Membres de la c:obla-
orqllesrra-
84
es arrels de la història musical van molt lligades al monestir. AI s. XIII Guillem de Balneolis ja era cantor a la Col·legiata de Sant Feliu de Girona. En el s. XV existia l'orgue del monestir i el s. XVI s'hi creà el Mestrat de Cant per a ensenyar música religiosa. Uns anys després, el 1603, l'església de Santa Maria dels Turers incorporà el seu orgue. En el s. XV III es formaren algunes Cobles que interpretaven música religiosa i popular.
L
Entre els segles XIX i XX les cobles tocaven sardanes, balls moderns, concerts i actuaven en les funcions teatrals. N'existiren moltes:
la Cobla Corominas (1860-1873) , Els Juncans (1745-1918), la Cobla Nova (1880-1887), la Unió Banyolina (1873-1925), la Principal de Banyoles (1927-1959) i la nova Principal de Banyoles (des de 1983). El 1908, una colla banyolina ballà el contrapàs al Parc Güell de Barcelona. Més tard, del 1920 al 1923, se celebraren uns Certàmens Musicals de Sardanes que es reprengueren als anys trenta. El 1934, el Foment de la Sardana organitzà el 1r Aplec de la Sardana. Per al segon s'hagué d'esperar fins al 1954. El Foment tornà a constituir-se l'any 1978.
orqllesrrilw La Principal de Banyoles, l'any 1933.
Després de la Guerra Civil es reprenen les ballades públiques de sardanes (1939) patrocinades, més tard, per la Sección Sardanista y Folklórica del Círculo de Católicos. El 1965, Banyoles fou nomenada ciutat Pubilla de la Sardana. L'any 1990 se celebrà el 1er. Simposi de Música i Cobla dins la programació de l'Olimpíada Cultural. Actualment, existeixen diverses colles sardani stes, es concedeixen els premis de música per a cobla de Banyoles-Ceret (1985) i es fa anualment el tradicional Concert de Música per a Cobla de Sant Martirià.
