar l’entorn on es desenvolupen les persones i les seves interaccions. Per a White, els anteriors quatre patrons responen a les preguntes qui?, com? i què? de la pràctica. El patró de coneixement sociopolític afegeix la pregunta on?, que aborda el context en què es desplega el cuidatge.

La realitat actual de la professió requereix l’aplicació d’un nou patró de coneixement. Chinn i Kramer [4] proposen el patró de coneixement emancipatori, que destaca l’impacte que tenen les barreres socials que afecten la salut i el benestar de les persones. Aquest patró permet fer evidents les iniquitats en salut mitjançant l’anàlisi crítica i l’acció, ja que el coneixement emancipador es desenvolupa a través de la pràctica.

Així, partint del que hem explicat, quina és aquesta realitat?, quin és aquest nou paradigma?

Per parlar del nou paradigma és ineludible referir-nos a la pandèmia que ens ha deixat un seguit de reptes i oportunitats que ja intuíem però que ara són molt més visibles, i que ha accelerat aquest nou paradigma.

El primer gran repte que tenim com a professió és entendre el context actual i reformular la nostra pràctica, construint alternatives des d’una mirada crítica. Cal visibilitzar la necessitat de la mirada infermera i la defensa aferrissada del fet de tenir cura en els programes i les polítiques sanitàries que es requereixen, donades les noves necessitats de salut. Aquesta mirada infermera, que ja s’ha esbossat, té a veure amb l’aportació específica de la disciplina, amb els patrons de coneixement i, sobretot, amb el paradigma de l’autonomia infermera.

Després d’aquesta passejada per les paraules i la introducció al nou paradigma ara entrem de ple en l’abordatge del títol de la sessió, paradigma de l’autonomia infermera: valors i ètica de la professió, i ho fem a través de l’anàlisi del nostre codi ètic.

El Codi Ètic de les Infermeres i Infermers de Catalunya s’estructura en cinc valors: responsabilitat, autonomia, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional, que detallen les actituds i els comportaments ètics de les infermeres, que són necessaris per exercir la professió.

Per respondre el tema que ens ocupa, es destaquen alguns d’aquests valors i conductes que estan relacionats directament amb l’autonomia –acceptant que n’estem fent una selecció esbiaixada, donat que tots hi són presents. Ens centrarem en els valors de la responsabilitat, de justícia social i de compromís professional.

Comencem pel valor responsabilitat, que diu que “les infermeres proporcionem cures infermeres segures, competents, compassives i conformes a l’ètica professional i, al mateix temps, donem compte de les nostres accions i de les conseqüències que se’n deriven en l’exercici de la professió.”

Els comportaments relacionats amb aquesta competència professional i amb la garantia de la seguretat de la persona atesa impliquen tenir els coneixements que permetin controlar la presa de decisions per demostrar l’aportació específica en el si de l’equip de salut, responent de les nostres accions i deixant constància escrita de tot plegat, per garantir la continuïtat de les cures.

En relació amb el valor de justícia social, el Codi d’Ètica diu que “les infermeres ens comprometem a tractar les persones amb igualtat i a garantir un accés equitatiu a les cures infermeres, tenint present la globalitat de la societat i afavorint el bé comú.”

Els comportaments relacionats amb aquesta competència impliquen contemplar la importància dels determinants de salut, garantir l’accés a les cures infermeres, als tractaments i als recursos sanitaris i socials a tothom i defensar la distribució equitativa dels recursos i la gestió eficient dels serveis de salut.

El tercer valor a què farem referència correspon al compromís professional, sobre el qual el Codi afirma que “les infermeres reconeixem la importància de la professió infermera en el si de la societat, i per això assolim el compromís de desenvolupar-la i millorar-la.”

La infermera, l’ètica i la pandèmia

L’ètica infermera en temps de pandèmia

En relació amb el darrer valor, el compromís professional, convé diferenciar-ne dues parts. La primera fa referència a la relació amb els col·legues, l’equip de cures i l’equip de salut, que s’han de basar en el respecte mutu i en el reconeixement de les pròpies responsabilitats i competències professionals.

La segona part d’aquest valor destaca la necessitat de participar als col·legis i a les associacions professionals i en fer-nos presents en la planificació i la remodelació de les polítiques de salut, treballant per fer present l’aportació infermera.

La cultura és coneixement i aquest es transmet a través del llenguatge. Si no tenim o no utilitzem el llenguatge que descriu els nostres patrons de coneixement i la nostra perspectiva disciplinar, on queda la mirada infermera? El sistema i la societat no ens demana per què no hem sabut explicar allò que oferim? És ètic no desplegar i fer visibles aquests patrons de coneixement? Deixem aquestes darreres qüestions per a la reflexió col·lectiva.

Referències bibliogràfiques

1. [1] Tronto, J. (2013). Caring democracy. Markets, Equaly and Justice. New York and London: New York University Press

2. [2] Carper BA. Fundamental patterns of knowing in nursing. Advances in nursing science. (1978);1(1):13-24

3. [3] White J. Patterns of knowing: Review, critique, and update. Adv Nurs Sci. 1995; 17(4): 73–86

4. [4] Chinn P, Kramer M. Nursing´s fundamental patterns of knowing. In: Integrated theory and knowledge development in nursing. 8a ed. St. Louis: Elsevier; 2011