29· Les escoles

Les primeres escoles es remunten al s. XI , quan al monestir s'ensenyava llatinitat i hi havia un monjo preceptor. Aviat, en el s. XV, es constituïren uns Estudis Generals per a ensenyar Filosofia i Teologia, i un Estudi de Gramàtica de Minyons que després s'anomenà Escola de la Vila. Més tard, el 1735, l'Ajuntament dividí el càrrec de mestrat de Gramàtica entre dos mestres: el de gramàtica, pròpiament dit, i el d'estudi de minyons que ensenyava a llegir, escriure, comptes i bona educació.

Després de la Guerra del Francés les escoles foren confiades als pares servites, fins a l'any 1835, que tornaren a mans del municipi. El 1852, les escoles finalment passaren a l'antic convent dels servites, a l'actual pI. dels Estudis. Les mancances del municipi feren que el 1854 l'Ajuntament intentés instal.lar un coLlegi d'escolapis (Escoles Pies).

A més de les escoles municipals, i d'algunes de particulars, existien les dels convents de religioses. Eren escoles per a nenes. Hi havia la del Sagrado Corazón de Jesús d'ensenyança elemental , labor, dibuix, piano i escola dominical per a treballadores (18751986), el Colegio para señoritas de la Divina Providencia (1862-

Construcció del "Grupo Escolar Mil . 8audilio Rexach " , al carrer del Canal (1956).

1983) i la d'ensenyança primària de les carmelites (1858-1950). L'última escola religiosa, encara oberta, és la de Casa Nostra.

El 1867 es creà una preceptoria de llatí a la Casa Missió (monestir). El 1881 s'obrí el Colegio de San Luís al ci dels Valls. El fundà F. d'A. Dalmau i s'hi ensenyava primària, tenidoria de llibres i càlcul mercantil. Eren uns moments difícils, ja que fins al 1884 l'Ajuntament no acordà aixecar unes noves escoles a l'antic convent dels servites (les antigues es destruïren en l'última guerra carlina).

AI final del s. XIX i començament del XX s'impartien classes privades nocturnes a la Juventud Cató/ica i al Sindicat Agrícola. Es creà el Co/egio Cervantes (1904-1909), al el St. Martirià, de Narciso Vasallo. Ben aviat, arri baren els Hermanos Gabrielistas amb el Co/egio de /a /nmacu/ada (1904-1936) que ensenyaven primera instrucció, comerç, tenidoria de llibres, llengües, dibuix i mecanografia. L'ensenyança pública inaugurà el1 911 unes escoles graduades. Els directors eren Francesc Estartús i Prat i Teresa Gascons i Gruart. Era la segona graduada de la província. Tenia dues unitàries de nens i una de nenes.

El telegrafista C. Turégano, als anys vint, obrí la Academia /bérica al ci Alfons XII per ensenyar el batxillerat. L'any 1936 es requisaren tots els col.legis religiosos. Se'ls batejà amb nous noms: Francesc Macià (Divina Providència), Francesc Ferrer i Guàrdia (Sagrat Cor), Joaquim Maurín (Carmelites) i Rafael Campalans (escoles nacionals).

Després de la Guerra Civil, l'Academia Abad Bonito (1942-1973) omplí el buit deixat pels Hermanos Gabrielistas. El seu fundador i director fou J. Brugulat, que comptà amb l'ajuda de molts professors (entre altres, C. i J. Pecanins, E. Sanz, F. Corominas i J. Hugas). Estava al ci de la Canal.

Aquests anys s'hagueren de refer les escoles municipals i construir-ne de noves: Mn. Baldiri Rexach (1958), Parvulari de Guèmol (1961), Verge del Remei (1976) i Can Puig (1987).

Insti/III de Formaci6 Professional.

D'altra banda, es potencià l'ensenyament mitjà: Institut de Batxillerat Pere Alsius (1974), que des de 1968 era secció delegada; i el nou Institut de Formació Professional (1987), que és l'hereu de l'Escola d'Arts i Oficis fundada el 1928. Recentment, l'Escola d'Adults intenta dotar d'estudis la gent que treballa.