3 minute read
35· La Segona República i la Guerra Civil
AI final del s. XIX i començament del s. XX els carlins i els liberals moderats acostaren posicions i els republicans federals capitalitzaren el liberalisme més democràtic. Això possibilità l'existència de dos blocs polítics que s'alternaven en el poder municipal: els catòlics o administratius (amb catòlics, ex-carlins, monàrquics, Lliga Regionalista i catalanistes moderats) i els republicans federals (amb elements liberals). En el panorama polític també hi eren presents els tradicionalistes , els republicans radicals (Ierrouxistes) i els socialistes (als anys vi nt es fundà una secció de la Unió Socialista de Catalunya).
Durant la dictadura del general Primo de Rivera foren represaliats els elements republicans i catalanistes. En canvi , els monàrquics en el poder s'aglutinaren en una secció del partit, inspirat pel dictador, Uniòn Patriòtica.
Advertisement
EI12 d'abril de 1931 se celebraren les eleccions municipals que portari en a la proclamació de la República. Es presentaren dues candidatures: la Coalició Monàrquica (amb elements de la Unión Patriótica, Lliga Regionalista i tradicionalistes), i la Coalició Republicana (amb
Míting a la plaça Major durant la festa
del 14 d'abril de 1933.
republicans federals, membres d'Acció Catalana -catalanistes republicans- i independents). Guanyà la monàrquica per 40 vots de diferència.
EI14 d'abril , en veure els resultats d'arreu del país, a Banyoles es proclamà la República. Una manifestació amb banderes catalanes i republicanes es dirigí, tocant la Marsellesa, a l'Ateneo Bañolense i a l'Ajuntament. Allí, des del balcó, es proclamà la república catalana i es nomenà alcalde Jacint Masgrau i Butinyà, d'Acció Catalana.
Les eleccions municipals de l'any 1934 les guanyà
l'esquerra (amb elements d'ERC, d'AC, i de la Federació Agrària Socialista Obrera). Cal destacar el paper del sindicat local Acció Social Agrària, fundat per Baldiri Juscafresa i Serrats, que l'any 1932 reuní en una Assemblea representants de 150 pobles de les comarques gironines.
El 19 de juliol de 1936, un dia després de l'aixecament del general Franco, es veieren elements armats pels carrers. A cap fàbrica no es treballava i en una reunió multitudinària al Salón Moderno es decidí la incautació de convents i temples. Es formà el Comitè de Guerra de Banyoles que va esborrar el paper de l'Ajuntament. Els capellans i les monges marxaren o es quedaren a casa de familiars o amics. Els partits i sindicats s'incautaren de les cases dels rics fugitius o no adeptes. Sorgiren nous partits i sindicats: PSUC, FAI, POUM, Federació d'Obrers i Camperols, CNT i UGT.
Es patí la guerra amb assassinats, robatoris, persecucions, morts al camp de batalla, empresonaments, exili i afusellaments, col.lectivitzacions i escassetat d'aliments. Es cremaren tresors artístics com el retaule barroc del monestir. Foren estimbades les campanes de Santa Maria i la Martiriana del monestir. La manca de feina portà a fer obres públiques, a les col.lectivitzacions de fàbriques (Indústries Coromina, Les Saques), i a la formació de cooperatives (de fusters , pintors, de l'edificació). S'intentaren noves experiències econòmiques amb la Municipalització de l'Habitatge (els immobles, solars i terrenys passaren a ser de propietat municipal). La crisi econòmica provocà que l'Ajuntament es veiés obligat a emetre paper moneda.
L'octubre del 1936 s'escollí un nou Ajuntament i el Comitè de Guerra fou suprimit. Fins a l'any 1938 els alcaldes foren primordialment de la CNT. Més tard , però, tornà Jacint Masgrau i Butinyà. El 8 de febrer de 1939 entrà a la ciutat el Cuerpo del Ejército de Navarra de l'exèrcit nacional.
