66
' L
enfonsament en el s. XIX de l'ordre antic obligà a buscar noves formes d'organització, tant en l'aspecte polític com en el cultural i el recreatiu. Les associacions articulen, a partir de llavors, la vida social. Sorgiren gran quantitat d'associacions de tot tipus, algunes de poca durada. L'any 1847 es constituí la primera de què tenim notícia: la Sociedad de padres de familia de la Villa de Bañolas, feta per deslliurar els mossos del servei militar. Les entitats més sòlides nasqueren al final del s. XIX. Cal fer esment de: la Sociedad de Fomento (1881-1904), la Juventud Católica (1881) i
Aspecte de l'inferior
l'Ateneo Bañolense. La Juventud Católica, de tradició carlina, es convertí, l'any 1899, en l'actual Círculo de Católicos (amb seu primer al ci Abeurador i després de la Guerra Civil a la pI. Major). Entre 1880 i 1882 es creà l'entitat republicana Ateneo Bañolense amb seu al ci de la Canal. Tenia de precedent l'Ateneu Instructiu - El Republicà Bañolense de l'any 1869. Als anys trenta s'anomenava Ateneu Federal d'Esquerres i estava a la pI. Major. Fou dissolt després de la Guerra Civil. Aquestes associacions mantenien orquestra, biblioteca, casino, escoles i socors mutus. Organitzaven
del Cafè de la secció recreativa del Sindicat Agrícola , entre 1918 i 1920.
vetllades literàries, musicals o benèfiques. Feien teatre. D'elles, fins ben entrat el s. XX, en sortiren els candidats a les eleccions municipals. AI començament del s. XX sorgiren dues entitats de fort arrelament: la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca i el Foment de Cultura i Sport. La Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç es creà el 1906 com a resultat d'una escissió del Cercle de Catòlics. La seva seu estava a la pI. Major, a can Llorà (l'actual Caixa del Penedès) . Representava els sectors
