Esperidió 117

PER EMMARCAR

Edu Polo emmarca el moment de descarregar el pilar de 8 allí on sempre ens hem sentit estimats.

Equip de redacció

Montse Blanch

Adrià Calvet

Jordi Castro

Arnau Curto

Jordina Estopà

Albert Mercadé

David Martorell

Laura Pasano

Foto de portada

Anna Rey

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Xavi March

Miquel Seró

Col·laboradors

Sergi Cornadó

Núria Jacas

Edu Polo

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL

Ens cal un local nou a la Jove? Ja fa vàries temporades que tenim la mosca darrere l’orella sobre aquest assumpte. Pati d’assaig interior i exterior. Sales de reunions i sales polivalents. Bars gestionats per la colla o per tercers. Gimnàs. Consulta de fisioteràpia. Racó de la canalla. Vestuaris i dutxes...

Un local de castells actualment traspassa el que és merament la pràctica i l’assaig de l’activitat castellera i les funcionalitats que requereix una colla de castells. Concerts de música, trobades i activitats d’associacions de la ciutat, xerrades, projeccions... Un espai obert a la ciutat i que retroalimenta la vida social de la colla i del local mateix.

La combinació de seguir on som però amb un nou local encara no ha trobat la seva equació perfecta. De fet potser requerirà de més èmfasi i empenta per fer que les coses es moguin més ràpid en aquest sentit. El món casteller es mou ràpid i nosaltres des d’aquesta vessant no estem agafant el tren.

Un local nou

Des de la perspectiva de locals d’assaig, la majoria de colles castelleres han mogut fitxa i s’han dotat dels elements necessaris presents i futurs per consolidar els seus projectes de colla. No són poques les colles que els últims anys han estrenat local i que els ha suposat una millora global. Tant castellera com socialment.

No hi ha dubte que l’indret actual al Cós del Bou és bastant ideal, doncs la visibilitat que ens dóna de cara a la ciutat és fantàstica, a més de ser un edifici amb caràcter propi. L’encant de l’antic Parc de bombers és un actiu de la colla que ens identifica. És casa nostra i tant la resta del món casteller com la ciutadania de Tarragona ens situa allà.

Però el nivell casteller que estem assolint, la massa social que mobilitzem i els requeriments tècnics d’assaig estan sobrepassant les capacitats del nostre local actual. Intentem trobar solucions a curt termini i realitzem millores sobre un assumpte que requereix d’una actuació molt més integral. Ganes, temps i segurament, diners.

A vegades un pot arribar a pensar que ens estem perdent coses que ens farien guanyar més potencial com a colla i seguir creixent.

A la Jove tenim tot el potencial per a fer-ho, però estem encallats. No hi ha dubte que aquest és un dels reptes del futur més present per la colla.•

@JORDISENTISM · 22 agost 2015

Un somni de 20 anys amb la camisa de la @JoveDeTarragona 1995-2015 #castellers #catllar

EL REPÀS

ARNAU CURTO

Ja hem passat l’estiu, família. I quin estiu! (I no parlo precisament de la calor que ha fet, que també, tela!). En poc més de dos mesos hem agafat una embranzida de les bones per encarar amb força la recta final de la temporada.

Després de Sant Joan, vam tornar a la feina a Barberà del Vallès, on hi vam fer el 5de8, el 3de9f i el 4de8.

A Torredembarra hi vam descarregar la tripleta amb el 4de8a i el pilar de 6, però això us ho explicarà en Matías a la seva crònica, que m’han dit que escriu molt bé.

Deu dies més tard vam actuar al Pla de la Seu en el marc de Tarragona Ciutat de Castells. Hi vam completar el 5 i el 9de7 i el 4de8.

72 hores després ens vam desplaçar a Sant Cugat per descarregar-hi el 5de8, el 3de9f i el 4de8a, que va quedar en carregat. Una petita ensopegada que vam arreglar descarregant el pilar de 6.

La plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú va veure com hi vam descarregar la tripleta màgica, el 3 i el 4de9f i el 5de8, i vam aprofitar per estrenar un magnífic pilar de 7 folrat. L’endemà a Vilallonga hi vam repetir l’actuació, però amb el pilar de 6.

De Llorenç vam sortir coixos tot i fer el 5de8 i el 3de9f. Vam carregar el 2de8f i el pilar de 6.

Però vist el que va passar després, “peccata minuta”.

La Jove: qui, si no?

@KRETZO65 · 22 agost 2015 Molt content per la colla, pels pilaners, però per tot el viscut especialment feliç pel gran @JordiSentisM Justícia poètica

2de8f, 4de8a i 5de8 és una actuació molt maca i potent. La vam assolir a casa nostra, el Cós del Bou, amb un 2 que té la meravellosa característica que sota la pluja el fem de conya. Vam tancar la diada amb un Pd7f, que cada cop anava apuntant més i més maneres.

1. 5de7 al Pla de la Seu per Ciutat de Castells

Foto: M. Neus Baena.

2. 3de9f a Vilanova. Foto: M. Neus Baena.

3. 5de8 a Vilallonga. Foto: M. Neus Baena.

4. P7f per Sant Roc al Cós del Bou. Foto: Miquel Seró.

5. Barberà del Vallès Foto: Xavi March.

A La Canonja vam rebaixar un pis tot el que havíem de fer per Sant Magí: 5de8, 9de7 i 4de8. Menció especial per un pilar de 5 carregat que, de ben segur, en un futur ens donarà moltíssimes alegries.

Per Sant Magí vam petar-ho tan fort que segur que l’Albert Gómez (el ‘Súper’, una institució quan es tracta de parlar de la plaça de les Cols) us ho explicarà millor a la seva crònica. Vam estrenar el 9de8, el 5de9f (els dos amb una generosa ofrena d’esquena a Sant Magí) i el 4de9f. També vam completar el Pd7f, el primer que es descarregava a la Plaça de les Cols en l’època moderna dels castells.

@JORDIGRAUVALLS · 12 juliol 2015

Moltes gràcies per l’acollida @nois1975, de les poques places amb més de 160 anys de castells de 9 #castellers

N’hi ha que diuen que són història: altres, preferim escriure-la.

A casa nostra, al Catllar, hi vam fer la millor actuació de la nostra història. Vam descarregar el 3de9f, el segon 5de9f de la temporada (el catorzè consecutiu, i tal) i el 9de8. A la ronda de pilars vam descarregar les primeres manilles de la nostra història amb el Pd8fm. D’entrada pot semblar un resum de la diada molt sec, però tranquils, que la Genoveva us ho explicarà millor a la crònica de les pàgines centrals. Ho farà juntament amb la diada de l’Arboç, on hi vam fer el 3de9f, el 4de9f i el 5de8, així com el pilar de 6! I ara agafeu-vos que ve lo millor.•

Diades

TORREDEMBARRA, BARREJA D’EMOCIONS

No puc negar, que una de les diades que amb més estima espero és la del Quadre de Sant Rosalia de Torredembarra. És el lloc on visc, on viuen la major part dels meus amics i molta gent a la qual estimo.

TEXT: Matías Redondo · FOTO: M.NEUS BAENA I MIQUEL SERÓ

És el lloc on va començar la meva activitat castellera, on vaig començar a entusiasmar-me, emocionar-me i enamorarme d’aquesta activitat nostra i dels valors que representa. Vuit anys vestint la camisa blau cel dels Nois de la Torre, colla a la qual em vaig entregar en cos i ànima, i de la que sempre guardaré un especial i emocionat record, pel verí que va injectar-me i pels bons amics que em va donar l’oportunitat de fer.

Però la vida, un sense fi d’etapes entrellaçades, complexes, però emocionants al mateix temps, et va ensenyant nous camins i donant noves oportunitats, i la colla del Cós del Bou a mi me les ha donat. M’he sentit com un més des del primer dia que vaig entrar al local, i m’ha donat l’oportunitat de gaudir i emocionarme amb la feina que faig, com mai m’hagués imaginat. Ara de la mà de la Jove, i vestint amb orgull la camisa lila, tinc la sort de poder seguir participant en aquesta diada tan especial i tan important del nostre calendari, i per descomptat, l’oportunitat de seguir emocionant-me com sempre he fet.

Amb tot això estimats amics, podeu imaginar que al parlar de la diada de Torredembarra brollin les emocions per damunt de qualsevol resultat tècnic…, però sense deixar d’assenyalar, per sobre de tot, l’excel·lent actuació de la Jove, tancant aquesta primera etapa, i confirmant d’alguna manera, que estem bé i amb moltes ganes.

Dels Nois de la Torre ressaltaria el cor que varen posar per tirar endavant una diada que des del primer moment ja se’ls va posar costeruda, i que finalment varen tirar endavant. Si fem una mirada retrospectiva, segurament no va ser l’actuació desitjada per la colla blau cel en una de les seves diades més importants, el que possiblement fa notar que no passen per un dels seus millors moments. En aquest sentit, em va sorprendre gratament veure algunes camises noves i molta gent jove, entre ells, alguns amb l’experiència i el cor necessari per aconseguir portar endavant la colla i arribar als objectius que es proposin. No tinc cap dubte que ho acabaran aconseguint.

Els Castellers de Vilafranca penso que varen anar a Torredembarra amb poques camises i com a conseqüència, amb les oportunitats

la Jove a Torredembarra

20153de9f, 4de9f, 4de8a, Pde6

20143de9f, 4de9f, 3de8a, P7f

20133de9f, 4de9f, 5de8, P6

20125de8, 4de9f (c), 3de9f

20114de8, 5de8, 3de9f

20103de8, 5de8, 4de8

més que limitades per fer una actuació de màxims. Per tant, penso que el seu objectiu es va centrar a fer la millor actuació de la diada…, en aquest sentit, objectiu aconseguit, felicitats, és una gran colla. Ara bé, dubto molt que fos l’actuació esperada o desitjada pels Nois de la Torre i Torredembarra. Jo particularment penso que pels anys de participació en aquesta diada, per la història de la plaça de la verdura i de la colla amfitriona, mereixien

una actuació de màxims… I el màxim és el que va anar a descarregar la Jove Xiquets de Tarragona, en una actuació perfecta, de les que fa afició, fruit de la feina que fem als assaigs i actuacions prèvies a la Diada de Torredembarra que marca d’alguna manera el punt d’inici de les grans diades. Penso que per a la Jove, Torredembarra és especial, només calia veure com estava la plaça de la Font, la plaça de la vila i rodalies, bon ambient, bon rotllo… es palpava aquella serenitat que et dóna la plaça amiga, aquella que et coneix, que t’estima i que sap que hi vas a donar-ho tot.

No sé vosaltres, però jo, tan bon punt vàrem formar la nostra primera pinya, vaig notar alguna cosa que no havia notat en anteriors actuacions d’aquesta temporada, alguna cosa per sobre de la concentració, de la força o el compromís…, jo crec que hi vàrem posar passió…, passió per fer-ho bé, per donar sentit a tantes hores de feina, per correspondre a l’estima de Torredembarra i pel que és i representa la Jove Xiquets de Tarragona.

En aquell moment em vaig dir que fent les coses així som imparables, i serem capaços de descarregar allò que ens proposem, perquè si alguna cosa no li falta a aquesta colla és passió, passió pels castells, per la nostra colla, per la nostra gent i per fer-ho maco.

Deixo passar dues setmanes i torno a deixar-me caure pel local de la Jove. La majoria em recorden com s’ho van arribar a passar. Ara només queda esperar un any, a pel proper retrobament.•

SANT MAGÍ, LA DIADA MÉS GENUÏNA

(Quins nervis!) Ja ha arribat Sant Magí, i aquest any la prèvia és intensa: els Xiquets preparen una diada de màxims i això crea força incertesa en el resultat final, sobre quina colla s’emportarà la millor diada de Sant Magí. Aquí a la Jove la preparació és màxima, els assajos i sortides prèvies van encarades als primers intents de gamma extra de l’any.

TEXT: Albert Gómez · FOTOS: m. neus baena

Al Carles Ribas se’l veu molt segur i convençut, però per a mi és inevitable l’aparició dels nervis sobre el resultat final de l’actuació. Tenim la confiança d’haver descarregat ja els castells previstos el passat any 2014, però això no és cap garantia, sobretot per alguns canvis que es presenten enguany. Fins i tot hi ha algunes veus liles que mostren un cert pessimisme. S’ha de felicitar als Xiquets, ja que han aconseguit crear una inusual expectació que de moment els situa al mateix o a superior nivell que la Jove.

Una reflexió sobre la diada de Sant Magí: vull aplaudir que aquesta diada s’hagi preservat a les colles tarragonines, així com també vull aplaudir que per Santa Tecla s’hagi convidat a colles forànies. Les dos decisions em semblen molt encertades. Pel que fa a Sant Magí, en els últims anys s’està demostrant l’encert de mantenir aquesta diada amb colles genuïnament tarragonines, ja que Sant Magí està entrant a l’elit de les diades del món casteller, i a diferència de segles anteriors, ara s’està assolint amb colles pròpies. Les Cols, una plaça amb una història gloriosa que ha vist construccions mítiques, ara les torna a veure, però ara sí, amb castellers exclusivament tarragonins. Bé per Tarragona.

Comença la diada, 1a ronda, Sant Pere i Sant Pau amb 7de7. Bé, descarregat, sense incidències. El mateix es pot dir del 5de7 de Xiquets del Serrallo. S’agraeix el domini d’aquestes colles dels castells de 7 i mig, fa que la diada sigui més àgil i guanyi credibilitat. Comencem amb 9de8. Sort que Jordi Sentís fa desmuntar el primer peu (al meu entendre estava fet un xurro). El segon peu es veu molt millor, l’Aleix Bordas una mica obert, però tira amunt. Com és habitual, molt ràpid, amb la millor canalla del món (el dia que això ens falti...), es carrega força bé. Impressionant la sincronització de les tres

@KRETZO65 19 agost 2015 Emocionat pel brutal exercici de compromís col·lectiu d’avui. Gràcies #castellers de la @JoveDeTarragona per fer-nos tan GRANS!!

aletes. A la baixada, el castell no es mou, però els segons del tres estan patint molt, en especial l’Aleix Bordas que està literalment a 90º i el Jordi Alomà amb problemes damunt seu. Ai ai ai, que això perilla! En pocs segons (que als castellers els deuen semblar una eternitat) es veu que el castell es pot descarregar. Buf!, hem patit, però castell descarregat!. Xiquets 3de9f, bé, sense incidències greus.

“Vull aplaudir que aquesta diada s’hagi preservat a les colles tarragonines”.

2a ronda: Sorpresa! 3de8 de SPiSP. El castell puja ferm i segur, i es carrega bé. Però immediatament comencen els nervis, la canalla s’esvera i per poc acaba en llenya. Demostració espectacular de serenitat i persistència, i finalment castell descarregat. Felicitats als verds tarragonins, s’ho han guanyat. XS, 7de7 molt parat, descarregat. I ara ve el millor! Després de dubtes sobre el castell de 2a ronda, per l’esforç del 9de8, es confirma que serà el 5de9f. Som-hi! (quins nervis). El peu està força bé, en la meva opinió, una quadratura gairebé perfecta. Pugen el folre i els terços, i es confirmen les bones mides. Els quarts validen l’intent, i sonen gralles, «concentrats i forts», crit tranquil·litzador. Es veu més moviment de l’habitual al pis de terços, però impressionant la mentalitat «blindada» dels castellers del tronc. Insisteixo, impressionant. Canalla súper ràpida, la millor del món (ja ho he dit abans), es carrega bé. La màquina de precisió que es diu Colla Jove funciona a la perfecció. I comença la baixada, el tronc impressionant (també ho he dit abans), i surten problemes al pis de terços. Histèria col·lectiva a la plaça, però el castell sembla que no perilla. L’Aleix Bordas acaba igual que en el 9de8. S’ha de felicitar-lo per aguantar fins al final, s’ha de felicitar tothom. Quin alleujament!! Ha sortit bé!! Buf, quins nervis que hem passat, però un altre cinc de nou descarregat!! Felicitat absoluta! Anem a celebrar-ho amb una cervesa, que ens l’hem guanyat! I ara tones de pressió per als Xiquets.

@GORKABERTRAN · 19 agost 2015 Avui és d’aquells dies en que no cal posar l’alarma Els nervis i la il.lusió són el millor despertador #nusalestómac

3a ronda: SPiSP, 4de8, carai! A veure si el poden fer. Tinc a la ment el 4de8 de Santa Tecla 2013, per dècimes no es va carregar. Però aquest cop Jordi Gaya el desmunta a l’entrada de dosos. Bon intent. I sorpresa per part dels XS, intent de 2de7. Puja bé, no perilla. A la carregada, l’acotxador sembla que recula, però finalment es carrega. I nervis a la baixada. Demostració espectacular de serenitat i convicció, ara pels blaumarins. Finalment descarregat, enhorabona als Xiquets del Serrallo (el primer descarregat al 28è intent). 4de9f de la Jove en tercera ronda. Intervenció magistral de la Ganxeta, que evita una desfeta a la entrada d’acotxador. El castell es tranquil·litza, i finalment es descarrega. 5de8 dels Xiquets, sense incidències.

Rondes de millora: 5de7 de SPiSP, 4de9 de Xiquets, treballadet, es descarrega.

El primer P7f modern a les Cols

El moment de l’estratègia

Arribat aquest punt, es pot comparar la situació amb l’any passat. Al Sant Magí de 2014 per mi la colla Jove va viure el pitjor moment psicològic de la seva història, ja que ens vam trobar amb una segona ronda totalment inesperada, havent de fer front al primer gamma extra descarregat dels Xiquets, allí mateix, sense preparació possible. I ho vam superar, donant la volta a una diada que es preveia matalassera. Però aquest any els Xiquets ja fa dos dies que sabien l’ordre d’actuació, i els castells de la Jove eren previsibles, haurien d’estar preparats. El castell puja bé, però ben aviat es veu que no serà com el de l’any passat. Sembla que es pot carregar, però finalment el castell falla. Està carregat? Polèmica. Bé, finalment es considera intent, i això ja és decisiu per a la diada. Reconec que aquest any la sort del sorteig ens ha afavorit, però també és cert que estàvem tots avisats, l’estratègia hauria d’estar preparada. En fi

la Jove a Sant Magí

20159de8, 5de9f, 4de9f, P7f

20149de8c, 5de9f, 3de9f, P6

20133de9f, 9de8

20124de8a, 3de9f (c), 4de9f (c), P6

20115de8, 3de9f, 4de9f

20105de8, 3de9f (c)

Ronda de pilars: Oportunitat de descarregar per primer cop a l’era moderna el P7f a la plaça de les Cols. I a igualtat de castell, preval l’ordre del sorteig. Per tant serem els primers en intentarho. Quins nervis! El pilar puja bé, millor que el del Cós del Bou. Concentració màxima en la cara del Miki i del Jordi. Pugen Montse, Evan i Cristina (quina nena més valenta), carregat, comença la baixada. Histèria col·lectiva (aquest cop jo també), i a la sortida de Cristina, es veu que es pot descarregar. Cares de convicció dels pilaners, i SÍ, som els primers a descarregar-lo a Les Cols. Eufòria i alegria, els pilaners s’ho mereixen. Els Xiquets també descarreguen el Pd7f, també treballadet. Pilars de cinc.

Finalment, a quarts de cinc de la tarda, anem a dinar. Ha valgut la pena, ara a gaudir de les imatges. Visca Sant Magí!•

EL CATLLAR I L’ARBOÇ

Anem al Catllar, al Catllar! La nostra segona plaça després de Tarragona. El Catllar és la nostra plaça i nosaltres la seva colla. El Catllar no té colla pròpia però ens ha adoptat i nosaltres corresponem sempre a la gran estima que ens tenen. Estima ben guanyada atès que l’any 97 vam convertir-la en plaça de 9 al fer-hi el nostre 3de9f (el primer del s.XX en aquesta plaça).

Qui sinó nosaltres forcem Vilafranca i la Vella a fer els castells que hi fan? De qui és el mèrit (sense treure el que tenen ells de fer els seus castells) que per primera vegada es veiessin 3 pilars de 8 descarregats en una mateixa actuació? Som nosaltres agraïts al seu Ajuntament i al Joan Olivé en particular, artífex d’aquesta diada.

L’actuació, després dels pilars caminant de rigor, l’hem obert nosaltres amb un 3/9f. Jo us parlaré del que jo he vist i he viscut. Aquest sí que l’he vist, des de l’últim cordó, amb el Jordi Crespo darrere, retransmetent el castell. Això s’agraeix moltíssim quan sóc a sota i no veig res. “Tots forts!”, i quan crida això, aquesta vegada arran de la meva orella, saps que tot va bé. Vilafranca ha fet un 2de9fm i la Vella un 4de9f i agulla espectaculars i envejats per la nostra part.

A 2a ronda el 5de9f. Ara sí que entro de crossa a la banda del dos. El castell no el veig. Només veig al Sergi Martí, el segon que ve per sobre la pinya “caminant sobre les aigües”. Com que jo quedo de cara al meu baix, el Castañer, el veig vindre de lluny.” Ja el tenim aquí, Dari!”, li dic a la meva companya de crossa, i aquí s’acaba la pel·lícula. La resta no es veu res, quedem colgats allà a sota, a galeres. Esbufecs, tancar els ulls, ara t’apreten, ara respires, no gaire, ara et carreguen, el castell va i ve. Quan sents les gralles saps que tot anirà més depressa i quan refilen per 2a vegada respires, no massa fort. “Ves si baixeu d’una vegada, dropos!”, crida algú que no pot més. Sembla que ha anat força bé. I quan es torna a veure la llum, ara sí, respires fondo, em trec el mocador del cap i a esperar el proper. Vilafranca fa un 3de9f amb pilar i la Vella 2de9 fm. Quins castellassos!

TEXT: Genoveva Zaragoza Gras · FOTOS: DANI SERÓ, CLAUSTRE AGRAMUNT, ANNA REY i m. neus baena

En 3a ronda, el 9de8. Hi ha qui no ho valora gaire, pèro, a veure quantes colles són capaces de fer-lo? El terra fa pendent i es fan canvis de posició dels baixos. Ara ens canvien de costat, anem a la part alta. Tot són crits, massa gent! He de cridar al meu lateral: “Treu el cul! Ens estem abocant cap endins!”. Ni cas. El meu baix ha de fer dues passes i l’altra crossa i jo, també. Són els pilars que caminen, nosaltres no!

Vilafranca fa un 3de9f i la Vella també. Aquest l’hem fet les tres colles.

Però no és només aquest el castell que repetim les tres, també el PILAR DE 8 FM. Aquí també entro de crossa, aquí sí que es noten els nervis al quadrar-lo. Falta aquest, falta l’altre, crideu-los! Ara que hi som tots i més asserenats es va tancant la pinya. Puja el folre, es fa de nit, les manilles, negra nit. Els ulls tancats, les orelles atentes. Quan sonin les gralles serà un pim pam. Quan les gralles refilen la plaça explota, i això sí que ho sento, encara que de vegades em queden les orelles tapades. Se sent l’alegria continguda de la gent, no acaben d’explotar ni de baixar. Ja va avisar el cap de colla que no comencin a botar fins que tots siguin a baix, si no als que som sota de tot ens maten. Ara sí que és una explosió d’alegria. Vam carregar-ne el primer al 2013 al Vendrell, el segon per Santa Tecla del 2014.però descarregat... és el primer! Tot són petons i abraçades, no hi fa res que estem tots amarats de suor, l’emoció és molt forta. Algú plora, algú no pot dir res, però tot va per dins. Quin gran dia!

Vilafranca i la Vella també fan els seus pilars de 8. Aquets sí que els puc veure, però jo m’estimo més sentir el meu, des de les entranyes del castell, encara que no pugui veure’l! Acabem amb vano de 5 Vilafranca i nosaltres. La Vella pilar de 5. El Joan Olivé ha baixat a la plaça. És l’home més feliç del món!

L’Arboç

Avui ja bufen uns altres aires. Només entrar els pilars caminant el meu baix em diu que està tocat d’ahir i ha demanat de no entrar gaire, així que em mentalitzo d’entrar a l’últim cordó d’un 4de9f desmuntat. “No estava ben quadrat!” diuen els entesos quan l’enxaneta baixa plorant al provar-lo de nou sense coronar el castell. “Ja el farem!”, “Tu has vist algun castell que estigui ben quadrat?”, “Aquest any no

els quadren bé!”, “No hi ha cap castell que estigui ben quadrat a baix”. “També quadren malament el 3”. “No passa res!”. “No passa fins que passa!”. Tot són opinions. Si l’haguéssim descarregat ningú obriria boca. Una crossa que ha quedat mal col·locada al 1r intent ve de posar-se Reflex.

Els Minyons de l’Arboç fan un 4de7. Vilafranca, 2de9fm. “Vaya tela! sembla un barco i l’aguanten igual!”, sento un al meu darrere. La Vella fa un 3de9f.

Ara fem el 3de9f, estic a l´últim cordó, “Tots forts!”, el crit de guerra del Jordi Crespo. Apreto fort i després ajudo a baixar els del folre.

Els Minyons de l’Arboç, 3de7. Vilafranca, 3de9f amb el pilar. Han anat a buscar “guiris” per posar-los a la pinya. Són joves, blancs i rossos. Segur que és una  experiència que no oblidaran en la vida. “Si us plau, anem a ajudar a la Vella”, i la Vella fa un 4de9f i pilar.

Ara fem un 4de9f. Vénen uns quants de la Vella i els col·loquem.Estic al penúltim cordó. El castell tremola. Veig una màniga verda que es col·loca darrere meu. Ara el veig, és el Torreño. “Has vingut per mi, oi?” Gràcies, un amic és un amic.

L’Arboç fa un 4de7 amb agulla carregat, el pilar cau. Vilafranca, 3de9f, desmunta el 1r peu. La Vella, 4de9f.

Ara fem el 5de8. Ara sí que entro amb el meu baix. “No anem a la banda del dos?”. “No, això és al 5de9f. Al 5de8 anem a la buida. Tira!”. Portem d’agulla al Dani Milà. Ara sí que estaré ben cuidada!

Vilafranca fa el pilar de 8 fm. La Vella, pilar de 7f. Nosaltres, el de 6. L’Arboç, el de 5.

Com podem haver baixat tant el nivell d’ahir? Al meu costat sento la resposta: “Com està la gent! Entre els que no han vingut i els que no han dormit...”. Jo afeigiria i els que han quedat tocats. Tots hauríem de reflexionar. Mirem el que fan les colles grans al nostre costat. Una tripleta no deixa de ser una tripleta, pèro potser... es podia haver fet alguna cosa més?

El cap de colla ho acaba així: “S’ha acabat! No us vull veure fins el dia 2”.

Deixeu-me fer un prec a tots els que pugeu i sortiu a la foto. Sense els que estem a sota no podríeu pujar enlloc. Nosaltres patim i vosaltres us lluïu. Només demano que amb la mateixa finura que pugeu, torneu a baixar,i...rapidet! Les celebracions fem-les tots a peu de terra. Els de baix estem disposats a donar-ho tot per la colla, inclús a acceptar que ens pugui caure a sobre, però no a quedar lesionats perquè algú ho celebri més del compte. Si us plau! Penseu en la pinya! •

la Jove al catllar

20153de9, 5de9f, 9de8, P8fm

20143de9f, 5de9f, 4de9f, P7f

20139de8id, 9de8, 5de9f, 3de9f, P7f (c)

20125de8, 3de9f, 4de9f id, 4de9f id

20115de8, 3de9f, 4de9f

20105de8, 3de9f id, 3de9, 2de8f

la Jove a l’arboç

20154de9f id, 3de9f, 4de9f, 5de8, Pd6

20144de9f, 3de9f, 5de8, P7f

20133de9f, 9de8, 4de9f (c), P7f

20125de8, 4de9f id, 4de9f id, 2de8f

20105de8, 3de9f, 4de9f

20072de8f, 3de8, 4de8

El transport de la Colla Jove!

PREMSA LILA

LA CANALLA

Anem a ‘dormir’ al local!

TEXT: Laura Lloses i Abril Milà i ningú més FOTOS: EQUIP DE CANALLA

El dimecres 12 d’agost a la tarda vam fer un assaig conjunt tota la canalla. Quan vam acabar l’assaig, vam jugar a futbol tots plegats, mentre feien assaig els de l’escola de castells.

Quan ja començava a fosquejar, vam col·locar les rajoletes de plàstic al terra atenuant (tot i que no tots vam participar en aquesta activitat). En acabar, la canalla vam seure a terra a menjar, i com que tots som tan hàbils, vam aconseguir fer caure tan sols 3 gots, però n’hi va haver prou per agafar dues fregones.

Després de sopar, els monitors ens havien preparat una pinyata castellera per celebrar l’aniversari de l’Ona, la Carla i l’Ot. Com que ells eren els cumpleanyerus van ser els primers afortunats en intentar trencar la pinyata a cops de pal de fregona. Tot i que l’Isma els indicava, ells anaven una mica perduts i el públic ho vam passar malament entre crits i cops. Era ben tard, però als més petits encara els quedava energia per mostrar-nos les

@JORDISENTISM · 22 agost 2015 Molt grans l’Evan i la Cristina, la canalla del p8fm. I també un record per les valentes Natàlia, Maria i Júlia de 2013-2014 #castellers

seves coreografies que portaven preparant tant de temps, i vam acabar ballant tots junts (la canalla i els monitors) la cançó “El cocodrilo”. I d’allà va néixer el nostre crit de guerra!

Després tots i totes vam seure a terra, i els monitors ens van entregar un “títol” a cada un de nosaltres. (No cal destacar-ne cap...).

Quan passaven les 12 de la nit ens vam posar el pijama i vam gravar el vídeo #ambtuTOT, tot s’ha de dir, ens va costar lo seu! Per acabar el dia vam veure la peli de “Monstruos University”, molt maca per cert. I per acabar vam anar a dormir...

Mentida! Grans i petis vam estar jugant una booona estona, i, tot i la calor, les nenes més petites estaven tapades fins al coll per por de ser pintades. Anaven passant les hores i alguns no podíem dormir, vam estar parlant i parlant fins que la Judit March ens va fer anar a dormir. Però alguns (Natàlia) van continuar liant-la fins que van tenir son.

Després d’una llaaarga nit (3 h) estàvem tots on fire per anar caminant cap al Miracle, però abans, vam esmorzar i recollir el local. Vam arribar a la platja i feia tanta calor que vam córrer cap a l’aigua, aigües cristal·lines i fora de contaminació (ironia). Allí vam fer algun castell i algun pilaret on desafortunadament alguns van perdre el banyador.

A dos quarts de dues ja érem de nou al local, i poc a poc ens van venir a buscar els pares.•

Per treure’s el barret, però falten coses DES DE LA BARRERA

Carles Cortés - PERIODISTA

La Jove no ha d’envejar res a ningú. Durant els últims anys està demostrant que està entre les millors colles, perquè és una de les millors. Per qualitat i també per quantitat. La qualitat l’ha demostrat especialment en els últims anys, més enllà de la seva trajectòria, amb els passos endavant progressius que ha anat fent amb castells bàsics de nou i de gamma extra. I la quantitat l’ha anat ratificant en paral·lel. Perquè no són anecdòtics ni puntuals el 5 de 9 amb folre o el 9 de 8, ni els castells de nou que es sovintegen amb solvència. I a partir d’aquí el reguitzell de castells de gamma alta de vuit, evidentment.

La segona quinzena d’agost ha estat brillant, difícilment millorable. Sense preses per encarar els gamma extra, han arribat quan tocava. Amb certa pressió per Sant Magí, la colla va demostrar serenitat, tenir les coses clares i no deixar-se emportar per aquesta sensació que les coses s’han de fer ja. Els gamma extra es van saber patir i això és mostra de maduresa.

El que va passar al Catllar no ho oblidarem mai. Més enllà del duel de la Vella i Vilafranca, la Jove va fer créixer el món casteller. Al 5 de 9 amb folre ja ens hem acostumat (potser ens hem malacostumat en el bon sentit de l’expressió). Veurem si algun dia alguna altra colla repeteix els números d’aquest castell. Al món casteller ja no podem dir que una cosa és impossible, però veurem quan, com i qui ho aconseguirà. Al 9 de 8 li va faltar la sincronia de Sant Magí, però va ser una altra demostració (només dues colles aquest 2015 han descarregat aquest castell i cal tenir-ho en compte perquè de vegades se’l vol

menysprear amb massa facilitat). I, a banda del 3 de 9 amb folre, el pilar de 8 amb folre i manilles.

Mereix un paràgraf a banda el pilar. Ha estat una autèntica batalla durant els últims mesos. I el premi, tard o d’hora, arriba. Sense valorar qüestions tècniques, les cares, les gesticulacions, les emocions de la gent de la colla ho diuen tot. Mirar les fotografies i repassar els vídeos ho diu tot. Un pas més. No va ser el millor castell de la diada del Catllar, però va ser el més aplaudit, el més ovacionat i el més celebrat. Una rúbrica excel·lent.

A l’Arboç la colla va complir i de quina manera després de l’èxtasi d’unes hores abans. No cal tornar-se boig i posar seny és fonamental. Una tripleta és un luxe a l’abast de pocs i, tot i que l’entorn t’envolti d’aquest ritme trepidant de gamma extra, cal saber quin és el lloc i el moment.

@TORRENYO · 22 agost 2015

Fins aquí tot molt bonic. Merescut. Un èxit. Per treure’s el barret. Però falten coses. Que ningú es relaxi. Sé que demanar és molt fàcil. Disculpeu, eh... Però després del pilar, toca el dos. I elevar a categoria de 10 la plaça de la Font. Apa, veus que fàcil dir-ho... Però crec que és important que ningú tingui la sensació que és una obligació. Per Vilafranca o la Vella fer el 3 de 10 amb folre i manilles pot semblar una obligació (si se’m permet una paraula que no m’agrada gens aplicada als castells), però per la Jove no. És un repte, una il·lusió. Si arriba bé i si no arriba, no passa res. I a partir d’aquí a seguir creixent.

Els castells són el que són per actuacions com les d’avui. Enorme Catllar! al pot petit hi ha la bona confitura

Ep! Per acabar! Si no ho dic, rebento. La Jove havia d’estar a Sant Fèlix.•

“El que va passar al Catllar no ho oblidarem mai”

L’ENTREVISTA

Quedem al local, a Tarragona plou. Els nens tenen assaig de canalla i nosaltres busquem un lloc a cobert per poder fer l’entrevista. Acabem al mític Noria. Es demana una Coca-Cola i em diu que no sap què carai fem entrevistant-la(!) però després d’uns quants anys sent ella qui preguntava, vam pensar que tocava entrevistar

Sent de Manresa, com vas arribar a la Colla?

Jo estava als Tirallongues de Manresa i un dia vam baixar a una actuació a Alcover conjuntament amb la Jove. Era l’any 1998. El dia abans vam venir a Tarragona i va ser quan vam conèixer bona part de gent de la Colla: el Guti, l’Òscar, el Sergi, l’Albert, el Bresó... Aquell any la Jove també va pujar a Manresa i de mica en mica m’hi anava fent més... fins que vaig canviar de colla. Va ser un procés llarg. La primera sortida que ja no faig amb la camisa de Tirallongues va ser les Decennals de Valls del 2001. El cap de Colla de Tira-

a l’entrevistadora. La Montse porta l’administració de diverses empreses de l’àmbit alimentari aquí a Tarragona. Li agrada anar a córrer, practicar rem i fer esport en general. Amiga del seus amics, és una de les crosses amb més experiència de la Colla, la podem veure a terra, al folre o, fins i tot, a les manilles. Comencem.

llongues era el Miki i el de la Jove era l’Albert Grau. Vaig parlar amb ells dos per fer el canvi de colla de manera normal i sense cap tipus de problema, en aquell moment jo ja feia un any que vivia a Tarragona i seguia pujant als assajos a Manresa... i era un desgast. Amb les Decennals, vaig aprofitar que coincidirien les dues colles per explicar als meus el canvi. Aquell dia vaig anar sense camisa i sense samarreta de cap colla per poder explicar als de Tirallongues que marxava i als de la Jove que venia. A partir d’aquí ja vaig venir a assajar amb la Jove i em van donar la camisa el Sant Jordi d’aquell mateix any.

Quina posició ocupaves a Tirallongues de Manresa?

A Tirallongues pujava a algun castell i fins i tot havia fet de baix. De fet vaig fer un 4de7 a terços aquí al Cós del Bou en una diada de Sant Roc!

Quan arribes a la Colla ja comences a entrar de crossa?

En aquell moment diria que el Cap de Pinyes era el Sergi (riu) i sí, vaig començar a entrar de crossa a terra, concretament amb el Gabi. L’any següent ja vaig pujar al folre fent de crossa al Gabi i al Joan Salvador. De fet vaig

TEXT: Jordina Estopà

A... Montse Blanch

aprendre a fer de crossa amb el Joan Salvador, que em va ensenyar com col·locar-me i com afrontar un castell.

Quin és el segon amb qui millor t’entens?

A dia d’avui amb el Sergi Crespo. Fa molts anys que anem junts i hi ha una certa complicitat que en el seu dia també va existir amb el Gabi o el Miki. En general m’entenc bé amb la majoria de segons, com el Carles Fernàndez, el Xavi Gata o l’Àlex Collado; són gent molt jove que comença ara i això m’agrada molt!

I la parella de crossa?

Em va agradar molt un any que vam fer de crossa del Miki la Isa i jo. Però amb totes les crosses que he estat hi he estat genial.

I la crossa amb qui toques cul amb cul?

M’agrada molt portar darrera al Merca i el Pol Carod. Amb Merca les hem passat difícils, hem fet castells de compressió (riu).

Com es conserva la motivació per fer de crossa durant tants anys?

Uf! Ara la motivació és tota aquesta gent jove que ha entrat, poder ajudar a que s’hi trobin bé. Comentar la jugada amb tots ells al baixar, parlar amb el segon, la crossa, l’home del darrere. Buscar el detall. La gran motivació per mi va ser, però, pujar a unes manilles.

Entremig has sigut mare de tres nens, com es combina?

Al principi és molt dur. Quan desapareixes un any de la Colla, sigui pel que sigui, encara que vagis a les actuacions arrossegant un carretam de nens... costa tornar a entrar en l’ambient. Has estat un any fora i hi hagut gent que s’ha guanyat el lloc. Però no has marxat perquè has volgut, has marxat perquè has sigut mare. Això al pare de la criatura no li passa i tu t’has de tornar a guanyar la posició!

Ara que els nens han crescut i pugen a castells, com ho vius?

Intento desconnectar i fer la meva feina, però sempre hi penses, no només pels meus fills, sinó perquè sempre hi puja el fill d’algú que, a més a més, és algú proper. I, malgrat intento no pensarhi i desconnectar, alguna vegada estic pendent del moment en que la canalla ja ha sortit. És com un “vinga va, ja queda menys”.

Deus haver passat per moments molt emocionants!

Hi ha hagut casos que no sabia que un dels meus fills pujava en algun dels castells, com va passar al cinc de nou amb folre del Catllar el 2013 o al tres de deu amb folre i manilles l’any passat. En el cas del Catllar, ja sabíem que el Guifré pujava i l’Oleguer va ser la sorpresa. Recordo baixar del castell i

nascuda: 21.08.1973

entra a la colla: 2001

posició habitual: crossa

FOTOS: MIQUEL SERÓ

“La gran motivació va ser pujar a les manilles.”

que el Jordi Sentís m’abracés; va ser ell qui m’ho va explicar. Sabem que això pot passar. Em va fer il·lusió per l’Oleguer i perquè em va abraçar el Jordi Sentís (riu).

Quin és el millor moment que recordes dalt d’un folre?

El meu primer 4de9 amb folre de crossa a dalt amb el Joan Salvador, l’Arboç de 2001. El tinc fet en ceràmica a casa, aquest castell fet per mi. Era un moment complicat per la Colla ja que estàvem perdent els galons de 9; em va fer molta il·lusió poder-lo fer. Un altre moment molt bonic que recordo va ser el primer pilar de 8 amb folre i manilles, que vam carregar al Vendrell el 2013. El 5 de 9 amb folre també va ser brutal, però em quedo amb les primeres manilles.

Quins canvis aprecies en la manera de treballar pinya/ folre des del 2001 a l’actualitat?

Potser l’exemple més clar i més recent és el canvi dels primers 5de9 amb folre a ara. Al principi només pensava que prou feines teníem per aguantar-nos nosaltres com per aguantar algú a dalt. I ara no hi ha color. Hi ha dies que queda millor o pitjor lligat, que estàs més o menys còmode però no hi ha dubtes. El factor psicològic amb aquest castell era evident, però no només era amb el cinc. Hem crescut molt en aquest aspecte i a nivell tècnic també hem millorat. El canvi és brutal. Ens ho creiem i la prova és el 3de10. I si caiem, reaccionem brutalment.

Des de l’experiència, què diries ara que és important per a la colla?

El que no podem fer és perdre de vista d’on venim. Tenim molta gent jove a la Colla que potser no coneixen prou bé d’on venim, pel què hem passat. No saben que si estem on

estem ara és gràcies a gent que potser ara ja no ve tant o que ha quedat en un segon pla, però que sense ells no podríem entendre la Colla Jove tal i com és avui. Són persones que pel que sigui ara només et poden vindre un dia puntual, però se’ls ha d’agrair que vinguin, encara que sigui per un dia, perquè també formen part d’aquest gran col·lectiu. Una de les coses que em va agradar del 3de10 va ser veure a plaça molta gent que feia anys que no venia, haver-los il·lusionat per fer pinya tots junts. Més enllà del castell, aquell dia vam fer colla i vam fer ciutat.

@GUTIDELDI · 22 agost 15 no sé que re-Vuits em passa que no em surten les Pilarues.. #elcatllar #amtutot #castellers @JoveDeTarragona

Portaves molts anys fent tu l’entrevista a l’Esperidió, com es viu ser l’entrevistada?

Fatal! He recordat a tots els que he entrevistat pensant si ho devien passar tan malament com jo ara! Crec que no tinc gaire a aportar. No sabia per on em sortiries. Han sigut molts anys fent-la jo! Durant tots aquests anys l’he estat fent juntament amb la Mar, després amb el Bolo, l’Adrià Calvet i finalment amb tu. Però la part que més m’agrada de les entrevistes són les preguntes curtes, és la part divertida!

Quina entrevista recordes amb especial il·lusió?

He fet moltes entrevistes, cosa que m’ha fet conèixer a molta gent de la colla que potser no hagués conegut mai i tothom té alguna cosa interessant a aportar. Una que em va fer molta il·lusió va ser la del Gabi, però també haver entrevistat a l’Albert Grau, el Jordi Sentís, la Neus Baena, a l’Anna i la Montse, com a mares de canalla – que ja no són canalla – i als Enfedaque. I me’n deixo molts, però guardo un bon record de tots.•

Una plaça? La plaça de la Font

Un cap de colla. El Miki als Tirallongues i l’Albert Grau, el meu primer Cap de Colla a la Jove.

Un castell. El pilar de 8 amb folre i manilles.

Una diada: El Concurs de Castells.

Una cançó: El vol de l’home ocell de Sangraït i I’m Gonna Be (500 Miles) per començar a córrer.

Una pel·lícula: “Somriures i llàgrimes” i “Stars Wars”

Un llibre: “El Hobbit”

Un element del Seguici Popular: Ho sento...però em quedo amb el Correfoc de Manresa.

Un record d’una celebració: El primer 5 de 9 amb folre carregat, pel que significava com a colla.

Pim! pam! pum!

“Més enllà del castell, aquell dia vam fer colla”

La meva primera vegada Judit Romeo i Elena De La Torre DE LILA

“Podríem anar a fer castells!”, vam pensar. I així va ser com iniciàvem la nostra aventura. Va ser un 13 de març quan posàvem els peus per primera vegada al local de la Colla. Sempre ens havien agradat els castells però aquell dia vam decidir viure’ls d’una manera diferent, viure’ls des de dins. Tot era nou per a nosaltres: el lloc, la gent... No podíem evitar sentir aquells nervis característics del primer dia d’escola.

Aquella sensació d’estar perdudes i no trobar el nostre lloc va desaparèixer gràcies a l’equip de benvinguda, que entre moltes altres coses, ens va dir que “a la colla és necessària la constància i la implicació, i d’aquesta manera aconseguireu la camisa un cop vista una primera entrega”. I així va ser, va passar Sant Jordi i vam veure amb il·lusió i nervis la primera entrega, tot pensant en com ens sentiríem el dia que fóssim nosaltres les que pugéssim allí a dalt a recollir la nostra camisa. I finalment va arribar Sant Joan, tres mesos i onze dies van passar per poder tenir-la i estrenar-la.

La sensació va ser diferent, especial; anar amb samarreta estava bé, però la camisa… bé, què us hem de dir, és la camisa! En el moment en què te la poses per primer cop et vénen al cap totes aquelles hores viscudes a assaig amb suor, concentració i rialles, també les diades, moments de patiment i d’alegria que ens havien fet dignes de poder-la lluir.

Felicitacions, elogis, les primeres fotos, tot tenia un aire especial, màgic. Va arribar el dia en que caminàvem pels carrers de Tarragona lluint amb orgull la nostre nova camisa, tothom et mira, i sents per primera vegada que ja ets

castellera de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El nostre lloc a la pinya seguia sent el mateix, però alguna cosa havia canviat. I és que la calor no importava, l’emoció que desprenia la plaça així ens ho va fer sentir.

@RAMONCODINAS · 22 agost 2015 Moltes moltes felicitats @JoveDeTarragona @collavella @verds, poble d’#ElCatllar i món #castellers per la flipant i ja llegendaria actuació

La diada va ser especial, que de ben segur la recordarem per sempre, i és que vàrem descarregar la tripleta màgica més matinera de la història de la Colla!•

“Felicitacions, elogis, tot tenia un aire especial, màgic.”

Les nostres FOTOS

MIQUEL SERÓ, M.NEUS BAENA, CLAUSTRE AGRAMUNT

QUÈ HI DIUS?

DAVID MARTORELL

Què et sembla el nostre local?

SERGIO QUESADA

El local s’ha quedat una mica petit tot i que penso que la seva localització està molt bé, però ara mateix el que hem de fer és prioritzar un local més gran i un espai amb un lloc social per a la colla.

ANDREU XIMENIS

Em sembla que fins ara ha estat bé però s’ha començat a veure que s’ha quedat petit perquè ja veiem que no hi cabem. S’hauria de canviar i anar a un altre lloc perquè canviar aquest local és impossible.

En tema espai està bé fins que arriben els mesos durs en què la quantitat de gent fa que l’últim del cordó toqui a les columnes. També caldria arreglar el tema goteres i l’espai de l’equip de pinyes a l’assaig. Per mi, tot lo altre está bé.

JOAN VENDRELL “JUCO”

Jo en aquest moment trobo que el local ha quedat petit i ens hauríem de mirar d’intentar buscar algun altre lloc, sobretot als mesos d’estiu, ja que a l’hivern està bé.

MIQUEL VALLRIBERA

El local em sembla que el tenim en un lloc molt cèntric i que la gent se l’estima molt però és petit. Falta un gimnàs gran, vestidors grans i falta condicionarlo per la colla gran que som.

MARIONA MARTÍN

Doncs a mi el local de la colla m’agrada perquè el trobo petit i acollidor, però hauria de ser una mica més gran ja que crec que s’ha quedat una mica petit. Però tot i això m’agrada el local.

@NURIETACORNU · 20 agost 2015 Hi ha places que atrauen... prò Les Cols, és LA Plaça! @JoveDeTarragona enormes!

NÚRIA CIRERA

Em sembla que pels castells que fem és petit. Penso que les festes, les gralles i tot el que ens movem allí dintre hauria de tenir una sala.

PAU GARCIA