Banyoles - Quaderns de la Revista de Girona

Page 80

Arribada de la primera locomotora de Ire l/ li r eswció de

78

I turisme començà a mi~jan s. XIX. E~ punt de maxlma atracclo no era l'estany, com en l'actualitat, sinó la Font Pudosa, coneguda per les seves propietats medicinals. Les seves aigües sulfuro-carbonatades s'aconsellaven tant per a tractar les malalties de la pell i dels ossos com els problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries.

E

El turisme del s. XIX era un turisme reposat, de passejar i prendre aigües medicinals. AI final de segle, a la Font Pudosa s'hi afegí l'encant que l'estany va despertar en la burgesia. Es podia admirar la bellesa del seu paisatge,

passejar tranquil.lament, prendre les aigües en el balneari , anar amb barca. Fins llavors, s'havia considerat l'estany com una perillosa zona d'aiguamolls. Des del s. XV es coneixia la Font Pudosa, i d'abans del s. XVI existia un Rec de la Font Pudosa, però no fou fins al s. XVIII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües. Des de llavors hi assistiren regularment malalts en cerca d'una curació. En el s. XIX la vila dedicà els seus esforços a potenciar la Font Pudosa. L'any 1829, l'Ajuntament construí una font artificial i una placeta pública.

BOllyoles, fall)' /926.

De l'any 1847 data la construcció d'una barraca amb dues banyeres, i del 1848 un projecte de carretera fins a la font, amb seients de tant en tant perquè la gent que hi anés passejant pogués reposar. L'any 1850 es construí una nova plaça amb una font piramidal al centre. També s'amplià l'edifici de can Fontpudosa (a l'altra costat de la carretera) amb deu banys i una canonada per a poder portar l'aigua al recinte , ja que abans es feia a galletades. S'edificà el balneari l'any 1862.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

36· Del franquisme a la nova democràcia

2min
pages 90-91

35· La Segona República i la Guerra Civil

3min
pages 88-89

37 Indústria i immigració

2min
pages 92-93

38· Vers una nova ciutat

2min
pages 94-95

34· La música

3min
pages 86-87

31 La Puda i el turisme

3min
pages 80-81

32· L'esport

7min
pages 82-85

28· La premsa i els mitjans de comunicació

3min
pages 72-73

L'hospital

4min
pages 66-67

27 Les associacions

3min
pages 68-69

29· Les escoles

2min
pages 74-75

30· La vida cultural

3min
pages 76-77

25· El nou paper de l Església

3min
pages 62-63

26· Sanitat i beneficència

3min
pages 64-65

24· Fires i festes

3min
pages 60-61

19· De plet en plet

3min
pages 50-51

20· L'auge industrial i demogràfic

3min
pages 52-53

16· Bandolers i abats

2min
pages 44-45

21 Els primers eixamples

3min
pages 54-55

22· Carlins i liberals

3min
pages 56-57

18· Gremis i confraries

2min
pages 48-49

23· Una indústria estancada

2min
pages 58-59

15· Els Menuts de Banyoles

3min
pages 42-43

13 La vila i el terme

3min
pages 38-39

10· Els artistes gòtics

3min
pages 32-33

12 El repoblament de la vila

3min
pages 36-37

7 El sorgiment del poder laic

2min
pages 26-27

11 Cairuts i Rodons

3min
pages 34-35

9· Recs i molins

2min
pages 30-31

14 Les noves congregacions

3min
pages 40-41

8· La vila medieval

3min
pages 28-29

4 Ibers i romans a la vora de l'Estany

3min
pages 16-17

3· La Draga: un hàbitat lacustre neolític

3min
pages 14-15

Sant Mer i Sant Martirià

5min
pages 20-21

5· El naixement de Banyoles

3min
pages 18-19

Cronologia

2min
pages 8-9

Situació

1min
page 7

1 La mandíbula de Banyoles

6min
pages 10-13

6 L'apogeu del monestir benedictí

2min
pages 22-23
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.