3 minute read
14 Les noves congregacions
Fins ben entrat el s. XVI cap orde religiós diferent del de Sant Benet pogué instal.lar-se a Banyoles. L'abat i els monjos del monestir benedictí de Sant Esteve, com a senyors de la vila, no permeteren que se n 'implantés cap altre.
L'any 1583, la Universitat (Ajuntament) aprofità que indirectament era l'encarregada de la capella del puig de Sant Martirià per a convidar-hi els frares caputxins. Aquests, de l'orde de sant Francesc, solien dur barba llarga i l'hàbit de color xocolata. Ja feia temps, des del s. XIII, que els franciscans predicaven a l'església de Santa Maria dels Turers per la quaresma. Amb la seva vinguda, la Universitat intentava buscar un nou contrapès al poder religiós del monestir.
Advertisement
El caputxins construïren un convent en el puig de Sant Martirià. Els primers foren fra Salvi Forest d'Hostalrich , fra Bonaventura de València, fra Antony de Castelló i fra Domingo de Castella. El monestir els deixà venir, però sempre que es dediquessin només a predicar i a atendre els moribunds.
Els prohibí residir prop de la vila, enterrar en el cementiri del convent i constituir aniversaris o altres confraries a la seva
La placera dels Es/udis. AI COSlat esquerre hi ha r edifici del Museu Darder. 01/ abal/s
s' aixecà el COllvellf dels pares senlites.
església. Aviat, el 1625, la Universitat suplicà llicència al General dels caputxins a Roma per a edificar un convent més a prop, però no hi reeixí. Uns tretze anys després foren substituïts pels pares servites.
El 28 de juliol de 1638 arribaren dos pares servites. Se'ls lliurà l'església, les cases i el monestir dels caputxins. Els servites, servents de la Verge Maria, és un orde religiós fundat en el s. XIII segons la regla de sant Agustí. Es dedicaren a la pregària, a
l'estudi i a la devoció de la Mare de Déu dels Dolors, i ocasionalment feren de mestres. Fundaren la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Com els caputxins, també intentaren residir a la vila. L'any 1674, l'abat i els monjos els feren fora d'un nou convent que mantenien en unes cases del carrer del Born. Inevitablement hagueren d'estar-se al convent de Sant Martirià. El 1787 hi vivien unes 17 persones: 10 professos, 2 novicis, 4 llecs i 1 criat.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) foren expulsats del seu convent per les tropes napoleòniques i es dispersaren per la vila i els masos de la comarca. Després d'aquesta guerra, i amb el convent enderrocat, n'hagueren d'edificar un de nou a l'interior de la població.
Primer intentaren fer-ho a l'antic quarter de cavalleria situat als Turers, però finalment, l'any 1817, beneïren les quatre primeres pedres d'allò que seria la nova església i convent, a l'actual Museu Darder. La nova església era d'estil greco-romà i constava d'una nau amb algunes capelles laterals. Residiren a Banyoles fins que, igual que els monjos del monestir, foren exclaustrats, l'any 1835.
El Convent Vell
Al puig de Sant Martirià
també se'l coneix populannent
com el del Convent Vell.
Segons la trad ició fou aquí on les relíquies de sant Martirià volgueren quedar-se per sempre
més a Banyoles. En el s. XI! hi havia una capella dedicada al sant.
Des del s. XlV molts devots
hi peregrinaven. En un principi, s'encarregaven d'aquesta capella representants de la vila i
del terme. Més tard, se'n feren
càrrec els frares caputxins. que hi aixecaren un convent.
A partir del 1638 foren
substituïts pels pares servites.
Durant la Guerra del Francès,
¡'exèrcit napoleònic hi construí
un fort, el Fort de Sant Martirià. Finalment, l'agost de 1810, per
