Lloc
0 11
hi hal'ja
rantiga fàbrica de 50
esprés d'uns segles de davallada s'i nicià, en el s. XVIII , una forta expansió demogràfica i industrial. La població passà dels 1.000 h. que tenia l'any 1717 als 3.708 del 1787. El creixement demog ràfic es degué fon amentalment a la immigració , tant de gent de la comarca com de fora d'ella.
D
L'activitat manufacturera experimentà un considerable auge. Banyoles era una de les primeres viles de les comarques gironines en la producció de teixits de cànem . L'altre producte important era el lli , mentre que la tradicional indústria de la llana estava en franca decadència.
S'elaboraven teles fines d'holanda i robe s (tendes de campanya, folres i camises) per a l'exèrcit espanyol de les colónies americanes. També hi havia tints, molins de paper, una farga, molins fariners i blanqueries. El 1777, s'instal.là la primera fàbrica d'indianes (de cotó). Els sectors del cànem i del lli estaven en mans de negociants o comerciants que donaven la feina als tei xidors de la vila i als pagesos de la comarca. Les dones i els nens tenien un paper molt important, ja que es filava i teixia en les cases particulars (a domici li). Per això els telers, tot i ser propietat dels negociants, no estaven
xocolates Torrent, f ilI/dada ell el
s. XVIII .
concentrats en un sol local sinó molt dispersos. Els teixidors eren assalariats que sovint conreaven alguna parcel.la de terra prop de la vila per completar llurs ingressos. Així mateix , el pagesos feien treballar la família filant en èpoques d'inactivitat al camp . Es calcula que aquesta ind ústria donava feina a unes 400 persones repartides per tota la comarca. El cas contrari eren el sectors de les mitges i del cotó, que estaven controlats per veritables fabricants.
