Esperidió 123

Editorial 3

El repàs 4

diades

Sant Magí 2

Vilanova+Vilallonga 6

Sant Roc 7

Catallar + Arboç 9

ÍNDEX

Escanneja aquest codi i consulta la revista Esperidió en versió digital (també números antics).

10 L’entrevista a Jordi Grau

13 La canalla

18 Les nostres fotos

Equip de redacció

Montse Blanch

Jordi Castro

Pere Domènech

Jordina Estopà

Ana Jambrina

Anna Rey

Biel Roquet

Mar Vileu

Foto de portada

Laia Díaz

Contraportada

Francesc Virgili

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Laia Díaz

Antoni Grau

Xavi March

Mònica Sabaté

Dani Seró

Josep Torrenyo

Francesc Virgili

Col·laboradors

L’equip de canalla

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL ‘Naltros a lo nostre’

FOTO: laia díaz

Com diu el poema, “es fa camí en caminar”, i si observem el camí que hem fet en els darrers mesos, és inevitable sentir amb orgull que el treball i el sacrifici fet ha tingut les seves recompenses. Hem descarregat el nostre primer dos de nou amb folre i manilles i hem donat el millor de nosaltres mateixos en aquelles places que ens estimen, que ens valoren i que, en definitiva, ens hi volen. Places que estimem, que valorem i en què volem ser-hi.

El camí fet serveix per gaudir i per recordar amb orgull les nostres fites, però no podem quedar-

nos embadalits recreant-nos en el passat. Hem de seguir mirant endavant per continuar fent camí i assolir tot el que està pendent.

Un camí en què cada cop hi ha més soroll extern que ens intenta distreure i desconcentrar. Tenim el millor tram de temporada per davant. És #elNostreCamí particular. És per això que, més que mai, hem de seguir caminant i hem de fer-ho amb humilitat i sacrifici, gaudint de cadascun dels passos que fem assaig rere assaig i sense fer cas de res extern. “Naltrus a lo nostru!”. Així és com ho hem fet fins ara i així és com arribarem on volem arribar.•

SONET LILA

Abans la trena lila s’enfili al cel romp la remor rebregada un raig de llum que tensa, disposa; s’atura el rum-rum rellevat pel tro. Així s’aixeca el vel d’un tresor amagat, d’un fervent anhel. Dels cors morats s’enlaira com un verdum i aquell gegant ja no té res d’embalum sinó de colós que es desafia en duel.

Amunt ja encavalca, ja es fa l’aleta, ja s’arriba al cim. La plaça espetega; tots apretem cul, no es torci la meta.

S’acompleix el somni, la mar batega de lila, de rauxa, d’orgull embogit. El nostre camí, a l’esquerra del pit.

Xavier Gata

EL REPÀS

DIADA a torredembarra|16.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde4cam, 3de9f, i 4de9f, 4de9f, 5de8, pde7f, 4pde4

Colla Joves Xiquets de Valls

pde4cam, 3de9f, 2de8f, 3de8a, pde7f, vde5

Nois de la Torre

pde4cam, id 3de7a, id 3de7a, 4de7a, 3de7, 3de7a, vde5

Diada amb problemes inesperats però reconduïda de la millor forma possible. A primera ronda hem descarregat un 3de9f de manual amb una canalla rapidíssima.

A segona ronda encaràvem el 4de9f; l’estructura ha pujat serena, però una relliscada als pisos superiors ha fet que el castell quedés en intent. Tot i així, a la ronda de repetició hi hem tornat i l’hem pogut descarregar sense problemes.

A tercera ronda hem descarregat un 5de8 de tràmit i hem tancat la diada amb l’espadat de 7 amb folre.

TEXT: ana rey· FOTOS: instagram @collajovetarragona

DIADA A SANT CUGAT DEL VALLÈS|22.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde5, 3de9f, 5de8, 4de8a, pde7f, 4pde4 Minyons de Terrassa pde4, 3de9f, 2de8f, 4de8, 3pde5 Castellers de Sant Cugat

2pde4, 3de8, id 2de8f, id 2de8f, 4de8, 5de7, 3pde5

Diada de rodatge a la plaça d’Octavià de Sant Cugat, on hi tornem a portar castells de nou i de la gamma alta de vuit. Hi descarreguem el tercer pilar de 7 del curs, un pilar que cada cop presenta més bones sensacions!

DIADA A VILALLONGA DEL CAMP|30.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 2de8f, 4de8a, pde7f, 4pde4

Colla Vella Xiquets de Valls

5de8, 3de9f, 4de8a, pde6, 4pde5, vde5

DIADA A VILANOVA I LA GELTRÚ|29.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde4cam, 9de8, 5de9f, 4de9f, pde8fm Bordegassos de Vilanova

TARRAGONA CIUTAT DE CASTELLS|19.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4de8, 2de7, 3de8, 4de7a, 5de7, pde6

Nova edició del Tarragona Ciutat de Castells, on actuem en solitari i aprofitem per rodar estructures i estrenar castellers sota la mirada atenta i bocabadada dels turistes. En acabar la diada ens n’anem al local, on hi fem un assaig específic.

pde4cam, 3de8, 4de8, 2de7, vde5, 4pde4 Castellers de Vilafranca pde4cam, 2de9fm, 3de10fm (c), 4d9fa, id pde8fm, 2pde5

Hem iniciat la diada amb el segon 9de8 de la temporada, castell que hem descarregat amb solvència i qualitat. A segona ronda hem tornat a mostrar les nostres millors cartes, i per descarregar la súper catedral lila hem asserenat les emocions i hem creat un folre molt compacte. Primer 5de9f descarregat de la temporada! Hem apostat pel 4de9f per arrodonir la diada. A la ronda de pilars, el més gran dels espadats es tenyia de lila i, tot i el treball durant el descens, hem pogut celebrar el tercer gamma extra descarregat del dia!

Diada on, malgrat el desgast del cap de setmana, aprofitem per apretar. Hi descarreguem el 3de9f, a més d’estrenar el 2de8f, que tot i pujar amb bones mides s’ha hagut de treballar durant la descarregada. Rubriquem un gran cap de setmana amb el 4de8a i el pde7f, fent així vuit estructures diferents en només dos dies. Un gran pas endavant en el nostre camí!

Foto: @ildecuesta

TARRAGONA CIUTAT DE CASTELLS|02.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

2de7, 3de8, 4de8, 3de7a, 5pde4

De nou tornem al Pla de la Seu en ocasió del programa ‘Tarragona Ciutat de Castells’, i altra vegada ens toca actuar en solitari. Aprofitem per seguir rodant estructures i estrenar nous castellers, així com per fer un assaig específic, seguit d’un sopar i còctels al local!

Foto: @jurjurjito

Foto: @collajovetarragona

Foto: @elenagavalda

Foto: @frrndz

DIADA A LLORENÇ DEL PENEDÈS|06.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8a, 2de8f (c), 4de9f, pde7f

Colla Joves Xiquets de Valls

3de9f, 4de9f, 3de8a, pde7f, 4pde4 Nens del Vendrell id 5de8, id 2de8f, 3de8, 4de8, id pde6, 2pde4

“Aquesta plaça no és un infern”. Això havia dit el cap de colla, i segurs de nosaltres mateixos encarem la diada amb convicció (amb inauguració de placa inclosa). En primera ronda descarreguem el primer 3de8a de l’any, un castell que es mostra molt sòlid i que no perd les mides en cap moment. Tot i això, a segona ronda torna la malastrugança que últimament ens persegueix en aquesta plaça, i el 2de8f queda en carregat després d’una forta sotragada. Lluny d’afluixar apostem pel 4de9f en tercera ronda, i acabem la diada amb un pde7f marca de la casa.

DIADA LA CANONJA |13.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona pde4, 3de9f, 4de8a, 2de8f, pde7f, 4pde4 Xiquets del Serrallo 3de7, 4de7, id 2de6, 2de6, pde5

Amb la ràbia al cos encara de la diada de Llorenç, encarem la Canonja amb ganes de fer-hi una gran diada. Després d’inaugurar la placa per haver convertit la Canonja en plaça de nou l’any passat, hi descarreguem un 3de9f de postal, seguit del 4de8a i, ara sí, del segon 2de8f descarregat del curs, demostrant que la feina amb aquesta estructura està feta i que ens traiem de sobre qualsevol barrera mental. Acabem la diada amb el pde7f, i ens enfrontem ja al tram decisiu de la temporada, amb l’última parada prèvia a Sant Roc.

diada de sant roc|15.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 4de9f, 9de8, pde7f, 5pde4

Colla Castellera S. Pere i S. Pau

2de7, 3de8, 4de8, pde6, vde5 Xiquets de Tarragona

2de8f, 4de8a, 5de8, pde7f Xiquets del Serrallo

3de7, 3de7a(id), 4de7, 5de6, pde5

L’última parada abans de les grans diades de finals d’agost ens serveix per rodar aquelles estructures que ben aviat han de pujar un pis més. A primera ronda descarreguem el segon 3de8a de la temporada, un castell que es mostra molt segur. A continuació completem una nova catedral, seguida del tercer 2de8f, un castell que cada vegada presenta millors mides i que comença a transmetre confiança de cara a emmanillar-lo. Acabem la diada amb el pde7f, i ara ja posem tots els sentits a les grans diades que han de venir...

DIADA AL CATLLAR|26.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de9f, 2de9fm, 9de8, pde8fm, vde5 Castellers de Vilafranca

2de9fm, 3de9fa, 4de9f, pde7f Colla Vella Xiquets de Valls

3de9f, 4de9fa, 5de9f, pde7f

És una d’aquelles cites marcades al calendari de qualsevol casteller/a. Hi anem amb ganes de donar un fort cop sobre la taula i descarregar el que va quedar pendent per Sant Magí. A primera ronda, descarreguem un 5de9f que obria la diada com en les grans ocasions i que ha estat dominat en tot moment. A segona ronda, tocava treure una espineta, el 2de9fm: ha pujat amb concentració i amb determinació i, després de l’aleta, hem tret l’orgull i l’hem descarregat! Primer de la nostra història; la plaça ha esclatat al nostre costat!!! Hem tancat la diada amb el 9de8 que no ha suposat cap dificultat i per completar la segona millor diada del nostre historial, hem descarregat un senyorial pilar de 8 amb folre i manilles. El Catllar ens segueix guardant grans moments per no esborrar mai!!

diada de SANT

MAGÍ |19.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets de Tarragona Xiquets del Serrallo

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

DIADA A

L’ARBOÇ|27.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pde4cam, 5d9f, 9d8, 4d9f, pde8fm (c) Castellers de Vilafranca

pde4cam, 2d9fm, 3d10fm, i4d9fa, 4d9f, pde7f, 4pde4 Colla Vella Xiquets de Valls pde4cam, 4d9fa, 5d9f, 3d9f, pde7f, 2pde5, 4pde4

Lluny d’afluixar després de la gran actuació del dia anterior, anem a l’Arboç amb ganes de seguir fent grans castells. Tant és així que encarem de sortida un altre 5de9f, que portem per segon any consecutiu a aquesta plaça i que ja és el tercer descarregat de la temporada. A segona ronda afrontem un altre gamma extra, el 9de8, que completem sense excessius problemes. Decidim rodar el 4de9f a tercera ronda, i encarem el tercer gamma extra del dia (i el setè en només 24 hores) a la ronda de pilars. El més gran dels espadats, però, queda en carregat. Tot i el regust amarg d’aquest últim castell, el gran cap de setmana i les sensacions transmeses fan quedar aquest pilar en anècdota, i ens n’anem a celebrar-ho i a prendre’ns una setmana de vacances, que ens ho mereixem!

Foto: @_eloisaruiz

Foto: @frrndz

Diades

EL PACK VILANOVA-VILALLONGA

TEXT: JORDI SENTÍS LLORENÇ · FOTOs: anton grau

Finals de juliol. Arriba un d’aquells caps de setmana que ja s’han convertit en clàssics en #elnostrecamí de cada any. A més, és un d’aquells caps de setmana que tots els castellers sabem que són un “pack” i que ja els entenem com a tal. Ara ja no hi ha Vilanova sense Vilallonga ni Vilallonga sense Vilanova.

Les dues places són d’aquelles que estimem i ens estimen. Relacions colla-plaça que es forgen per la seva confiança en nosaltres per una banda i per la nostra entrega cap a elles per l’altra. Aquestes són les places que m’agraden.

El cap de Colla ja va avisar el divendres després d’assaig. Hi hem de ser tots per ser autosuficients i a més aquest any les dues diades seran més “pack” que mai.

A Vilanova la primera satisfacció és comprovar que congreguem un nombre espectacular de camises pròpies. Obrim plaça amb el 9/8. Aquell castell que tant ens dóna, que de vegades no se li reconeix el mèrit que té, però que a nosaltres ens permet un rodatge a tots els nivells que crec que és clau per entendre els fruits que es poden recollir a l’últim tram de temporada. Seguim amb el 5/9f que, avui sí, torna a ser nostre després del carregat a Terrassa. Major solidesa al peu i folre. Tronc ben lligat, concentrat i determinat. Canalla ràpida i precisa (aquesta canalla val el seu pes en or!). Es confirma que avui hi som. Tercera ronda amb un 4/9f per donar joc a una altra estructura. I ronda de pilars. Aquí hi vam descarregar el nostre segon p8fm, tot just fa un any. La mateixa paret davant. Pilars de 7 previs amb bones sensacions. Avui som una gentada. És el dia. I així es confirma: pinya, folre i manilles sòlides i bona execució del pilar (repeteixo: aquesta canalla val el seu pes en or!). Cares de satisfacció, després allò que ara en diuen el “tercer temps” i cap a casa a descansar.

L’endemà arribem a Vilallonga amb la sensació d’èxit del dia anterior. Primer element a gestionar. Encara que serà una actuació on el nivell d’estructures està previst menor caldrà controlar la concentració i serietat de tothom.

Sortim de 3/9f, castell que ahir no vam portar a plaça i que necessita anar rodant per a reptes superiors. A continuació arribarà el primer 2/8f de la temporada. Tots sabem que els últims anys no el sovintegem i que el necessitem per tenir el castell superior. Probablement aquesta “urgència” és la que genera una pressió que algun dia vencerem. El 2/8f d’avui ha bellugat més que al local, és el que té la gralla... però primer al sarró. Tanquem amb 4/8a sense massa història i un altre pilar de set.

Les 7 estructures diferents confirmen que entre els objectius d’enguany hi ha el de dominar gamma, entre d’altres. A mi també és una variable que m’enorgulleix. Vilanova i Vilallonga han estat més que mai un “pack” i la varietat d’estructures ens permet mirar endavant amb grans expectatives. Ara tocarà confirmar que podem i volem seguir aprenent i creixent.•

SANT ROC

TEXT: Roser Mascarell i Pastó · FOTOs: virgili

Com cada agost, per les festes de Sant Roc el Cós del Bou s’emplena de gent i de gresca. I la Jove, com a veïns del barri, hi tenim un paper molt especial.

Cada dia 15 d’aquest mes calorós tenim una cita per mostrar a Sant Roc allò que millor sabem fer: castells. Però aquesta diada no és com qualsevol altra. Tot i no ser una diada de màxims, l’ambient que es respira al local un cop hi arribes et recorda a les diades grans de la ciutat.

Mentre tothom es concentra i prepara, arriba la cercavila. Aquest any, els bessons de la canalla, el Roc i el Lluc, m’expliquen, tot mirant-la, la història del patró del barri. Fins al més petit detall! I un cop acaben, i els elements del seguici surten del carrer, arriba el nostre moment.

Amb els companys de Xiquets de Reus comencem una diada que ens deixa amb un molt bon sabor de boca. Un bon tastet dels castells immediatament inferiors dels que havien d’anar aquell dissabte, que em van fer entrar moltes ganes de celebrar-los per Sant Magí.

Un cop acabada la diada, tota la marea lila ens encaminem cap a la plaça de les Cols per realitzar un dels assajos més particulars de la temporada. I déu n’hi do quin assaig! I quina gentada! Tant dins com fora de la pinya, la plaça està a vessar. I no és per menys: 5d9f, 2d9fm, 4d9, pd8fm, 3d9fa... quines proves! I les sensacions que van deixar per encarar Sant Magí van ser espectaculars.

Més que castells

Però atenció, que a la Jove no tot són castells! L’endemà ens esperava una tarda ben remullada. Vista la gran rebuda de l’any passat, vam decidir repetir el Gran Tobogan Aquàtic Lila, i enguany vam aprofitar per destinar solidàriament els seus beneficis a l’associació Quilòmetre Zero.

Com no podia ser d’una altra manera, va tornar a ser un èxit. Un munt de gent de Tarragona es va voler apropar al costat de la Colla Jove a llençar-se des del nostre tobogan. A mi em va tocar fer de voluntària al punt de llançament, i em quedo amb tots els nervis, riures i somriures de petits, i no tan petits, en el moment de sortir disparats.

Però no només quedaven xops aquells que s’hi tiraven: l’encarregat va assegurar-se que tothom, especialment els voluntaris, quedéssim molls de cap a peus.

Per fi va arribar el moment que esperàvem els valents de la colla Jove: tot el tobogan per a naltros! I com vam xalar! Va ser una punt i final a l’alçada per acabar amb molt bona nota un Sant Roc d’allò més engrescador.•

EL CATLLAR I L’ARBOÇ Ressaca d’eufòria

TEXT: ROSALIA PIÑOL GUIRAL · FOTOs: f. virgili i M. Neus baena

Al Catllar les vibracions són especials, i m’encantaria veure-us a tots per un forat en aquestes actuacions. Des que t’aixeques ja saps que serà una gran diada, no hi ha dubte del que es dinarà a casa, i fins les 17h una estona de relax, i n’hi haurà que vau dormir… a mi les ganes em podien. Moltes ganes de gaudir, xalar, de fer castells. Sí, moltes ganes, perquè aquest Sant Magí no vam poder ensenyar el que portàvem preparat. Unes ganes immenses que es van notar a primera ronda. Un cinc de nou dels nostres, que sempre encarem amb respecte però que tal com va pujant saps que és nostre!

L’estratègia ens feia apostar pel dos, i fer el cinc a primera ronda còmodament, per no dir fàcil, ens va donar la màxima tranquil·litat per afrontar el repte.

Quan anem a fer un castell important tots tenim una manera de preparar-nos físicament i mentalment que es va convertint en un petit ritual. Aquelles persones que t’enfaixen, les butxaques dels pantalons, els mocadors, les mirades de convicció i complicitat amb les que sempre hi són, una abraçada que ho transmet tot, les paraules clau amb la “família” que tens dalt, el que tens a sota, el trosset de pinya, el trosset de folre, el trosset de manilles... Tot això que fem, aquestes petites rutines que tenim tots, ens generen la confiança i ens preparen per assolir el repte amb determinació.

Sonen gralles i tots ho fem com ho hem assajat tantes vegades. Cadascú de nosaltres dóna el màxim i amb aquesta canalla és impossible que cap somni no se’ns faci realitat. El 2/9fm ja és nostre!!! Bogeria total, abraçades, crits i salts, minuts en què l’eufòria se t’apodera i perds una mica la realitat. Moments en què tots pensem en les camises que sempre hi seran. En especial al Rafa Fernàndez, gràcies per tant.

I no vam fer el 2 per callar boques, era per nosaltres mateixos, perquè això ens ha de fer encara més grans. Assaig rere assaig podem superar tot allò que ens proposem, fins i tot les petites travetes que nosaltres ens posem. Ens el mereixem per tot el que hem treballat i no podia ser en cap altra plaça. L’estima i la complicitat sempre ens fan portar-hi els millors castells amb grans resultats.

Per tancar ronda de castells, el 9/8, un altre gamma extra. L’estratègia ens fa deixar el 3/9fa per més endavant. Encara ens queda el patapam, el segon pilar de 8fm descarregat de la temporada. Som molt grans, colla, enormes, i ja no ens para ni el pilar dels verds: eufòria total al toc de l’Amparito!

No sé si us n’heu adonat que la família Piñol som dels primers que arribem a les actuacions. Com li dic al meu pare, posem les places per poder actuar. No va ser una excepció. Arribàvem a l’Arboç abans

Diades

que els autobusos, amb ressaca d’eufòria i amb ganes de comentar tots els castells d’ahir.

Aquest any sortíem primers, crec que no faltava ningú; només vam fer una mica just al pilar caminant. Sortim forts, sortim de 5/9f per treure’ns la son, activar-nos i demostrar que a l’Arboç també hi volem fer grans castells.

A segona ronda el 9/8. Em sembla extraordinari com podem portar amb aquesta facilitat la coordinació entre tota la gent de pinya, tronc i canalla. Hem de ser el primers en donar més valor a aquest castell: som els únics que l’hem fet aquesta temporada!

L’actuació és fa llarga, i després de la gran diada del Catllar més. El cansament es fa notar i desmuntem el primer peu del 4. Sort que tenim ofici i el descarreguem al segon peu amb solvència. Qui recorda aquells anys a l’Arboç on fer un castell de nou era el gran èxit. No perdem la memòria i treballem amb els peus a terra: el que estem fent ara és bestial.

I per seguir demostrant que som molt grans, arribem al final del cap de setmana plantant un pilar de 8. Amb la repetició de Vilafranca perdem una mica el ritme d’actuació, i no sé vosaltres, però jo ja estava físicament tocada. Màxima concentració per suplir on no arriba el físic. Pilar carregat, i seguim... Hem tornat a vibrar, hem tornat a gaudir i encara ens queda molt camí.•

L’ENTREVISTA

Quedem un dijous al Cós del Bou. Està plovent i decidim quedar-nos al local d’assaig. Engeguem la gravadora i comencem! El Jordi és assessor laboral d’una empresa de serveis. Li agrada molt la música, passant des del punk i el rock fins a l’indie i la música minimalista. Assisteix a concerts i a festivals com el Primavera Sound, i també va a veure algun partit del Barça de bàsquet.

Què et va fer entrar a la Colla?

Mon germà gran, el Pere, estava a la Colla des dels inicis, tot i que la primera vegada que vaig veure la Colla en directe va ser a la Urbanització Sant Roc l’estiu del 80. Va ser al concurs d’aquell any, assegut al costat del meu pare i l’Albert, el que em va marcar. Recordo que va ser un èxit perquè vam ser l’única colla que no va tenir cap caiguda! L’any següent van anar a buscar a l’Albert perquè pugés de dosos, i jo mentrestant em quedava al xalet de Sant Roc segant, regant, fregant el fons de la piscina... Fins que l’any següent em vaig apuntar perquè també volia aquesta sort d’anar a castells! (riu)

Com era la Colla en aquella època?

Jo recordo haver anat a veure algun assaig al pati de l’Ajuntament. Des de fora se’ns veia com una colla de pijos, bàsicament perquè hi havia molta gent estudiant; cal tenir en compte que les colles en aquell moment socialment no eren com ara, era el que he llegit que anomenen gent de pet i rot. Molta gent fins que no va aparèixer la Colla Jove no es van apuntar perquè no els deixaven!

Quan et van donar la camisa?

Crec que dec tenir el rècord en trigar a tenir camisa (riu). Jo seguia a la Colla des de l’estiu del 81, però no em vaig apuntar fins l’any següent. Recordo que al concurs del 82 encara no en tenia, perquè suposo que mon germà, en

estar a la junta, no gosava donar-me-la, i com que aleshores jo estava només per fer “bulto“ tampoc m’importava gaire. La meva tasca era passar a buscar la canalla (Titanyi, i més endavant el Plàstic) i emportar-me-la en acabar.

I la primera diada amb camisa?

Doncs no la recordo! (cara de sorpresa) Jo ja em considerava de la Colla encara que no tingués camisa. Sí que recordo una de les primeres diades, les festes del Cós del Bou amb els Xiquets de Tarragona (en una època on la tensió era enorme), on vam quedar per primera vegada davant d’ells amb el 5d7 i el 4d7a. A ells no els va sortir res i a la desesperada van fer un intent de pilar de 6, al que nosaltres vam replicar amb un pilar de 5 on l’Índiu va deixar-se d’una mà. Els Xiquets es van emprenyar molt i ja no han tornat més a les festes del Cós del Bou. Al final de la temporada 1982 em vaig presentar a la junta de la colla. Era una candidatura feta en conya amb el Vidalet, el Bresó i d’altres (va ser l’única vegada que hi ha hagut tres candidatures), i tot just m’acabaven de donar la camisa en aquell moment! (riu)

Com va ser la progressió de la Colla aquells primers anys?

Recordo el concurs del 84, on vam quedar tercers amb el pilar de 6 carregat. Érem una colla molt novella, i allò va ser una bogeria! Recordo que el meu germà Pere ja deia que l’Emili Miró,

(que va estar al Vendrell i després a Terrassa), ja havia dit en els inicis que arribaríem a ser colla de vuit. En aquella època tot just hi havia tres colles de vuit, i nosaltres ens dèiem que aquell home no hi tocava, i al final va tenir raó.

Quan vas pujar al teu primer folre?

Va ser per Sant Magí, en un 2d8f on pujava de falca. Aleshores anava en unes posicions on actualment, per alçades, no hi aniria. De fet vaig fer de crossa en tots els castells de 9 del segle XX fets a la plaça de la Font! (riu) Vaig fer de crossa al Tino, al Jordi Olivan, amb l’Ata... A la pinya també he fet de primer lateral i d’home del darrere, d’agulla... Pujar al folre em va anar bé per acostumar-me a trepitjar gent. El primer folre al que vaig pujar em pensava que havia treballat molt, a la llarga descobreixes que el que has de fer és molestar el mínim possible: com menys coses facis, millor! Has d’estar allà per si convé. Molta gent quan comença a pujar al folre vol donar més del que toca, i a vegades el que toca fer és no fer res.

Ja al 2008 et vas presentar de president amb la candidatura del Jordi Crespo. Com et va convèncer?

En un principi qui em va introduir el “cuquet“ per treballar per la colla van ser el Rafa Fernández i el Miquel Vendrell, que em van encomanar la tasca propagandística del Concurs del 96. Ells formaven part de la comissió organitza-

TEXT: Jordina Estopà I PERE DOMÈNECH

A... Jordi Grau

tiva i van pensar amb mi. Pel que fa a la junta, recordo que en una professó vam comentar mig en broma amb el Jordi Crespo que algun any ens hauríem de presentar, i ja teníem alguna idea on sonaven noms com l’Adrià Calvet, el Guti, l’Eduard Miquel... Però no teníem una data concreta. Al final de la temporada 2007 la junta va plegar i ens vam veure mig obligats a presentar-nos. Després de tants anys a la Colla feia gràcia estar a la part organitzativa i gairebé sense adonar-nos el Jordi Crespo i jo vam acceptar tirar endavant. Amb el Guti i l’Albert vam intentar innovar i proposar coses noves, com ara els vinils, el Futur és Jove, la samarreta de la Jove on Tour, vam canviar la ubicació del Sopar de Final de Temporada, vam reformar els vestuaris... i també vam aixecar la cúpula perquè hi cabés un castell de vuit.

Com valores aquells tres anys?

Els dividiria en dues fases; els dos primers van ser una mica durs perquè entre quatre persones ho intentàvem fer tot, ja que no estàvem gaire ben organitzats. L’avantatge era que érem un equip de pencaires, tots hi posàvem moltes energies i estàvem molt units. A la següent junta (2010) ja va entrar la Marta Cascon, i vam aconseguir organitzar-nos millor lligant la part de secretaria, que teníem una mica oblidada. Hi havia moltes coses millorables, però teníem l’avantatge que érem molt crítics amb nosaltres mateixos. Com que els resultats també acompanyaven la conclusió final va ser positiva.

També vas entrar a la Coordinadora, primer com a tresorer i més endavant com a president. Com vas fer el primer pas?

Quan encara era president de la Colla, des de la junta vam proposar a l’Anna Guasch per formar part de la candidatura de la Coordinadora, i vam fer una reunió amb Sants i Mataró per lligar-la, bàsicament perquè pensàvem que moltes colles punteres tenien molts interessos particulars i ens interessava que allò fos una junta més global. No sé si va servir de res perquè no ha canviat gaire (riu). Passats sis anys (que és el límit de temps que pots estar

ocupant el càrrec) l’Anna Guasch ens va dir que ara s’hi hauria de presentar algú altre i em va comentar que estaria bé que fos jo perquè coneixia a molta gent d’altres colles i tenia un tarannà de consens... i vaig acabar entrant a la junta com a tresorer. Al cap de tres anys ens vam reunir per veure qui havia de ser president de la nova candidatura, i tot i que en un principi no en tenia gaires ganes perquè has de tractar amb temes que s’allunyen molt dels castells, hi vaig acabar accedint, però amb la condició que hi hagués moltes vicepresidències per treballar tots a una.

Quin paper creus que hauria de tenir la CCCC en el món casteller?

Hauria de tenir el paper que vulguin les colles. De vegades es parla de la Coordinadora com si fos un ens desconegut triat a dit, quan simplement és una junta triada per totes les colles i que tan sols fa o deixa de fer les coses que li han demanat a través de l’Assemblea. Molta gent desconeix el què s’hi fa, i moltes vegades es reben crítiques de gent que la seva colla té representació a la junta.

Ets un amant de la història castellera. A què es deu?

L’Antoni López una vegada em va regalar un parell de llibres dels Nens del Vendrell. Arran de llegir-me’ls, em vaig començar a interessar per la història castellera i vaig començar a comprar llibres fins al punt que els tinc gairebé tots! M’agrada especialment la part del segle XIX, però hi ha tanta matèria que de tant en tant t’ho has de rellegir perquè sinó se’t torna a oblidar.

Quins llibres recomanaries?

Els llibres del Pere Ferrando i els del Lluís Solsona m’agraden molt, perquè són articles molt concrets. Un exemple seria el 1851, quan va haver-hi el primer castell de nou de la història a Tarragona. Ara això potser se sap més, però abans gairebé ningú ho sabia! Per això és rellevant dir que Tarragona és la Capital dels Castells, ja no perquè organitzi el Concurs de Castells, sinó perquè al segle XIX, malgrat que Tarragona havia quedat destruïda per la

Jordi

nascut: 23.02.1965

entra a la colla: 1982

posició habitual: el que convingui

FOTOS: CLAustre AGRAMUNT i M.Neus baena

“Vaig fer de crossa en tots els castells de 9 del segle XX a la pl. Font”

Guerra del Francès, els castells documentats més importants es van fer aquí. I ja no perquè Tarragona tingués més habitants, sinó perquè la ciutat exercia la seva capitalitat del món casteller. Fins i tot en el primer 5d9f de la història fet a Valls s’explica que primer van passar per Tarragona i El Vendrell per recollir els castellers, fet que demostra que la ciutat tenia un pes molt important, no només com a plaça castellera sinó com a aportadora de castellers.

S’ha de reivindicar més la capitalitat castellera de la ciutat?

Jo crec que la capitalitat no s’ha de reivindicar, sinó que s’ha d’exercir. Vulguin o no vulguin Tarragona ja està exercint la capitalitat, des de la normativa dels concursos fins a l’organització de les diades amb el sistema de rondes a la tarragonina, de treballar pel públic perquè gaudeixi dels castells sense gaires estones d’espera... Tarragona és un referent ja des de la part històrica, que fora de la ciutat es desconeix més. El Baró de Maldà ja parla que al 1794 va venir a Santa Tecla i es lamenta de no haver vist els tradicionals castells o sostres de gent. Segons els de Valls els castells van néixer el 1802, per tant això és previ. La història l’escriuen els guanyadors, i nosaltres durant molts anys hem sigut un desert...

També has format part de l’equip de benvinguda. Per què consideres important que els nous coneguin la història de la colla i d’on venim?

Quan algú entra a la Colla per primer cop es pensa que és un món tancat i que costa d’entrar-hi. Jo intento obrir-los la Colla fent que prenguin consciència de la importància de la Tarragona castellera i de com ho sentim nosaltres. La part històrica és important a nivell d’anècdotes, com per exemple d’on surt que a la ciutat sigui tant famós l’Amparito Roca (de quan nosaltres anàvem tancant el seguici i sèiem a terra fins que no toquessin l’Amparito, que inicialment era una mica l’himne de la colla i va passar a ser l’himne de les festes). També cal dir que el Ball de Diables, tot i no sortir directament de la Colla, va ser fundat per molts membres de la Jove i molts elements del seguici han comptat amb molts participants de la Colla. Considero que hem dinamitzat molt el seguici tarragoní.

Com veus la Colla de cara a Santa Tecla? Molt bé, estem com mai hem estat. Tenim molta feina avançada i el que ve és molt esperançador. Cal portar-ho a plaça, però pinta que les coses s’estan fent bé i que, per tant, hi arribarem. •

Una plaça. Les Cols.

Un cap de colla.

L’Aleix Bordas.

Un castell. El 4d9.

Una diada. Santa Tecla, qualsevol de les tres.

Una cançó.

“Hey Boy, Hey Girl”, Chemical Brothers.

Una pel·lícula.

“In this Wolrd”, Michael Winterbottom.

Un llibre. “Revolució o reforma. El canvi en el model colla castellera a Tarragona”, de Guillermo Soler.

Un element del Seguici Popular. La muixeranga.

Un record d’una celebració. El primer castell de 8, de 9 i de 10.

l ’e LA CANALLA

Pixum dels àngels

Hola! Som el Magí, l’Oleguer, l’Evan i el Guifré, i us volem explicar diverses coses que fem la canalla perquè ho conegueu.

En una actuació, minuts abans de començar fem una sèrie d’estiraments i després la canalla que ha de pujar fa una visualització prèvia al castell. Quan ha acabat, si un membre de la canalla ha fet un castell que no havia fet anteriorment, li fem un passadís de clatellots (“collejas”): pam, pam, pam... “Guifré, no peguis tan fort!“, “Evan, no et passis!”, “Magí, que no veus que és petit/a!”, “Oleguer, no t’aprofitis!”. I un cop acabada l’actuació, si és important i tot ha anat bé, ballem uns damunts dels altres.

Després de l’actuació a Sant Cugat vam fer la dormida del local. Prèviament hi havíem deixat tot el necessari per dormir-hi. Primer vam sopar, després vam fer una exhibició de balls en grup i més tard vam mirar dues pel·lícules i mitja. A les tres ens vam posar a dormir, però

alguns es van adormir a les set... L’endemà vam anar a un tenis, però no sabem quin és! Vam estar jugant a pàdel, hoquei i després vam fer jocs amb globus d’aigua. Els monitors ens van enredar dient-nos que qui recollís més trossos de globus guanyava, i era mentida! Ens vam banyar a la piscina amb més cloro del món: no era aigua amb cloro, era cloro amb aigua!

Activitat al local, havíem d’anar al Club Vela Platja Llarga, diríem... però per culpa del pixum dels àngels vam haver d’anar al local. Primer vam fer un circuit d’habilitats, vam jugar a diversos jocs i vam berenar. Vam fer un pilar de 3 aixecat per sota i, per últim, va arribar la guerra d’aigua. Al mig de la guerra va aparèixer de nou el pixum dels àngels. Total, que els angelets van guanyar, perquè el seu pixum ens va mullar a tots! Després els nens i l’Isma vam fer una festa a les dutxes!

Adéu, esperem que hagueu rigut una mica d’això... nosaltres sí, jajaja!•

TEXT: Guifré, Evan, Magí i Oleguer FOTOS: C. AGRAMUNT, x. march, m. neus baena,

LES NOSTRES FOTOS

FOTOS: claustre agramunt i xavi march