Míting a la plaça Major durant la festa
86
I final del s. XIX i començament del s. XX els carlins i els liberals moderats acostaren posicions i els republicans federals capitalitzaren el liberalisme més democràtic. Això possibilità l'existència de dos blocs polítics que s'alternaven en el poder municipal: els catòlics o administratius (amb catòlics, ex-carlins, monàrquics, Lliga Regionalista i catalanistes moderats) i els republicans federals (amb elements liberals). En el panorama polític també hi eren presents els tradicionalistes , els republicans radicals (Ierrouxistes) i els socialistes (als anys vi nt es fundà una
A
secció de la Unió Socialista de Catalu nya) . Durant la dictadura del general Primo de Rivera foren represaliats els elements republicans i catalanistes. En canvi , els monàrquics en el poder s'aglutinaren en una secció del partit, inspirat pel dictador, Uniòn Patriòtica. EI12 d'abril de 1931 se celebraren les eleccions municipals que portari en a la proclamació de la República. Es presentaren dues candidatures: la Coalició Monàrquica (amb elements de la Unión Patriótica, Lliga Regionalista i tradicionalistes), i la Coalició Republicana (amb
del 14 d'abril de 1933.
republican s federals, membres d'Acció Catalana -catalanistes republicans- i independents). Guanyà la monàrquica per 40 vots de diferència. EI14 d'abril , en veure els resultats d'arreu del país, a Banyoles es proclamà la República. Una manifestació amb banderes catalanes i republicanes es dirigí, tocant la Marsellesa, a l'Ateneo Bañolense i a l'Ajuntament. Allí, des del balcó, es proclamà la república catalana i es nomenà alcalde Jacint Masgrau i Butinyà, d'Acció Catalana. Les eleccions municipals de l'any 1934 les guanyà
