25· El nou paper de l Església

Amb la desamortització de l'any 1835 desaparegueren els monjos bendictins i els pares servites. La parroquialitat passà a Santa Maria dels Turers i el seu rector esdevingué el cap espiritual de la vida religiosa.

Tota la població anava a rebre cada nou rector. L'alcalde, els regidors, els empleats municipals, les associacions, els nens de les escoles, el jutge, els caps de correus i telègraf, el cap de la guàrdia civil i els religiosos l'anaven a rebre a l'entrada de la població i en una mena de processó, amb balcons adornats amb cobrellits i gent esperant als carrers, l'acompanyaven fins a l'església de Santa Maria dels Turers.

El rector feia costat als sectors catòlics en les eleccions municipals i inspirava la publicació de revistes locals. Actuava de consiliari de certes entitats locals.

La desaparició del monestir també portà l'establiment de nous ordes religiosos que cobriren els buits deixats, en la beneficència, ensenyament i sanitat, pel monestir, pels pares servites i per les institucions antigues i que no omplí l'Ajuntament.

Processó de diumellge de Rams abans d'entrQr a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers.

L'any 1858 s'establiren les monges carmelites de l'antiga observança a l'abandonat Hospital de Sant Roc. Després de passar pel ci Sant Esteve inauguraren, l'any 1887, el local al ci del Dr. Hysern. Es dedicaren a l'ensenyament de nenes i als treballs de costura. Més tard, el 1862, aparegueren, amb la mateixa finalitat, les monges clarisses de la Divina Providència. I el 1875, instal.laren, al ci Sant

Anton i, l' lnstituto de Religiosas Hijas del Sagrado Corazón de Jesús dedicades a l'en senyament de noies i a recolli r velles desemparades. Fina lment, es traslladaren al el Nou.

També l'ensenyament masculí fou assu mit pels religiosos. L'any 1863 l'Ajuntament cedí al bisb at el local de l'antic monestir per posar-hi la Casa Missió. El 1866, fou ocupat pels missioners diocesans i hi fu ncionava una preceptoria de llatí. S'hauria d'esperar fins al 1904 per veure arribar els germans gabrielistes (els Hermanos), que fundaren el co Llegi de nens La Inmaculada. Es va recórrer a institucions religioses en la sanitat i en la benefi ciència. Es constituïren les Conferències de Sant Vicenç de Paül (1863). El 1880 les germanes de Sant Josep es feren càrrec de l'Hospital i el 1891 es fundà l'Asil dels Vel ls Desemparats a l'Horta del Sr. Abdon , fins que anaren al ci Valls (1897). El 1916, es constituí l'Institut secular d'operàries parroquials (Casa Nostra), fundat per Magdalena Aulina.

Façana del COll vellf de les mOl/ges clarisses de la Divina Providència al carrer de la Muralla. Portar sant Martirià a l'estany

Quan es patien sequeres, inundacions o epidèmies, es feien unes rogatives a sant

Martirià a l'església del

monestir. Si passats vuit o dotze dies no produïen efecte, les parròquies de la comarca convocaven processons amb llurs pendons, creus i imatges, i s'unien a la de Banyoles portant les relíquies del sant a l'estany.

Allà el capeUà agafava aigua i

la beneï a. A continuació

l'espargia sobre l'urna amb les

relíquies i als quatre punts cardinals. Es coneixen notícies

de la processó a partir de 1614. L 'última fou el 1878. Solia

reunir entIe quatre i deu mil persones.

Hi concorrien les parrÒQuies

de Santa Mari a de 8anyoles, Miànigues (amb Guèmol), Pujamol, Sant Vicenç i Santa Maria de Camós, Corts (amb Mata), Palol de Revardit, Cornellà, Sords, Santa Llogaia del Terri, Borgonyà, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos,

Vilademí, Fontcoberta, Vilavenut, Centenys, Esponellà,

Vilet1, Serinyà, UsaJl, Sant Miquel de Campmajor i

Porqueres.