88
' L
entrada de l'exèrcit nacional suposà la implantació del franquisme. Començà la depuració de la societat banyolina d'elements adeptes al règim republicà. Es depuraren els funcionaris municipals i els treballadors de les empreses privades. Els anarquistes, socialistes, comunistes, republican s i catalanistes no adeptes foren persegu its. Alguns hagueren d'exiliar-se i d'altres se'ls empresonà o afusellà. Es dissolgueren les entitats catalanistes, republicanes o obreres. Es procedí ràpidament a treure els rètols i anuncis en català. Es va perseguir aquest idioma extranjero, com també tot allò que fes flaire de catalanisme.
Es prohibiren tots els actes públics sospitosos i s'aplicà la censura contra les activitats cul tural s. Per a ocupar càrrecs, es demanava: ser espanyol i persona de bona conducta moral i política que s'acreditava mitjançant un aval donat per persones adeptes al nou règim. Hi hagué grans manifestacions religioses, de les quals cal destacar la Consagración de la ciudad al Corazón de María, l'any 1943, o la Visita de la Verge de Fàtima el 1950, quan s'adornaren de flors tots els carrers. El primer ajuntament elegit pels triomfadors va ser format per la gent d'ordre, de la dreta monàrquica, ex-membres de la
Pel" la l';sira de la Verge de Fàtima. l'any 1950, s ' el/ramaren gairebé rots els carrers de Bal1)'oles. ViSia de la plaça dels Turers i del carrer Grall.
Unión Patriótica i carlins. Foren alcaldes: Miquel Boix i Vilardell (1939), Josep M. Coromina i Hostench (1940) , Francesc X. Prat i Hostench (1940-1949), Miquel Boix i Vilardell (19491958), Lluís Hereu i Vidal (19581963), Andreu Agustí i Trilla (1963-1967) i Guillem Turró i Corominas (1967-1979). La vida municipal girà sobre la base de la representació per terços corporatius: regidors escollits pels caps de família, pels organismes sindicals oficials i per les entitats econòmiques, professionals i culturals. Els aspirants a candidats, fins i
