48
E
n el s. XVIII els barons (senyors) per neutralitzar els intents del municipi d'alliberar-se totalment de la tutela feudal seguiren l'estratègia de pledejar periòdicament en contra de l'Ajuntament, sovint per causes insignificants de recuperació de drets i exaccions discutibles o ja caducades. No és estrany, doncs , que en el s. XVIII , quan el poder de l'abat i del monestir estava en plena decadència, hi hagués tot un reguitzell de plets entre el monestir i la vila. En el s. XVII els jurats sol.licitaren l'annexió de Banyoles a la corona a canvi
d'una indemnització econòmica a l'abat. Des de 1723 es pledejà perquè la població demanava el traspàs de la jurisdicció abacial a la reial. Volia dependre del rei i no de l'abat. Aquest plet per la jurisdicció durà gairebé tot el segle, fins a la desaparició del monestir. L'any 1751, els habitants, malgrat les interferències dels monjos, havien recaptat 28.000 rals de billó per alliberar-se. L'any 1784 demanaren el segrest temporal de la jurisdicció de l'abat. S'intentava d'aquesta forma que deixés d'exercir el seu poder fins a la conclusió del plet. Sistemàticament, però, la Reial Audiència concloïa a favor del Monestir.
L'allliga carnisseria de l'abat era sill/ada a la plaça de la Vila Ve1la (actual plaça del Teatre) . a la tercera casa a l'esquerra de la fotografia .
Una altra font de plets va ser per l'elecció dels regidors. El Decret de Nova Planta acabà amb els privilegis municipals i l'Ajuntament quedà format per un alcalde (batlle) i cinc regidors. El càrrec d'alcalde durava dos anys i el de regidor un. L'Ajuntament presentava una terna d'individus a l'abat, que decidia amb el consentiment últim de la Reial Audiència. L'any 1766 el rei Carles III aprovà l'elecció pels veïns de dos càrrecs (síndic personer i diputat del
