3 minute read
27 Les associacions
L' enfonsament en el s. XIX de l'ordre antic obligà a buscar noves formes d'organització, tant en l'aspecte polític com en el cultural i el recreatiu. Les associacions articulen, a partir de llavors, la vida social.
Sorgiren gran quantitat d'associacions de tot tipus, algunes de poca durada. L'any 1847 es constituí la primera de què tenim notícia: la Sociedad de padres de familia de la Villa de Bañolas, feta per deslliurar els mossos del servei militar.
Advertisement
Les entitats més sòlides nasqueren al final del s. XIX. Cal fer esment de: la Sociedad de Fomento (1881-1904), la Juventud Católica (1881) i l'Ateneo Bañolense. La Juventud Católica, de tradició carlina, es convertí, l'any 1899, en l'actual Círculo de Católicos (amb seu primer al ci Abeurador i després de la Guerra Civil a la pI. Major). Entre 1880 i 1882 es creà l'entitat republicana Ateneo Bañolense amb seu al ci de la Canal. Tenia de precedent l'Ateneu Instructiu - El Republicà Bañolense de l'any 1869. Als anys trenta s'anomenava Ateneu Federal d'Esquerres i estava a la pI. Major. Fou dissolt després de la Guerra Civil.
Aquestes associacions mantenien orquestra, biblioteca, casino, escoles i socors mutus. Organitzaven
Aspecte de l'inferior del Cafè de la secció recreativa del Sindicat Agrícola, entre 1918 i 1920.
vetllades literàries, musicals o benèfiques. Feien teatre. D'elles, fins ben entrat el s. XX, en sortiren els candidats a les eleccions municipals.
AI començament del s. XX sorgiren dues entitats de fort arrelament: la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca i el Foment de Cultura i Sport. La Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç es creà el 1906 com a resultat d'una escissió del Cercle de Catòlics. La seva seu estava a la pI. Major, a can Llorà (l'actual Caixa del Penedès). Representava els sectors
conservadors i monàrquics. El Foment de Cultura i Sport, creat el 191 3, era de caire catalanista. Es formà amb elements catalanistes moderats i republicans . Tenia el local a la pI. Major (ara can Quer i can Saleri). Als anys trenta foren partidaris de la Lliga Catalana.
A m és d'aquestes entitats se'n fundaren d'altres de durada més limitada com: el Círculo Tradicionalista (1896), el Fomento Catalanista (1903), la Lliga Catalanista (1898), el grup esperantista Esperanta Amikaro (1910) o el Patronato obrero Tradicionalista (1914).
Les associacions d'obrers hagueren de substituir els antics gremis. N'existiren de tot tipus : l'Asociación de caridad recíproca entre hermanos proletarios de la Villa de Bañolas bajo la invocación de Nuestra Señora de los Dolores (1849), la Sociedad de Socorros mutuos entre las clases trabajadoras de oficios mecanicos y de la tierra bajo advocación de Ntra. Señora de la Consolación (1851), el Montepío del Sagrado Corazón de María (1856), com també, la secció de blanquers i paperers de l'anarquista Associació Internacional de Treballadors (1872), la secció de la Federació de Teixidors a mà (1882) , El Progreso Papelero, El Porvenir Curtidor, La Alianza
esperan tista amb la illscripció: "Esperamo Amikaro. Banjo/as'o" (1910).
Obrera de Albañiles, la secció local de la CNT, etc.
De totes elles s'ha de fer ressaltar el Sindicat Agrícola de Banyoles i Comarca, d'inspiració catòlica. Fou creat en 1907 i en l'any 1913 es reorganitzà sota els auspicis de Mn. Pere Dausà. En resultà l'actual Cooperativa Agrícola.
Actualment l'associacionisme encara continua ben viu . Cal destacar, en l'apartat cultural: l'Associació de Pessebristes, que des de 1941 manté el concurs anual de pessebres, el Centre d'Estudis Comarcals (1943), el Maniple de Manaies, l'Associació de Comerciants (1978), i l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i Comarca, Limnos (1987).
