3 minute read
31 La Puda i el turisme
EI turisme començà a s. XIX. punt de maxlma atracclo no era l'estany, com en l'actualitat, sinó la Font Pudosa, coneguda per les seves propietats medicinals. Les seves aigües sulfuro-carbonatades s'aconsellaven tant per a tractar les malalties de la pell i dels ossos com els problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries.
El turisme del s. XIX era un turisme reposat, de passejar i prendre aigües medicinals. AI final de segle, a la Font Pudosa s'hi afegí l'encant que l'estany va despertar en la burgesia. Es podia admirar la bellesa del seu paisatge, passejar tranquil.lament, prendre les aigües en el balneari, anar amb barca. Fins llavors, s'havia considerat l'estany com una perillosa zona d'aiguamolls.
Advertisement
Des del s. XV es coneixia la Font Pudosa, i d'abans del s. XVI existia un Rec de la Font Pudosa, però no fou fins al s. XVIII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües. Des de llavors hi assistiren regularment malalts en cerca d'una curació.
En el s. XIX la vila dedicà els seus esforços a potenciar la Font Pudosa. L'any 1829, l'Ajuntament construí una font artificial i una placeta pública.
Arribada de la primera locomotora de Irel/ li r eswció de
BOllyoles, fall)' /926.
De l'any 1847 data la construcció d'una barraca amb dues banyeres, i del 1848 un projecte de carretera fins a la font, amb seients de tant en tant perquè la gent que hi anés passejant pogués reposar. L'any 1850 es construí una nova plaça amb una font piramidal al centre. També s'amplià l'edifici de can Fontpudosa (a l'altra costat de la carretera) amb deu banys i una canonada per a poder portar l'aigua al recinte , ja que abans es feia a galletades. S'edificà el balneari l'any 1862.
Amb la construcció del balneari, que restà obert fins als anys cinquanta, arribaren els primers turistes. En les millors èpoques vingueren a prendre les aigües gent de Girona i Barcelona, com també de França i Austràlia. A la plaça es venien els carquinyolis i les famoses cansalades. AI balneari, sempre regit per un metge de prestigi, els malalts es podien banyar (amb una banyera de gres esmaltada, o de marbre, segons si eren de primera o segona classe) , dutxar, inhalar o rebre polvoritzacions de gasos.
En el segon quart del s. XIX, la mitjana anual de malalts que visitaven el bai neri fou de 800. En no di posar el balneari d'allotjament cada estiu, totes les fondes de la vila emplenaven i molts veïns propietaris d'habitatges llogaven habitacions als forasters. Els malalts o turistes portaven importants recursos econòmics a un poble en aquells moments molt necessitat.
El creixement del turisme portà els primers intents de construir un ferrocarril. L'any 1877 s'intentà bastir un tramvia entre Girona i la Font Pudosa. Més tard, el 1899, es volgué instal.lar un ramal de via fèrria des de la pI. dels Turersci Gran fins a la Font Pudosa. L'any 1904 es desestimà el projecte de ferrocaril per a enllaçar la ciutat balneari d'Aixles-Termes amb Girona, passant per Banyoles. Finalment, entre 1926 i 1956, funcionà el carrilet de Banyoles (Tren Pinxo o tren petit) que unia la ciutat amb Girona i amb Sant Feliu de Guíxols.
Després de la Guerra Civil s'inicià una altra mena de turisme , més decantat cap a l'estany i els esports nàutics. Es construïren hotels i càmpings. Entre els anys cinquanta i seixanta els banyolins veieren arribar molts d'autocars. Actualment, visiten la ciutat escolars, jubilats, turistes, gent que ve de pícnic els caps de setmana i molts transeünts. Un diumenge d'estiu poden venir de 7 a 9 mil persones. Després d'alguns altres intents, l'any 1988 es constituí el Foment Muncipal de Turisme per a intentar revitalitzar aquest sector i orientar-lo cap a un turisme que no degradi l'estany i el seu entorn natural.
