2 minute read
38· Vers una nova ciutat
Del 1900 fins al final de la Guerra Civil el creixement urbà fou molt escàs malgrat l'obertura del ¡>asseig de la Indústria, del ci Alvarez de Castro i la creació, al sudoest, d'una zona residencial.
De mica en mica, els pagesos propietaris de petites explotacions anaren disminuint, ja que l'agricultura no resultava tan rendible i en canvi ho era més vendre la propietat per edificar-hi. Des del 1962 fins al 1975 la superfície urbana s'incrementà considerablement en detriment de la rústica. També cresqué el nombre de persones propietaris del seu habitatge, trencant la situació del segle anterior. La pressió sobre el sòl urbà en aquests anys va ser molt forta. La ciutat es transformà en zona industrial i de serveis.
Advertisement
A la dècada dels cinquanta, i més accentuadament als anys seixanta i setanta, la forta immigració portà la construcció dels barris perifèrics, en llocs on els terrenys es podien adquirir a preus més econòmics perquè eren lluny del centre de la ciutat. Es crearen veritables barris marginats. Aquesta contrucció va estar emparada pel Pla General d'Urbanisme del 1957, que preveïa molt poca zona industrial i preparava la ciutat
ViSia aèria del//OII parc de la Draga i de la Vila Olímpica l'any 1991.
per a créixer fins a 40.000 habitants.
Entre 1941 i 1954 es construïren els Grups de Sant Martirià i de Santa Maria dels Turers (Cases Barates). Són cases adossades amb un discret jardí. En principi patien d'una manca total de serveis i equipaments que feien necessari recórrer diàriament la distància que separava aquest nucli, avui barri de Sant Pere, del centre de la ciutat.
Després es començà a construir el Grup Gimferrer
(anomenat popularment "Corea") a la falda del puig d'en Colomer. Es tractava de donar habitatge als primers obrers emigrants portats per a treballar a la fàbrica de Les Saques. Finalment, vindrien Mas Palau, els pisos de CanaletaLa Rajoleria, la urbanització de Can Puig de la Bellacasa, el Grup d'Habitatges del Pla de l'Ameller, el barri Canemeres i la urbanització de la Font Pudosa.
Paral·lelament s'inicià la construcció indiscriminada de petits tallers, magatzems, granges i habitatges en petites parcel·les als Plans de Mata i Camós, on no existien carrers, ni aigua ni clavegueres.
La gestió de l'Ajuntament i els interessos privats féu possible un creixement desordenat. S'inicià un creixement dispers, amb disseminació de molts habitatges i amb mancança de serveis a moltes zones.
En la democràcia es confecciona el Pla General del 1984, avui encara vigent. Es l'intent de corregir el desordre urbanístic. Es preveu un creixement fins a 18.000 habitants. Es tracta de recompondre el teixit urbà i connectar els barris. Es contempla un creixement cap a la banda est, amb la voluntat de lligar els barris marginats d'aquest sector (Mas Palau, Canaleta-Rajoleria, Can Puig) al centre urbà. També es vol, amb la variant, al lunyar el trànsit del centre urbà, enllaçar viàriament aquests barris de l'est i unir-los directament amb les zones industrials (Pla de la Coromina).
El nomenament com a subseu olímpica de rem l'any 1987, i les obres que es desenvolupen a tal fi (Vila Olímpica, Parc de la Draga, Front de l'Estany, Variant, carrer de la Sardana, passeig Mn. Constans, etc.) són l'aplicació pràctica a aquestès zones del Pla General del 1984.
Actualment, es desitja una ciutat que desenvolupi la seva doble condició d'industrial i de serveis, amb racionalitat urbanística i integració de tots els barris i amb una qualitat de vida mitjana-alta.
