Paradigma d’autonomia infermera: Valors i ètica de la professió

La Comissió Deontològica del COIB va celebrar el dia 6 de juliol de 2021 una sessió en format webinar sobre el paradigma de l’autonomia infermera i la influència que n’ha tingut la pandèmia.

Durant la sessió es va parlar sobre el pes del determinisme lingüístic en la professió infermera i el concepte d’autonomia infermera, tenint en compte els aspectes ètics de la professió i l’impacte que hi ha tingut la pandèmia provocada per la covid-19.

Escanegeu aquest codi per obtenir més informació sobre el webinar i per veure’l

La infermera, l’ètica i la pandèmia

Paradigma d’autonomia infermera: Valors i ètica de la professió

Ponents

Rosa Rifà

Infermera. Professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna Universitat Ramon Llull

Laia Lacueva

Infermera. Coordinadora del Servei de Metodologia, Qualitat i Suport a la Investigació Infermera de l’Hospital del Mar

Moderadora

Margarita García de Vicuña

Infermera obstetra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Membre Comissió Deontològica del COIB.

Article de síntesi

El valor de la paraula i la professió infermera

Laia Lacueva

A continuació, es recull una reflexió sobre el webinar, que es va estructurar en dues parts. La primera va tractar sobre el valor de les paraules i la segona, sobre la infermeria com a disciplina i professió, tenint en compte el paradigma de l’autonomia infermera i els valors i l’ètica de la professió, en el context de la pandèmia.

Començant pel valor de les paraules, convé aturar-se en el significat de les paraules que apareixen en el títol de la sessió, que ens confronta amb els reptes que tenim com a professió i amb les implicacions ètiques que pot tenir acceptar-los o no.

D’acord amb Kuhn, un paradigma és un corrent de pensament i una manera de veure i comprendre el món, que influeix en el desenvolupament del saber de qualsevol disciplina. La mateixa definició ens porta a una altra paraula que cal definir, disciplina. L’any 1978, Donaldson i Crowley van definir aquest concepte com una àrea de recerca i pràctica que té una perspectiva única i una manera diferent d’examinar fenòmens.

Quina relació té aquesta perspectiva o centre d’interès amb la disciplina infermera? El metaparadigma infermer el constitueixen els conceptes de persona, entorn, salut i cuidatge. Un metaparadigma és un conjunt de conceptes globals que identifiquen els fenòmens particulars d’interès per a una disciplina, així com les proposicions globals que afirmen les relacions que s’hi estableixen.

Aquestes relacions es constitueixen de manera abstracta i donen lloc als diversos models que sorgeixen de la recerca, a partir de les preguntes que ens fem sobre la pràctica. La disciplina infermera se centra en tenir cura de la persona que viu experiències de salut, en interacció contínua amb el seu entorn. El seu desenvolupament com a disciplina científica permet integrar fonaments teòrics (la ciència infermera) amb la pràctica professional (el domini específic que ens diferencia d’altres professionals), que delimiten un camp d’estudi, de sabers i d’interpretacions.

Aquesta influència de la teoria i les interpretacions de la pràctica fa que el concepte de cura tingui molts matisos, en funció dels contextos i els moments de la professió. Carmen Dominguez, Montse Busquets, Núria Cuxart i Anna Ramió, en el seu document Tecnologías y Nuevas relaciones del cuidado, publicat pel Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, afirmen que des de la filosofia i la infermeria es poden interpretar dues perspectives referents al cuidatge: la tècnica i l’actitudinal, que es complementen i articulen. La tècnica, definida des de la perspectiva de l’ajuda i l’assistència, requereix el coneixement i l’aplicació de procediments, i s’avalua a través de la relació entre qui rep la cura i qui l’ofereix. L’aspecte actitudinal exigeix temps, espai, dedicació, compromís i coneixement teòric, coneixement d’altri i praxi.

El fet de tenir cura és una acció, una actitud i també un marc de referència. Implica fer alguna cosa per algú, ajudar-lo a fer-ho per si mateix. Es tracta d’una acció individual i al-