Cronologia

'" Ol 1200.000-80.000 aC Paleolític inferior. Cova de Mollet I a Serinyà i mandíbula de Banyoles. Anteneandertals.

EM: 80.000-35.000 aC Paleolític mitjà. Cova • de l'Arbreda a Serinyà. Jaciments a l'aire lliure del Clot d'Espolla (PorqueresFontcoberta). Neandertals.

35.000-8.000 aC Paleolític superior. Coves de l'Arbreda, Reclau Viver, d'En Pau i de la Bora Gran d'En Carreras a Serinyà. Jaciment a l'aire lliure dels Prats Comuns (Porqueres) , a la vora nordoest de l'estany. Homes Moderns.

5.000-600 aC Neolític antic a bronze final. Hàbitat lacustre de La Draga durant el neolític antic (4.500 aC), coves d'habitació i enterrament a Serinyà (Arbreda, Reclau Viver, d'En Pau, Encantats) i de Martís (Encantades i Mariver). '600-100 aC ; Món ibèric. Mas Castell de Porqueres.

100 aC-700 dC ' Món romà-visigot. . Mas Castell de Porqueres, Vilauba, temples visigots de Porqueres i Banyoles.

W ,"

'il ! 812 (abans) Probable fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles per l'abat Bonitus.

914 Segona consagració del temple de Sant Esteve amb reformes carolíngies (volta de pedra).

Claustre del monestir neoclàssic (s . XVIII) de Sam Esteve.

1086 Tercera consagració del temple romànic de Sant Esteve.

1253

1263

Els representants de la vila compren el monopoli del roldor a l'abat Pere .

Els prohoms de la vila redimeixen del monestir de Sant Esteve els Mals Usos.

S'inicia la construcció de la nova església gòtica de Santa Maria dels Turers.

1303 Carta Municipal, atorgada per l'abat . . Bernat de Vallespirans.

,1269

' 1306 Guillem de Reixach funda la Pia Almoina.

1334 El rei Alfons IV concedeix el monopoli del mercat.

1368 El rei Pere IV dóna el dret de celebrar les Fires de Sant Martirià.

1427-1428 Els terratrèmols fan caure part del monestir i altres cases de Banyoles.

Els frares caputxins s'instal.len al Convent Vell.

1599-1605 Fabricació dels Menuts de Banyoles.

1638 Arribada dels pares servites.

1655 Bombardeig del monestir i de la Pia Almoina per les tropes de Felip IV.

1685 Concòrdia entre la vila i el monestir sobre les aigües de l'Estany.

1716 Decret de Nova Planta. Desapareix l'antiga Universitat i es crea l'Ajuntament.

1808 El Dr. Francesc Rovira aixeca una partida amb voluntaris de Banyoles i comarca per expulsar els francesos.

1835 Exclaustració dels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve i dels pares servites. 1886 Primeres regates a l'Estany.

1887 Descobriment de la mandíbula de Banyoles.

1916

1920

1933

1943

1983 1988

1992

Fundació del Museu-Biblioteca Darder.

Alfons XII I concedeix a Banyoles el títol de Ciutat.

Fundació del Museu Arqueològic Comarcal.

Fundació del Centre d'Estudis Comarcals.

Mancomunitat Intermunicipal de l'Estany.

S'aprova el nou escut municipal.

Constitució de la comarca del Pla de l'Estany.

Proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Els campallars de Sama Maria dels Turcrs i del monestir de Sam Estelle poden simbolitzar pe/feclamem els dos podersvilatans i abats- que es vorell enfrollta/' durallt segles a Banyoles.