10· Els artistes gòtics

30 L' art gòtic està ben representat a Banyoles. Entre els segles XIII i XV la vila passa per moments pròspers, i això es fa notar en els importants edificis públics, laics o religiosos, que es construeixen en aquesta època. Entre altres cal recordar els de Santa Maria dels Turers, la Pia AI moina, la Llotja del Tint, la plaça Major i nombroses cases de prohoms a la plaça de la Font, a la del Teatre o al carrer Nou.

No són menys importants les obres d'art mobiliar, que s'encarreguen a destacats artistes. Esmentem, de passada, el famós Crist de Banyoles, desaparegut de Santa Maria dels Turers entre 1918 i 1919 i que es troba des de 1922 a la sala gòtica de l'Art Institute of Chicago. Aquesta magnífica talla de noguer, enguixada i policromada, es classifica avui dia com d'estil romànic tardà, de transició al gòtic. Es data com d'inicis o meitat del s. XIII.

Banyoles també és coneguda dins l'art gòtic de Catalunya pel pintor Francesc Solives, nascut en aquesta vila i autor, vers 1480, de l'important retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys. De totes maneres,

Arqueta de plata de Sam Manirià abans de patir el robatori de l'ally 1980.

les dues peces gòtiques que poden considerar-se realment emblemàtiques de la ciutat són el retaule de Santa Maria de l'Escala i l'Arqueta de Sant Martirià. De les dues en va realitzar un magnífic estudi Mn. Lluís Constans l'any 1947. Pere Freixas, l'any 1979, va aportar noves dades inèdites de gran interès sobre els autors d'aquestes dues obres mestres.

El retaule de Santa Maria o de Nostra Senyora de l'Escala és obra de Joan Antigó, de l'escola de Girona, entre 1437 i 1439.

És considerada una peça excel.lent, d'entre les millors del gòtic internacional. Fou encarregat per l'abat Pau per 200 florins. Consta de cinc cossos verticals, amb el central buit per a posar-hi una marededéu, que tot primer fou de fusta i més tard se substituí per l'actual d'alabastre policromat (s. XIV).

Els altres cossos estan ocupats per escenes de la vida de la Mare de Déu, per ordre çronològic segons la Llegenda Auria de Jacobo de Varaggio. El sotabanc, que sosté el retaule ,està format per set plafons, amb figures de sants i de la Mare de Déu dels Dolors, ex cepte el del mig, que és buit perquè allí s'hi posava sempre una Pietat.

Les pintures de la Pia Almoina

A la Pia Almoina s'han

descobert restes de pintures

murals gòtiques (segles XIIl-XIV)

en et primer pi s d'aquest palau, tant a la galeria com a la sala

Josep M. Corominas. També, dins de les actuals sales de Prehistòria,

e s localitzaren restes de grafits m edievals sobre estucs, amb figures d'un guerrer a cavall i

d'un vaixell amb rems.

Les de la sala Josep M.

Corominas eren a l'intradós i sobre els envans que obturaven

Retaufede Sal/ta Maria de l' Escala (s. XV). Detall de Sallt Bel/el.

L'Arqueta de Sant Martirià fou una obra del taller dels Artau (Francesc Artau I i 11 ), realitzada entre 1413 i 1453. Estava perfectament conservada fins a 1 '11 de gener de 1980, data en què fou espoliada i en què es perderen les seves figures de plata.

L'arca, destinada a contenir l'urna amb les relíquies de sant Martirià, estava feta de fusta, amb aplics i figures de plata repussada. Té la forma d'un temple gòtic, amb una torre central, coronada per una creu. Sota la torre hi havia a cada banda la imatge de sant Martirià beneint. A les façanes i als voladissos de l'arca hi havia 24 figures de sants, tots de plata.

-===;- els arcs, tant per la part inlerna com externa, i també sobre la pilastra central, d'on arrencaven.

Són fetes en colors naturals:

negre, vennell, ocres i blau. A l'intradós dels arcs hi havia barres a la part in fenor, una franja amb motius floral s a mitja al çada i altre cop barres a la seva part alta. Per darrere els arcs hi havia cinc franges de pintures, separades per sanefes. Una d'aquestes franges conté figures afrontades dins de zones

quadrilobulades. Les figures

corresponen a rates, ocells i a

quadrúpedes (cèrvids o caprins).