2 minute read
36· Del franquisme a la nova democràcia
88 L' entrada de l'exèrcit nacional suposà la implantació del franquisme. Començà la depuració de la societat banyolina d'elements adeptes al règim republicà.
Es depuraren els funcionaris municipals i els treballadors de les empreses privades. Els anarquistes, socialistes, comunistes, republicans i catalanistes no adeptes foren persegu its. Alguns hagueren d'exiliar-se i d'altres se'ls empresonà o afusellà. Es dissolgueren les entitats catalanistes, republicanes o obreres. Es procedí ràpidament a treure els rètols i anuncis en català. Es va perseguir aquest idioma extranjero, com també tot allò que fes flaire de catalanisme. Es prohibiren tots els actes públics sospitosos i s'aplicà la censura contra les activitats culturals.
Advertisement
Per a ocupar càrrecs, es demanava: ser espanyol i persona de bona conducta moral i política que s'acreditava mitjançant un aval donat per persones adeptes al nou règim. Hi hagué grans manifestacions religioses, de les quals cal destacar la Consagración de la ciudad al Corazón de María, l'any 1943, o la Visita de la Verge de Fàtima el 1950, quan s'adornaren de flors tots els carrers.
El primer ajuntament elegit pels triomfadors va ser format per la gent d'ordre, de la dreta monàrquica, ex-membres de la
Pel" la l';sira de la Verge de Fàtima. l'any 1950, s' el/ramaren gairebé rots els carrers de Bal1)'oles. ViSia de la plaça dels Turers i del carrer Grall.
Unión Patriótica i carlins. Foren alcaldes: Miquel Boix i Vilardell (1939), Josep M. Coromina i Hostench (1940) , Francesc X. Prat i Hostench (1940-1949), Miquel Boix i Vilardell (19491958), Lluís Hereu i Vidal (19581963), Andreu Agustí i Trilla (1963-1967) i Guillem Turró i Corominas (1967-1979).
La vida municipal girà sobre la base de la representació per terços corporatius: regidors escollits pels caps de família, pels organismes sindicals oficials i per les entitats econòmiques, professionals i culturals. Els aspirants a candidats, fins i
tot quan s'elegien per sufragi , havien de tenir el vist-i-plau del governador civil. L'alcalde era el cap local del Movimiento (representant de la FET-JaNS).
Als anys seixanta el règim s'obrí i es comencen a formar els moviments de nuclis opositors que culminen a la dècada dels setanta.
Aparegueren seccions locals dels partits. L'any t 976 es creà l'Assemblea de la Comarca de Banyoles, adherida a l'Assemblea de Catalunya, per lluitar per la democràcia, l'Estatut d'Autonomia i l'Amnistia dels presos polítics. Es constitui una Comissió d'Informació i Control de l'últim ajuntament franquista (amb la participació dels partits, associacions de veïns i entitats ciutadanes democràtiques) per evitar l'especulació urbanística i s'aconseguí congelar el Pla d'Urbanisme. Aviat, també els sindicats CCOO i UGT feren la seva presentació a Banyoles.
El 1979 se celebren les primeres eleccions municipals democràtiques. L'alcalde serà Salvador Juncà i Busquets, d'ERC. Els altres alcaldes elegits en la democràcia són Pere Hernàndez i Lizoaín (1983-1991) de CiU , i Joan Solana i Figueras de la Plataforma Progressista.
Manifestació de la Diada Nacional de Catall/llya l'any 1977 a Banyoles.
L'escut de Banyoles
L'any 1920 Banyoles rebia el títol de Ciutat de mans del rei Alfons XIIl. Més tard, el 1976,
se li concedí poder catalanitzar
el seu nom oficial i el 1983 es
dota de l'actual escut municipal. Aquest escut
heràldic té les següents
característiques:
Escut caironat truncat,(en forma de rombe, partit en dues
parts). En el primer d'argent hi figura una lletra B majúscula de sinople (color verd) i en el segon d'or, 4 pals de gules (barres de color vennell).
