20· L'auge industrial i demogràfic

Després d'uns segles de davallada s'i nicià, en el s. XVIII , una forta expansió demogràfica i industrial. La població passà dels 1.000 h. que tenia l'any 1717 als 3.708 del 1787. El creixement demog ràfic es degué fonamentalment a la immigració, tant de gent de la comarca com de fora d'ella.

L'activitat manufacturera experimentà un considerable auge. Banyoles era una de les primeres viles de les comarques gironines en la producció de teixits de cànem . L'altre producte important era el lli, mentre que la tradicional indústria de la llana estava en franca decadència. S'elaboraven teles fines d'holanda i robes (tendes de campanya, folres i camises) per a l'exèrcit espanyol de les colónies americanes. També hi havia tints, molins de paper, una farga, molins fariners i blanqueries. El 1777, s'instal.là la primera fàbrica d'indianes (de cotó).

Els sectors del cànem i del lli estaven en mans de negociants o comerciants que donaven la feina als teixidors de la vila i als pagesos de la comarca. Les dones i els nens tenien un paper molt important, ja que es filava i teixia en les cases particulars (a domici li). Per això els telers, tot i ser propietat dels negociants, no estaven

Lloc 0 11 hi hal'ja r antiga fàbrica de xocolates Torrent, f ilI/dada ell el

s. XVIII.

concentrats en un sol local sinó molt dispersos.

Els teixidors eren assalariats que sovint conreaven alguna parcel.la de terra prop de la vila per completar llurs ingressos. Així mateix, el pagesos feien treballar la família filant en èpoques d'inactivitat al camp. Es calcula que aquesta indústria donava feina a unes 400 persones repartides per tota la comarca.

El cas contrari eren el sectors de les mitges i del cotó, que estaven controlats per veritables fabricants.

Això implicava la concentració de telers en un únic local. Francesc Ametller, Josep Fages, Francesc Masmitjà i Francesc Lleopart (aq uest últim d'origen francès) eren d'aquesta mena de fabricants. Els tres darrers arribaren a fundar una companyia per a fabricar cotó amb 20 telers. Pel que fa a Francesc Ametller, l'any 1743 posseïa 22 telers per a teixir teles fines i 6 per a teles d'estopa i sacs, i donava treball a 12 mestres teixidors, 5 fad rins teixidors i 7 aprenents.

Els negociants i fabricants de Banyoles intentaren cercar nous mercats. Així, el 1784, Joseph Antoni de Perpiñà de Vilosa proposà crear una companyia que comercialitzaria els teixits de cànem cap a Amèrica i a canvi portaria primeres matèries.

La majoria de la població, més del 50%, eren artesans, mentre que la població dedicada a l'agricultura no depassava el 30%. Molts oficis eren exercits per gent immigrada: els negociants eren origi nari s de Tortellà; els ferrers , de Besalú; i els mestres de casa (paletes),

La Farga

L'actual Farga data de l'any 1685, quan el Batlle General de Catalunya atorgà a la Universitat la facultat de fabricar una farga d'aram.

De seguida es construí en terrenys del "Mas Pujol de sas

Rieras" (Mas Verdaguer). El juliol del mateix any de la

concess ió s'arrendà a Joan

Alsina.

Pocs anys després, el 1703, es vengué a un peroler de Borgonyà anomenat Miquel

Bemích. juntament amb la casa

i I 'hort. Finalment, fou adquirida per la fanulia

Escatllar, que la mantingué en funcionament fins als 50

d'aquest segle.

Util itzava les aigües del Rec Major per a fer girar dues rodes hidràuliques que mov ien els martinets (malls).

Marfil/el de la farg a d'aram .

serradors, calderers i fabricants de cotó provenien de França.

Els pagesos, la majoria sense cap propietat, conreaven la terra amb bous, si eren prou rics. Cu ltivaven blat, ordi i civada, però també una planta destinada a la indústria com era el cànem. Cap a la fi de segle la població pagesa va créixer en haver-hi un estancament industrial.