3 minute read
24· Fires i festes
Un àmbit de relació econòmica i social són les fires i els mercats. Es coneix l'existència del mercat a l'Era de l'Abat, l'any 1086. El 1197 el rei posà sota la seva salvaguarda els qui hi acudissin. El mercat servia per a abastar un nucli poblat i per a vendre la producció excedent d'aquell centre.
Aviat, el rei atorgà permís a l'abat de fer una fira de vuit dies la setmana de Sant Martí (1243). En el s. XIV es consolidaren els privilegis. El rei Alfons IV concedí el monopoli de mercat fins a una llegua dels entorns (1334) i Pere IV donà, el 1368, el dret de celebrar les "Fires de Sant Martirià" del 21 al 24 de novembre, que actualment encara s'organitza com un concurs de bestiar rossam.
Advertisement
De mercats i fires se n'arribaren a realitzar molts: el Mercat de la Cendra, el de Sant Miquel, el del Tortell, el de les Fruites, la fira dels Reis , la de Santa Tecla, la de Santa Llúcia, la de Sant Martí. Algunes places adoptaren el nom del mercat que hi tenia lloc: la pI. de les Olles (pI. dels Estudis), la pI. de les Patates (pI. de la Font), el Firal del bestiar (pI. del Puig, pI. dels Turers o pI. de les Rodes) o la pI. de les Cols (pI. Major).
Mercat a la plaça Major.
Des d'abans de 1681 es fa la Fira de la Mare de Déu d'Agost el dimecres abans del 15 agost.
Avui dia n'han sorgit d'altres. L'any 1977 començà la Fira Industrial i Comercial, que més tard, el 1989, ha estat reciclada com a Firestany. De caire més lúdic és la Fira del Cop d'Ull, patrocinada pel Centre Excursionista.
Les festes tenen un paper destacat i impregnen tots els actes socials. Les de contingut religiós foren nombroses: les
Quaranta hores, les benediccions de les Candeles, de la Cendra, dels Rams, de les Roses; el Corpus, la Puríssima o la Processó dels Dolors.
Es festejaven molts aplecs a la comarca: el del Collell, el de Sant Mer, el de la Mare de Déu de la Font, el de Sant Aniol, el de Santa Quitèria, el de Sant Ferriol, el de Sant Maurici i els Rosers.
AI final del s. XIX i començament del s. XX eren molt populars les festes dels carrers (quasi tots en tenien una que coincidia amb el dia del seu sant patró), com també les dels oficis. Encara ara, alguns carrers i oficis les commemoren.
El carnestoltes, arrelat des d'abans del s. XVIII, era una de les festes més importants. Cada societat recreativa aportava la seva carrossa a una desfilada i preparava balls on la gent anava disfressada.
Ballada a la plaça Major d l/ rallt la Fesra de SallI Martirià (I la fi del
s. XIX.
La festa de Sant Martirià
L'any 1368 el rei concedeix el dret de celebrar la Fira de
Sant Martirià coincidint amb els dies que se celebrava la festa
del sant. Uns segles després, el 1599, el bisbe Francisco
Arévalo de Zuazo en visita
pastoral acceptà canviar el dia de la festa de Sant Martirià per
diferenciar-la de la fira comercial. Concedí que es fes
un mes abans, el 24 d'octubre.
Finalment, l'any 1972,
s'acorda traslladar la festa de
Sant Martirià al dissabte anterior al 24 d'octubre, sempre
que aquest dia no coincideixi en
dissabte.
Fins al s. XIX, l'organització de la festa depenia de la Confraria de Sant Martirià (fundada abans del s. XV) amb
seu a l'església del monestir.
AI final del s. XIX i
començament del s. XX, es finançava per subscripció
popular amb una aportació de l'Ajuntament. Després se
n'encarregaven les entitats cíviques coordinades per
l' Ajuntament. Avui el pes del
