3 minute read
28· La premsa i els mitjans de comunicació
La premsa comença l'any 1886 amb la aparició de El Bañolense, d'ideologia liberal-republicana. Fins als anys trenta, els setmanaris o quinzenaris, sorgeixen i desapareixen ràpidament, alguns sense deixar rastres (com La Reconquista, El Eco de la Garrotxa o El Rosal Florido) . Anaven lligats a una posició ideològica i política. La tirada estava destinada a cercles reduïts . S'imprimiren a Banyoles o a fora. Les llengües emprades eren el català i el castellà. Sortien els diumenges.
A final del s. XIX es publicà el Semanario de Bañolas (18941898) que canvià per El Semanario de Bañolas i
Advertisement
!V1II • . le.
SU$C RI CI6H
-
EL BANOLENSE
ANUNCIO S
Scnmnorio dcfensor de los inlcreses lllênles I .teriales ie la pobIación I SI! comarca.
p.6Ue. lo •••• , ••••.
I._ ...... ....... --.. I '1 Il UlII: _ 11 .... , 1. • 1IUIIfUQIG: , ..... _ ... - ..... I . .....
després per El Setmanari de Banyoles. Representava el sector catòlic-catalanista. El seguiren el setmanari festiu La Baylarina (1890), el republicà El Pueblo (18961898) i El Eco de Bañolas (1897), amb gravats i dibuixos.
Ja entrat el s. XX veieren la llum successivament La catechesis -full parroquial, 1905-, Bañolas, EIDistrito (1906-1908), La Defensa (1908-1909), La Garrotxa, (1907); els periòdics del Grup de Cultura de l'Ateneu Republicà, El Amigo del Pueblo (1909-1911 ) i Joventut (1912-1915) -més tard , òrgan del Foment de Cultura i Sport- i els dels tradicionalistes
Capçalera del primer setmanar; banyolí,
"El Batio/cI/se"
(1886).
Tradició i Progrés i Tradición y Progreso (1909). Els catalanistes d'Unió Nacionalista Catalana tragueren L'Avenç de la Garrotxa (1910) que després, el 1916, fou de la Unió Federal Nacionalista Republicana. L'any 1910 tornà a aparèixer un Setmanari de Banyoles (1910-1912) i el1913 sortí La Creu (catòlic intransigent). D'aquests anys s'han d'esmentar dues revistes importants que nasqueren el 1914: La Gazeta Banyolina (catòlic-conservador) i el Butlletí Sindical del Sindicat Agrícola Catòlic (1914-1924).
Als anys vint i trenta sorgi Vida Banyolina (1922-1931), amb el lema "Banyoles i tot per Banyoles". S'enfrontaren a aquest Gent d'Ara (1926), l'òrgan de l'Acció Social Agrària, Gent Nova (1930) , El Camp i l'òrgan d'Acció Catalana, Esclat (1931), després Renovació. D'aquests anys foren també els més lúd ics Agricultura Casolana (1922) ,Canigó (comercial) i els del Foment de la Sardana, Nostra Dansa (1931) i Estel Pairal. Durant la 11 República co ntinuà la premsa: El Banyolí (de la dreta catòlica), Socialisme (de la Unió Socialista de Catalunya), després El Socialista; El Lluitador (de l'Aliança Sindical Obrera) ,La Veu del Poble (republicà), Avant (U DC) i el de la CNT-FAI (1936).
Després de la Guerra Civil, l'any 1946, neix la revista dels Joves d'Acció Catòlica, Horizontes, que l'any 1977 adopta el seu nom actual de Revista de Banyoles. En la democràcia tornen les rev istes dels grups polítics: l'òrgan del PSC, Banyoles Socialista (1977), el del PSUC, Arrel (1978), el d'ERC, El Nunci (1978),el de la Plataforma Progressista (1990) i el del Col.lectiu nacionalista de la Baixa Garrotxa, Patatxap (1989). L'any 1981 un col.lectiu independent inicia la publicació de la revista El Bagant (19811984), que mereixé el premi de premsa Tasi-Torrent a la millor revista comarcal de Catalunya. El Butlletí Municipal, després d'una primera experiència l'any 1917, tornà el 1979 i el 1987. També s'han de remarcar els butlletins de les entitats: Club Natació, Centre Excursionista, Foment de la Sardana, La Llúdriga (Limnos), Pedals (Club Ciclista), etc. I altres més inclassificables com: L'Estany Soldat, Lúbric Crònic i L'Arç. Altres mitjans de comunicació més recents són la ràdio i la televisió. L'any 1952 es projectà l'emissora Radio Falange de Bañolas, que no reeixí. S'haurà d'esperar fins al 1983 i el 1987 quan s'instal.laran successivament, sense èxit, dues ràdios locals (Ràdio Banyoles). Fa poc, es constitueix Ràdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany (1991). La televisió local va viure un intent frustrat, el 1984, amb TV Banyoles.
0,
