3 minute read
8· La vila medieval
En el s. XIV la vila de Banyoles tenia unes 318 cases o focs que representaven aproximadament uns 1.590 habitants, dels quals unes 25 famílies eren jueves.
El nucli urbà carolingi del s. IX s'edificà als turons una mica allunyats de l'estany, que formen unes plataformes a diferent alçària on era possible edificar sobre roca, lluny de les insanes aigües estancades i dels aiguats. Eren els turons de l'eix que va del monestir a l'església de Santa Maria dels Turers i d'allí a la plaça dels Turers.
Advertisement
El primer nucli medieval tenia com a centre la pI. de la Vila Vella (pI. del Teatre). D'ella en sortia el camí principal, els que arribaven al nord-est i al sud, i el que portava al turó on estava l'església de Santa Maria. Fora d'aquest nucli només hi havia cases disseminades.
La posició del monestir afavoria el creixement en la direcció de ponent. Aquest creixement seguiria l'eix format pels carrers de Baix, pI. de la Vila Vella, Escrivanies, pI. de la Font, Major, pI. Major, Porta dels Turers i pI. dels Turers.
Amiga forre de la ml/ralla. sitl/ada darrere el carrer de les Escrivanies.
A partir del s. XIV la vila creix a l'interior del recinte emmurallat. L'emmurallament començà l'any 1209 i no acabà fins al s. XV. La vila quedà rodejada de muralles. Les portes es tancaven al vespre i no es tornaven a obrir fins a les oracions de matines de l'endemà.
La muralla, que més aviat era un seguit de tancaments aprofitant les contruccions interiors i els desnivells del terreny, partia del monestir i
seguia el següent recorregut: ci Era de l'Abat, pI. de la Vila Ve lla, ci del Puig, ci del Puig de Sta. Maria (ci Església), ci Nou, ci Sl. Benet i tornava al Monestir a través del carrer del Cementiri (ci Sl. Roc). Més tard , en créixer la vila, s'amplià i marcava un recorregut més gran: Portal de l'Hospital (ci Sl. Roc), Portal de Sl. Benet (ci Sl. Benet), Portal de Sl. Martirià (ci Sl. Martirià, en la zona entre els carrers Mercadal i Valls) , Sobraporta (Porta dels Turers), Portal de Girona (a l'alçada del ci Sl. Pere), Portal del Forn o d'en Peraseca, i després del Portal de Besalú o de la Barrera (ci de Baix) tornava al monestir.
Els habitants vivien en cases amb un hort a la seva part posterior. Estaven bastides amb blocs i lloses de pedra de travertí. La planta baixa es destinava als estables i als treballs artesanals o botigues, el pis a l'habitatge i les golfes a magatzem de gra i farratge . Normalment la propietat de les cases era del monestir i els seus ocupants pagaven una quantitat de diners o de productes del camp.
Interior de l'església de SIa. Maria dels TI/rers poc abans de
rall)' 1947. El temple de Sta. Maria dels Turers
Es va començar a construir el
1269, amb l'autorització del
bisbe Pere de CasteUnou, i es va
acabar vers el 1333.
Fou concebut amb una sola nau, en quatre seccions o tramades, que s'estintolaven en potents contraforts. L'absis i la primera tramada responen a la particular
interpretació catalana del gòtic
inicial, de la qual són un dels
primers exemples. La resta de la
nau, construïda per Pere de Torroella, retorna a les solucions arquitectòniques tradicionals del romànic.
La seva estructura ha sofelt nombroses modificacions.
El cor és de 1570, la nau lateral nord dels ss. XVlI-XVIIl, la del sud és del s. XIX, igual que el
pòrtic neoclàssic de ponent.
L'absis és hemidecagonal, amb
7 finestrals. Les vidrieres policromades actuals foren dissenyades per Francesc Figueras i construïdes l'any
1947. La portalada gòtica estava
en el mur lateral sud, però fou
traslladada a la zona de l'absis el 1864. Està formada per arcs
ogivals i un timpà. A ¡'interior d'aquest hi ha unes pintures
murals del s. XIV, sobre el tema de la Crucifixió. El campanar és
