L'hospital

El primer hospital es construí en temps de l'abat Bonitus. En aquella època, per manca de possibilitats mèdiques, es dedicava més a acollir els forasters, els pelegrins i els malalts pobres que no a curar. Estava localitzat al monestir, adossat a l'antiga porta de la muralla, anomenada porta de

l'Hospital (entre el ci Sant Roc i la Cooperativa

Agrícola). Se n'encarregava d'ell un monjo infermer i un criat que després fou substituït per un

monjo hospitaler.

L'any 1356 se l'anomenava Hospital de Crist.

Es finançava amb censos (pensions) sobre masos i

propietats, i donacions del Comú (Ajuntament), del

monestir i de particulars. Més tard, s'anomenà

Hospital de pobres de Sant Roc, ja que hi havia una capella dedicada a aquest sant.

L'hospital i l'hostal, fins aleshores junts, no tardaren a separar-se físicament i a ser

administrats per la Universitat (Ajuntament). L'hostal passà a la plaça Major (avui estanc Font) i

l'hospital seguí on ja era. D'aquesta manera se separava l'antiga hostatgeria de pelegrins i

transeünts de la d'atendre els malalts pobres.

En el s. XVII l'administraven dos regidors, un monjo i un beneficiat (capellà) del monestir, que solia portar els comptes. Durant el s. XVIII passà

totalment a mans de l'Ajuntament, que en desaparèixer el monestir n'esdevingué l'únic

encarregat. A començament del s. XIX quedà mig

derruït.

En el s. XVIII les poques rendes de l'hospital es

gastaven a donar menjar als malalts, cuidar-los o

traslladar-los a un altre hospital i si fos el cas

enterrar-los al cementiri. Les despeses d'alimentació se n'anaven en carn, pa, oli, mel, vi i

llet per als petits.

L'any 1843, ocupà l'edifici de l'ex-monestir benedictí i ara s'anomenà Hospital Civil o Sant

Hospital de Pobres. L'any 1829, es construí una sala de l'Hospital en una casa del ci de les

Escrivanies. Va restar al monestir fins que es decidí

instal.lar·lo, de 1866 al 1940, a la part del darrera de l'edifici de la Pia Almoina (llavors Ajuntament).

De totes maneres, és possible que des de mitjan

fi;- .-¡.,.

Plànol del s. XIX de l'amic hospital sililat elllre el carrer de Sallt Roc i el Sindicat Agrícola.

s. XVIII hi hagués alguna dependència en aquest edifici.

Entre 1837 i 1860 els antics infermers foren substituïts per vetlladores. En la dècada dels

quaranta tenia cura dels malats una hospitalera vídua que vivia amb la família a l'edifici. També s'instituí el càrrec d'almoiner, sense sou, a fi d'aconseguir recursos. Més tard, se'n féu càrrec un infermer i els farmacèutics i metges locals es tornaven per guarir els malalts. Durant la Segona Guerra Carlista, concretament l'any 1873, el

monestir fou Hospital de Sang.

La situació pèssima de l'Hospital i el cessament voluntari de l'últim infermer obligà l'Ajuntament,

l'any 1880, a demanar permís al bisbe perquè quatre germanes del convent de Sant Josep de

Girona en tinguessin cura. Hagueren de viure d'allò que captaven tres vegades l'any, d'allò que rebien per vigilar els malalts a les cases, dels

productes del seu petit hort, dels animals que

criaven i d'una petita aportació de l'Ajuntament. La precària situació va fer imprescindible les vetllades benèfiques per a mantenir les germanes i

els malalts. Només s'hospitalitzava els malalts

quirúrgics, els contagiosos, els sense domicili i aquells que no podien ser atesos a casa seva.

L'edifici no reunia gaires bones condicions, com ens relata Antoni M. Rigau, Cronista Oficial de la Ciutat: "El vetust edifici onjuncionava l'Hospital, quan van arribar les hermanes, estava situat en lm carreró que sortia del capdavall del Carrer Major, a l'esquerra, pujant. Era un carrer sense voreres --amb un passadís central de Ilosaque una Iínea trencava. La façana, esquifida i encarada al carrer Major, tenia dues portes. Una era la principal d'entrada a l'Hospital i a la petita capella, instal·lada en els baixos. L'altra, situada a l'esquerra,jent racó, corresponia al dipòsit de cadàvers. Tenia ulla reixeta, provei'da de tela metàl-l¡ca, que donava directament al carrer " .

RIGAU, A. M.: Les Germanes de Sant Josep. Un Segle a Banyoles, de Banyoles ng• 574-575, 2a, quinzena de setembre de 1980.

En total hi havia dues sales per als malalts i 10 llits. També tenia metge, farmacèutic i llevadora.

Per a donar suport a la feina de les germanes, sobretot en l'aspecte econòmic, l'any 1909 es creà una Junta Administrativa del Sant Hospital.

Durant la Guerra Civil fou requisada la torre de J. M. Coromina, situada al ci Pere Alsius, per coHocar·hi l'Hospital Civil, mentre que al Sindicat Agrícola i al monestir s'hi establia un Hospital Militar.

Acabada la Guerra, l'any 1939, fou enderrocat l'edifici del Sant Hospital per obrir l'actual ci Pia Almoina, i va ser necessari amb la màxima urgència habilitar-ne Un altre. Amb aquesta finalitat s'arrendà la casa de can Santa no al el de Girona, número 82. Era una casa de tres pisos, dos per als malalts i el tercer per a dormitori de les germanes, cuina ¡menjador.

Als baixos hi havia la capella. Durà en aquesta residència fins que la propietària decidí utilitzar la casa com a domicili. Llavors, el 19 de juliol de 1964, s'inaugurà la Clínica Salus lnfirmorum en un terreny comprat a l'Ajuntament. Actualment es preveu una nova ampliació per a fer front a les noves necessitats que van sorgint.

La clínica SalliS Infirmontm. el principal equipament sanitari de la Bal/yoles actual.