Acompanyament a la gent gran

La Comissió Deontològica va celebrar el dia 15 d’abril de 2021 la sessió Acompanyament a la gent gran, que aborda des de l’ètica la cura a les persones de més edat davant la situació de pandèmia de la covid-19 i les seves repercussions.

L’aïllament físic, social i emocional de les persones grans durant aquest temps de pandèmia ha tingut repercussions sobre la seva salut i sobre la seva qualitat de vida. Els professionals hem hagut de fer front a aquesta nova situació acompanyant i donant resposta a les seves necessitats, adaptant-nos en tot moment a cada situació, fent servir uns recursos més limitats que mai, però defensant la dignitat d’aquestes persones.

Durant la sessió es va tractar sobre els següents temes:

• L’aïllament físic i emocional: necessitats i drets de la gent gran.

• La solitud i l’acompanyament. Recursos i innovació per a un abordatge multidisciplinari.

• La promoció i el manteniment de la salut de la gent gran durant el confinament. Qualitat de vida digna.

• Reflexions durant un any de pandèmia.

Escanegeu aquest codi per obtenir més informació sobre el webinar i per veure’l

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Ponents

Isabel Llimargas Doña

Infermera especialista en Geriatria de la Fundació Asil Hospital de la Garriga. Infermera referent del Grup 65 del COIB.

Assumpció Laïlla i Jou

Infermera especialista en Salut Mental i diputada del Parlament de Catalunya pel Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Presidenta de la Comissió de Salut del Parlament.

Acompanyament a la gent gran

Moderadora

Mónica Jiménez Pancorbo

Infermera d’atenció a la cronicitat i complexitat a l’atenció primària i membre de la Comissió Deontològica del COIB.

Resum del webinar

L’aïllament físic i emocional de les persones grans durant la pandèmia

El confinament ha afectat especialment la gent gran, que han patit un fort impacte emocional, a causa de l’aïllament físic i social. La pandèmia ha agreujat la situació de soledat que ja patien aquestes persones grans i també el sentiment d’abandonament.

La situació general d’incertesa, de por i de desesperança ha fet viure a aquest col·lectiu moments d’abandonament per part de tothom. Les barreres protectores que sempre havien representat les famílies, els amics, els veïns i els professionals de la salut, la xarxa social que treballa per donar suport i atenció a aquestes persones grans s’ha vist afeblida considerablement. Aquesta situació ha tingut repercussions sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans, i les infermeres han hagut de fer front a aquesta nova situació acompanyant i donant resposta a les seves necessitats adaptant-se en tot moment a les noves circumstàncies, amb uns recursos més limitats que mai, però defensant com sempre o amb més força la dignitat d’aquestes persones.

L’Observatorio de la Soledad va fer durant els mesos de juny i de juliol de 2020 una enquesta a 210 persones grans vinculades a programes socials d’aquesta entitat per conèixer com ha viscut la pandèmia aquest col·lectiu que ja sentia soledat abans d’aquesta crisi. Aquests són alguns dels resultats que s’hi ha obtingut:

• El 41 % de les persones grans manifesta un augment del seu sentiment de soledat durant la pandèmia.

• El 59 % de les persones grans s’ha sentit més vulnerable amb l’arribada de la covid-19.

• El 65 % de les persones grans que han socialitzat més amb la xarxa d’amics i de veïns s’han sentit més segures.

• El 92 % de les persones grans ha utilitzat les mateixes eines de comunicació que abans de la pandèmia, sobretot el telèfon (bretxa digital).

L’aïllament imposat

Al començament del webinar, els participants van parlar sobre els efectes de l’aïllament físic i social en les persones grans. En primer lloc, Isabel Llimargas va presentar els testimonis de la Magda i en Pere, dues persones que viuen a la residència on treballa, en què van explicar la seva experiència durant el confinament. “Hi ha gent que ha perdut molt durant aquesta pandèmia”, explicava la Magda, que afegia: “a mi això em fa por i per això miro de mantenir-me activa i aprofitar els bons moments.” En Pere deia que feia esforços “per trobar sentit a allò que no en té”, “una cosa nova per a la qual no estàvem prou preparats”, i destacava l’ajuda que els havien ofert els cuidadors informals i els professionals de la salut.

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Acompanyament a la gent gran

Llimargas va fer notar que la pandèmia ha fet evident la soledat que ja patien les persones grans abans de la irrupció de la crisi sanitària. La infermera de la Fundació Asil Hospital de la Garriga va explicar que la separació de les famílies ha estat una de les coses que pitjor han portat les persones que viuen en residències i que la pandèmia ha fet aflorar diversos sentiments entre elles. Llimargas va destacar el sentiment de por, a emmalaltir, a morir, al desconegut, a la incertesa, a patir el contagi i a provocar-lo. També va esmentar el sentiment d’impotència, a no poder fer res per evitar aquella situació, i el d’indefensió.

La infermera geriàtrica va afirmar que la pandèmia ha tensat molt la gent gran, especialment les persones més fràgils, que han manifestat ràbia i cansament físic i emocional. Durant la seva exposició, Llimargas va denunciar que la pandèmia ha fet que s’hagi estigmatitzat la gent gran. “El fet de no deixar que ningú se’ls acostés ha provocat un estigma a la vellesa encara més gran del que ja patia.”

Dins de la duresa de la situació, Llimargas ha intentat trobar-hi les coses positives. “Hem ballat, hem rigut, hem cantat i hem celebrat tot el que podíem”, va explicar, i va destacar que s’ha pres la pandèmia com un aprenentatge, com una manera d’aprendre a comunicar-se de noves maneres, per evitar la barrera dels EPIs.

En qualsevol cas, Llimargas va destacar que sovint es pensa que les persones grans són més febles del que ho són en realitat, i no s’és conscient que són generacions que han patit situacions molt dures al llarg de la seva vida.

Mirant-ho amb perspectiva, la pandèmia ha estat “una oportunitat única per posar en el punt de mira la professió infermera, que mai havia estat tant d’actualitat com fins ara.” La infermera de la Fundació Asil Hospital de la Garriga va destacar l’esforç que ha fet la professió per adaptar-se a la situació.

Malgrat la transformació que es va produir en molts centres, Llimargas va reconèixer que els espais i les infraestructures no estaven preparats per fer front a una situació com la pandèmia. Tampoc ho estaven els professionals, que han hagut d’afrontar dilemes ètics provocats per la restricció de la socialització i la solitud en moments com la mort.

A continuació, va parlar Assumpció Laïlla, que durant els primers mesos de la crisi sanitària va aparcar la seva activitat com a diputada al Parlament de Catalunya per reincorporar-se a l’activitat assistencial. “Aquesta pandèmia ha provocat un canvi radical en les vides de les persones grans i en les seves famílies”, va afirmar, i va destacar que la situació ha suposat un trencament de les rutines i de la comunicació, que els ha comportat un gran impacte emocional.

Laïlla va posar en valor el paper de les infermeres durant tota la crisi. “Una de les coses bones que la pandèmia ha posat sobre la taula és [fer-nos adonar de] la importància que té la infermera en el fet de cuidar, que va més enllà de l’atenció de la persona i hi incorpora la família, la comunitat i l’entorn.” Per a Laïlla, “no ens haguéssim sortit sense uns equips infermers potents, implicats, amb una visió de conjunt, que han sabut adaptar protocols, espais, maneres de fer i rutines per superar la crisi sanitària.” L’experiència de la pandèmia ha demostrat que “les infermeres tenim molta cosa a dir i a decidir de cara al que puguem necessitar en el futur.”

La presidenta de la Comissió de Salut del Parlament va afirmar que la pandèmia ha posat sobre la taula els reptes que suposa per a la nostra societat l’augment de l’esperança de vida de la població, un fet positiu però que suposa “més cronicitat, més comorbiditat i més complexitat, mes fragilitat i més vulnerabilitat.”

La infermera especialista en Salut Mental va denunciar la infantilització de les persones grans i de la població en general. “Les persones grans són més autònomes en la gestió de les seves emocions del que pensem. Infantilitzem el discurs que fem sobre la gent gran, i si ens els escoltéssim descobriríem moltes pistes sobre com enfocar nosaltres la gestió emocional.” La diputada del Parlament de Catalunya va criticar que “la pandèmia és un exemple que les mesures que pren el govern sovint infantilitzen la població i acaben donant consignes molt paternalistes.”

Mancances del sistema de salut i social

La moderadora del webinar va preguntar sobre les mancances que té l’actual sistema de salut i social i sobre la importància que tenen les xarxes de relacions.

En aquest sentit, Laïlla va destacar que Catalunya és un país amb una gran tradició associacionista i que cal posar en valor aquest fet, que, sens dubte, ha tingut molta importància en la gestió de la pandèmia, sobretot durant el confinament. “Amb la pandèmia s’ha visualitzat la necessitat que ningú estigués sol, sobretot durant la primera onada i el confinament total; tots hem sigut molt conscients dels veïns que tenim a la vora i de la importància de cuidar-nos entre nosaltres.”

A més de les xarxes més formals, de l’Administració i de les entitats, Laïlla també va destacar el paper que tenen les xarxes informals: els voluntaris, els veïns, les associacions i fins i tot el comerç local. “Cal anar més enllà de la xarxa formal organitzada, que hi ha de ser i s’ha de potenciar, i posar en valor la xarxa no formal, que ha estat clau per acompanyar les persones grans soles” durant la pandèmia.

Per la seva banda, Llimargas va posar en valor la tasca de les entitats del tercer sector, que abans de la pandèmia “ja treballaven la soledat de la gent gran a les grans ciutats i als pobles.” També va reclamar que s’empoderi més la gent gran, que se’ls doni veu i que es treballi per construir un model que estigui realment centrat en la persona. Cal aprofitar que ara amb la pandèmia la gent està sensibilitzada amb aquesta qüestió per dur a terme canvis en aquest sentit, va dir la infermera de l’Asil Hospital de La Garriga.

La qualitat de vida de les persones grans

Mónica Jiménez va preguntar les ponents si creien que la pandèmia havia suposat una pèrdua de la qualitat de vida entre les persones grans.

Assumpció Laïlla va respondre fent referència al significat del concepte de vida digna. “Abans de la pandèmia hauríem respost a aquesta pregunta de manera molt diferent a com ho fem ara, perquè totes les mesures que s’han adoptat durant la pandèmia han retallat drets, i una vida digna també passa per mantenir els drets.” La diputada va reclamar distància en el temps per poder fer una reflexió objectiva sobre les conseqüències

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics ètiques que han tingut les mesures que s’han pres durant la crisi sanitària.

D’altra banda, Isabel Llimargas va explicar que moltes persones grans han percebut la pandèmia com una guerra i, per tant, com una situació excepcional. La infermera geriàtrica també va dir que caldria preguntar les persones grans què és per a ells tenir qualitat de vida.

Bibliografia

1. Amezcua M. Mayores ante la pandemia ¿es posible proteger la salud sin maltratar la dignidad? Index de Enfermería. 2020; 29(4): 197-9. Disponible a: http:// ciberindex.com/c/ie/e32942

2. Blanco-Tarrio E, Blanco Sánchez G. Atención primaria y residencias de ancianos: a propósito de la COVID-19. Medicina de Familia. SEMERGEN. 2020; 46 (1); 26-34.

3. Equipo COVID Residencias. Área de Salud Valladolid Oeste. Una respuesta ética en la atención a residencias de ancianos en la pandemia COVID-19. Cuadernos de Bioética. 2020; 31(102): 223-229. Disponible a: http://aebioetica.org/ revistas/2020/31/102/223.pdf

4. Fraser S, Lagacé M, Bongué B, Ndeye N, Guyot J, Bechard F. Ageism and COVID-19: what does our society’s response say about us? Age Ageing. 2020 Aug 24; 49(5): 692-695.

5. GdT Bioética de la SoMaMFyC. Justicia y solidaridad: un marco ético de acción en las residencias de ancianos durante la pandèmia por COVID-19. Médicos de família. Revista de la Sociedad Madrileña de Medicina de família y comunitaria. 2020; 22: 38-39. Disponible a: https://www.somamfyc.com/publicaciones-listado/revistas/vol-22-no-1-mayo-2020-especial-revista-resetea-primaria/

6. Gómez Martínez C. Reflexiones éticas en torno a las medidas tomadas en las residencias durante la pandemia. Cuad. Bioét. 2020; 31(102): 231-243.

7. Jia Y, Chen O, Xiao Z, Xiao J, Bian J, Jia H. Nurses’ ethical challenges caring for people with COVID-19: A qualitative study. Nurs Ethics. 2021; 28(1): 33-45.

8. López Fernández W, Liiranza Bauta B, Moukala ET, Martínez Santos AR, Fernández García A. Aspectos bioéticos en la atención integral del adulto mayor en la pandemia de la COVID-19. Segundo Congreso Virtual de Ciencias Básicas Biomédicas en Granma. Manzanillo. Disponible a: https://cibamanz2021.sld.cu/ index.php/cibamanz/cibamanz2021/paper/view/507/0

9. Martínez Ques AA; Alonso González A. La soledad de los mayores durante la

La infermera, l’ètica i la pandèmia Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics pandemia por COVID-19 como manifestación de la discriminación por edad. Ética de los Cuidados. 2020; 13: e33001i. Disponible a: http://ciberindex. com/c/et/e33001i

10. Ribera Casado JM. COVID-19 y residencias de anciano: algunas reflexiones. An RANM. 2020; 137 (02): 222-226.

11. Salgado Soares T, Corradi-Perine C, Perez Lessa de Macedo C. covid-19 y edadismo: evaluación ética de la distribución de los recursos sanitarios. Rev. Bioét. 2021; 29 (2): 242-50.

12. Segrelles-Calvo G, de Granda-Orive JI, López-Padilla D, Zamora García E. Therapeutic Limitation in Elderly Patients: Reflections Regarding COVID19. Arch Bronconeumol (Engl Ed). 2020; 56(10): 677-679.

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Informació i comunicació en l’àmbit periodístic durant la covid-19: Reptes ètics