19· De plet en plet

En el s. XVIII els barons (senyors) per neutralitzar els intents del municipi d'alliberar-se totalment de la tutela feudal seguiren l'estratègia de pledejar periòdicament en contra de l'Ajuntament, sovint per causes insignificants de recuperació de drets i exaccions discutibles o ja caducades.

No és estrany, doncs, que en el s. XVIII , quan el poder de l'abat i del monestir estava en plena decadència, hi hagués tot un reguitzell de plets entre el monestir i la vila.

En el s. XVII els jurats sol.licitaren l'annexió de Banyoles a la corona a canvi d'una indemnització econòmica a l'abat. Des de 1723 es pledejà perquè la població demanava el traspàs de la jurisdicció abacial a la reial. Volia dependre del rei i no de l'abat. Aquest plet per la jurisdicció durà gairebé tot el segle, fins a la desaparició del monestir. L'any 1751, els habitants, malgrat les interferències dels monjos, havien recaptat 28.000 rals de billó per alliberar-se. L'any 1784 demanaren el segrest temporal de la jurisdicció de l'abat. S'intentava d'aquesta forma que deixés d'exercir el seu poder fins a la conclusió del plet. Sistemàticament, però, la Reial Audiència concloïa a favor del Monestir.

L'allliga carnisseria de l'abat era sill/ada a la plaça de la Vila Ve1la (actual plaça del Teatre) . a la tercera casa a l'esquerra de la fotografia .

Una altra font de plets va ser per l'elecció dels regidors. El Decret de Nova Planta acabà amb els privilegis municipals i l'Ajuntament quedà format per un alcalde (batlle) i cinc regidors. El càrrec d'alcalde durava dos anys i el de regidor un. L'Ajuntament presentava una terna d'individus a l'abat, que decidia amb el consentiment últim de la Reial Audiència. L'any 1766 el rei Carles III aprovà l'elecció pels veïns de dos càrrecs (síndic personer i diputat del

comú) que normalment solien ser contraris al poder abacial.

L'any 1750 es produí un avalot popular contra els regidors, perquè no s'estava d'acord amb la manera d'escollir-los. Quasi tots els veïns s'hi veieren implicats, es repicaren campanes i s'escoltaren crits en contra dels "botiflers" .

L'any 1761 , l'abat Ignasi de Francolí no acceptà la terna proposada. La corporació no va voler cedir. La Reial Audiència donà la raó a l'Ajuntament.

L'abat rebutjava sistemàticament les ternes fins que els proposats fossin favorables als seus interessos. L'any 1785 negà repetidament l'aprovació del batlle proposat per l'Ajuntament. Al.legava defectes i inhabilitacions. Finalment, la Reial Audiència l'autoritzà a nomenar directament els regidors.

El 1788, el rei Carles III lliurà despatx a l'alcalde major de Girona perquè procedís a Banyoles a la insaculació (elecció a sorts) dels càrrecs, tal com es feia a les poblacions on els conflictes electorals i el desgovern resultaven irresolubles.

Paral.lelament s'obriren altres plets. El de la parroquialitat i pel dret a cementiri (es decidia si l'havia de tenir Santa Maria dels Turers o Sant Esteve), pel dret d'elecció dels predicadors de la quaresma a l'església de Sta. Maria i pel dret exclusiu del monestir a tenir forn i carnisseria (la vila en el decurs dels segles havia obert forns i carnisseries del Comú). En el cas de la parroquialitat, el 1757, el Tribunal romà de la

Portapau, símbol dels jllrats de la vila. Es portava a l'ofici de la Festa de la Mare de

Rota sentenciava que s'havia de retornar al monestir.

El monestir plantejà tots els plets que va poder per desviar l'atenció i els recursos econòmics del poder municipal buscant que renunciés a mantenir els dos plets més importants: els de la jurisdicció i el de l'elecció de regidors.