2 minute read
37 Indústria i immigració
Acomençament del s. XX anaren desapareixent les blanqueries i les papereries. Només restaren fàbriques, de petites dimensions, de farina, d'oli, de pastes de sopa, de gèneres de punt i de xocolata. N'aparegueren d'aiguardent i sifons, de gel, de rajoles, de cartró, de seda i d'espècies.
Durant la primera Guerra Mundial (1914-1919) sorgí la fàbrica J. Gimferrer S. A. (Les Saques) dedicada als sacs de jute, d'espart i de lli. Fins a la dècada dels cinquanta fou la més gran. L'exportació d'alls i la criança de porcs i mules ajudaren a substituir la indústria. Els anys vint i trenta els alls s'exportaven arreu del món, però entre 1940 i 1950 davallaren coincidint amb el procés d'industrialització.
Advertisement
Després de la Guerra Civil naixeren petites empreses de caire familiar que tingueren el seu millor moment a partir dels seixanta. Aquestes indústries eren del ram del metall (bombes d'aigua, torneries, rentadores, cargols), alimentació (xocolata, pollastres, pinsos) i derivats de la fusta (caixes, mobles).
Als anys seixanta es produí un fort creixement econòmic. La població ocupada en la indústria i els serveis s'incrementà notablement
L' al/y 1989 UII/cà les seves porres 111/ 0 de les fàbriqlles més emblemàriques de la ciulal: Les Saques.
mentre decaigué la dedicada a l'agricultura. La indústria es diversificà i els sectors forts foren els de la construcció, de la fusta, el tèxtil (J. Gimferrer S.A., Castañer S.A. , Molfort's), el metall (Boelsa, Dytsa), les pells adobades (Curtits Ametller S.A.) i l'alimentació (Nutrex, Miquel Callís S.A., Miquel Juncà S.A., Xocolates Torras).
El primer sector en volum d'ocupació industrial ja no és el tèxtil sinó el metall i l'alimentari. Les de material de transport i maquinària creixen vinculades a l'exportació i al capital estranger.
El creixement industrial portà el demogràfic, que en gran part es degué a la immigració, sobretot de gent de la comarca, però també forana (entorn del 9% eren de fora de Catalunya, primordialment d'Andalusia i Extremadura). Ara, l'externa, prové dels països africans. La majoria de la població és assalariada, amb importància gels escolars i jubilats. Es adulta, tirant a gran, per raó del descens de la natalitat.
Avui dia les empreses són de tipus mitjà (40-100 treballadors), amb moltes de menys de 25 treballadors. L'eix de creixement és el de Banyoles-Porqueres-Cornellà del Terri. Les empreses exportadores es troben en el metall, tèxtil i les pells adobades. Recentment la crisi s'ha notat en les empreses del sector tèxtil (tancament de J. Gimferrer l'any 1989 i de Molfort's el 1992, reestructuració de Castañer SA), en el sector del metall (Metbasa) i en les pells adobades (Curtits Ametller SA).
El creixement demogràfic
1367 1.590 h. 1598 1.750 h. 1652 2.800 h. 1787 3.708 h. 1807 3.555 h. 1834 3.408 h. 1861 5.IOOh. 1900 5.103 h. 1930 5.970 h. 1940 6.338 h. 1950 6.672 h. 1960 8.075 h. 1970 10.023 h. 1981 12.393 h. 1992 13.808 h.
S'ha accentuat l'entrada de capital forà (M. Callís i
Xocolates Torras, entre . d'altres) i el revifament de la construcci ó per l'obra pública (Olimpíada). El comerç pateix un minifundisme perillós. Banyoles és un centre industrial intermedi, on coexisteixen els sectors tradicionals i els moderns.
