3 minute read
34· La música
Les arrels de la història musical van molt lligades al monestir. AI s. XIII Guillem de Balneolis ja era cantor a la Col·legiata de Sant Feliu de Girona. En el s. XV existia l'orgue del monestir i el s. XVI s'hi creà el Mestrat de Cant per a ensenyar música religiosa. Uns anys després, el 1603, l'església de Santa Maria dels Turers incorporà el seu orgue. En el s. XV III es formaren algunes Cobles que interpretaven música religiosa i popular.
Entre els segles XIX i XX les cobles tocaven sardanes, balls moderns, concerts i actuaven en les funcions teatrals. N'existiren moltes: la Cobla Corominas (1860-1873), Els Juncans (1745-1918), la Cobla Nova (1880-1887), la Unió Banyolina (1873-1925), la Principal de Banyoles (1927-1959) i la nova Principal de Banyoles (des de 1983).
Advertisement
El 1908, una colla banyolina ballà el contrapàs al Parc Güell de Barcelona. Més tard, del 1920 al 1923, se celebraren uns Certàmens Musicals de Sardanes que es reprengueren als anys trenta. El 1934, el Foment de la Sardana organitzà el 1 r Aplec de la Sardana. Per al segon s'hagué d'esperar fins al 1954. El Foment tornà a constituir-se l'any 1978.
Membres de la c:oblaorqllesrra-
orqllesrrilw La Principal de Banyoles, l'any 1933.
Després de la Guerra Civil es reprenen les ballades públiques de sardanes (1939) patrocinades, més tard, per la Sección Sardanista y Folklórica del Círculo de Católicos. El 1965, Banyoles fou nomenada ciutat Pubilla de la Sardana. L'any 1990 se celebrà el 1 er. Simposi de Música i Cobla dins la programació de l'Olimpíada Cultural. Actualment, existeixen diverses colles sardanistes, es concedeixen els premis de música per a cobla de Banyoles-Ceret (1985) i es fa anualment el tradicional Concert de Música per a Cobla de Sant Martirià.
Banyoles ha donat compositors famosos com: Joaquim Palmada i Butinyà (1865-1947), Cassià Casademont i Busquets (1875-1961 ), Josep Saderra i Puigferrer (1883-1970), Rossend Palmada i Teixidor (1893-1988), Manuel Saderra i Puigferrer (1908), Martirià Font i Coll (1923), Enric Gratacós i Massanella (1887-1969), Josep Juncà i Juscafresa (18881972), entre altres.
La majoria d'associacions recreatives i religioses tenien el seu cor: l'Ateneo Bañolense (amb Joaquim Palmada de director), el Circulo de Católicos (el mestre de cor era Enric Juncà), la Lliga de la Defensa (amb Francesc Carré), l'Orfeó de Ntra. Sra. de Montserrat del Sindicat Agrícola (amb Joaquim Mateu), les Capelles de Cant del monestir, amb el mestre Adolf Monforte i la de Santa Maria dels Turers.
Altres corals agafaren el relleu: l'Orfeó Popular Banyolí amb J. Saderra de director (19191925), la Schola Cantorum de Ntra. Sra. de Montserrat (1942), la de les Escoles Municipals, els Rossinyols del Llac, Harmonies del Llac (1948), l'Agrupació Polifònica, la Coral Mixta (1973), la de la Llar del Jubilat, la del Centre Excursionista, i la Coral Alba de l'Institut Pere Alsius (1989). Els grallers de Banyoles actuen a moltes festes amb la seva música tradicional. La dansa començà seriosament en els anys quaranta amb la Sección de Ballets del Circulo de Católicos i avui continua amb l'Esbart Fontcoberta.
Recentment, els grups de rock s'han fet un lloc en el panorama musical. Un dels primers, The Rixent's, data del 1966. Aviat agafà força i el 1970 hi hagué el Primer Festival de Conjunts de Banyoles. Des de llavors la creació de grups no ha parat. L'any 1977 es formà l'Orquestra de Sant Martirià. Del 1981 són els Dandys que després, amb Stornuts, formaren Kitsch (amb dos discs, Kitsch 1 i 2, i un vídeo). També d'aquest any són Isis, ara 1-6 (amb disc i vídeo). Actualment, encara continuen creant-se nous conjunts com: Zoo-ll.Iògics, Terratrèmol, el grup del Taller Muncipal de Música, ...
